Béns immatriculats per l’Església Catòlica a Catalunya entre 1946 i 2015


«Estudi sobre la immatriculació de béns immobles a favor de l’Església catòlica a Catalunya», publicat el 2020, recull informació sobre els béns que l’Església va posar al seu nom entre els anys 1946 i 2015. Molts d’aquests béns eren béns comunals, del comú de veïns dels pobles.

L’estudi es pot descarregar en PDF aquí.

Mapa interactiu amb alguns dels béns immatriculats per l’Església entre 1946 i 2015:

justicia.gencat.cat/ca/serveis/immatriculacions-esglesia

Existeix una Plataforma Catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats:

«La Generalitat va elaborar un estudi el 2019 on va quantificar que l’Església hauria immatriculat un total de 3.722 béns a Catalunya. Prop de la meitat serien llocs de culte com temples, ermites i cementiris. L’altra meitat serien nombrosos terrenys rústics i urbans, així com edificis, principalment rectories i altres immobles.

Però la xifra real és desconeguda perquè el llistat publicat pel Departament de Justícia de la Generalitat no inclouria totes les propietats de cadascuna de les immatriculacions. En una mateixa immatriculació, el bisbat podia registrar a la vegada l’església, el cementiri i la rectoria d’un municipi.

Organitzacions com Unió de Pagesos i Micropobles de Catalunya creuen que el nombre de béns immatriculats podria ser gairebé el triple i situar-se al voltant de 9.000 les propietats registrades per l’Església.»

Una reflexió interessant inclosa a l’estudi del 2020:

«Hauríem de tenir una figura, amb relació a la propietat, que parlés d’una propietat comunal o col·lectiva, perquè, no per al supòsit del senyor Casajoana però sí per a moltes realitats que tenim a viles i ciutats del país, allò que era “la casa de” era una casa del poble, aquells terrenys que eren “els terrenys de” eren uns terrenys del poble, i, per tant, hauríem d’anar a recuperar una titularitat que fos de propietat col·lectiva i, per tant, que no se’n pogués disposar ni vendre per cap Administració, no se’n pogués disposar ni vendre per cap particular, perquè és patrimoni col·lectiu, i, per tant, recuperar allò que ha existit al llarg de la història i fins i tot allò que existeix però que té poca regulació, que és la propietat col·lectiva o la propietat comunal.»

Enric Canet sobre el tema, al programa «FAQS» emès el 29/01/2022 a TV3:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *