Documental produït per Usnea RP i AÜC Transformació Audiovisual i realitzat per David Andreu i Solà. Dut a terme amb el suport del Premi Emprius 2024. Estrenat el 8 de novembre de 2025 a l’Ateneu del Pallars (Tremp).
El documental té subtítols disponibles en català i en castellà. Dura 22 minuts.
En relació a la temàtica del mateix, Jan Gálvez Rastrojo ha publicat el Treball de Fi de Màster «Memòria oral, història i patrimoni del comunalisme al Prepirineu. El cas de Sapeira», dirigit per Federica Ravera (2025).
Sinopsi del documental:
En un racó del Prepirineu, el poble de Sapeira i la vall de la Terreta guarden les empremtes d’un passat comunal amb molt valor. «Fem cumó, un altre camí» segueix el procés participatiu impulsat pel col·lectiu Usnea RP, juntament amb el veïnat del poble, per recuperar aquesta memòria viva: entrevistes, cumós o jornades de feina comunal i tallers esdevenen espais de diàleg on històries de padrins i padrines es troben amb nous imaginaris col·lectius. Un altre camí vol dir també una altra vegada: tornar a caminar plegades, a fer cumó com abans però amb una mirada nova. La peça ens endinsa en la bellesa i la fragilitat d’un món rural que va ser desarticulat social i culturalment fa anys, alhora que obre preguntes sobre el futur dels béns comunals i la potencialitat de les estructures populars com a acte de justícia i de transformació social.
Els comunals han estat una base de la vida col·lectiva durant més d’un mil·lenni. Avui travessem un temps insòlit, en què aquesta manera d’estar al món ha estat relegada; potser és el símptoma d’una crisi, però també el punt de partida d’un nou començament.
Alguns fragments:
Alguns fragments de l’entrevista a Jacinto Bonales Cortés, Doctor en Història, al documental:
«Igual que a la resta del territori, els béns comunals no només són béns comunals, hi ha drets comunals. Quan pensem en els drets comunals, pensem que la gent pot anar al mont, al bosc, a agafar llenya, al mont a portar el bestiar, però parlem de drets, també, sobre les terres privades. La collita és privada, però un cop collida és comunal, les herbes són comunals.»
«La idea de propietat privada és molt important per a la finalització dels usos comunals. Significa que tu ets el propietari d’una terra i pots fer el que vols amb ella, amb la qual cosa s’acaba amb la negociació col·lectiva. Tot això significa trencar totes les estructures de convivència, de negociació i, fins i tot, de superació de les fases de crisi per part de les famílies. El segon trencament ve per la legislació forestal. El següent pas, evidentment, és la desamortització, la privatització de les muntanyes. L’última fase seria dels anys 60 amb la despoblació. Ja s’ha perdut pràcticament tota la idea d’aprofitament comunal. El comunal passa a ser un espai natural, protegit, molt antropitzat, però sense explotar, sense allò que donava sentit als comunals, que és la relació comunitària amb el territori.»
