Fragments d’«Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad», llibre d’Ignacio Abella (Libros del Jata, 2015). Al llibre l’autor repassa la qüestió tractada en la major part de comunitats autònomes de l’estat espanyol una a una, així com en altres regions d’Europa –Bèlgica, França, País Basc francès, Itàlia, Portugal– i del món. A sota dels fragments compartim alguns vídeos de l’autor.
Abella és autor d’altres llibres sobre el tema com «La magia de los árboles. Simbolismo, mitos y tradiciones, plantación y cuidados» (2001), «La memoria del bosque: Crónicas de la vieja selva europea. Cultos y culturas, mitos, leyendas y tradiciones» (2007), «La memoria del paisaje: Pasado y futuro de un patrimonio común» (2016), «El bosque sagrado. Creencias, mitos y tradiciones de los pueblos cantábricos» (2017), «La cultura del tejo. Esplendor y decadencia de un patrimonio vital» (2020)…
Sinopsi d’«Árboles de Junta y Concejo»: L’arbre com a lloc de trobada, com a centre de confluència entre paisatge i paisanatge, natura i cultura, política i administració. A partir de documents i testimonis de la tradició oral, Ignacio Abella indaga en la memòria d’una institució històrica, l’Arbre de Consell, un dels trets més significatius i paradoxalment més oblidats de la nostra història i identitat: vells roures, freixes, oms, teixos, moreres… que van ser centre geogràfic i neuràlgic de les nostres societats. Sota seu es van celebrar assemblees, parlaments i consells oberts en una espècie de «dendrocràcia» en la qual l’arbre era la capital, seu i símbol de tota una tradició profundament arrelada en gran part de la vella Europa. A través del seu estudi, aquest llibre és una crònica apassionant del nostre passat. És també una crida a la participació en un projecte de recuperació d’aquestes arrels, d’aquell patrimoni viu i irreemplaçable del qual no hem sabut conservar ni tan sols el record.
Resum: Aquest article se centra en la infància i el control social que s’exerceix sobre ella, establert degut a la condició de futur de la primera. Com a institució destinada a la infància, s’analitza aquí el paper que juga l’escola al respecte. Aquesta anàlisi es realitza entorn de l’estudi d’alguns mites nascuts al voltant de la mateixa, relacionats amb: 1) la població objectiu, els nens i nenes com a futur social a protegir, encobrint intencions de control relacionades amb la reproducció social; 2) els seus orígens, ja que se li atribueix una tradició mil·lenària inexistent; 3) els problemes de significació entre educació i escola; 4) la seva suposada defensa dels interessos comuns, basant-se en una neutralitat ideològica que resulta impossible en educació; i 5) la seva finalitat orientada a la desaparició de les desigualtats, quan en realitat, en els últims temps, aquestes desigualtats no han fet més que augmentar.
El militarisme, els exèrcits militars permanents, la força bruta organitzada disposada a amenaçar qualsevol poble, qualsevol comunitat humana… formen part de l’origen del sistema actual i de la seva essència.
Els «No a la Guerra!» que no qüestionin les bases del sistema actual són com demanar a un lleó que no ataqui les gaseles. Ens podem sentir millor dient-ho, però si no busquem afrontar la realitat, que és dura, no estarem enfocant-nos cap a les solucions reals. I per qüestionar realment el sistema, necessitem una proposta, un programa general, unes bases… del que podria ser una alternativa a aquest.
A continuació, tres fragments dels respectius textos:
«El gran complex militar desvinculat de la societat exigia una “permanent economia de guerra”. Aquesta nova economia de la mort es va tendir com una mortalla sobre les estructures d’economia natural de les antigues societats. Com l’armament i l’exèrcit ja no podien recolzar-se en la reproducció agrària local, sinó que havien de ser proveïts de manera complexa i extensa i dins de relacions anònimes, van passar a dependre de la mediació dels diners. La producció de mercaderies i l’economia monetària com a elements bàsics del capitalisme van rebre un impuls decisiu en l’inici de l’Edat Moderna per mitjà del desencadenament de l’economia militar i armamentista. (…) Per poder finançar les indústries d’armament i els baluards, els gegantescs exèrcits i la guerra, els Estats havien d’esprémer al màxim les seves poblacions, i això, en correspondència amb la matèria, d’una manera igualment nova: en lloc dels antics impostos en espècie, la tributació monetària. Les persones van ser així obligades a “guanyar diners” per poder pagar els seus impostos a l’Estat. D’aquesta manera, l’economia de guerra va forçar no només de forma directa, sinó també indirecta, el sistema de l’economia de mercat. Entre els segles XVI i XVIII, la tributació del poble als països europeus va créixer fins a un 2.000%. Naturalment, les persones no es van deixar integrar de manera voluntària en la nova economia monetària i armamentista. Només se’ls va poder obligar per mitjà d’una sagnant opressió. La permanent economia de guerra de les armes de foc va donar lloc durant segles a la permanent insurrecció popular i d’aquesta manera a la permanent guerra interna.»
«La idea tan estesa que el capitalisme és un producte del desenvolupament intern de l’economia, i més concretament de les forces de producció, amaga el seu veritable origen. Aquest no es troba en cap procés d’acumulació originària com plantegen el marxisme o el liberalisme, ni tampoc en una sobtada transformació de les relacions socials de producció, fruit de determinades forces històriques vinculades a l’economia. El capitalisme és, primer i abans que res, un producte de la guerra, i sobretot del militarisme. Aquest és l’origen del capitalisme que formalment no es vol reconèixer (…) Els interessos militars i geopolítics dels Estats van ser els que, en un context d’intensa competició internacional i, per tant, de guerra i carreres armamentístiques, van impulsar la transformació de la forma de producció dominant en l’economia. No només va aparèixer l’empresa capitalista, també ho va fer el mercat donada la comercialització d’una quantitat creixent de béns i serveis de tot tipus, i igualment es va produir la mercantilització del conjunt de l’economia que va deixar d’estar centrada en l’autoabastiment per produir per al mercat a canvi de diners.»
«En conclusió, es pot dir que les tres obres aquí ressenyades constitueixen investigacions de gran valor per entendre el funcionament del sistema de dominació vigent als EUA, i que per extensió ens permeten fer-nos una idea sobre com funciona a la resta de països amb règims constitucionals i parlamentaris. Des de perspectives diferents, autors amb diferents bagatges intel·lectuals i biogràfics, s’arriben a conclusions similars sobre la primacia de la institució militar com a columna vertebral de l’Estat i del sistema de poder que sustenta. Això ens dóna una idea general, però alhora bastant aproximada, de la lògica sobre la qual s’articulen les relacions de poder i l’organització de la societat, fet que també ens suggereix camins per a la seva desarticulació. Aquests camins passen per la fi d’una institució tan nefasta com l’exèrcit, protagonista d’innombrables guerres i responsable de la pèrdua d’incalculables vides humanes, sense oblidar els enormes danys econòmics que provoca sobre els pobles en forma d’impostos i empobriment. Camins que, en definitiva, passen per l’abolició de l’Estat i de la convivència social forçada que aquest imposa per mitjà de la institució militar.»
Thomas Jefferson –liberal, un dels Pares Fundadors dels Estats Units d’Amèrica– advertia que l’existència d’un exèrcit permanent és incompatible amb la democràcia, i advocava per l’existència de milícies populars no professionals controlades localment. Una advertència avui oblidada, però que no ha perdut vigència. L’existència de milícies populars té una llarga trajectòria al nostre territori, que forma part de la nostra història més digna oblidada.
«El poder neix del fusell», va dir Mao Tse-Tung.
«És una veritat històrica i actual que l’Exèrcit és la columna vertebral de l’Estat», va reconèixer Felipe González en una entrevista.
«Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional», estableix l’Article 8 de la Constitució Espanyola de 1978.
Comentava Algarra, sobre l’acte i el dibuix del cartell:
«Per cert, el dibuix del pintor i amic Miquel Cazaña és una representació de l’assemblea dels comuns de Parets, Mollet i Gallecs que feien sota els roures d’en Manent, un lloc equidistant de les tres parròquies. Fer una xerrada en un entorn rural tan peculiar com Gallecs era un somni.»
A la Biblioteca podeu descarregar l’article de Guillem Puig Vallverdú, historiador del CES, «La Comuna del Camp, la història d’una institució medieval per descobrir».
Fragment de l’entrevista de Cristina Puig a Enric Canet, del programa «FAQS» de TV3 emès el 29 de gener de 2022.
Sabíeu que «església» ve del grec «ekklesia», que vol dir «assemblea del poble»? Antigament a les esglésies, dins i fora, s’hi feien reunions i assemblees veïnals. S’explica a «El comú català. La història dels que no surten a la història», de David Algarra.
El comú de la gent aplegat sota els arbres, animisme dels habitants del pagus, imposició del catolicisme, destrucció de boscos i arbres sagrats, prohibició del culte a l’arbre i de ritus com la Tronca –origen de l’actual Tió–, invencions de la marededeu trobada, cacera de bruixes i bruixots…
Cita Algarra una acta d’un sínode eclesiàstic de l’any 742: «Les poblacions cristianes camperoles segueixen sota l’influx de les idees precristianes mitològiques. Viuen una mena de doble vida de forma clandestina. Després de missa surten a fer rituals als dòlmens, al peu dels arbres, a les fonts. L’Església i el poder públic condemnem aquestes pràctiques.»
Al número 85 de la revista Agrocultura (tardor 2021) publiquen l’article L’arbre: un aliat per al futur: «En un context d’inestabilitat de les societats i de degradació dels ecosistemes, enmig de les múltiples crisis que travessem, l’arbre, a contracorrent, representa la durabilitat, la solidesa, la complexitat d’un sistema viu, coherent i resistent. Quan ens aturem i l’observem, descobrim un organisme molt sofisticat, altament interactiu; un explorador del cel i del sòl inigualable. I ens adonem que proporciona una multitud de serveis i de funcions que avui dia comencem a valorar i a entendre millor.»
Sobre l’ancestral tradició –a la Península Ibèrica i més enllà– de celebrar assemblees veïnals o consells oberts, així com molts altres esdeveniments importants i decisius per a la vida de la gent i dels pobles, sota arbres monumentals.
Ignacio Abella també és autor de molts altres llibres: «La magia de los árboles. Simbolismo, mitos y tradiciones, plantación y cuidados», «La memoria del bosque: Crónicas de la vieja selva europea. Cultos y culturas, mitos, leyendas y tradiciones», «La memoria del paisaje: Pasado y futuro de un patrimonio común», «Regreso a los bosques», «El hombre y la madera. El arte del trabajo de la madera a través de los oficios y artesanías tradicionales»… Aquest últim es pot descarregar en pdf a la Biblioteca. També s’hi pot descarregar el primer volum del «Costumari català» de Joan Amades, mencionat a primer programa.
«La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la part forana de l’illa, amb l’alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats. Va ser coetània de la Germania valenciana. La revolta esclatà el 1521 a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Els revoltats van tancar diversos nobles fins que va arribar el rei en el seu auxili. Els principals líders de la revolta foren executats després que les tropes reials prenguessin el control de l’illa.»
Acte públic el proper divendres 8 d’octubre a Sant Jaume Sesoliveres (Piera, Anoia), a les 20h al Local Social de l’associació de veïns: «Reconstruir el Comunal. Recuperant la nostra història més digna per afrontar el futur».
L’article sencer en anglès el podeu trobar a la Biblioteca.
L’autor el resumeix així: «En el segle XIX el govern espanyol, conduït per un projecte polític liberal, va posar a la venda les propietats comunals de les viles, i va privar les autoritats locals de les viles de les seves capacitats, poders i normes per gestionar els boscos comunals, que van passar al Servei Forestal. Aquest article, basat en la hipòtesi d’Ostrom que la intervenció estatal pot comportar conseqüències negatives per a la conservació de recursos comunals, és un cas d’estudi del que va passar a la província de Lleó. Es mostra que, malgrat que la conservació dels recursos comunals es va posar en perill perquè aquells qui estaven directament més preocupats per protegir-los van ser privats dels mitjans per fer-ho, les comunitats pageses van defensar fermament els comunals mantenint-hi les pràctiques i usos tradicionals.»
Carta de Xuan Valladares, ramader de Llanes, publicada a La Voz de Asturias el 9 de juny de 2021. La carta és una resposta a un article d’opinió de Joaquín Arce Fernández, ex-director general de Política Forestal, publicada al mateix mitjà: «El expolio de los montes públicos».
Afirma Thompson al llibre: «No vull posar-me en el terreny dels historiadors de l’Edat Mitjana intentant definir el que originalment es volia dir al parlar “de la terra erma del senyor” o “del sòl del senyor”. Però tant els historiadors agraris com els jurídics semblen coincidir en què la idea de l’origen dels drets comunals en concessions reials o feudals és falsa. La doctora Thirsk ha suggerit que els drets de portar el bestiar en pastures i terres ermes eren potser “l’element més antic” en el sistema de camp comú, descendent de “drets més extensos (…) dels que es gaudien des de temps immemorial”, que els monarques i senyors anglosaxons i normands no van instituir graciosament, sinó que, al contrari, van reglamentar i retallar.»
El llibre el podeu comprar aquí. A la Biblioteca podeu trobar i descarregar en pdf una edició més antiga del llibre, així com d’altres treballs de l’autor: «La formación de la clase obrera en Inglaterra» i «Tradición, revuelta y conciencia de clase: estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial».
Introducció del Treball de Final de Grau (TFG) en Història de Marc August Muntanya Masana (Universitat de Girona, 2017). La historiadora Rosa Congost ha estat la tutora del treball.
Reproduïm dos breus fragments del llibre de Pablo Sastre Forest«Komun. Assemblearisme i comunalisme populars a Euskal Herria» (Col·lectiu Bauma, 2018). El llibre conté dos textos de l’autor traduïts al català: «Batzarra, gure gubernua» (Elkar, 2013) «Komun ’17» (2017). Està prologat per David Algarra Bascón.
Estrenem la nova secció de la web: «Reflexions». Complementarà la secció que hi havia fins ara: «Història». La primera reflexió, sobre el sentit de Reconstruir el Comunal i les perspectives actuals de col·lapse de les nostres societats. Article de Pol Font.
Afegim a la Biblioteca l’estudi de James F. Powers«A Society Organized for War: The Iberian Municipal Militias in the Central Middle Ages, 1000-1284» (University of California Press, 1992). Es pot descarregar en pdf.
El llibre no ha estat traduït al castellà ni al català. Si algú s’anima a llegir-lo i traduir-ne algun fragment interessant al català, com a col·laboració amb Reconstruir el Comunal, que es posi en contacte.
Thomas Jefferson –liberal, un dels Pares Fundadors dels EUA– advertia que l’existència d’un exèrcit permanent és incompatible amb la democràcia, i advocava per l’existència de milícies populars no professionals controlades localment.
Breu conferència de Jasone Mitxeltorena sobre el seu llibre, «Auzolanaren kultura. Iraganaren ondarea orainaren lanabesa, etorkizunaren giltza» (Editorial Txalaparta, 2011).
El llibre es pot comprar aquí i a la Biblioteca en podeu descarregar un fragment en pdf.
«Una anàlisi crítica dels inicis del capitalisme i una denúncia en tota regla de la desigualtat social. Fontana aprofundeix en els orígens del capitalisme quan, a cavall del segle XVIII i XIX, es van forjar els mecanismes d’un sistema econòmic que ha tingut en el segle XXI un avenç depredador i imparable, i desemmascara les regles del joc que han portat a l’actual situació global injusta.»
Aquest 28 d’agost farà tres anys que Fontana ens va deixar.
Des de Reconstruir el Comunal ens fem ressò d’aquestes jornades interessants:
«(…) La devastació i espoliació del camp i dels territoris de muntanya sembla que no té aturador: l’agroindústria, el turisme, l’acaparament de terres, la mercantilització de l’agroecologia, la urbanització capitalista i les seves urbanitats, l’ofec de l’Estat amb les seves normatives… Malgrat i enfront d’aquest procés, a les ruralitats escampem utopies concretes, utopies en acció: podem conjugar una relativa desconnexió amb la confrontació (difícil) vers el Mercat i l’Estat? Podem tenir cura dels llocs que habitem? Podem recuperar la ruralitat com a manera de viure des de l’autonomia?»
Fragments dels capítols V i VI d’«El suport mutu. Un factor d’evolució», obra de molta rellevància escrita el 1902 per Piotr Kropotkin. Traduïda al català el 2021 per Virus Editorial. Els capítols en qüestió tracten sobre els valors, dinàmiques i pràctiques i valors de suport mutu a les ciutats medievals europees.
«Aquesta obra, que tenim l’alegria de presentar per primera vegada en català, reuneix per si sola tots els components de la millor literatura política: intel·ligència, rigor, coneixement, capacitat polèmica i una escriptura profunda, entenedora i, per moments, commovedora per la seva sensibilitat. Publicada el 1902, quan el darwinisme social començava a voler convertir en doctrina científica la idea de la supervivència dels més forts, “El suport mutu” no només denuncia les simplificacions sobre les teories evolutives de Darwin, sinó que mostra amb una infinitat d’exemples, des de la vida animal a les diferents etapes de la història humana, com la cooperació és un factor fonamental de supervivència i reproducció de la vida. Des d’un coneixement científic enciclopèdic i un genuí sentit ètic, Piotr Kropotkin ofereix una perspectiva que encara avui és fresca i engrescadora. En un món en col·lapse ecològic i ruïna ètica sota el règim de competitivitat i extractivisme capitalista, la seva lectura complexa i rigorosa sobre les relacions entre els animals no humans, de l’ésser humà dins la natura i de les societats humanes, converteix aquest clàssic del pensament llibertari en pioner d’una ecologia social radicalment contemporània.»
El llibre es pot comprar aquí o descarregar en pdf a la Biblioteca de Reconstrir el Comunal.
L’edició en català està esgotada, podeu descarregar el llibre en pdf a la Biblioteca. El 2017 n’ha estat publicada una edició en francès. El tercer capítol ja el vam publicar a Reconstruir el Comunal.
Reportatge de RTVE emès el febrer de 2021. Dura 26 minuts. Mostra casos de comunitats veïnals a Astúries actualment enfrontades amb els Ajuntaments, intentant recuperar la gestió dels monts veïnals en mà comuna que aquests s’han apropiat. També mostra alguns casos de monts veïnals a Galícia els usos dels quals s’han recuperat.
Publiquem el pròleg de «Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado» (Ardora, 2019), llibre de Joám Evans Pin. Una proposta fonamentada en una organització comunal del territori. Dividida en tres seccions principals: 1) Una proposta mancomunitària com a organització política i territorial i la seva possible aplicació per al cas gallec; 2) Un repàs als antecedents en relació a comunitats que a Galícia es van estructurar paral·lelament a l’Estat; 3) Una síntesi que explica el sentit d’una Galícia sense Estat. El pròleg l’escriu Lara Barros, activista vinculada al sindicalisme agrari i historiadora especialista en monts veïnals.
Article de Margalida Ramis publicat a La Conca 5.1 on es recorden alguns rastres de la història de terres comunals mallorquines i es planteja la gestió comunal com una opció de futur, tenint en compte les crisis i reptes que afrontem i afrontarem.
Article de David Algarra publicat al número 42 de Caramella (abril-setembre 2020), revista de música i cultura popular. Sobre els boscos comunals als territoris de parla catalana: orígens, despossessió i actualitat.
Recomanem comprar la revista, aquest o altres números, que val molt la pena.
Breu fragment del llibre «La dona alada i les feres del Cardós», de Jan Lengua Doya i Blanca Doya Peroy (Edicions Salòria, 2018) i vídeo de la seva presentació a Ribera de Cardós (Pallars Sobirà). Al conte del llibre hi trobem el record de les formes d’ajuda mútua i vida comunitària que existien entre el veïnat, abans de l’abandonament massiu dels pobles. Afegim també alguns fragments d’«El comú català» que fan referència al Pallars.
El 2018 el Grup de Treball sobre Termes i Béns Comunals del Pallars Sobirà va publicar l’estudi «Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present». Es pot descarregar a la Biblioteca.
Xerrada de la historiadora Teresa Vinyoles Vidal –a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 2016– i fragments del seu llibre «Història de les dones a la Catalunya medieval», publicat el 2005 per Pagès Editors i Eumo Editorial. Sobre la situació de les dones a l’Edat Mitjana, i el declivi dels seus drets amb la feudalització de la societat. Una lectura sorprenent i molt interessant.
«Bienes comunales y prácticas revolucionarias en Castilla», xerrada d’un membre de Yesca, en vídeo i transcrita en català. Publicada el 23 d’abril al canal de Youtube d’aquesta organització juvenil. La data de publicació és la diada nacional de Castella, en commemoració de la batalla de Villalar. La xerrada queda afegida a la secció d’audiovisuals de la Biblioteca.
Xerrada de Joan Enciam dins «L’Esquerda», cicle de xerrades organitzat per Arran durant el confinament per coronavirus. Al final de l’emissió en directe hi ha hagut problemes tècnics i les preguntes que s’han fet queden respostes aquí per escrit.
Fragments de «Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca», llibre de Sales Santos Vera i Itziar Madina Elguezabal, publicat el 2012 per l’Editorial Hagin. Sobre la llarga història comunalista dels pobles pastorals d’Euskal Herria.
També adjuntem el vídeo d’una breu intervenció d’Itziar Madina presentant el llibre al II Encuentro Internacional de Ecología Social (Bilbo, 2017).
L’edició del llibre està esgotada, el podeu descarregar en pdf a la Biblioteca. El vídeo queda afegit a la secció d’Audiovisuals.
Documental d’Atzur Produccions dirigit per Eulàlia Comas, publicat el 2014. Sobre les col·lectivitzacions obreres a la indústria catalana durant la guerra civil.
Fragment del discurs de Xavier Casademunt, diputat d’ERC, al Parlament de Catalunya, el 15 de maig de 1936. Sobre la Proposició de Llei relativa al rescat o readquisicó de béns comunals, per fer front als conflictes que hi havia sobre els comunals i el despoblament que patia el món rural català. Publicat per David Algarra al seu bloc, 28 de juny de 2018.
El discurs es pot descarregar sencer a la Biblioteca.
Fragments de «La mar d’Amunt. El Port de la Selva. Un caràcter comú, un tarannà i una forma de fer de tot un poble», llibre d’Isidre Corominas i Zaragoza, veí de Port de la Selva, pescador, artista, pintor i escultor. Sobre el cooperativisme de principis de segle XX al poble, que enllaçava amb les seves pràctiques comunals que venien «des de temps immemorials». El llibre, publicat el juliol de 2015 i escrit des de la passió, tracta diverses qüestions de la història d’aquest poble de l’Alt Empordà.
Fragment introductori de Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-1939, estudi d’Antoni Castells Duran, doctor en Ciències Econòmiques, publicat el 1993 per Hacer Editorial. Sobre l’experiència d’aquest intent aixafat, enmig d’una guerra, de posar sota gestió popular bona part dels recursos econòmics generals. Aquest juliol fa 80 anys que va començar l’aixecament militar que va desembocar en la guerra civil. El llibre sencer queda afegit a la Biblioteca.
Sèrie d’assajos i investigacions de divulgació de Nicolás Bartolomé Pérez, advocat i escriptor lleonès, publicades al Diario de León en vuit parts. Sobre les costums i formes de vida de la societat rural lleonesa, on hi apareixen formes d’ajuda mútua i treball col·lectiu, de presa de decisions mitjançant consell obert, de drets d’ús de diferents béns rústics i de repartiment de lots de terres entre els veïns.
José Álvarez, ‘Molina’, pastor de Salce. Foto: Bambara Zinema
Fragments de l’estudi «L’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles», de l’advocat Lluís Pau i Gratacós, publicat el 2003. Sobre la història del darrer període de la fi dels béns comunals a Catalunya.
El document sencer de l’estudi es pot trobar a la Biblioteca.
Article d’autoria desconeguda publicat a Iberia Mágica el 9 de gener de 2014. Sobre el teix de Bermiego (Quirós, Astúries), arbre al peu del qual se celebraven «conceyus abiertus» veïnals, on es prenien decisions sobre els béns comunals i sobre els assumptes la comunitat.
Ressenya de Juan Manuel Iranzo, doctor en Sociologia i professor de la Universidad Pública de Navarra, sobre Las Vecinidades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro,estudi del col·lectiu Egin Ayllu (NED Ediciones, 2014), publicada aCrónica Popular. El llibre, publicat sota llicència Creative Commons, està disponible des d’abril de l’any passat a la nostra Biblioteca.
Capítol d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 2015. Sobre les formes i pràctiques d’ajuda mútua, solidaritat i treball col·lectiu, així com d’autodefensa, de les classes populars a Catalunya durant l’edat mitjana.
El llibre es pot comprar en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.
Fragments del Butlletí Nyéléni número 24, «Bosques y los Comunales», publicat el desembre de 2015. Sobre la relació entre els béns comunals naturals i la sobirania alimentària dels pobles indígenes i les comunitats locals.
Sèrie de tres sessions de La Linterna de Diógenes, programa que emet cada setmana a Irola Irratia, ràdio autogestionada de Bilbao. Presentades pel Profesor Arkadio, amb la participació de convidats especialitzats en el tema: J. M. Llana Berasain, Iñaki Iriarte Goñi, José Ángel Lema, Felipa Sánchez Salazar i Rosa Congost. Sobre la història dels recursos i béns comunals i de la seva decadència amb l’auge de la propietat privada. Els àudios queden afegits a la secció d’Audiovisuals de la Biblioteca.
«O monte é nosso», documental de Llorenç Soler, documentalista valencià, publicat el 1978. Sobre la lluita a finals del franquisme de la població rural gallega en defensa dels monts veïnals en mà comuna. Té una durada de 33 minuts. Queda afegit a la secció d’Audiovisuals de la Biblioteca.
Vídeo de la xerrada de Joám Evans –pagès, comuner, pare i activista rural a Galícia– organitzada per l’Ateneu Popular de Vilamajor a Can Llobera, Sant Pere de Vilamajor, el 12 de novembre de 2015. Sobre la història i la realitat actual dels béns comunals veïnals gallecs i les formes associades de gestió i decisió democràtica popular. L’afegim a la secció d’audiovisuals de la Biblioteca.
Entrevista de Marina Sitrin a Marcela Olivera, activista durant la Guerra de l’Aigua del 2000 a Bolívia, publicada l’1 de juny de 2015 a ROAR Magazine. Sobre les victòries del moviment en defensa de l’aigua i el seu llegat avui en dia, que recupera la tradició centenària de gestió comunal dels sistemes d’aigua. La fotografia és d’un mural del 2010 en recordatori de la Guerra de l’Aigua.
Fragments d’«África Rebelde. Comunalismo y anarquismo en Nigeria, llibre de Sam Mbah i I. E. Igariwey. Sobre les costums comunals i col·lectivistes de moltes societats tradicionals precapitalistes del continent africà. Afegim a la Biblioteca l’edició en castellà del llibre.
Article de Yavor Tarinski publicat a New Compass el 7 de gener de 2016. Sobre el paradigma dels comuns, que implica la recuperació de la comunitat com a subjecte actiu i participatiu i l’emergència d’una economia solidària, com a alternativa a la dicotomia «estatal/mercantil».
Estudi de Cristina Burgarín González, advocada gallega especialitzada en la defensa jurídica dels monts veïnals en mà comuna, publicat el juliol de 2015 al seu bloc, «El entorno jurídico de las comunidades de montes vecinales en mano común». Sobre l’actual legalitat de les diferents formes de propietat veïnal dels monts a Galícia.
Fragment d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 24 d’octubre de 2015 sota llicència Creative Commons. Sobre la gestió comunal de recursos en l’àmbit de Catalunya: garrigues, boscos, deveses, bovalars, forns, molins, fargues, aigua i sistemes hidràulics… Es pot trobar l’edició en paper en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.
Fragment del primer capítol de«Crisis multidimensional y democracia inclusiva», llibre de Takis Fotopoulos, filòsof polític i catedràtic en Economia, publicat el 2005 per The International Journal of Inclusive Democracy. Sobre l’origen del sistema actual, aixecat damunt l’alienació dels béns comunals, la mercantilització de la terra i el treball i l’aniquilació de l’autonomia local. Llibre sencer en castellà afegit a la Biblioteca.
Entrada publicada l’octubre de 2010 al bloc «El huerto del pozo», amb el vídeo d’una entrevista a un veí de Rio de Onor que explica el sistema de multes comunitari que es feia servir en aquest poble, de tradició comunal i consellista, i un breu article relacionat de Nicolás Bartolomé Pérez i Emilio Gancedo publicat originalment al Diario de León.
Article d’Adrián Gallero Moreiras publicat al dossier «Espacio público, espacio común» de la revista Istmos. Sobre els béns comunals, la seva importància històrica i la seva importància de cara a afrontar el futur.
Apèndix i fragment de «El laberinto español. Antecedentes sociales y políticos de la guerra civil», obra de Gerald Brenan, periodista, escriptor i hispanista britànic, publicada el 1943. L’autor parla de les formes comunals i cooperatives ancestrals de gestió de recursos a la península i a Catalunya, que tenen una continuïtat en el temps, parlant del cas de Port de la Selva i mencionant Begur i Cadaqués.
Podeu descarregar el llibre en pdf a la Biblioteca.
Article de Manuel Ignacio Cabezas González, veí d’Almagarinos (Igüeña, Lleó). Publicat l’1 de novembre de 2013 al seu bloc, Honestidad Radical. Els habitants del seu poble s’han autogovernat i i han autogestionat els seus béns comunals des de temps immemorials; però aquestes formes d’organitzar-se necessiten, per mantenir-se, que una sèrie de valors, de maneres de ser i d’estar, de tractar-se i conviure… estiguin generalment interioritzats pels veïns i veïnes.
Fragments de l’estudi L’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles, de l’advocat Lluís Pau i Gratacós, publicat el 2003. Sobre la història i la situació actual del recurs, utilitzat comunitàriament pels veïns des de temps immemorials. El document sencer de l’estudi queda afegit a la Biblioteca.
Recopilatori de fragments de «Las políticas de la ecología social. Municipalismo libertario», llibre de l’escriptora i artista nord-americana Janet Biehl on se sintetitzen els plantejaments de Murray Bookchin sobre el municipalisme llibertari com a part de l’ecologia social. Aquests plantejaments han estat una influència cabdal en el desenvolupament recent del paradigma del confederalisme democràtic, que ha inspirat la revolució a Rojava (Kurdistan sirià). Es proposa un model d’autogovern dels municipis on l’esfera pública sigui realment i directament gestionada pel poble, incloent-hi això una municipalització de l’economia, que no deixaria de ser una gestió comunal dels recursos. Afegim el llibre sencer en castellà a la Biblioteca.
«Pagesos sense senyors. Autogestió i lògica econòmica camperola a Europa occidental entre la fi de l’Imperi Romà i la consolidació del feudalisme (segles VI-XI)».
Xerrada de Meritxell Bru, historiadora i membre del grup de recerca «Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana» de la UAB. Sant Celoni, 16 d’abril de 2010 (organitzada per Vallès Decreixement). Sobre les formes de vida de les classes populars camperoles a Europa durant l’Alta Edat Mitjana, en aquest període que comença amb la caiguda de l’Imperi Romà. El vídeo dura 26 minuts, queda afegit a la secció d’Audiovisuals.
Fragment de «Caliban i la bruixa. Dona, cos i acumulació primitiva», obra de Silvia Federici, professora i activista feminista, editada en català per Virus Editorial (2018). Sobre les conseqüències per al poble, i per a les dones en particular, dels tancaments de terres comunals a Europa en els inicis del capitalisme. El llibre en podeu descarregar en pdf a la Biblioteca.
Article de Pablo Domínguez Gregorio, investigador i professor de la UAB. Publicat a la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (número 21, estiu de 2015). Sobre l’agdal, un sistema ancestral de maneig de terres comunals al nord d’Àfrica.
Article publicat el 20 de juliol de 2014 a Truthout, traduït al català per RADI.MS. La fotografia és un dia de treball comunitari de neteja a Nochixtlan, Oaxaca. Sobre les formes d’autoorganització comunal a Oaxaca, Mèxic.
Entrevista d’Sveinung Legard, activista i investigador, a Iolanda Mato, del Partido da Terra. Publicada el 14 de juliol de 2015 a New Compass, portal internacional de difusió d’idees relacionades amb la democràcia directa i l’ecologia social. Sobre la seva concepció de sobirania i política democràtica, basada en l’autogovern per assemblees locals, la gestió popular de béns comuns i un elevat nivell d’autosuficiència econòmica de les comunitats.
Breu article de Patricia Manrique publicat el 12 de juny de 2015 al periòdic Diagonal. Sobre l’amenaça de recentralització política estatal en detriment de les formes més autònomes d’autogovern dels petits municipis.
Declaració de Valdeavellano de Tera per la defensa i el reconeixement dels Usos Comunals i les ICCA a Espanya. Document fundacional del col·lectiu Iniciativa Comunales, presentat el 26 de setembre de 2014. Firmat per uns 28 col·lectius. Es pot trobar en castellà, anglès i francès a la pàgina de l’ICCA Consistorium.
Fragment de«La revolució ignorada. Feminisme, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà», llibre d’autoria col·lectiva publicat el juny de 2015 per Editorial Descontrol, sota llicència Creative Commons. El fragment aquí reproduït l’ha escrit la mateixa editorial. Sobre l’organització econòmica que s’està posant actualment en pràctica en el procés revolucionari a Rojava, inspirat per una cosmovisió comunitària i comunal emmarcada dins el projecte de societat alternativa basada en el «confederalisme democràtic». El llibre queda afegit a la Biblioteca.
«Concejo Abierto» és un curtmetratge de Carmen Comadrán, produït el 2012 per Tierravoz Producciones. Ha rebut el Premi Perpetuum Libertas (Cinema Perpetuum Mobile 2014) i el premi a Millor Curtmetratge FICX 50 (Festival Internacional de Cine de Gijón 2012). Dura 6 minuts.
Entrevista d’Ana Méndez de Andes, membre de l’Observatorio Metropolitano, a l’historiador Peter Linebaugh, autor d’«El Manifiesto de la Carta Magna. Comunes y libertades para el pueblo» (Traficantes de Sueños, 2013) i membre de Midnight Notes Collective. Publicada al periòdic Diagonal el 30 d’abril de 2013 (actualment, El Salto Diario). L’espoli històric dels comuns a Anglaterra i reflexions generals actuals sobre aquests. El llibre de Linebaugh queda afegit a la Biblioteca, es pot descarregar.
Text d’autoria col·lectiva, escrit per habitants de la Zone A Défendre a Notre-Dame-des-Landes, el 30 d’abril de 2014. Publicat al número 5 de la revista Argelaga (tardor 2014). Sobre el repte de comunalitzar aquesta zona ocupada per la defensa del territori contra el projecte d’aeroport.
Article de Garazi López i Iñigo González Ruiz publicat a Nabarralde el 2012. Sobre les ancestrals institucions populars basques de l’auzolan (treball comunitari no remunerat) i el batzarre (assemblea popular). Poden ser aquestes una inspiració de cara a pensar un futur on la comunitat es recomposi i gestioni economia comunal?
Un breu article d’Eduardo Pérez, publicat el 15 d’abril de 2015 al periòdic Diagonal. Sobre el projecte de democràcia directa, municipal, amb gestió popular dels recursos, recollint les experiències històriques existents.
Article d’Antón Dké publicat a El blog de Nanín el 2 de juliol de 2013. Reflexions sobre la situació econòmica actual i la necessitat de recuperar i reconstruir béns comuns i comunitats humanes que els gestionin i mantinguin.
Fragments de La Carta de los Comunes. Para el cuidado y disfrute de lo que de todos es, escrit per Madrilonia.org i publicat el 2011 per Traficantes de Sueños. Obra de ficció sobre un futur reconeixement popular de béns comunals a la ciutat de Madrid. Text complet afegit a la Biblioteca.
Entrevista d’Utopizando al col·lectiu Egin Ayllu, autor de «Las Vecindades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro» (NED Ediciones, 2014), publicada al periòdic Diagonal el 8 d’octubre de 2014. Sobre les històriques comunitats veïnals autogestionades a Gasteiz.
Article de Luis Enrique Alonso, catedràtic de Sociologia a la Universidad Autónoma de Madrid i membre d’Economistas sin Fronteras, publicat a eldiario.es el 20 de febrer de 2015. Sobre els comuns com a alternativa a la gestió mercantil i a la burocràtica-estatal. Afegit a la Biblioteca el dossier d’EsF El procomún y los bienes comunes.
Article de Daniel López García, coordinador de l’Àrea d’Agroecologia i Sobirania Alimentària d’Ecologistas en Acción, inclòs a l’informe «Por la autonomía y la vida en nuestros pueblos. Contra el expolio del mundo rural» (Ecologistas en Acción i Plataforma Rural, 2013). Sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local («Llei Montoro»).
L’autor també repassa precedents: la desamortització de Pascual Madoz del 1855 que va expropiar i privatitzar prop de 12 milions d’hectàrees comunals dels consells oberts per compensar el deute de l’Estat.
Article de María Muñoz publicat a eldiario.es el 21 de gener de 2015. Sobre el documental «En todas as mans» i les muntanyes veïnals gallegues, que avui en dia s’estenen al llarg de més de 700.000 hectàrees.
Fragments de l’assaig «El régimen comunal y la gestión del común en el noroeste de la Península Ibérica, siglos XV-XIX», de Laureano Manuel Rubio Pérez, catedràtic d’Història Moderna de la Universidad de León. La imatge és un mapa lleonès del segle XVIII.
L’assaig sencer el podeu descarregar a la Biblioteca.
