«El concejo, pel que jo he conegut, és la institució que es regeix una mica amb el lema aquest de les “manis” llibertàries de “el poble unit funciona sense partits”.»
«El concejo no és només la institució de govern, també és el reflex de tota una forma de concebre la societat, un reflex de com era la propietat –o com és la propietat encara avui en dia a la Cantàbria rural–, d’un munt de pràctiques comunitàries econòmiques associades que hi ha al voltant d’aquest.»
Quintanar de la Sierra es troba a la província de Burgos (Castella).
«En el cas, per exemple, de Quintanar de la Sierra, el 95% del terreny és bosc, només hi ha un 5% de propietat privada, que són alguns prats i el que és el casc urbà. La resta és bosc comunal i tots fonamentalment estem lligats o al món dels arbres o al món de les pastures.»
«Aquest col·lectiu de pastors ha vingut heretant un ordre de funcionament, uns òrgans de govern propis i uns usos socials en benefici de la comunitat, que prevalen sempre sobre els interessos individuals.».
Sobre la trajectòria del dret a decidir dels aborígens pirenaics: usos i costums, consells veïnals, autodefensa, autonomia política… Aquest curs va ser organitzat per Biltzarre i publicat originalment en 7 vídeos al seu canal.
John L. Tone també ha publicat: «El pueblo de las guerrillas»; «Spanish Women in the Resistance to Napoleon, 1808 – 1814»; «The Fatal Knot. The Guerrilla War in Navarre and the Defeat of Napoleon in Spain».
L’Editorial Cauac acaba de publicar en PDF descarregable l’edició traduïda al castellà i ampliada d’«El comú català» de David Algarra Bascón, publicada el 2018:
Comenta Algarra a la nota inicial afegida al principi d’aquesta edició:
«Durant la correcció del mateix, he aprofitat per ampliar amb alguns nous detalls que he anat coneixent després de la publicació del llibre en català, així mateix he inclòs informacions de les poblacions que em van convidar a presentar el llibre i que no apareixien citades a l’original, com un acte de reciprocitat i reconeixement.»
Fragment de «Behind the Spanish Barricades», text publicat el 1936 per John Langdon-Davies, periodista corresponsal de guerra i autor d’una quarantena de llibres, publicat el 1936. La traducció al català, «Darrere les barricades», ha estat publicada el 2009 per Angle Editorial.
A la Biblioteca podeu descarregar el PDF del text en anglès.
El fragment sobre Port de la Selva pertany al primer capítol del llibre, a l’apartat «Comunisme pràctic».
S’han publicat vídeos d’alguns actes de la quarta edició del FESS Rural (Festival d’Economia Social i Solidaria Rural). Es poden veure a la seva web i canal de Youtube. A continuació en compartim dos.
Lo comunal al Pallars Sobirà
Trobada de veïns del Pallars Sobirà per conversar sobre els comunals als pobles de la comarca en l’actualitat i sobre la seva memòria viva sobre aquests.
Llista de participants: Carme Casa Cabaler d’Estaon, Montse casa Toniquet d’Arrós, Antonio casa Safalla de Llessui, Pepe de Ca’ pepa d’Estac, Maria de casa Miquel d’Estac, Nando de casa Peira de Benante, Miquel de Casa Macià de Roní, Andreu d’Esterri de Cardós i del Projecte Boscos de Muntanya, Anna Sentinella, veïna de Peramea i alcaldessa de Baix Pallars, Xavier Ródenas, enginyer forestal.
Arrós de Cardós, 10 de juny de 2023.
Gestió comunal: vivències del passat, present i futur
«En aquests pobles, a la post-guerra (…), tots els acords es prenien amb consensos. Reunien la gent als pobles, i que digués l’alcalde el que volgués. Lo que decidien los veïns, i lo havien de firmar, allò anava a missa.» [41:00]
Fragment d’«Arrelats al futur. L’economia social i solidària, una aproximació des de Ponent», text escrit per Ponent Coopera, que forma part del quadern «Al voltant de l’economia social i solidària», editat el 2019 per la Unitat Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida.
Sobre recuperar la memòria, associacionisme agrari, treball col·lectiu per a la comunitat –per exemple, el treballa jova– i béns comunals.
Xerrada de Joám Evans Pim –pagès, comuner, pare i activista rural– a Sant Pere de Vilamajor, novembre de 2015. Organitzada des de l’Ateneu Popular de Vilamajor.
A Galícia dos terços del territori són encara terres en mà comuna. Aquest fet revela una història oculta de la importància històrica i profundes arrels del règim comunal del nord-oest peninsular i ofereix oportunitats per imaginar el desenvolupament futur de societats autoorganitzades des de baix en aquell mateix context geogràfic i cultural.
Conferència molt interessant de Francisco Santos Escribano, professor i doctor en Història Contemporània, a Cascante (Tudela, Navarra), abril de 2015. Vídeo afegit al canal de Youtube.
Alguns fragments de la xerrada:
«Els béns comunals pertanyen al comú dels veïns (…). El pagès que conrea una parcel·la d’aquest tipus ha de pagar un cànon municipal, que no és una renda, sinó que significa el reconeixement que les terres pertanyen a la col·lectivitat. Com és sobradament conegut, aquestes parcel·les de comunal (…) servien per ampliar les rendes dels jornalers agrícoles i servien per amortir les crisis de subsistència que es produeixen a l’Antic Règim, que afecten amb virulència sobretot els pagesos sense terra. Són uns béns que procedeixen de l’edat mitjana.»
Article de José Mari Esparza Zabalegui publicat a Naiz el 23 de juliol de 2023. Una mirada al passat no tan llunyà del comunalisme a Navarra i els territoris de parla basca.
Article de Rosa M. Bosch publicat a La Vanguardia el 9 de juliol de 2023, sobre un conflicte amb unes muntanyes veïnals d’Ansovell (Cava, Alt Urgell).
En molts casos, els veïns dels pobles van comprar col·lectivament terres que havien estat comunals anteriorment –i l’Estat va expropiar, privatitzar i vendre–, per tornar-les a utilitzar col·lectivament com a co-propietaris.
Al periòdic basc «Heraldo Alavés» del 6 d’abril de 1906 es pot trobar aquesta notícia sobre un motí veïnal per recuperar els béns comunals desamortitzats per l’Estat a Luesta, un poble aragonès de la província de Saragossa.
Quantes notícies més sobre resistències populars als robatoris dels comunals trobaríem si es revisessin les hemeroteques de la premsa?
Transcripció en català:
La justícia per la seva mà
A Luesta, poble de la província de Saragossa, hi va haver la seva part de motí pel qual el veïnat, en actitud gens pacífica, va sol·licitar que els propietaris compradors de muntanyes comunals venudes per l’Estat els cedissin al poble, amb l’únic reintegrament d’allò pagat.
L’alcalde va cridar els propietaris i aquests de bon grat o per la força, probablement per aquesta última raó, van firmar un document, obligant-se a la pretesa cessió.
Dues escenes del primer capítol de la sèrie «Gran Nord», del director Jesús Font i Urgell, emesa a TV3 el 2012 i el 2013. La sèrie es pot veure a la web de TV3.
Programa emès el 03/03/20 a Radio Vitoria sobre els aprofitaments forestals comunals a la zona rural de Gasteiz (Euskal Herria), actualment en ús decreixent. L’any 2019 poc més de la meitat dels 63 «concejos» vitorians han tramitat la sol·licitud d’aquest dret que suposa una font d’ingressos per a les juntes administratives.
«Fins a dates no molt llunyanes, els aprofitaments que als pobles es feien a les muntanyes de la seva propietat –no s’ha d’oblidar que la major part de les muntanyes de Vitòria són propietat dels “concejos”–… Aquests aprofitaments eren fonamentals per a aquests pobles, eren la seva font de combustible, a través de les sorts de llenya, i també perquè els proveïen de materials de construcció i una altra sèrie d’aprofitaments o usos de la muntanya, que amb el temps han anat caient en desús. Estaven les carboneres –la fabricació de carbó vegetal–, les “caleras” –la fabricació de calç–, les “tejeras” –la fabricació de teules–… Perquè a la muntanya, que era de la seva propietat, ells trobaven la major part del seu sosteniment i dels seus recursos per poder fer la seva vida, les seves construccions, escalfar-se, preparar el menjar…»
Ponència de Marc Garfella, de la cooperativa de treballs forestals Bosquerols, a la taula rodona «Economies comunitàries: resolent necessitats, sostenint el territori» de la X Fira d’Economia Solidària de Catalunya (Barcelona, 2021).
Alguns fragments de la xerrada:
«Fa més de vint anys que estic al sector forestal. He fet ordenacions de boscos comunals on m’he reunit amb els veïns, però ja fa més de deu anys que això no passa. Els béns comunals del nostre àmbit s’estan perdent. Quan faig l’ordenació del bosc comunal, fins fa quinze anys, em trobava amb els veïns. Fins fa deu anys, em trobava amb el regidor. Avui em trobo amb el funcionari del Departament d’Agricultura, que gestiona la comarca sencera. Ja no parlo ni amb el representant de l’ajuntament. Per tant, aquí hi ha una regressió absoluta del que és el bé comunal.»
«A València, a finals dels anys setanta, boscos comunals van ser venuts per ajuntaments democràtics a empresaris privats per fer urbanitzacions. Els pocs comunals que ens arriben al segle XX, segle XXI, encara estan en perill.»
Vídeo d’en Prem, ramader de la Garrotxa, denunciant la situació actual dels comunals que queden a la seva comarca. Publicat originalment al seu Instagram, el 5 de maig de 2023.
Avui, 15 d’abril, és l’aniversari de l’aixecament de Cherán, municipi de Mèxic que el 2011 va iniciar un procés de transició cap a una forma d’autogovern comunitari basat en la democràcia directa, la gestió de béns comunals (per exemple, milers d’hectàrees de bosc), i l’autonomia. Afirmaven retornar així als seus «usos i costums» tradicionals. Sense partits polítics, sense policia i sense crim organitzat.
«El primer que es decideix és que hem de deixar de reconèixer les autoritats del municipi, de l’alcaldia; hem de desarmar la policia; i hem de començar a dissenyar una sèrie de comissions a través de la nostra forma d’organització mil·lenària».
El dissabte 22 d’abril ens han convidat a participar en una jornada a Castellserà (Urgell), on parlarem del projecte divulgatiu Reconstruir el Comunal.
També hi participarà la Fundació Emprius, i altres projectes interessants.
Una cançó preciosa d’Eduardo Fuente Díaz sobre una tradició comunal càntabra: el «Prao Conceju» de Tudanca. L’instrument que acompanya la veu és un rabec.
El «Prao Conceju» de Tudanca és un dels quatre «prados concejo» que encara s’identifiquen a la Vall del Nansa, caracteritzats pel manteniment de les pràctiques col·lectives que s’utilitzen per al seu aprofitament, que són dirigides per les juntes veïnals seguint normes consuetudinàries. El de Tudanca té una superfície aproximada de 130 hectàrees, i cada any –al setembre– se sega seguint un sistema tradicional de repartiment entre els veïns, segons el qual el terreny es divideix en 8 partides (d’aquestes hi ha una de major pendent i menor productivitat que ja no se sega) i cada una d’aquestes partides es divideix en sorts entre cada un dels ramaders que té dret a sega.
La seva consideració patrimonial procedeix del valor cultural del seu sistema comunal encara viu (la junta veïnal i el sistema de repartiment) i del valor productiu que té per alimentar una ramaderia en la qual s’integra la raça Tudanca de tronc africà. Però també podem parlar del valor documental de les descripcions antigues que es conserven, i del valor ecològic que representen les seves comunitats herbàcies.
Sobre aquest prat han escrit prestigiosos literats com José María de Pereda i Miguel de Unamuno, però també ho van fer intel·lectuals com Gervasio González de Linares que, a finals del XIX i començaments del XX, es van preocupar per explicar el manteniment de pràctiques col·lectives dels pobles en un món canviant, dominat per l’ascens de la propietat privada i els processos de desamortització que ho van facilitar.
«Els terrenys de pastures dels vessants són comunals. (…) Segons l’ancestral “Prau Conceju”, el dia de Sant Agustí es realitza el sorteig del “Prado del Concejo”, que es divideix en lots sortejant-los entre els veïns. (…) A l’entrada de Tudanca hi ha una escultura feta pel picapedrer Vicente Diestro en homenatge a les dones lluitadores incansables de la vall. (…) Antigament al poble no hi havia jornalers, tots eren propietaris. (…) El “Concejo” comptava, pagant-los un sou, amb un cirurgià, un escriba, un mestre de primària i un sastre.»
El nom de l’article ve per una cita del Preàmbul d’una llei de José Echegaray, del 1872, quan era ministre de Foment, publicada al número 272 de «La Gaceta de Madrid» (antecedent del «Boletín Oficial del Estado»). Echegaray va ser Premi Nobel de Literatura el 1904 i també va ser ministre d’Hisenda.
Les Rutes de la Saviesa Comunitària i «Concejil» volen visibilitzar els espais i els èxits de gestió col·lectiva, posar en valor la identitat participativa dels pobles i reconèixer la saviesa popular i la cultura rural. Aquesta iniciativa de Tierravoz Comunicación i Carmen Comadrán, que arrenca a Astúries, destaca els quatre elements de la gestió comunal: el dret consuetudinari i la governança, (en particular els «concejos» i les juntes veïnals), la cura del territori, el treball en conjunt i la celebració.
Cada ruta consta de diversos «Camins del Bon Govern i el Bon Veïnatge» que pretenen ser una mostra del patrimoni cultural dels territoris rurals d’Astúries: la «Casa Concejo», els llibres d’acords, les arques de tres claus, les estratègies de gestió de pastures comunes, els camins que es netegen col·lectivament, els llocs de celebració, etc.
A continuació deixem alguns vídeos, però en trobareu molts més a la web:
Documental del 2015 dirigit per Diana Toucedo i produït per Trespés. Sobre les muntanyes veïnals en mà comuna a Galícia i les comunitats humanes que actualment els donen vida.
«Teaser» del documental:
Sinopsi del documental:
Les muntanyes veïnals en mà comuna són un patrimoni silenciós a Galícia, un patrimoni que durant centenars d’anys ha configurat les relacions humanes amb la naturalesa. «En todas as mans» s’apropa a diverses comunitats buscant històries personals que mobilitzen i creen projectes al marge de la norma, amb una repercussió social, política, econòmica, mediambiental i cultural sense comparació a Galícia. Homes i dones dedicats, amb total implicació, a la lluita per l’autogestió de la muntanya, equilibrant la balança, sempre dèbil, de la tradició i la modernitat, però amb un fons comú de valors que els uneix i els omple de coratge per mantenir-se ferms i impertorbables al costat de les seves muntanyes.
Els comunals van ser un dels pilars fonamentals de les comunitats medievals, però, en què consistien? Com funcionaven? Qui els gestionava? Aquest llibre, fruit d’una investigació col·lectiva en el marc d’un projecte d’investigació, pretén respondre aquests i altres interrogants a partir de l’anàlisi de la Meseta del Duero entre els segles IX i XII. Els treballs reunits en aquest volum es pregunten sobre l’evolució d’aquests comunals, analitzen alguns d’ells, com les sernas o les esglésies comunitàries, i estudien la seva relació amb altres territoris, amb el poder reial i amb la formació de les identitats locals, a més de fer una comparació amb la Galícia del mateix període.
Nova entrega de la secció «Reflexions». Article de Pol Font publicat al seu bloc el 5 de gener de 2023. Sobre el primer cristianisme com a moviment revolucionari i antiimperialista, amb cites de diversos autors sobre la qüestió. Publicat en castellà aquí.
Breu fragment de «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos», estudi d’Enrique Orduña Rebollo publicat el 1994.
L’autor, estudiós de la història de les administracions públiques, també ha escrit «Historia del municipalismo español» (2005) i «Historia del Estado español» (2015), entre molts altres textos.
Podeu descarregar en PDF l’estudi sencer aquí (i a la Biblioteca).
Fragments d’«Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad», llibre d’Ignacio Abella (Libros del Jata, 2015). Al llibre l’autor repassa la qüestió tractada en la major part de comunitats autònomes de l’estat espanyol una a una, així com en altres regions d’Europa –Bèlgica, França, País Basc francès, Itàlia, Portugal– i del món. A sota dels fragments compartim alguns vídeos de l’autor.
Abella és autor d’altres llibres sobre el tema com «La magia de los árboles. Simbolismo, mitos y tradiciones, plantación y cuidados» (2001), «La memoria del bosque: Crónicas de la vieja selva europea. Cultos y culturas, mitos, leyendas y tradiciones» (2007), «La memoria del paisaje: Pasado y futuro de un patrimonio común» (2016), «El bosque sagrado. Creencias, mitos y tradiciones de los pueblos cantábricos» (2017), «La cultura del tejo. Esplendor y decadencia de un patrimonio vital» (2020)…
Sinopsi d’«Árboles de Junta y Concejo»:
L’arbre com a lloc de trobada, com a centre de confluència entre paisatge i paisanatge, natura i cultura, política i administració. A partir de documents i testimonis de la tradició oral, Ignacio Abella indaga en la memòria d’una institució històrica, l’Arbre de Consell, un dels trets més significatius i paradoxalment més oblidats de la nostra història i identitat: vells roures, freixes, oms, teixos, moreres… que van ser centre geogràfic i neuràlgic de les nostres societats. Sota seu es van celebrar assemblees, parlaments i consells oberts en una espècie de «dendrocràcia» en la qual l’arbre era la capital, seu i símbol de tota una tradició profundament arrelada en gran part de la vella Europa. A través del seu estudi, aquest llibre és una crònica apassionant del nostre passat. És també una crida a la participació en un projecte de recuperació d’aquestes arrels, d’aquell patrimoni viu i irreemplaçable del qual no hem sabut conservar ni tan sols el record.
Resum: Aquest article se centra en la infància i el control social que s’exerceix sobre ella, establert degut a la condició de futur de la primera. Com a institució destinada a la infància, s’analitza aquí el paper que juga l’escola al respecte. Aquesta anàlisi es realitza entorn de l’estudi d’alguns mites nascuts al voltant de la mateixa, relacionats amb: 1) la població objectiu, els nens i nenes com a futur social a protegir, encobrint intencions de control relacionades amb la reproducció social; 2) els seus orígens, ja que se li atribueix una tradició mil·lenària inexistent; 3) els problemes de significació entre educació i escola; 4) la seva suposada defensa dels interessos comuns, basant-se en una neutralitat ideològica que resulta impossible en educació; i 5) la seva finalitat orientada a la desaparició de les desigualtats, quan en realitat, en els últims temps, aquestes desigualtats no han fet més que augmentar.
Comentava Algarra, sobre l’acte i el dibuix del cartell:
«Per cert, el dibuix del pintor i amic Miquel Cazaña és una representació de l’assemblea dels comuns de Parets, Mollet i Gallecs que feien sota els roures d’en Manent, un lloc equidistant de les tres parròquies. Fer una xerrada en un entorn rural tan peculiar com Gallecs era un somni.»
A la Biblioteca podeu descarregar l’article de Guillem Puig Vallverdú, historiador del CES, «La Comuna del Camp, la història d’una institució medieval per descobrir».
Fragment de l’entrevista de Cristina Puig a Enric Canet, del programa «FAQS» de TV3 emès el 29 de gener de 2022, on es menciona l’apropiació per part de l’Església Catòlica de béns comunals.
Enric Canet: «Un material [béns apropiats per l’Església] que moltes vegades era propietat del comú del poble, que el poble era de tots. Com que ningú se n’assabenta, clar… No sé si és robatori o no, però s’hauria de ser molt més transparent.»
Sabíeu que «església» ve del grec «ekklesia», que vol dir «assemblea del poble»? Antigament a les esglésies, dins i fora, s’hi feien reunions i assemblees veïnals. S’explica a «El comú català. La història dels que no surten a la història», de David Algarra.
El comú de la gent aplegat sota els arbres, animisme dels habitants del pagus, imposició del catolicisme, destrucció de boscos i arbres sagrats, prohibició del culte a l’arbre i de ritus com la Tronca –origen de l’actual Tió–, invencions de la marededeu trobada, cacera de bruixes i bruixots…
Cita Algarra una acta d’un sínode eclesiàstic de l’any 742: «Les poblacions cristianes camperoles segueixen sota l’influx de les idees precristianes mitològiques. Viuen una mena de doble vida de forma clandestina. Després de missa surten a fer rituals als dòlmens, al peu dels arbres, a les fonts. L’Església i el poder públic condemnem aquestes pràctiques.»
Al número 85 de la revista Agrocultura (tardor 2021) publiquen l’article L’arbre: un aliat per al futur: «En un context d’inestabilitat de les societats i de degradació dels ecosistemes, enmig de les múltiples crisis que travessem, l’arbre, a contracorrent, representa la durabilitat, la solidesa, la complexitat d’un sistema viu, coherent i resistent. Quan ens aturem i l’observem, descobrim un organisme molt sofisticat, altament interactiu; un explorador del cel i del sòl inigualable. I ens adonem que proporciona una multitud de serveis i de funcions que avui dia comencem a valorar i a entendre millor.»
Sobre l’ancestral tradició –a la Península Ibèrica i més enllà– de celebrar assemblees veïnals o consells oberts, així com molts altres esdeveniments importants i decisius per a la vida de la gent i dels pobles, sota arbres monumentals.
Ignacio Abella també és autor de molts altres llibres: «La magia de los árboles. Simbolismo, mitos y tradiciones, plantación y cuidados», «La memoria del bosque: Crónicas de la vieja selva europea. Cultos y culturas, mitos, leyendas y tradiciones», «La memoria del paisaje: Pasado y futuro de un patrimonio común», «Regreso a los bosques», «El hombre y la madera. El arte del trabajo de la madera a través de los oficios y artesanías tradicionales»… Aquest últim es pot descarregar en pdf a la Biblioteca. També s’hi pot descarregar el primer volum del «Costumari català» de Joan Amades, mencionat a primer programa.
«La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la part forana de l’illa, amb l’alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats. Va ser coetània de la Germania valenciana. La revolta esclatà el 1521 a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Els revoltats van tancar diversos nobles fins que va arribar el rei en el seu auxili. Els principals líders de la revolta foren executats després que les tropes reials prenguessin el control de l’illa.»
Acte públic el proper divendres 8 d’octubre a Sant Jaume Sesoliveres (Piera, Anoia), a les 20h al Local Social de l’associació de veïns: «Reconstruir el Comunal. Recuperant la nostra història més digna per afrontar el futur».
L’article sencer en anglès el podeu trobar a la Biblioteca.
L’autor el resumeix així: «En el segle XIX el govern espanyol, conduït per un projecte polític liberal, va posar a la venda les propietats comunals de les viles, i va privar les autoritats locals de les viles de les seves capacitats, poders i normes per gestionar els boscos comunals, que van passar al Servei Forestal. Aquest article, basat en la hipòtesi d’Ostrom que la intervenció estatal pot comportar conseqüències negatives per a la conservació de recursos comunals, és un cas d’estudi del que va passar a la província de Lleó. Es mostra que, malgrat que la conservació dels recursos comunals es va posar en perill perquè aquells qui estaven directament més preocupats per protegir-los van ser privats dels mitjans per fer-ho, les comunitats pageses van defensar fermament els comunals mantenint-hi les pràctiques i usos tradicionals.»
Carta de Xuan Valladares, ramader de Llanes, publicada a La Voz de Asturias el 9 de juny de 2021. La carta és una resposta a un article d’opinió de Joaquín Arce Fernández, ex-director general de Política Forestal, publicada al mateix mitjà: «El expolio de los montes públicos».
Afirma Thompson al llibre: «No vull posar-me en el terreny dels historiadors de l’Edat Mitjana intentant definir el que originalment es volia dir al parlar “de la terra erma del senyor” o “del sòl del senyor”. Però tant els historiadors agraris com els jurídics semblen coincidir en què la idea de l’origen dels drets comunals en concessions reials o feudals és falsa. La doctora Thirsk ha suggerit que els drets de portar el bestiar en pastures i terres ermes eren potser “l’element més antic” en el sistema de camp comú, descendent de “drets més extensos (…) dels que es gaudien des de temps immemorial”, que els monarques i senyors anglosaxons i normands no van instituir graciosament, sinó que, al contrari, van reglamentar i retallar.»
El llibre el podeu comprar aquí. A la Biblioteca podeu trobar i descarregar en pdf una edició més antiga del llibre, així com d’altres treballs de l’autor: «La formación de la clase obrera en Inglaterra» i «Tradición, revuelta y conciencia de clase: estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial».
Introducció del Treball de Final de Grau (TFG) en Història de Marc August Muntanya Masana (Universitat de Girona, 2017). La historiadora Rosa Congost ha estat la tutora del treball.
Reproduïm dos breus fragments del llibre de Pablo Sastre Forest«Komun. Assemblearisme i comunalisme populars a Euskal Herria» (Col·lectiu Bauma, 2018). El llibre conté dos textos de l’autor traduïts al català: «Batzarra, gure gubernua» (Elkar, 2013) «Komun ’17» (2017). Està prologat per David Algarra Bascón.
Estrenem la nova secció de la web: «Reflexions». Complementarà la secció que hi havia fins ara: «Història». La primera reflexió, sobre el sentit de Reconstruir el Comunal i les perspectives actuals de col·lapse de les nostres societats. Article de Pol Font.
Afegim a la Biblioteca l’estudi de James F. Powers«A Society Organized for War: The Iberian Municipal Militias in the Central Middle Ages, 1000-1284» (University of California Press, 1992). Es pot descarregar en pdf.
El llibre no ha estat traduït al castellà ni al català. Si algú s’anima a llegir-lo i traduir-ne algun fragment interessant al català, com a col·laboració amb Reconstruir el Comunal, que es posi en contacte.
Thomas Jefferson –liberal, un dels Pares Fundadors dels EUA– advertia que l’existència d’un exèrcit permanent és incompatible amb la democràcia, i advocava per l’existència de milícies populars no professionals controlades localment.
Xerrada de Jasone Mitxeltorena sobre el seu llibre, «Auzolanaren kultura. Iraganaren ondarea orainaren lanabesa, etorkizunaren giltza» (Editorial Txalaparta, 2011).
«Una anàlisi crítica dels inicis del capitalisme i una denúncia en tota regla de la desigualtat social. Fontana aprofundeix en els orígens del capitalisme quan, a cavall del segle XVIII i XIX, es van forjar els mecanismes d’un sistema econòmic que ha tingut en el segle XXI un avenç depredador i imparable, i desemmascara les regles del joc que han portat a l’actual situació global injusta.»
Aquest 28 d’agost farà tres anys que Fontana ens va deixar.
Des de Reconstruir el Comunal ens fem ressò d’aquestes jornades interessants:
«(…) La devastació i espoliació del camp i dels territoris de muntanya sembla que no té aturador: l’agroindústria, el turisme, l’acaparament de terres, la mercantilització de l’agroecologia, la urbanització capitalista i les seves urbanitats, l’ofec de l’Estat amb les seves normatives… Malgrat i enfront d’aquest procés, a les ruralitats escampem utopies concretes, utopies en acció: podem conjugar una relativa desconnexió amb la confrontació (difícil) vers el Mercat i l’Estat? Podem tenir cura dels llocs que habitem? Podem recuperar la ruralitat com a manera de viure des de l’autonomia?»
Fragments dels capítols V i VI d’«El suport mutu. Un factor d’evolució», obra de molta rellevància escrita el 1902 per Piotr Kropotkin. Traduïda al català el 2021 per Virus Editorial. Els capítols en qüestió tracten sobre els valors, dinàmiques i pràctiques i valors de suport mutu a les ciutats medievals europees.
«Aquesta obra, que tenim l’alegria de presentar per primera vegada en català, reuneix per si sola tots els components de la millor literatura política: intel·ligència, rigor, coneixement, capacitat polèmica i una escriptura profunda, entenedora i, per moments, commovedora per la seva sensibilitat. Publicada el 1902, quan el darwinisme social començava a voler convertir en doctrina científica la idea de la supervivència dels més forts, “El suport mutu” no només denuncia les simplificacions sobre les teories evolutives de Darwin, sinó que mostra amb una infinitat d’exemples, des de la vida animal a les diferents etapes de la història humana, com la cooperació és un factor fonamental de supervivència i reproducció de la vida. Des d’un coneixement científic enciclopèdic i un genuí sentit ètic, Piotr Kropotkin ofereix una perspectiva que encara avui és fresca i engrescadora. En un món en col·lapse ecològic i ruïna ètica sota el règim de competitivitat i extractivisme capitalista, la seva lectura complexa i rigorosa sobre les relacions entre els animals no humans, de l’ésser humà dins la natura i de les societats humanes, converteix aquest clàssic del pensament llibertari en pioner d’una ecologia social radicalment contemporània.»
El llibre es pot comprar aquí o descarregar en pdf a la Biblioteca de Reconstrir el Comunal.
L’edició en català està esgotada, podeu descarregar el llibre en pdf a la Biblioteca. El 2017 n’ha estat publicada una edició en francès. El tercer capítol ja el vam publicar a Reconstruir el Comunal.
Reportatge de RTVE emès el febrer de 2021. Dura 26 minuts. Mostra casos de comunitats veïnals a Astúries actualment enfrontades amb els Ajuntaments, intentant recuperar la gestió dels monts veïnals en mà comuna que aquests s’han apropiat. També mostra alguns casos de monts veïnals a Galícia els usos dels quals s’han recuperat.
Publiquem el pròleg de «Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado» (Ardora, 2019), llibre de Joám Evans Pin. Una proposta fonamentada en una organització comunal del territori. Dividida en tres seccions principals: 1) Una proposta mancomunitària com a organització política i territorial i la seva possible aplicació per al cas gallec; 2) Un repàs als antecedents en relació a comunitats que a Galícia es van estructurar paral·lelament a l’Estat; 3) Una síntesi que explica el sentit d’una Galícia sense Estat. El pròleg l’escriu Lara Barros, activista vinculada al sindicalisme agrari i historiadora especialista en monts veïnals.
Article de Margalida Ramis publicat a La Conca 5.1 on es recorden alguns rastres de la història de terres comunals mallorquines i es planteja la gestió comunal com una opció de futur, tenint en compte les crisis i reptes que afrontem i afrontarem.
Article de David Algarra publicat al número 42 de Caramella (abril-setembre 2020), revista de música i cultura popular. Sobre els boscos comunals als territoris de parla catalana: orígens, despossessió i actualitat.
Recomanem comprar la revista, aquest o altres números, que val molt la pena.
Breu fragment del llibre «La dona alada i les feres del Cardós», de Jan Lengua Doya i Blanca Doya Peroy (Edicions Salòria, 2018) i vídeo de la seva presentació a Ribera de Cardós (Pallars Sobirà). Al conte del llibre hi trobem el record de les formes d’ajuda mútua i vida comunitària que existien entre el veïnat, abans de l’abandonament massiu dels pobles. Afegim també alguns fragments d’«El comú català» que fan referència al Pallars.
El 2018 el Grup de Treball sobre Termes i Béns Comunals del Pallars Sobirà va publicar l’estudi «Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present». Es pot descarregar a la Biblioteca.
Xerrada de la historiadora Teresa Vinyoles Vidal –a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 2016– i fragments del seu llibre «Història de les dones a la Catalunya medieval», publicat el 2005 per Pagès Editors i Eumo Editorial. Sobre la situació de les dones a l’Edat Mitjana, i el declivi dels seus drets amb la feudalització de la societat. Una lectura sorprenent i molt interessant.
Xerrada d’un membre de Yesca, organització juvenil castellana, en vídeo i transcrita al català. Publicada originalment el 23 d’abril, Diada Nacional de Castella, en commemoració de la batalla de Villalar.
El nom original de la xerrada és «Bienes comunales y prácticas revolucionarias en Castilla». La podeu trobar
La xerrada queda afegida a la secció d’audiovisuals de la Biblioteca.
Xerrada de Joan Enciam dins «L’Esquerda», cicle de xerrades organitzat per Arran durant el confinament per coronavirus. Al final de l’emissió en directe hi ha hagut problemes tècnics i les preguntes que s’han fet queden respostes aquí per escrit.
Fragments de «Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca», llibre de Sales Santos Vera i Itziar Madina Elguezabal, publicat el 2012 per l’Editorial Hagin. Sobre la llarga història comunalista dels pobles pastorals d’Euskal Herria.
També adjuntem el vídeo d’una breu intervenció d’Itziar Madina presentant el llibre al II Encuentro Internacional de Ecología Social (Bilbo, 2017).
L’edició del llibre està esgotada, el podeu descarregar en pdf a la Biblioteca. El vídeo queda afegit a la secció d’Audiovisuals.
Documental d’Atzur Produccions dirigit per Eulàlia Comas, publicat el 2014. Sobre les col·lectivitzacions obreres a la indústria catalana durant la guerra civil.
Fragment del discurs de Xavier Casademunt, diputat d’ERC, al Parlament de Catalunya, el 15 de maig de 1936. Sobre la Proposició de Llei relativa al rescat o readquisicó de béns comunals, per fer front als conflictes que hi havia sobre els comunals i el despoblament que patia el món rural català. Publicat per David Algarra al seu bloc, 28 de juny de 2018, el comentari inicial és seu.
Fragments de «La mar d’Amunt. El Port de la Selva. Un caràcter comú, un tarannà i una forma de fer de tot un poble», llibre d’Isidre Corominas i Zaragoza, veí de Port de la Selva, pescador, artista, pintor i escultor. Sobre el cooperativisme de principis de segle XX al poble, que enllaçava amb les seves pràctiques comunals que venien «des de temps immemorials». El llibre, publicat el juliol de 2015 i escrit des de la passió, tracta diverses qüestions de la història d’aquest poble de l’Alt Empordà.
Fragment introductori de Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-1939, estudi d’Antoni Castells Duran, doctor en Ciències Econòmiques, publicat el 1993 per Hacer Editorial. Sobre l’experiència d’aquest intent aixafat, enmig d’una guerra, de posar sota gestió popular bona part dels recursos econòmics generals. Aquest juliol fa 80 anys que va començar l’aixecament militar que va desembocar en la guerra civil. El llibre sencer queda afegit a la Biblioteca.
Sèrie d’assajos i investigacions de divulgació de Nicolás Bartolomé Pérez, advocat i escriptor lleonès, publicades al Diario de León en vuit parts. Sobre les costums i formes de vida de la societat rural lleonesa, on hi apareixen formes d’ajuda mútua i treball col·lectiu, de presa de decisions mitjançant consell obert, de drets d’ús de diferents béns rústics i de repartiment de lots de terres entre els veïns.
José Álvarez, ‘Molina’, pastor de Salce. Foto: Bambara Zinema
Fragments de l’estudi «L’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles», de l’advocat Lluís Pau i Gratacós, publicat el 2003. Sobre la història del darrer període de la fi dels béns comunals a Catalunya.
El document sencer de l’estudi es pot trobar a la Biblioteca.
Article d’autoria desconeguda publicat a Iberia Mágica el 9 de gener de 2014. Sobre el teix de Bermiego (Quirós, Astúries), arbre al peu del qual se celebraven «conceyus abiertus» veïnals, on es prenien decisions sobre els béns comunals i sobre els assumptes la comunitat.
Ressenya de Juan Manuel Iranzo, doctor en Sociologia i professor de la Universidad Pública de Navarra, sobre Las Vecinidades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro,estudi del col·lectiu Egin Ayllu (NED Ediciones, 2014), publicada aCrónica Popular. El llibre, publicat sota llicència Creative Commons, està disponible des d’abril de l’any passat a la nostra Biblioteca.
Capítol d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 2015. Sobre les formes i pràctiques d’ajuda mútua, solidaritat i treball col·lectiu, així com d’autodefensa, de les classes populars a Catalunya durant l’edat mitjana.
El llibre es pot comprar en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.
Fragments del Butlletí Nyéléni número 24, «Bosques y los Comunales», publicat el desembre de 2015. Sobre la relació entre els béns comunals naturals i la sobirania alimentària dels pobles indígenes i les comunitats locals.
Sèrie de tres sessions de La Linterna de Diógenes, programa que emet cada setmana a Irola Irratia, ràdio autogestionada de Bilbao. Presentades pel Profesor Arkadio, amb la participació de convidats especialitzats en el tema: J. M. Llana Berasain, Iñaki Iriarte Goñi, José Ángel Lema, Felipa Sánchez Salazar i Rosa Congost. Sobre la història dels recursos i béns comunals i de la seva decadència amb l’auge de la propietat privada. Els àudios queden afegits a la secció d’Audiovisuals de la Biblioteca.
«O monte é noso», documental de Llorenç Soler, documentalista valencià, publicat el 1978. Sobre la lluita a finals del franquisme de la població rural gallega en defensa dels monts veïnals en mà comuna. Té una durada de 33 minuts.
Entrevista de Marina Sitrin a Marcela Olivera, activista durant la Guerra de l’Aigua del 2000 a Bolívia, publicada l’1 de juny de 2015 a ROAR Magazine. Sobre les victòries del moviment en defensa de l’aigua i el seu llegat avui en dia, que recupera la tradició centenària de gestió comunal dels sistemes d’aigua. La fotografia és d’un mural del 2010 en recordatori de la Guerra de l’Aigua.
Fragments d’«África Rebelde. Comunalismo y anarquismo en Nigeria, llibre de Sam Mbah i I. E. Igariwey. Sobre les costums comunals i col·lectivistes de moltes societats tradicionals precapitalistes del continent africà. Afegim a la Biblioteca l’edició en castellà del llibre.
Article de Yavor Tarinski publicat a New Compass el 7 de gener de 2016. Sobre el paradigma dels comuns, que implica la recuperació de la comunitat com a subjecte actiu i participatiu i l’emergència d’una economia solidària, com a alternativa a la dicotomia «estatal/mercantil».
Estudi de Cristina Burgarín González, advocada gallega especialitzada en la defensa jurídica dels monts veïnals en mà comuna, publicat el juliol de 2015 al seu bloc, «El entorno jurídico de las comunidades de montes vecinales en mano común». Sobre l’actual legalitat de les diferents formes de propietat veïnal dels monts a Galícia.
Fragment d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 24 d’octubre de 2015 sota llicència Creative Commons. Sobre la gestió comunal de recursos en l’àmbit de Catalunya: garrigues, boscos, deveses, bovalars, forns, molins, fargues, aigua i sistemes hidràulics… Es pot trobar l’edició en paper en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.
Fragment del primer capítol de«Crisis multidimensional y democracia inclusiva», llibre de Takis Fotopoulos, filòsof polític i catedràtic en Economia, publicat el 2005 per The International Journal of Inclusive Democracy. Sobre l’origen del sistema actual, aixecat damunt l’alienació dels béns comunals, la mercantilització de la terra i el treball i l’aniquilació de l’autonomia local. Llibre sencer en castellà afegit a la Biblioteca.
Entrada publicada l’octubre de 2010 al bloc «El huerto del pozo», amb el vídeo d’una entrevista a un veí de Rio de Onor que explica el sistema de multes comunitari que es feia servir en aquest poble, de tradició comunal i consellista, i un breu article relacionat de Nicolás Bartolomé Pérez i Emilio Gancedo publicat originalment al Diario de León.
Article d’Adrián Gallero Moreiras publicat al dossier «Espacio público, espacio común» de la revista Istmos. Sobre els béns comunals, la seva importància històrica i la seva importància de cara a afrontar el futur.
L’obra va ser prohibida en el seu moment a Espanya, però publicada per l’editorial Ruedo Ibérico a París.
L’autor parla de les formes comunals i cooperatives ancestrals de gestió de recursos a la península i a Catalunya, que tenen una continuïtat en el temps, mencionant els casos de Port de la Selva, Begur i Cadaqués. Sobre Port de la Selva, llegiu l’entrada Port de la Selva: el Pòsit pescador i la xarxa comunal.
Article de Manuel Ignacio Cabezas González, veí d’Almagarinos (Igüeña, Lleó). Publicat l’1 de novembre de 2013 al seu bloc, Honestidad Radical. Els habitants del seu poble s’han autogovernat i i han autogestionat els seus béns comunals des de temps immemorials; però aquestes formes d’organitzar-se necessiten, per mantenir-se, que una sèrie de valors, de maneres de ser i d’estar, de tractar-se i conviure… estiguin generalment interioritzats pels veïns i veïnes.
Fragments de l’estudi L’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles, de l’advocat Lluís Pau i Gratacós, publicat el 2003. Sobre la història i la situació actual del recurs, utilitzat comunitàriament pels veïns des de temps immemorials. El document sencer de l’estudi queda afegit a la Biblioteca.
Recopilatori de fragments de «Las políticas de la ecología social. Municipalismo libertario», llibre de l’escriptora i artista nord-americana Janet Biehl on se sintetitzen els plantejaments de Murray Bookchin sobre el municipalisme llibertari com a part de l’ecologia social. Aquests plantejaments han estat una influència cabdal en el desenvolupament recent del paradigma del confederalisme democràtic, que ha inspirat la revolució a Rojava (Kurdistan sirià). Es proposa un model d’autogovern dels municipis on l’esfera pública sigui realment i directament gestionada pel poble, incloent-hi això una municipalització de l’economia, que no deixaria de ser una gestió comunal dels recursos. Afegim el llibre sencer en castellà a la Biblioteca.
«Pagesos sense senyors. Autogestió i lògica econòmica camperola a Europa occidental entre la fi de l’Imperi Romà i la consolidació del feudalisme (segles VI-XI)».
Xerrada de Meritxell Bru, historiadora i membre del grup de recerca «Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana» de la UAB. Sant Celoni, 16 d’abril de 2010 (organitzada per Vallès Decreixement). Sobre les formes de vida de les classes populars camperoles a Europa durant l’Alta Edat Mitjana, en aquest període que comença amb la caiguda de l’Imperi Romà. El vídeo dura 26 minuts, queda afegit a la secció d’Audiovisuals.
Fragment de «Caliban i la bruixa. Dona, cos i acumulació primitiva», obra de Silvia Federici, professora i activista feminista, editada en català per Virus Editorial (2018). Sobre les conseqüències per al poble, i per a les dones en particular, dels tancaments de terres comunals a Europa en els inicis del capitalisme. El llibre en podeu descarregar en pdf a la Biblioteca.
Article de Pablo Domínguez Gregorio, investigador i professor de la UAB. Publicat a la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (número 21, estiu de 2015). Sobre l’agdal, un sistema ancestral de maneig de terres comunals al nord d’Àfrica.
Article publicat el 20 de juliol de 2014 a Truthout, traduït al català per RADI.MS. La fotografia és un dia de treball comunitari de neteja a Nochixtlan, Oaxaca. Sobre les formes d’autoorganització comunal a Oaxaca, Mèxic.
Entrevista d’Sveinung Legard, activista i investigador, a Iolanda Mato, del Partido da Terra. Publicada el 14 de juliol de 2015 a New Compass, portal internacional de difusió d’idees relacionades amb la democràcia directa i l’ecologia social. Sobre la seva concepció de sobirania i política democràtica, basada en l’autogovern per assemblees locals, la gestió popular de béns comuns i un elevat nivell d’autosuficiència econòmica de les comunitats.
Breu article de Patricia Manrique publicat el 12 de juny de 2015 al periòdic Diagonal. Sobre l’amenaça de recentralització política estatal en detriment de les formes més autònomes d’autogovern dels petits municipis.
Declaració de Valdeavellano de Tera per la defensa i el reconeixement dels Usos Comunals i les ICCA a Espanya. Document fundacional del col·lectiu Iniciativa Comunales, presentat el 26 de setembre de 2014. Firmat per uns 28 col·lectius. Es pot trobar en castellà, anglès i francès a la pàgina de l’ICCA Consistorium.
Fragment de«La revolució ignorada. Feminisme, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà», llibre d’autoria col·lectiva publicat el juny de 2015 per Editorial Descontrol, sota llicència Creative Commons. El fragment aquí reproduït l’ha escrit la mateixa editorial. Sobre l’organització econòmica que s’està posant actualment en pràctica en el procés revolucionari a Rojava, inspirat per una cosmovisió comunitària i comunal emmarcada dins el projecte de societat alternativa basada en el «confederalisme democràtic». El llibre queda afegit a la Biblioteca.
«Concejo Abierto» és un curtmetratge de Carmen Comadrán, produït el 2012 per Tierravoz Producciones. Ha rebut el Premi Perpetuum Libertas (Cinema Perpetuum Mobile 2014) i el premi a Millor Curtmetratge FICX 50 (Festival Internacional de Cine de Gijón 2012). Dura 6 minuts.
Entrevista d’Ana Méndez de Andes, membre de l’Observatorio Metropolitano, a l’historiador Peter Linebaugh, autor d’«El Manifiesto de la Carta Magna. Comunes y libertades para el pueblo» (Traficantes de Sueños, 2013) i membre de Midnight Notes Collective. Publicada al periòdic Diagonal el 30 d’abril de 2013 (actualment, El Salto Diario). L’espoli històric dels comuns a Anglaterra i reflexions generals actuals sobre aquests. El llibre de Linebaugh queda afegit a la Biblioteca, es pot descarregar.
Text d’autoria col·lectiva, escrit per habitants de la Zone A Défendre a Notre-Dame-des-Landes, el 30 d’abril de 2014. Publicat al número 5 de la revista Argelaga (tardor 2014). Sobre el repte de comunalitzar aquesta zona ocupada per la defensa del territori contra el projecte d’aeroport.
Article de Garazi López i Iñigo González Ruiz publicat a Nabarralde el 2012. Sobre les ancestrals institucions populars basques de l’auzolan (treball comunitari no remunerat) i el batzarre (assemblea popular). Poden ser aquestes una inspiració de cara a pensar un futur on la comunitat es recomposi i gestioni economia comunal?
Un breu article d’Eduardo Pérez, publicat el 15 d’abril de 2015 al periòdic Diagonal. Sobre el projecte de democràcia directa, municipal, amb gestió popular dels recursos, recollint les experiències històriques existents.
Article d’Antón Dké publicat a El blog de Nanín el 2 de juliol de 2013. Reflexions sobre la situació econòmica actual i la necessitat de recuperar i reconstruir béns comuns i comunitats humanes que els gestionin i mantinguin.
Fragments de La Carta de los Comunes. Para el cuidado y disfrute de lo que de todos es, escrit per Madrilonia.org i publicat el 2011 per Traficantes de Sueños. Obra de ficció sobre un futur reconeixement popular de béns comunals a la ciutat de Madrid. Text complet afegit a la Biblioteca.
Entrevista d’Utopizando al col·lectiu Egin Ayllu, autor de «Las Vecindades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro» (NED Ediciones, 2014), publicada al periòdic Diagonal el 8 d’octubre de 2014. Sobre les històriques comunitats veïnals autogestionades a Gasteiz.
Article de Luis Enrique Alonso, catedràtic de Sociologia a la Universidad Autónoma de Madrid i membre d’Economistas sin Fronteras, publicat a eldiario.es el 20 de febrer de 2015. Sobre els comuns com a alternativa a la gestió mercantil i a la burocràtica-estatal. Afegit a la Biblioteca el dossier d’EsF El procomún y los bienes comunes.
L’autor també repassa precedents: la desamortització de Pascual Madoz del 1855 que va expropiar i privatitzar prop de 12 milions d’hectàrees comunals dels consells oberts per compensar el deute de l’Estat.
Article de María Muñoz publicat a eldiario.es el 21 de gener de 2015. Sobre el documental «En todas as mans» i les muntanyes veïnals gallegues, que avui en dia s’estenen al llarg de més de 700.000 hectàrees.
Fragments de l’assaig «El régimen comunal y la gestión del común en el noroeste de la Península Ibérica, siglos XV-XIX», de Laureano Manuel Rubio Pérez, catedràtic d’Història Moderna de la Universidad de León. La imatge és un mapa lleonès del segle XVIII.
L’assaig sencer el podeu descarregar a la Biblioteca.
