Terra, lleis, història. Estudis sobre «la gran obra de la propietat»

«Tierra, leyes, historia. Estudios sobre “la gran obra de la propiedad”», llibre de la historiadora Rosa Congost publicat el 2005.

Hi ha un enllaç per descarregar el llibre en PDF aquí.

Sinopsi del llibre:

Aquest llibre pretén, alhora, desmitificar la idea de la propietat, entesa com una cosa immutable i estàtica, que es defineix al marge de les relacions socials, i revisar críticament una visió de la història que situa en un lloc central la transformació de les velles formes de la propietat imperfecta del feudalisme i del món comunal pagès en les noves formes d’una propietat lliure, absoluta i perfecta. Des d’una perspectiva d’història comparada, l’autora ens proposa, a partir de les seves investigacions sobre les mutacions de la propietat de la terra a l’època de la revolució liberal espanyola, que abandonem la visió tòpica d’un canvi total dictat per les lleis com a condició necessària del creixement econòmic modern. En comptes d’això, ens convida a examinar com es produeix en la realitat quotidiana la «gran obra de la propietat», entesa com un procés continu de construcció i analitzada, més enllà de les lleis, en les formes d’accedir als recursos i en les pràctiques de distribució de la renda, per tal de mostrar-nos fins a quin punt aquests drets, suposadament abstractes, són en realitat construccions socials.

Programa a la «Linterna de Diógenes»

Un poble de Sòria recupera les seves «muntanyes de socis»

Aquest 5 de desembre veïns de La Alameda, un poble de Sòria (Castella), recuperen les seves «muntanyes de socis».

Vídeo publicat originalment a Instagram per l’Asociación Forestal de Soria:

Les «muntanyes de socis» van ser el resultat de la compra, per part dels veïns dels pobles, dels béns comunals que l’Estat els va robar i va posar a subhasta.

Llista de reproducció al canal de Youtube amb diversos vídeos i documentals sobre les «muntanyes de socis»:

Sevilla: Usurpacions de terres i drets comunals durant el segle XVI

«Usurpaciones de tierras y derechos comunales en Sevilla y su “tierra” durante el siglo XV», estudi de María Antonia Carmona Ruiz publicat el 1995 pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

El llibre es pot descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.

Fragment de la sinopsi:

Durant tota la Baixa Edat Mitjana, i en especial al segle XV els «consejos» castellans es van veure perjudicats notablement per la reducció de terres i drets comunals que van patir. (…) El «consejo» de Sevilla es va veure especialment afectat per aquests abusos, el resultat principal dels quals va ser la gradual disminució dels béns comunals de què gaudien els veïns de Sevilla i la seva «tierra».

La tragèdia dels tancaments de comunals a Granada

«La tragedia de los cerramientos. Desarticulación de la comunalidad en la provincia de Granada», llibre d’Antonio Ortega Santos publicat el 2002 pel Centro Francisco Tomás y Valiente i la Fundación Instituto de Historia Social.

Antonio Ortega Santos és també autor d’articles com «Formas de propiedad y gestión de los montes públicos: La desarticulación de la propiedad comunal en la comarca de Baza, siglos XVIII-XX» i «La desarticulación de la propiedad comunal en España, siglos XVIII-XX: una aproximación multicausal y socioambiental a la historia de los montes públicos».

El llibre es pot comprar aquí. Es pot descarregar aquí l’índex i el pròleg del llibre.

Sinopsi del llibre:

Després d’anys d’ampli debat sobre el paper dels comunals i de la seva malconsiderada tragèdia, aquest sembla el moment idoni per procedir a una relectura de la fi de la propietat comunal. Superant velles explicacions unicausals, el lector disposa aquí del llibre elaborat per Antonio Ortega Santos on es traça una relectura ambiental de l’anomenada per l’autor «desarticulació de la propietat comunal». A les pàgines següents podreu trobar com la supervivència o desaparició de la comunalitat no ha estat garant de sostenibilitat dels ecosistemes mediterranis, sinó que hem de parar atenció a la història de les formes sociohistòriques de maneig dels recursos. La desarticulació del comunal és el resultat de la confluència de diferents vies de ruptura de la interrelació societat-natura existent fins a mitjans del segle XVIII. Vies «jurídiques», «productives» i «socioambientals» desencadenen el trànsit cap a una propietat comunal cada vegada més estatalitzada i municipalitzada en les seves formes de gestió. Els conflictes ambientals al món contemporani permeten traçar una història de les estratègies de resistència de les comunitats rurals a la mercantilització i monetització de les seves relacions amb els agroecosistemes mediterranis.

Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània

«Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània» és un llibre d’autoria col·lectiva, amb l’edició a cura de Joan J. Busqueta i Enric Vicedo, publicat el 1996 per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

El llibre compta amb aportacions de Josep Maria Font i Rius, Josep Fernàndez Trabal, Rosa Congost, Mònica Bosch, Josep Maria Bringué i Portella, Cristina Montiel, Jacinto Bonales Cortés, Iñaki Iriarte Goñi, Antonio Ortega Santos, J. M. Neeson… entre molts altres.

El llibre es pot comprar aquí. A la Biblioteca podeu trobar un enllaç al PDF de l’índex de continguts del llibre.

Afirma Josep Fernández Trabal a «Béns comunals a l’edat mitjana. Un estat de la qüestió», un dels articles del llibre:

«Cal afirmar, d’entrada, que la qüestió dels “Béns Comunals als Països Catalans” (…) no ha merescut una atenció suficient per part dels medievalistes, contràriament a molts països del nostre entorn com Itàlia i França.»

«Commons Democracy». La política de participació als primers Estats Units

«Commons Democracy. Reading the Politics of Participation in the Early United States», llibre de Dana D. Nelson, publicat el 2015 per Fordham University Press, que explica l’època inicial dels Estats Units des d’un punt de vista de la «història des de baix», de les estructures populars existents de democràcia directa, gestió comunal i suport mutu.

Es pot trobar un enllaç per descarregar el llibre en PDF en anglès aquí i a la Biblioteca.

El llibre també ha estat traduït al castellà: «Democracia común. La política de participación en los primeros Estados Unidos» (Potlatch, 2019).

Janet Biehl també parla sobre aquest moment històric al seu llibre «Las políticas de la ecología social. Municipalismo libertario» (1997).

SINOPSI DE L’EDICIÓ EN ANGLÈS:

«Commons Democracy» destaca una dimensió poc compresa de la democràcia als Estats Units dels primers temps. Explica una història que, com la coneguda, comença a l’era revolucionària. Però en lloc de la història dels nobles ideals dels Fundadors i la seva acurada elaboració del marc segur per a la democràcia –un govern republicà representatiu–, «Commons Democracy» examina el poder de l’esperit democràtic, els ideals i les pràctiques de la gent comuna a la nació primitiva. Com revela Dana D. Nelson en aquesta obra aclaridora, la sensibilitat de l’activitat democràtica participativa va impulsar la participació de la gent comuna a la resistència, la revolució, l’elaboració de constitucions estatals i la primerenca dissidència cívica nacional. La rica varietat de costums i pràctiques comunals a les darreres colònies oferia als actors no pertanyents a l’elit una relació tangible i duradora amb el poder democràtic, significativament diferent de la democràcia representativa que seria institucionalitzada pels redactors de la Constitució el 1787. Aquesta democràcia entenia el poder polític i les llibertats com una cosa comunitària, no individual.

La gent comuna practicava una democràcia que era sòlidament participativa i insistentment local. Per explicar aquesta història, Nelson recorre als primers autors nord-americans –Hugh Henry Brackenridge, James Fenimore Cooper, Robert Montgomery Bird i Caroline Kirkland– que es van ocupar dels conflictes que van sorgir dels ideals oposats de la democràcia als primers temps de la república , com la Rebel·lió del Whisky i la Guerra contra les Rendes, així com el tancament dels béns comunals legals, les inquietuds sobre el sufragi popular i les pràctiques de l’igualitarisme fronterer. Si bé «Commons Democracy» tracta sobre la captura de la democràcia per als propòsits oficials de consolidació i expansió de l’Estat, també és una història sobre la vitalitat actual (encara que oculta) de la democràcia comuna, del seu poder com parteix de la nostra història democràtica compartida i de la seva utilitat en el conjunt d’eines contemporànies de la ciutadania.

Continua la lectura de «Commons Democracy». La política de participació als primers Estats Units

Un paradís a l’infern. Les extraordinàries comunitats que sorgeixen en el desastre

«Un paraíso en el infierno. Las extraordinarias comunidades que surgen en el desastre», llibre de Rebecca Solnit del 2009, publicat en castellà per l’editorial Capitán Swing.

El llibre original en anglès es pot descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.

Després d’un desastre, sigui provocat per l’home o per la natura, ¿les persones es tornen altruistes, enginyoses i valentes? Què fa que les noves comunitats i els nous propòsits que sorgeixen entre les ruïnes i les crisis siguin tan feliços? I què revela aquesta alegria sobre els desitjos i possibilitats socials normalment insatisfets?

Solnit explora aquest fenomen, observant grans calamitats com el terratrèmol del 1906 a San Francisco, l’explosió del 1917 que va destruir Halifax, el terratrèmol de la Ciutat de Mèxic del 1985, l’11-S a Nova York i l’huracà Katrina a Nova Orleans. El més sorprenent sobre els desastres no és que tanta gent estigui a l’alçada de les circumstàncies, sinó que ho faci amb alegria.

«Un paraíso en el infierno» és una investigació sobre els moments d’altruisme, enginy i generositat que sorgeixen enmig del dolor i la catàstrofe.

Fragments de l’Epíleg:

«La història del desastre demostra que la majoria de nosaltres som animals socials, afamats de connexió, així com de propòsit i significat.

(…) La societat civil és la que té èxit, no només en una demostració emocional d’altruisme i d’ajuda mútua, sinó també en una concentració pràctica de creativitat i recursos per afrontar els reptes.

Només aquesta força dispersa d’innombrables persones que prenen innombrables decisions és adequada per a una crisi important. Una de les raons per les quals els desastres amenacen les elits és que el poder passa a la gent sobre el terreny de moltes maneres: són els veïns els qui responen en primer lloc i els qui munten les cuines i les xarxes improvisades per reconstruir-les. I demostra la viabilitat d’un sistema dispers i descentralitzat de presa de decisions. Els mateixos ciutadans en aquests moments constitueixen el govern, l’òrgan de decisió en funcions, com la democràcia sempre ha promès i rarament ha complert.»

La desamortització civil a Navarra

Fragments de «La desamortización civil en Navarra», estudi altament recomanable de Rafael Gómez Chaparro, publicat el 1967, sobre la llei de Madoz (1 de maig de 1855), que va ser un cop brutal per als pobles i els béns comunals. Les paraules en negreta als fragments les destaquem aquí.

L’obra inclou als Apèndix un impressionant inventari dels béns desamortitzats (robats) a Navarra, a les pàgines 175-206, amb una llista de pobles de l’A a la Z.

El llibre es pot descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.

Continua la lectura de La desamortització civil a Navarra

Informe del Banc Mundial: 7,9 milions d’hectàrees de comunals a l’Estat espanyol el 1958

El 1962 el Banc Mundial va publicar l’informe «El desarrollo económico de España».

En aquest, es dóna una dada sobre l’«extensíssima superfície» de la propietat comunal a l’Estat espanyol en aquell moment: 7,9 milions d’hectàrees l’any 1958. Afirmen que la propietat comunal és «una qüestió complexa» i que està «profundament arrelada en la tradició».

Aquest patrimoni comunal el consideren «una altra font potencial de millor ús del sòl». És a dir, volen promoure que l’Estat, per enèsima vegada, assalti el que queda de béns comunals.

L’informe en anglès es pot descarregar en PDF aquí: «The Economic Development of Spain».

A continuació podeu llegir l’apartat de l’informe on parlen de la «Common Property», en anglès.

Continua la lectura de Informe del Banc Mundial: 7,9 milions d’hectàrees de comunals a l’Estat espanyol el 1958

«Atsolorra», ritual de naixement basc

Article de Mari Carmen Basterretxea i documental de Rubén Rosas.

Fotograma del documental «Atsolorra» (2018)

Mari Carmen Basterretxea, autora d’«Euskal Herria, Kultura Matrilineala» i «Europa indígena matrilineal», explica què és l’«Atsolorra» a l’article «Rito de nacimiento vasco “Atsolorra”»:

«(…) quan una dona està a punt de parir, les dones del veïnat acudeixen per atendre-la fins la seva recuperació.»

«(…) és un ritual anterior a la imposició del baptisme realitzat per l’Església Catòlica (segle XVI).»

«“Atsolorra” també té un altre significat, que és el reconeixement social de la mare i del recent nascut, de manera que la comunitat reconeix la nova criatura. Aquest reconeixement suposa per part de la comunitat protegir i cuidar el recent nascut (…)»

«El que queda en la memòria històrica de les nostres àvies en el segle XXI és la part festiva de l’“Atsolorra” (…)»

«Es mostra que el ritual es realitza per a la supervivència de la comunitat, la cohesió, reconeixement social i la reestructuració del jo intern amb el jo extern col·lectiu; ja que allò personal sense allò col·lectiu, o allò col·lectiu sense allò personal, suposa en la quotidianitat la desestructuració de l’ésser humà.»

Rubén Rosas és el director i guionista del documental «Atsolorra» (2018), que tracta sobre la qüestió (atsolorrafilm.wordpress.com). Al documental hi apareix Mari Carmen Basterretxea.

El documental es pot veure aquí:

ATSOLORRA – Versió estesa (1 hora)

ATSOLORRA – Versió reduïda (20 minuts)

III Jornades d’Història Crítica d’Escornalbou (Baix Camp)

Els dies 27, 28 i 29 de setembre tindran lloc les III Jornades d’Història Crítica d’Escornalbou, a Duesaigües (Baix Camp). Organitzades pels Amics de la Història Social d’Escornalbou.

Amb xerrades molt interessants com «El procés col·lectivitzador a Catalunya», «Entorn els orígens de la Comuna del Camp»…

Taller d’iniciació a la jota, teatre, concert de la cantautora Sílvia Tomàs

Més informació: x.com/escornahistoria

Feu una ullada al programa complet, al cartell:

11 de setembre: Lligueu els ganivets de punta!

Explica Daniel Ventura i Solé a «Valls després del Decret de Nova Planta»:

La derrota del 1714 marca el daltabaix més clar de la història de Catalunya. «Todos sus fueros y privilegios quedan derogados y no hay màs fuero ni privilegio que la voluntad del rey». Escriu la Núria Sales a la «Història dels Països Catalans»: «Els mitjans per a exercir el govern propi foren destruïts. Edictes i amenaces anaren renovant durant anys la prohibició general de guardar armes, ni que fossin ganivets de punta, excepte que fossin encadenats a taula. Els únics no-nobles a qui es permeté l’ús d’armes foren paisans armats filipistes que havien de col·laborar en la repressió. Les defenses dels castells que no eren reials foren enderrocades, les muralles de moltes viles parcialment desguamides… (L’Espluga, Ciutadilla, Guimerà, Riudabella, Sarral, Rocafort, Conesa, l’Aleixar, l’Albi, Prades, Barberà, per citar-ne algunes). Als «sediciosos», els fou embargada la totalitat del seu patrimoni… És ben significatiu el cas de Jaume Fortuny, pagès de Bràfim, amb un «patrimoni» que comença i acaba amb la casa, el corral, un ruc, els estris de pagès i els més corrents de la casa d’un treballador.

Josep Vallverdú, al seu poemari «Pa de forment» (2020), inclou el poema «Pa encadenat»:

Tracteu el pa com un amic de sempre:
el pa no es «talla», es llesca, si no és
aplanat com aquell dels semites.
«Prengué el pa, el partí
i el donà als seus deixebles.»
A les cases hi ha un ganivet gros
que serveix per llescar el pa del dia.
Anys ha feien, amb la punta del ganivet,
una creu al pa, senyal de santedat.
Vet aquí que un rei tirànic decretà
la requisa de les armes
, ganivets i tot,
només es respectava el del pa
… però manà
que que fos reblat a la taula amb una cadena.
Oi que a ningú agraden les cadenes?
Doncs aquell rei no només encadenava el pa,
també els súbdits amants de la llibertat.

Tots els reis fins avui han fet semblantment,
engrillonant els homes i les paraules.
Que no ens falti el pa de cada dia.

Feu una ullada al vídeo «El Decret de Nova Planta contra el poder popular a Catalunya», fet amb un fragment del llibre «El comú català»:



Xerrada a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)

El divendres 6 de setembre tindrà lloc la xerrada-debat «Comunalisme en la nostra història» a Can Tonal de Vallbona, projecte social i comunitari situat a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental). Anirà a càrrec de Pol Font, impulsor de Reconstruir el Comunal.

La xerrada es farà a les 18h, en el marc dels «Campiments» que s’organitzen a Can Tonal. Per assistir a la xerrada no cal estar participant als «Campiments», però aquests són oberts a tothom qui es vulgui inscriure.

Otto von Bismarck i l’Estat de benestar com a «suborn» a les classes populars

Fragments de «La utopía de las normas. De la tecnología de la estupidez y los secretos placeres de la burocracia», de David Graeber (2015), ens els quals parla dels orígens de l’Estat de benestar modern, en relació a Otto von Bismarck el «canceller de ferro», impulsor de la creació de l’Estat alemany.

«[Bismarck va] crear una alternativa vertical a les escoles gratuïtes, les associacions obreres, societats d’auxili mutu, biblioteques, teatres i, en definitiva, al més gran procés de crear el socialisme des de baix. Aquest va prendre la forma d’un programa de seguretat social (per a l’atur, salut i incapacitat, etc.), educació gratuïta, pensions i altres; gran part d’això, versions aigualides de polítiques que havien format part de la plataforma socialista, però en tots els casos purgades de tot element participatiu o democràtic. En privat, almenys era prou sincer per descriure aquests esforços com “un suborn”, un intent de comprar la lleialtat de la classe obrera per al seu projecte nacionalista i conservador

«Quan, més tard, els règims d’esquerres van prendre el poder, el patró ja estava establert i gairebé invariablement van prendre el mateix enfocament de dalt a baix, vertical, incorporant hospitals organitzats localment, biblioteques, mútues bancàries, centres d’educació per a obrers, etc. a l’estructura administrativa de l’Estat.»

«És útil tenir present aquesta cita, ja que em sembla que l’argumentació principal (que l’Estat de benestar es va crear en gran mesura per evitar que les classes treballadores esdevinguessin revolucionàries) s’acostuma a rebre amb cert escepticisme i l’exigència de proves que aquesta fos la intenció conscient de les classes governants. Però aquí tenim el primer gran esforç en aquest sentit, descrit pel seu fundador de manera totalment explícita.»

Continua la lectura de Otto von Bismarck i l’Estat de benestar com a «suborn» a les classes populars

La vila altmedieval al Vallès Oriental: una comunitat pagesa

Fragment de «L’Speculo de 1764. Una aproximació documental al Montornès medieval», treball del Doctor en Història Medieval Alberto Reche Ontillera publicat el 2014.

La vida a les viles del segles IX i X era ben diferent a la de les vil·les romanes i de l’Antiguitat Tardana [31]. Per començar el concepte s’havia reconvertit durant l’Antiguitat Tardana per encabir-hi una nova realitat. La vila altmedieval feia referència a una comunitat de pagesos més que al tipus d’explotació clàssica romana. El terminio (el terme) de la vila reunia les diferents poblacions més o menys disperses que vivien entorn al mateix espai i que compartien els elements productius, com els prats, els boscos i les terres conreades. No cal veure en aquest esquema l’esquema d’una societat idíl·lica, sinó tan sols una forma d’organització que potenciava la presa comuna de les decisions que afectaven la vila. Pel que es pot extreure de la documentació, sembla ser que aquestes petites viles gestionaven els espais agrícoles de manera més o menys comuna –entre la comunitat les terres comunes, dins la família extensa les terres familiars– i existia, sembla, poca diferenciació social entre els veïns. Les franqueses aconseguides jugaven també a favor d’aquest fet, ja que estenien una noció de comunitat unida enfront al poder públic i, més endavant, contra els intents de senyorialització de les viles, que xocaven frontalment amb els interessos de la pagesia lliure.

Continua la lectura de La vila altmedieval al Vallès Oriental: una comunitat pagesa

«Comunisme» rural a Burgos i Sòria (1933)

«¡En Burgos y en Soria se ha establecido el comunismo!», article d’Eduardo de Ontañon publicat a la revista «Estampa» número 274, el 8 d’abril de 1933.

«Aquest títol no és una fantasia; expressa una realitat social que es dóna als pobles de les faldes de les Serres de l’Urbión i de la Campiña. Si volen vostès comprovar-ho, només han de llegir la informació que es publica a les pàgines 16 i 17.»

«És que aquí es reparteixen per igual els productes de la terra, i els veïns venen a treure del repartiment de mil cinc-centes a dos mil pessetes anuals. Per això no hi ha pobres ni obrers sense treball.»

L’article es pot descarregar en PDF aquí.

A l’article es menciona Quintanar de la Sierra, poble de Burgos. Eugenio Monesma explica en un documental que fa poc el 95% del terreny d’aquest poble encara era comunal.

Continua la lectura de «Comunisme» rural a Burgos i Sòria (1933)

La Comuna del Camp i el FESS Rural 2024

El dissabte 13 de juliol tindrà lloc el Vè Festival de l’Economia Social i Solidària Rural. Es farà a Vallfogona de Riucorb (Camp de Tarragona), i el seu eix temàtic serà la defensa del territori enfront els macroprojectes.

El programa d’enguany inclou la xerrada «Una institució comunal de la Catalunya nova: la Comuna del Camp», a càrrec de L’Hora del Cargol. Tindrà lloc a les 17.30h. També es podrà veure durant tot el dia l’exposició «La Comuna del Camp 1305-1716».

La Comuna del Camp va ser una confederació dels més de 120 comuns locals del Camp de Tarragona, una enorme xarxa de defensa dels interessos dels pobles per protegir-se del centralisme i el poder senyorial.

A la Biblioteca podeu descarregar l’article «La Comuna del Camp, la història d’una institució medieval per descobrir» (Guillem Puig Vallverdú, 2017). I al canal de Youtube podeu veure el vídeo «La COMUNA del CAMP. 400 anys en contra del poder senyorial».

Recordem que l’any passat, el FESS Rural 2023 es va fer a Sort i va tenir com a eix temàtic el comunal. Podeu veure aquí vídeos de dos actes sobre el tema que es van fer.

Continua la lectura de La Comuna del Camp i el FESS Rural 2024

Premi Emprius 2024 i els concursos de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas

Des de Fundació Emprius van pública la convocatòria d’un concurs, en el qual poden presentar propostes tan persones de l’àmbit acadèmic com de fora d’aquest, tant en format escrit com audiovisual o altres… En relació al comunalisme en el passat, en el present o com a proposta de futur.

Trobareu tota la informació aquí: emprius.cat/premi-2024

A finals del segle XIX i principis del XX, en l’àmbit acadèmic del moment, a partir de treballs referents com «Colectivismo agrario en España» i «Derecho consuetudinario y economía popular de España» de Joaquín Costa, es va generar un corrent dins l’acadèmia d’interès sobre aquestes qüestions.

Entre 1897 i 1918, la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas va convocar 21 concursos de treballs sobre la temàtica «dret consuetudinari i economia popular». S’hi van presentar 50 memòries i se’n van premiar 22. Ho expliquen molt bé Pablo Ramírez i Manuel Martínez a «La historia del derecho en la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. Los concursos de derecho consuetudinario» (2017).

Aquí hi ha les 22 obres premiades en aquests concursos, algunes es poden descarregar en PDF:

Costumbres de derecho y economía rural consignadas en los contratos agrícolas usuales en las provincias de la península española, agrupadas según los antiguos reinos (Zoilo Espejo, 1897)

Costumbres comunales de Aliste (Santiago Méndez Plaza, 1897)

Derecho consuetudinario y economía popular de la provincia de León (Elías López Moran, 1897)

Cultivo del azafrán, hornos de poya, gañanes. La Solana (Ciudad Real) (Juan Alfonso López de la Osa, 1897)

Derecho consuetudinario y economía popular de las provincias de Tarragona y Barcelona, con indicaciones de las de Gerona y Lérida (Victorino Santamaría y Tous, 1897)

Derecho consuetudinario de Vizcaya (Nicolás Vicario y de la Peña, 1897)

Costumbres en las Pithiusas (Víctor Navarro, 1897)

El derecho consuetudinario de Galicia (Manuel Lezon, 1901)

Costumbres administrativas de la autonomía vascongada (Nicolás Vicario y de la Peña, 1901)

Derecho consuetudinario y economía popular de la provincia de Alicante (Rafael Altamira y Crevea, 1903)

Derecho consuetudinario y economía popular de la provincia de Segovia (Gabriel Mª Vergara y Martín, 1907)

Estilos consuetudinarios y prácticas económico-familiares y marítimas de Galicia (Alfredo García Ramos, 1908)

Arqueología jurídico-consuetudinaria-económica de la región gallega (Alfredo García Ramos, 1910)

Formas típicas de guardería rural (Tomás Costa Martínez, 1910)

Estudio acerca de la institución del riego en Elche y origen de sus aguas (Pedro Ibarra y Ruiz, 1912)

Derecho consuetudinario y economía popular de la provincia de Murcia (Mariano Ruiz-Funes García, 1914)

Prácticas de derecho y de economía popular observadas en la villa de Añora (Antonio Porras Márquez, 1914)

Contratos especiales sobre cultivo y ganadería en Aragón (Pedro de la Fuente Pertegaz (1915)

Los contratos matrimoniales en Navarra y su influencia en la estabilidad de la familia (Hilario Yaben Yaben, 1915)

Apuntes para la historia jurídica del cultivo de la ganadería en España (Tomás Costa Martínez, 1916)

Los heredamientos capitulares en Cataluña (Pedro de la Fuente Pertegaz, 1917)

Los comunes de villa y tierra y especialmente el del Señorío de Molina de Aragón. Otras instituciones de derecho consuetudinario y economía popular de la misma comarca (Francisco Soler y Pérez, 1918)

Les copes de plata dels «concejos» de Lleó

Als «concejos», els veïns es reuneixen en assemblea per debatre i adoptar solucions sobre els problemes que els afecten, gràcies a una forma política que existeix a la Península Ibèrica des de l’edat mitjana i que va cobrar una especial importància al llarg de l’edat moderna a Lleó.

En aquestes reunions, els participants tastaven vi en una o dues copes de plata durant el desenvolupament dels debats o per donar per conclòs un «concejo abierto». Les copes passaven de mà en mà i cada membre bevia un petit glop abans de donar-la al següent veí. Un cop finalitzada la reunió, les copes es guardaven a l’«Arca de Tres Claveros», una arca segellada amb tres claus en propietat de diferents persones, on també es depositen la vara de comptes, les ordenances i la documentació del «concejo».

Prendre petits glops de vi es convertia en un acte simbòlic que agermanava els assistents, i que reforça l’esperit de col·lectivitat i el respecte a les decisions preses. La plata, com a metall preciós, solemnitza la reunió i subratlla la importància de la copa com a símbol de confraternitat entre els membres del «concejo».

Font del text: Museo de León

«Concejo» de Huelde (Lleó)
Continua la lectura de Les copes de plata dels «concejos» de Lleó

Joám Evans Pim: «El comunal era moltíssim més que les muntanyes veïnals»

Vídeo amb els talls de les aportacions de Joám Evans Pim a la presentació en línia del número 49 de la revista «Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas» (primavera de 2024).

En Joám ha participat en aquest número amb l’article «La gobernanza comunitaria ante los nuevos desafíos».

La presentació sencera es pot veure aquí.

Xerrada a Riudaura (la Garrotxa)

El divendres 7 de juny hi haurà un acte a Riudaura (la Garrotxa) que inclourà la xerrada «Comunals: passat i present».

Hi participarà un representant del projecte Transhumància per la Vida, Marc August Muntanya –pastor de Riudaura i autor del TFG «Usos comunals de la terra a la Catalunya moderna, segles XVI-XVIII»– i Pol Font –impulsor de Reconstruir el Comunal–.

L’acte tindrà lloc de 17h a 19h al local social de Riudaura.

També hi haurà una xerrada sobre aquest projecte de la Transhumància i un sopar (cal fer reserva). L’endemà al matí s’esmorza i se surt amb el ramat transhumant.

Feu una ullada al cartell:

instagram.com/transhumanciaxlavida

x.com/TranshumaXViure

Vídeo d’en Prem de maig de 2023:

Algunes maneres d’anomenar formes tradicionals d’ajuda mútua o treball veïnal

Compartim un fragment inicial de l’article de «L’ajut mutu com a previsió de la necessitat: continuïtats i canvis», article de Jesús Contreras Hernández i Susana Narotzky publicat al número 11 de la Revista d’Etnologia de Catalunya (1997). L’article sencer queda afegit a la Biblioteca.

Hi apareixen moltes maneres d’anomenar diferents formes tradicionals d’ajuda mútua o treball veïnal que han existit a la Península ibèrica.

Sobre el tema, recomanem la lectura del capítol «Les solidaritats» del llibre «El comú català» de David Algarra (2015), així com també del clàssic «El suport mutu. Un factor d’evolució» de Piotr Kropotkin (1902), recentment traduït al català. També, per a qui sàpiga basc, hi ha «Auzolanaren kultura», de Jasone Mitxeltorena (2011).

Continua la lectura de Algunes maneres d’anomenar formes tradicionals d’ajuda mútua o treball veïnal

El sistema polític «concejil» a Lleó

Laureano M. Rubio Pérez va publicar l’estudi «El sistema político concejil en la provincia de León» l’any 1993. A la Biblioteca podeu trobar un enllaç per descarregar-lo en PDF.

El 2021 el mateix autor va publicar «Usos y costumbres en común. Claves y referencias de la sociedad leonesa, siglos XVI-XX». El títol fa referència a «Costumbres en común» d’E. P. Thompson.

Com diu Enrique Orduña Rebollo a «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos»:

«La democràcia directa municipal ha estat ignorada, postergada i inclús perseguida, unes vegades amb la disculpa d’alteracions i revoltes, altres per un pretès anacronisme o en pro d’una racionalització tecnocràtica i economicista més perillosa que les anteriors.»

Al canal de Youtube de Reconstruir el Comunal podeu trobar una llista de reproducció sobre Lleó, amb un vídeo d’una conferència molt recomanable de Laureano M. Rubio Pérez, una ressenya de «Tocan las campanas a Concejo. Riaño, el sueño», alguns documentals…

Es diu al Pròleg del «El sistema político concejil…»:

«Aquesta monografia, malgrat el seu títol, és molt més que la millor i més completa exposició que, al nostre modest enteniment, s’hagi fet fins el present sobre ordenances “concejiles. Si unim les ordenances contingudes a l’apèndix, les inèdites utilitzades en aquest treball i les ja publicades amb anterioritat reunim ni més ni menys que unes cent.»

Fragment de «Usos y costumbres en común»:

«Molts “concejos abiertos” de la província de Lleó, com el “concejo” de Burón, negaven el veïnatge als “renteros o persones que viuen de les rendes, per ser odiosos i acumular penes supèrflues pels seus interessos i no ser ofici honest

Fragments de «El sistema político concejil…»:

«Un dels objectius fonamentals d’aquest treball no és altre que el de facilitar al lector algunes reflexions sobre la importància que va tenir per a les comunitats rurals lleoneses el desenvolupament i conservació d’un sistema de govern i gestió local dominat per la presència participativa de la comunitat a les assemblees “concejiles“, des de les quals s’autogovernaven i d’on emanaven les normes fonamentals en el seu desenvolupament i funcionament.»

Continua la lectura de El sistema polític «concejil» a Lleó

Tor i les Muntanyes de Socis

Els béns comunals pertanyen al comú dels veïns. L’Estat espanyol, amb la desamortització de Madoz (1855-1914), va expropiar més de 12 milions d’hectàrees de béns comunals i les va posar a la venda. No només terres, sinó també molts altres béns del comú. L’Estat així es va finançar econòmicament i va promoure la concentració de propietat en poques mans, els moviments migratoris cap a les ciutats i el treball assalariat.

En alguns casos, com Tor, els veïns es van associar per comprar col·lectivament els comunals que els havien robat. Les formes legals que prenien aquestes formes, segons la legalitat estatal vigent, eren variades. En ocasions, formaven Societats de Copropietaris. En altres, formaven Muntanyes de Socis. Al vídeo es diu que els veïns de Tor van acordar que podia ser amo qui hi visqués, «tenint foc encès», i això és una norma que ve d’antic, de la lògica dels béns comunals.

Aquest vídeo és un breu tall del primer capítol de la sèrie «Tor, la muntanya maleïda» de Carles Porta:

També queda afegit a la Biblioteca el TFG «Tor, una propietat convulsa. Estudi d’una propietat rural de Catalunya» (Pere Gibert Mejide, 2021).

· · ·

Breu fragment d’un documental sobre les Muntanyes de Socis:

«Amb la desamortització, l’Estat va treure a subhasta molts d’aquests boscos. Els nostres avantpassats, davant del temor de quedar-se sense el que era la base del seu sustent, van decidir mobilitzar-se. Aquelles famílies van fer un enorme esforç: es van reunir, van buscar els diners necessaris per accedir a les subhastes. Entre tots, van aconseguir comprar la muntanya en règim de proindivís. Són el que avui coneixem com a “Muntanyes de Socis”.»

· · ·

Un poble de Sòria recupera les seves Muntanyes de Socis, notícia del 10 de maig de 2024:

«El proper 10 de maig de 2024, amb la constitució de la corresponent “junta gestora”, el poble de Boós (Sòria) recuperarà la capacitat de gestió de les muntanyes Pedriza y Valdepicarazas, Pico del Lomo, Vallejo-Hondo y Valdelosrodrigos, Alto de Valdecubilla, Tallar de Enebro en Boillos, Monte Las Muelas, i Valdelasviejas, situades en aquesta localitat.»

«En comptes de repartir dividends, s’opta per desviar aquests fons a conservar la muntanya, així com a millorar la qualitat de vida a Boós.»

Més informació sobre les Muntanyes de Socis: montesdesocios.org

Bagaudes, col·lapse de l’Imperi Romà, consells oberts i béns comunals

Fragment d’una xerrada de Carlos Taibo presentant el seu llibre «Breviario de ecología libertaria», el 26 de gener de 2024 a Madrid, al local de la Fundación Anselmo Lorenzo.

Des de Reconstruir el Comunal volem contribuir a recuperar la memòria d’aquestes formes d’organització basades en la democràcia directa i els béns comunals, que, segons un gran consens historiogràfic, van tenir un gran auge i desenvolupament a la Península Ibèria a l’alta edat mitjana, després de la caiguda de l’Imperi Romà occidental.

A dia d’avui, a l’Estat espanyol encara queden milions d’hectàrees de béns comunals, les restes desnaturalitzades del que no fa tant van ser sistemes d’organització popular d’enorme extensió i importància. El que ha sobreviscut als atacs de les estructures estatals i oligàrquiques premodernes i als de l’Estat liberal i les seves «desamortitzacions» i altres robatoris.

Pensem que el coneixement d’aquestes qüestions és imprescindible per entendre la història, per aprendre d’ella i per plantejar una alternativa al sistema de dominació actual.

Continua la lectura de Bagaudes, col·lapse de l’Imperi Romà, consells oberts i béns comunals

Els béns comunals al Pallars Sobirà en el seu context històric

Alguns breus fragments de la ponència de l’historiador Josep Maria Bringué i Portella al seminari «Què en farem dels béns comunals?» que va tenir lloc a Sort el maig de 2002. Va quedar recollida al llibre «Els béns comunals i la gestió del territori al Pirineu català» (Departament de Medi Ambient, 2003).

El llibre està coordinat per Lo Pi Negre i Carme M. Marugán, té 375 pàgines i recull cinc ponències i debats.

Continua la lectura de Els béns comunals al Pallars Sobirà en el seu context històric

Comunalisme en la nostra història (xerrada a Can Masdeu)

Xerrada de Pol Font a la «Jornada pel pastoreig i la tracció animal», organitzada per Pastorxs en Resistencia, que va tenir lloc a Can Masdeu, espai de cooperació comunitària de Collserola (Barcelona), el 24 de març de 2024.

Per un error tècnic, parts de la xerrada han quedat tallades fora del vídeo. Una part al minut 29:48, una al minut 39:25 i una al final, quan acaba el vídeo.

Les diapositives de la xerrada es poden descarregar aquí.

Si voleu organitzar una xerrada-debat sobre el tema, poseu-vos en contacte:
reconstruirelcomunal@gmail.com

La jornada va incloure una demostració de tracció animal per part de membres de l’Associació Catalana de Tracció Animal i l’Escola de Tracció Animal Moderna, un dinar boníssim amb crestó a càrrec del projecte Cabra Catalana, la projecciódel documental «Pastorxs en Resistencia. El oficio hoy en Cataluña», una altra xerrada molt interessant i concerts de Sílvia Tomàs i Opoloh.

Continua la lectura de Comunalisme en la nostra història (xerrada a Can Masdeu)

Xerrada a l’Ametlla de Mar

El divendres 15 de març l’Associació EcoNau organitza la jornada «Visca el comunal!» a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Si voleu assistir, us podeu inscriure aquí.

A la primera part, Pol Font, impulsor de Reconstruir el Comunal, participarà amb la ponència «Comunalisme en la nostra història».

La segona part tractarà sobre «Propostes per a un futur comunal», i també hi participarà l’Ariadna Tremoleda, membre de Mas Les Vinyes i de Fundació Emprius.

L’acte començarà a les 17.30h i tindrà lloc al local de l’associació (Polígon 24, Parcel·la 25, Sector Santes Creus, L’Ametlla de Mar).

Sobre l’associació: «Som un grup de persones productores, transformadores, cuineres, ambientalistes que creiem en i volem la recuperació i la regeneració de la terra. Ens hem associat a l’EcoNau per promoure la producció, processament i elaboració de productes derivats de cultius autòctons.»

Desamortitzacions liberals: la destrucció forestal més greu de la història de l’Estat espanyol

Fragments de la Tesi Doctoral de María del Carmen Zamora Zamora, «Aprovechamientos tradicionales de los montes comunales en la comarca del Campo de Cartagena: Cómo se construye un desierto» (1996).

Es pot descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.

Continua la lectura de Desamortitzacions liberals: la destrucció forestal més greu de la història de l’Estat espanyol

Béns comunals (Alejandro Nieto)

Alejandro Nieto García (1930-2023) va ser Catedràtic de Dret Administratiu, advocat, historiador i escriptor. Una de les seves obres més conegudes i referents en la matèria és «Bienes comunales», publicada el 1964 (Editorial Revista de Derecho Privado). Són 975 pàgines. Es pot descarregar en pdf aquí o a la Biblioteca.

Sobre la mateixa temàtica, també va escriure «Ordenación de pastos, hierbas y rastrojeras» (1959), «Bienes comunales de los Montes de Toledo» (1997) i «Bienes comunales de los Montes de Toledo. II: Reforma agraria vecinal y reforma capitalista» (2001).

A continuació, mostrem alguns fragments de la Introducció i d’altres parts de «Bienes comunales» i l’índex de continguts.

Continua la lectura de Béns comunals (Alejandro Nieto)

En todas as mans (documental)

Documental del 2015 dirigit per Diana Toucedo i produït per Trespés. Sobre les muntanyes veïnals en mà comuna a Galícia i les comunitats humanes que actualment els donen vida.

Llegiu l’article a elDiario.es sobre el documental: «Les muntanyes veïnals com a model participatiu».

Es pot veure gratuïtament a Vimeo.

«Teaser» del documental:

Sinopsi del documental:

Les muntanyes veïnals en mà comuna són un patrimoni silenciós a Galícia, un patrimoni que durant centenars d’anys ha configurat les relacions humanes amb la naturalesa. «En todas as mans» s’apropa a diverses comunitats buscant històries personals que mobilitzen i creen projectes al marge de la norma, amb una repercussió social, política, econòmica, mediambiental i cultural sense comparació a Galícia. Homes i dones dedicats, amb total implicació, a la lluita per l’autogestió de la muntanya, equilibrant la balança, sempre dèbil, de la tradició i la modernitat, però amb un fons comú de valors que els uneix i els omple de coratge per mantenir-se ferms i impertorbables al costat de les seves muntanyes.

Continua la lectura de En todas as mans (documental)

Costums de Cap d’Any: Recomençar amistats trencades i subhastar l’arrendament de béns comunals

Bon Any Nou!

Dos vídeos i uns fragments del «Costumari català. El curs de l’any» , obra publicada el 1956 per l’etnòleg i folklorista Joan Amades i Gelats.

El primer volum de l’obra (són cinc volums) es pot descarregar en PDF aquí.

Continua la lectura de Costums de Cap d’Any: Recomençar amistats trencades i subhastar l’arrendament de béns comunals

El primer cristianisme va ser un moviment revolucionari

Bones Festes i Bon Nadal!

Vídeo amb algunes cites de l’article “De l’«ekklesia» revolucionària a l’Església del poder. El primer cristianisme contra l’Imperi” (Pol Font, 2023) publicat a Reconstruir el Comunal aquest gener.

Cançó del vídeo: En nom teu [instrumental] (Adala, 2022)

Imatge inicial del vídeo: Sis mil seguidors d’Espàrtac crucificats al llarg de la Via Àpia, entre Brundisium i Roma, any 71 abans de Crist. Fotograma de la pel·lícula «Spartacus» d’Stanley Kubrick, de 1960.

Consells oberts: història, funcionament i pertinença democràtica

Conferència de l’historiador Diegu San Gabriel a Santander (Cantàbria), 9 de març de 2023. Va tenir lloc a la llibreria La Vorágine i va ser organitzada per Cantabria No Se Vende.

Alguns extractes de la xerrada:

(…) El concejo, pel que jo he conegut, és la institució que es regeix una mica amb el lema aquest de les «manis» de «el poble unit funciona sense partits».

(…) El concejo no és només la institució de govern, també és el reflex de tota una forma de concebre la societat, un reflex de com era la propietat –o com és la propietat encara avui en dia a la Cantàbria rural–, d’un munt de pràctiques comunitàries econòmiques associades que hi ha al voltant d’aquest.

Continua la lectura de Consells oberts: història, funcionament i pertinença democràtica

Quintanar de la Sierra: el 95% del terreny és comunal

Fragment d’un documental d’Eugenio Monesma:

«Oficios del monte. Semana etnográfica de Quintanar de la Sierra».

Quintanar de la Sierra es troba a la província de Burgos (Castella).

«En el cas, per exemple, de Quintanar de la Sierra, el 95% del terreny és bosc, només hi ha un 5% de propietat privada, que són alguns prats i el que és el casc urbà. La resta és bosc comunal i tots fonamentalment estem lligats o al món dels arbres o al món de les pastures.»

No us perdeu el canal de documentals etnogràfics d’Eugenio Monesma.

Consell de Pastors i Regidor de Pastures a Astúries

Fragment d’un documental d’Eugenio Monesma:

«La vida de los pastores de los Picos de Europa y el queso de Gamoneu».

«Aquest col·lectiu de pastors ha vingut heretant un ordre de funcionament, uns òrgans de govern propis i uns usos socials en benefici de la comunitat, que prevalen sempre sobre els interessos individuals.».

No us perdeu el canal de documentals etnogràfics d’Eugenio Monesma.

Entendre el dret basc

Ponència de l’etnògraf Odon Ulibarrena Iroz, autor del llibre «Auzokrazia. El gobierno comunal» (2023) i del bloc Euskual ezikera – Cultura Baska. Va tenir lloc a Durango (Bizkaia) el 18 de juny de 2023. El document base de la ponència es pot descarregar aquí i a la Biblioteca.

Sobre la trajectòria del dret a decidir dels aborígens pirenaics: usos i costums, consells veïnals, autodefensa, autonomia política… Aquest curs va ser organitzat per Biltzarre i publicat originalment en 7 vídeos al seu canal.

Continua la lectura de Entendre el dret basc

La guerrilla popular i la derrota de Napoleó

Properament publicarem en català una selecció de fragments de «La guerrilla española y la derrota de Napoleón», llibre de l’historiador John Lawrence Tone (Alianza Editorial, 1999). El llibre es pot descarregar en pdf aquí o a la Biblioteca. Els fragments es poden llegir en castellà aquí.

Una lectura que val moltíssim la pena.

John L. Tone també ha publicat: «El pueblo de las guerrillas»; «Spanish Women in the Resistance to Napoleon, 1808 – 1814»; «The Fatal Knot. The Guerrilla War in Navarre and the Defeat of Napoleon in Spain».

Continua la lectura de La guerrilla popular i la derrota de Napoleó

«El común catalán» disponible en PDF

L’Editorial Cauac acaba de publicar en PDF descarregable l’edició traduïda al castellà i ampliada d’«El comú català» de David Algarra Bascón, publicada el 2018:

El común catalán (libro)

Comenta Algarra a la nota inicial afegida al principi d’aquesta edició:

«Durant la correcció del mateix, he aprofitat per ampliar amb alguns nous detalls que he anat coneixent després de la publicació del llibre en català, així mateix he inclòs informacions de les poblacions que em van convidar a presentar el llibre i que no apareixien citades a l’original, com un acte de reciprocitat i reconeixement.»

Notícia a la web de l’editorial Cauac:
Pol Font, David Algarra y «la historia de los que no salen en la historia»

John Langdon-Davies a Port de la Selva durant la Guerra Civil

Fragment de «Behind the Spanish Barricades», text publicat el 1936 per John Langdon-Davies, periodista corresponsal de guerra i autor d’una quarantena de llibres, publicat el 1936. La traducció al català, «Darrere les barricades», ha estat publicada el 2009 per Angle Editorial.

A la Biblioteca podeu descarregar el PDF del text en anglès.

El fragment sobre Port de la Selva pertany al primer capítol del llibre, a l’apartat «Comunisme pràctic».

Continua la lectura de John Langdon-Davies a Port de la Selva durant la Guerra Civil

Vídeos del FESS Rural 2023

S’han publicat vídeos d’alguns actes de la quarta edició del FESS Rural (Festival d’Economia Social i Solidaria Rural). Es poden veure a la seva web i canal de Youtube. A continuació en compartim dos.

Lo comunal al Pallars Sobirà

Trobada de veïns del Pallars Sobirà per conversar sobre els comunals als pobles de la comarca en l’actualitat i sobre la seva memòria viva sobre aquests.

Dinamitzen la trobada: Federica Ravera, del grup de recerca Rerurp, amb el suport de Júlia Leigh, de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, i Joel Baró, veí de Lladrós.

Llista de participants: Carme Casa Cabaler d’Estaon, Montse casa Toniquet d’Arrós, Antonio casa Safalla de Llessui, Pepe de Ca’ pepa d’Estac, Maria de casa Miquel d’Estac, Nando de casa Peira de Benante, Miquel de Casa Macià de Roní, Andreu d’Esterri de Cardós i del Projecte Boscos de Muntanya, Anna Sentinella, veïna de Peramea i alcaldessa de Baix Pallars, Xavier Ródenas, enginyer forestal.

Arrós de Cardós, 10 de juny de 2023.

Gestió comunal: vivències del passat, present i futur

Taula rodona amb Oriol Beltran, del grup de recerca Rerurp, Marc Borrell, de l’Institut pel Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pol Font, de Reconstruir el Comunal, i Alba Hierro, de la Fundació Emprius.

Sort, 17 de juny de 2023.

Més informació: fessrural.cat

Fragments del primer vídeo:

«En aquests pobles, a la post-guerra (…), tots els acords es prenien amb consensos. Reunien la gent als pobles, i que digués l’alcalde el que volgués. Lo que decidien los veïns, i lo havien de firmar, allò anava a missa.» [41:00]

Continua la lectura de Vídeos del FESS Rural 2023

Els fils de la memòria i el treball a jova

Fragment d’«Arrelats al futur. L’economia social i solidària, una aproximació des de Ponent», text escrit per Ponent Coopera, que forma part del quadern «Al voltant de l’economia social i solidària», editat el 2019 per la Unitat Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida.

Sobre recuperar la memòria, associacionisme agrari, treball col·lectiu per a la comunitat –per exemple, el treballa jova– i béns comunals.

Continua la lectura de Els fils de la memòria i el treball a jova

Democràcia directa i béns comunals a Galícia

Xerrada de Joám Evans Pim –pagès, comuner, pare i activista rural– a Sant Pere de Vilamajor, novembre de 2015. Organitzada des de l’Ateneu Popular de Vilamajor.

Joám és autor d’un llibre que es pot descarregar en PDF a la Biblioteca: «Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado» (Ardora, 2019).

A la xerrada es fa referència al documental «O monte é noso» (Llorenç Soler, 1978), que es pot veure al canal de Youtube.

A Galícia dos terços del territori són encara terres en mà comuna. Aquest fet revela una història oculta de la importància històrica i profundes arrels del règim comunal del nord-oest peninsular i ofereix oportunitats per imaginar el desenvolupament futur de societats autoorganitzades des de baix en aquell mateix context geogràfic i cultural.

Continua la lectura de Democràcia directa i béns comunals a Galícia

Sometent: alguns apunts històrics sobre aquestes milícies medievals

El lema de la manifestació de l’ANC per la Diada de Catalunya d’aquest any és «Via Fora!».

«Via Fora!» era un dels crits d’alarma característics del sometent.

El grup de música Fetus ha publicat, per a l’ocasió, la cançó «Au, jovent»!.

Des de Reconstruir el Comunal publiquem aquest vídeo sobre els orígens del sometent: milícies populars veïnals d’autodefensa.

L’assalt al comunal a Navarra

Conferència molt interessant de Francisco Santos Escribano, professor i doctor en Història Contemporània, a Cascante (Tudela, Navarra), abril de 2015. Vídeo afegit al canal de Youtube.

Alguns fragments de la xerrada:

«Els béns comunals pertanyen al comú dels veïns (…). El pagès que conrea una parcel·la d’aquest tipus ha de pagar un cànon municipal, que no és una renda, sinó que significa el reconeixement que les terres pertanyen a la col·lectivitat. Com és sobradament conegut, aquestes parcel·les de comunal (…) servien per ampliar les rendes dels jornalers agrícoles i servien per amortir les crisis de subsistència que es produeixen a l’Antic Règim, que afecten amb virulència sobretot els pagesos sense terra. Són uns béns que procedeixen de l’edat mitjana.»

Continua la lectura de L’assalt al comunal a Navarra

La muntanya d’Ansovell és de tots

Article de Rosa M. Bosch publicat a La Vanguardia el 9 de juliol de 2023, sobre un conflicte amb unes muntanyes veïnals d’Ansovell (Cava, Alt Urgell).

En molts casos, els veïns dels pobles van comprar col·lectivament terres que havien estat comunals anteriorment –i l’Estat va expropiar, privatitzar i vendre–, per tornar-les a utilitzar col·lectivament com a co-propietaris.

Vistes de les muntanyes del Cadí des del poble d’Ansovell (Xavi Jurio)
Continua la lectura de La muntanya d’Ansovell és de tots

Motí pels comunals a Luesia (Aragó)

Al periòdic basc «Heraldo Alavés» del 6 d’abril de 1906 –número 1.600, pàgina 2– es pot trobar aquesta notícia sobre un motí veïnal per recuperar els béns comunals desamortitzats per l’Estat a Luesia, un poble aragonès de la província de Saragossa, a la comarca de les Cinco Villas.

Es pot descarregar el PDF d’aquell periòdic a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

Quantes notícies més sobre resistències populars als robatoris dels comunals trobaríem si es revisessin les hemeroteques de la premsa?

Sobre motins rurals a la província de Saragossa en aquesta època: «Entre el motín y el “delito”. La protesta no institucionalizada en la provincia de Zaragoza. 1890-1905» (Víctor Lucea Ayala, 2001).

Continua la lectura de Motí pels comunals a Luesia (Aragó)

Els aprofitaments forestals comunals a Gasteiz

Programa emès el 03/03/20 a Radio Vitoria sobre els aprofitaments forestals comunals a la zona rural de Gasteiz (Euskal Herria), actualment en ús decreixent. L’any 2019 poc més de la meitat dels 63 «concejos» vitorians han tramitat la sol·licitud d’aquest dret que suposa una font d’ingressos per a les juntes administratives.

Sobre Gasteiz, també és altament recomanable la lectura del llibre «Las vecindades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro» (Egin Ayllu, 2014). Es pot descarregar en PDF i podeu llegir una entrevista als autors: «Cada veïnat es governava mitjançant una assemblea de veïns».

Un fragment del programa:

«Fins a dates no molt llunyanes, els aprofitaments que als pobles es feien a les muntanyes de la seva propietat –no s’ha d’oblidar que la major part de les muntanyes de Vitòria són propietat dels “concejos”–… Aquests aprofitaments eren fonamentals per a aquests pobles, eren la seva font de combustible, a través de les sorts de llenya, i també perquè els proveïen de materials de construcció i una altra sèrie d’aprofitaments o usos de la muntanya, que amb el temps han anat caient en desús. Estaven les carboneres –la fabricació de carbó vegetal–, les “caleras” –la fabricació de calç–, les “tejeras” –la fabricació de teules–… Perquè a la muntanya, que era de la seva propietat, ells trobaven la major part del seu sosteniment i dels seus recursos per poder fer la seva vida, les seves construccions, escalfar-se, preparar el menjar…»

Continua la lectura de Els aprofitaments forestals comunals a Gasteiz

Xerrada al FESS Rural (Sort)

El dissabte 17 de juny tindrà lloc a Sort (Pallars Sobirà) el FESS Rural, festival de l’economia social i solidària rural.

El lema d’aquesta quarta edició és «Construïm sobiranies, recuperem el fer comú».

Ens han convidat a participar com a Reconstruir el Comunal a la taula rodona de les 16h: «Gestió comunal: vivències del passat, present i futur».

Ens veiem allà!

fessrural.cat
twitter.com/fessrural
instagram.com/fessrural_

Gestió forestal, comunals i economia solidària

Ponència de Marc Garfella, de la cooperativa de treballs forestals Bosquerols, a la taula rodona «Economies comunitàries: resolent necessitats, sostenint el territori» de la X Fira d’Economia Solidària de Catalunya (Barcelona, 2021).

Alguns fragments de la xerrada:

«Fa més de vint anys que estic al sector forestal. He fet ordenacions de boscos comunals on m’he reunit amb els veïns, però ja fa més de deu anys que això no passa. Els béns comunals del nostre àmbit s’estan perdent. Quan faig l’ordenació del bosc comunal, fins fa quinze anys, em trobava amb els veïns. Fins fa deu anys, em trobava amb el regidor. Avui em trobo amb el funcionari del Departament d’Agricultura, que gestiona la comarca sencera. Ja no parlo ni amb el representant de l’ajuntament. Per tant, aquí hi ha una regressió absoluta del que és el bé comunal.»

«A València, a finals dels anys setanta, boscos comunals van ser venuts per ajuntaments democràtics a empresaris privats per fer urbanitzacions. Els pocs comunals que ens arriben al segle XX, segle XXI, encara estan en perill.»

Continua la lectura de Gestió forestal, comunals i economia solidària

Cherán: autogovern, béns comunals, autonomia

Avui, 15 d’abril, és l’aniversari de l’aixecament de Cherán Keri, municipi de Mèxic (Michoacán, Meseta Purépecha) que el 2011 va iniciar un procés de transició cap a una forma d’autogovern comunitari basat en la democràcia directa, la gestió de béns comunals (per exemple, milers d’hectàrees de bosc), i l’autonomia. Afirmaven retornar així als seus «usos i costums» tradicionals. Sense partits polítics, sense policia i sense crim organitzat.

A la Biblioteca podeu descarregar el llibre «La fuerza del fuego. La lucha por la autonomía de Cherán K’eri», de Rafa Arques (Editorial Milvus, 2019).

Fragment del vídeo:

«El primer que es decideix és que hem de deixar de reconèixer les autoritats del municipi, de l’alcaldia; hem de desarmar la policia; i hem de començar a dissenyar una sèrie de comissions a través de la nostra forma d’organització mil·lenària».

Continua la lectura de Cherán: autogovern, béns comunals, autonomia

El «Prao Conceju» de Tudanca

Una cançó preciosa d’Eduardo Fuente Díaz sobre una tradició comunal càntabra: el «Prao Conceju» de Tudanca. L’instrument que acompanya la veu és un rabec.

El «Prao Conceju» de Tudanca és un dels quatre «prados concejo» que encara s’identifiquen a la Vall del Nansa, caracteritzats pel manteniment de les pràctiques col·lectives que s’utilitzen per al seu aprofitament, que són dirigides per les juntes veïnals seguint normes consuetudinàries. El de Tudanca té una superfície aproximada de 130 hectàrees, i cada any –al setembre– se sega seguint un sistema tradicional de repartiment entre els veïns, segons el qual el terreny es divideix en 8 partides (d’aquestes hi ha una de major pendent i menor productivitat que ja no se sega) i cada una d’aquestes partides es divideix en sorts entre cada un dels ramaders que té dret a sega.

La seva consideració patrimonial procedeix del valor cultural del seu sistema comunal encara viu (la junta veïnal i el sistema de repartiment) i del valor productiu que té per alimentar una ramaderia en la qual s’integra la raça Tudanca de tronc africà. Però també podem parlar del valor documental de les descripcions antigues que es conserven, i del valor ecològic que representen les seves comunitats herbàcies.

Sobre aquest prat han escrit prestigiosos literats com José María de Pereda i Miguel de Unamuno, però també ho van fer intel·lectuals com Gervasio González de Linares que, a finals del XIX i començaments del XX, es van preocupar per explicar el manteniment de pràctiques col·lectives dels pobles en un món canviant, dominat per l’ascens de la propietat privada i els processos de desamortització que ho van facilitar.

[ valledelnansa.org/pdi/prado-concejo-de-tudanca-0 ]

«Els terrenys de pastures dels vessants són comunals. (…) Segons l’ancestral “Prau Conceju”, el dia de Sant Agustí es realitza el sorteig del “Prado del Concejo”, que es divideix en lots sortejant-los entre els veïns. (…) A l’entrada de Tudanca hi ha una escultura feta pel picapedrer Vicente Diestro en homenatge a les dones lluitadores incansables de la vall. (…) Antigament al poble no hi havia jornalers, tots eren propietaris. (…) El “Concejo” comptava, pagant-los un sou, amb un cirurgià, un escriba, un mestre de primària i un sastre.»

[ Tudanca – Cantabria en 4K ]

Continua la lectura de El «Prao Conceju» de Tudanca

Un ministre liberal contra els comunals i el «socialisme pagès»

L’historiador José-Miguel Lana Berasain va publicar l’any 2014 l’article «“Esta especie de socialismo campesino… manso y tranquilo”. Un estado de la cuestión desde la historia rural española».

El nom de l’article ve per una cita del Preàmbul d’una llei de José Echegaray, del 1872, quan era ministre de Foment, publicada al número 272 de «La Gaceta de Madrid» (antecedent del «Boletín Oficial del Estado»). Echegaray va ser Premi Nobel de Literatura el 1904 i també va ser ministre d’Hisenda.

José Miguel Lana Berasain té publicats molts articles sobre el tema comunal, i ha coordinat amb la historiadora Rosa Congost l’obra «Campos cerrados, debates abiertos. Análisis histórico y propiedad de la tierra en Europa (Siglos XVI-XX)».

Continua la lectura de Un ministre liberal contra els comunals i el «socialisme pagès»

Rutes de la Saviesa Comunitària i «Concejil»

Les Rutes de la Saviesa Comunitària i «Concejil» volen visibilitzar els espais i els èxits de gestió col·lectiva, posar en valor la identitat participativa dels pobles i reconèixer la saviesa popular i la cultura rural. Aquesta iniciativa de Tierravoz Comunicación i Carmen Comadrán, que arrenca a Astúries, destaca els quatre elements de la gestió comunal: el dret consuetudinari i la governança, (en particular els «concejos» i les juntes veïnals), la cura del territori, el treball en conjunt i la celebració.

Cada ruta consta de diversos «Camins del Bon Govern i el Bon Veïnatge» que pretenen ser una mostra del patrimoni cultural dels territoris rurals d’Astúries: la «Casa Concejo», els llibres d’acords, les arques de tres claus, les estratègies de gestió de pastures comunes, els camins que es netegen col·lectivament, els llocs de celebració, etc.

A continuació deixem alguns vídeos, però en trobareu molts més a la web:

concejoabierto.org/rutas

Continua la lectura de Rutes de la Saviesa Comunitària i «Concejil»

Quan la terra era del poble

Entrevista a l’historiador Iñaki Martín Viso al programa Hoy por hoy de la Cadena SER, emesa el 7 de novembre de 2022.

L’entrevistat ha coordinat el llibre «Pastos, iglesias y tierras. Los comunales en la meseta del Duero (siglos IX-XIII)» (Sílex Ediciones, 2022).

També ha publicat articles com «Territorios resilientes: mancomunales y concejos en el sur del Duero durante la Edad Media» (2020), «Tiempos de colapso y resiliencia. Espacios sin Estado en la Península Ibérica (siglos VIII-IX)» (2021) i «Paisajes dinámicos y agencia local en el sur de la Meseta del Duero medieval: el caso de Monleras (Salamanca, España)» (2022).

Sinopsi del llibre:

Els comunals van ser un dels pilars fonamentals de les comunitats medievals, però, en què consistien? Com funcionaven? Qui els gestionava? Aquest llibre, fruit d’una investigació col·lectiva en el marc d’un projecte d’investigació, pretén respondre aquests i altres interrogants a partir de l’anàlisi de la Meseta del Duero entre els segles IX i XII. Els treballs reunits en aquest volum es pregunten sobre l’evolució d’aquests comunals, analitzen alguns d’ells, com les sernas o les esglésies comunitàries, i estudien la seva relació amb altres territoris, amb el poder reial i amb la formació de les identitats locals, a més de fer una comparació amb la Galícia del mateix període.

Continua la lectura de Quan la terra era del poble

De l’«ekklesia» revolucionària a l’Església del poder. El primer cristianisme contra l’Imperi

Nova entrega de la secció «Reflexions». Article de Pol Font publicat al seu bloc el 5 de gener de 2023. Sobre el primer cristianisme com a moviment revolucionari i antiimperialista, amb cites de diversos autors sobre la qüestió.

L’article també es pot llegir en castellà aquí. Ha estat publicat al número 9 d’«Humanitat Nova. Revista de Cultures Llibertàries» (2024).

Al final de l’article hi ha un vídeo que mostra parts d’algunes de les cites dels diferents autors recollides a l’article.

Sis mil seguidors d’Espàrtac crucificats al llarg de la Via Àpia, entre Brundisium i Roma, any 71 abans de Crist. Fotograma de la pel·lícula «Spartacus» d’Stanley Kubrick, de 1960.
Continua la lectura de De l’«ekklesia» revolucionària a l’Església del poder. El primer cristianisme contra l’Imperi

Referència a «El comú català» al Parlament de Catalunya

Fragment d’una ponència d’Enric Canet al Parlament de Catalunya sobre un Projecte de llei de foment de l’associacionisme, 12 de desembre de 2022. A sota trobareu la intervenció transcrita.

Al canal de Youtube de Reconstruir el Comunal podeu trobar un altre vídeo d’Enric Canet al programa de TV3 «FAQS» parlant sobre béns comunals apropiats per l’Església.

Recordem que podeu descarregar «El comú català. La història dels que no surten a la història» (David Algarra, 2015) en PDF a la Biblioteca.

Continua la lectura de Referència a «El comú català» al Parlament de Catalunya

Democràcia directa municipal, «concejos» i «cabildos abiertos»

Breu fragment de «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos», estudi d’Enrique Orduña Rebollo publicat el 1994.

L’autor, estudiós de la història de les administracions públiques, també ha escrit «Historia del municipalismo español» (2005) i «Historia del Estado español» (2015), entre molts altres textos.

Podeu descarregar en PDF l’estudi sencer aquí (i a la Biblioteca).

Continua la lectura de Democràcia directa municipal, «concejos» i «cabildos abiertos»

Arbres de Junta i Consell: Catalunya i València

Fragments d’«Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad», llibre d’Ignacio Abella (Libros del Jata, 2015). Al llibre l’autor repassa la qüestió tractada en la major part de comunitats autònomes de l’estat espanyol una a una, així com en altres regions d’Europa –Bèlgica, França, País Basc francès, Itàlia, Portugal– i del món. A sota dels fragments compartim alguns vídeos de l’autor.

Abella és autor d’altres llibres sobre el tema com «La magia de los árboles. Simbolismo, mitos y tradiciones, plantación y cuidados» (2001), «La memoria del bosque: Crónicas de la vieja selva europea. Cultos y culturas, mitos, leyendas y tradiciones» (2007), «La memoria del paisaje: Pasado y futuro de un patrimonio común» (2016), «El bosque sagrado. Creencias, mitos y tradiciones de los pueblos cantábricos» (2017), «La cultura del tejo. Esplendor y decadencia de un patrimonio vital» (2020)…

Sinopsi d’«Árboles de Junta y Concejo»:

L’arbre com a lloc de trobada, com a centre de confluència entre paisatge i paisanatge, natura i cultura, política i administració. A partir de documents i testimonis de la tradició oral, Ignacio Abella indaga en la memòria d’una institució històrica, l’Arbre de Consell, un dels trets més significatius i paradoxalment més oblidats de la nostra història i identitat: vells roures, freixes, oms, teixos, moreres… que van ser centre geogràfic i neuràlgic de les nostres societats. Sota seu es van celebrar assemblees, parlaments i consells oberts en una espècie de «dendrocràcia» en la qual l’arbre era la capital, seu i símbol de tota una tradició profundament arrelada en gran part de la vella Europa. A través del seu estudi, aquest llibre és una crònica apassionant del nostre passat. És també una crida a la participació en un projecte de recuperació d’aquestes arrels, d’aquell patrimoni viu i irreemplaçable del qual no hem sabut conservar ni tan sols el record.

Continua la lectura de Arbres de Junta i Consell: Catalunya i València

Infància i control social. Desmuntant mites sobre la institució escolar

Article del pedagog Mario Andrés Candelas, publicat a «Estudios», revista de pensament llibertari vinculada al sindicat CNT (número 3, «Control y obediencia», 2013).

Resum: Aquest article se centra en la infància i el control social que s’exerceix sobre ella, establert degut a la condició de futur de la primera. Com a institució destinada a la infància, s’analitza aquí el paper que juga l’escola al respecte. Aquesta anàlisi es realitza entorn de l’estudi d’alguns mites nascuts al voltant de la mateixa, relacionats amb: 1) la població objectiu, els nens i nenes com a futur social a protegir, encobrint intencions de control relacionades amb la reproducció social; 2) els seus orígens, ja que se li atribueix una tradició mil·lenària inexistent; 3) els problemes de significació entre educació i escola; 4) la seva suposada defensa dels interessos comuns, basant-se en una neutralitat ideològica que resulta impossible en educació; i 5) la seva finalitat orientada a la desaparició de les desigualtats, quan en realitat, en els últims temps, aquestes desigualtats no han fet més que augmentar.

Continua la lectura de Infància i control social. Desmuntant mites sobre la institució escolar

Xerrada de David Algarra a Gallecs

El 12 de març David Algarra va fer una xerrada sobre «El comú català. La història dels que no surten a la història» a l’ermita de Santa Maria de Gallecs (Mollet del Vallès, Vallès Oriental).

Comentava Algarra, sobre l’acte i el dibuix del cartell:

«Per cert, el dibuix del pintor i amic Miquel Cazaña és una representació de l’assemblea dels comuns de Parets, Mollet i Gallecs que feien sota els roures d’en Manent, un lloc equidistant de les tres parròquies. Fer una xerrada en un entorn rural tan peculiar com Gallecs era un somni.»

La Comuna del Camp de Tarragona. 400 anys en contra del poder senyorial

Vídeo de Canal Camp Notícies sobre l’exposició «La Comuna del Camp (1305-1716). 400 anys en contra del poder senyorial», del Centre d’Estudis Selvatans. 8 d’octubre de 2014.

A la Biblioteca podeu descarregar l’article de Guillem Puig Vallverdú, historiador del CES, «La Comuna del Camp, la història d’una institució medieval per descobrir».

Més informació: twitter.com/ComunadelCamp

Béns comunals apropiats per l’Església

Fragment de l’entrevista de Cristina Puig a Enric Canet, del programa «FAQS» de TV3 emès el 29 de gener de 2022, on es menciona l’apropiació per part de l’Església Catòlica de béns comunals.

Enric Canet: «Un material [béns apropiats per l’Església] que moltes vegades era propietat del comú del poble, que el poble era de tots. Com que ningú se n’assabenta, clar… No sé si és robatori o no, però s’hauria de ser molt més transparent.»

Sabíeu que «església» ve del grec «ekklesia», que vol dir «assemblea del poble»? Antigament a les esglésies, dins i fora, s’hi feien reunions i assemblees veïnals. S’explica a «El comú català. La història dels que no surten a la història», de David Algarra.

Una altra lectura recomanada és “De l’«ekklesia» revolucionària a l’Església del poder. El primer cristianisme contra l’Imperi” (Pol Font, 2023).

Sobre els arbres de Junta i Consell a Galícia

Article de Joám Evans Pim publicat el 2015 al bloc Árboles de junta y concejo, en referència al llibre d’Ignacio Abella «Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad».

Evans és autor del llibre «Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado» (2019), que es pot descarregar en pdf a la Biblioteca.

Església de Taboadelo (Ponte Caldelas), ja sense el seu arbre de consell.
Continua la lectura de Sobre els arbres de Junta i Consell a Galícia

El comú català sota un arbre: una forma d’organització social arrelada a la terra

Guió d’una xerrada molt interessant de David Algarra que va tenir lloc el 2017 sota el Roure del Giol (Santa Coloma Sasserra). Publicat al seu bloc.

El comú de la gent aplegat sota els arbres, animisme dels habitants del pagus, imposició del catolicisme, destrucció de boscos i arbres sagrats, prohibició del culte a l’arbre i de ritus com la Tronca –origen de l’actual Tió–, invencions de la marededeu trobada, cacera de bruixes i bruixots…

Cita Algarra una acta d’un sínode eclesiàstic de l’any 742: «Les poblacions cristianes camperoles segueixen sota l’influx de les idees precristianes mitològiques. Viuen una mena de doble vida de forma clandestina. Després de missa surten a fer rituals als dòlmens, al peu dels arbres, a les fonts. L’Església i el poder públic condemnem aquestes pràctiques.»

Al número 85 de la revista Agrocultura (tardor 2021) publiquen l’article L’arbre: un aliat per al futur: «En un context d’inestabilitat de les societats i de degradació dels ecosistemes, enmig de les múltiples crisis que travessem, l’arbre, a contracorrent, representa la durabilitat, la solidesa, la complexitat d’un sistema viu, coherent i resistent. Quan ens aturem i l’observem, descobrim un organisme molt sofisticat, altament interactiu; un explorador del cel i del sòl inigualable. I ens adonem que proporciona una multitud de serveis i de funcions que avui dia comencem a valorar i a entendre millor.»

Continua la lectura de El comú català sota un arbre: una forma d’organització social arrelada a la terra

Democràcia veïnal sota els arbres

Tres programes de ràdio de RNE i Radio 3 on el protagonista principal és Ignacio Abella, naturalista i escriptor, autor d’«Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad» (Libros del Jata, 2015). «Árboles de junta, guardianes de la palabra» (Documentos RNE, 2017), «La cultura del árbol y sus raíces» (El bosque habitado, 2021) i «Dendocracia, la democracia de los árboles» (El bosque habitado, 2013).

Sobre l’ancestral tradició –a la Península Ibèrica i més enllà– de celebrar assemblees veïnals o consells oberts, així com molts altres esdeveniments importants i decisius per a la vida de la gent i dels pobles, sota arbres monumentals.

Ignacio Abella també és autor de molts altres llibres: «La magia de los árboles. Simbolismo, mitos y tradiciones, plantación y cuidados», «La memoria del bosque: Crónicas de la vieja selva europea. Cultos y culturas, mitos, leyendas y tradiciones», «La memoria del paisaje: Pasado y futuro de un patrimonio común», «Regreso a los bosques», «El hombre y la madera. El arte del trabajo de la madera a través de los oficios y artesanías tradicionales»… Aquest últim es pot descarregar en pdf a la Biblioteca. També s’hi pot descarregar el primer volum del «Costumari català» de Joan Amades, mencionat a primer programa.

Ignacio Abella parlant a RNE
Continua la lectura de Democràcia veïnal sota els arbres

Als marginats per la història, sempre mal contada pels guanyadors

«Lluitadors», una cançó preciosa del grup de música tradicional mallorquí Al-Mayurqa, del seu quart disc «Fent camí» (2001).

Aquest 2021 fa 500 anys de la revolta de les Germanies de Mallorca i València, que va coincidir en el temps amb la revolta de les Comunitats de Castella. A la pàgina web germanies500.cat es recull informació sobre la revolta mallorquina i el seu cinquè centenari:

«La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la part forana de l’illa, amb l’alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats. Va ser coetània de la Germania valenciana. La revolta esclatà el 1521 a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Els revoltats van tancar diversos nobles fins que va arribar el rei en el seu auxili. Els principals líders de la revolta foren executats després que les tropes reials prenguessin el control de l’illa.»

Sobre la revolta comunera a Castella recomanem l’entrada que vam publicar: «Recordant la Castella comunal».

Hi ha alguns llibres que semblen interessants: «Contra lo mal govern. Poder i revolta a la Mallorca dels segles XIV-XVI» (Jordi Maíz, 2017); «”Lo poble era senyor de la terra”. La germania de Mallorca (1521-1523)» (Guillem Morro Veny, 2021); «Las Comuniades de Castilla. Una primera revolución moderna» (José Antonio Maravall, 1963); «Comuneros. El rayo y la semilla (1520-1521)» (Miguel Martínez, 2021).

Continua la lectura de Als marginats per la història, sempre mal contada pels guanyadors

Aprofitaments ramaders comunals a Lleó

Fragment de l’article «When the enemy is the state: common lands management in northwest Spain (1850–1936)», de l’historiador José A. Serrano Álvarez. Publicat originalment a l’International Journal of the Commons (volum 8, número 1, febrer de 2014). A La Nuestra Tierra, s’han publicat alguns fragments de l’article en castellà, aquest sobre els aprofitaments ramaders i altres: 2) Aprovechamientos agrícolas; 3) Leñas, maderas y otros aprovechamientos; 4) Arriendos y subastas de aprovechamientos.

L’article sencer en anglès el podeu trobar a la Biblioteca.

L’autor el resumeix així: «En el segle XIX el govern espanyol, conduït per un projecte polític liberal, va posar a la venda les propietats comunals de les viles, i va privar les autoritats locals de les viles de les seves capacitats, poders i normes per gestionar els boscos comunals, que van passar al Servei Forestal. Aquest article, basat en la hipòtesi d’Ostrom que la intervenció estatal pot comportar conseqüències negatives per a la conservació de recursos comunals, és un cas d’estudi del que va passar a la província de Lleó. Es mostra que, malgrat que la conservació dels recursos comunals es va posar en perill perquè aquells qui estaven directament més preocupats per protegir-los van ser privats dels mitjans per fer-ho, les comunitats pageses van defensar fermament els comunals mantenint-hi les pràctiques i usos tradicionals.»

Lario (foto de Juan Ramón Lueje)
Continua la lectura de Aprofitaments ramaders comunals a Lleó

«Els consells locals són una de les formes més participatives de gestió comunitària que han existit mai al nostre context geogràfic i històric»

Carta de Xuan Valladares, ramader de Llanes, publicada a La Voz de Asturias el 9 de juny de 2021. La carta és una resposta a un article d’opinió de Joaquín Arce Fernández, ex-director general de Política Forestal, publicada al mateix mitjà: «El expolio de los montes públicos».

Continua la lectura de «Els consells locals són una de les formes més participatives de gestió comunitària que han existit mai al nostre context geogràfic i històric»

La necessitat de l’autoorganització democràtica del poble (ressenya de «Costumbres en común»)

Ressenya de David Algarra de «Costumbres en común. Estudios sobre la cultura popular», obra de l’historiador anglès Edward Palmer Thompson escrita el 1991, reeditada al castellà aquest 2019 per l’editorial Capitán Swing. La ressenya es va publicar en castellà al número 36 de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (tardor de 2019).

Afirma Thompson al llibre: «No vull posar-me en el terreny dels historiadors de l’Edat Mitjana intentant definir el que originalment es volia dir al parlar “de la terra erma del senyor” o “del sòl del senyor”. Però tant els historiadors agraris com els jurídics semblen coincidir en què la idea de l’origen dels drets comunals en concessions reials o feudals és falsa. La doctora Thirsk ha suggerit que els drets de portar el bestiar en pastures i terres ermes eren potser “l’element més antic” en el sistema de camp comú, descendent de “drets més extensos (…) dels que es gaudien des de temps immemorial”, que els monarques i senyors anglosaxons i normands no van instituir graciosament, sinó que, al contrari, van reglamentar i retallar.»

També afirma:

«Sempre va ser un problema explicar els béns comunals amb categories capitalistes. Hi havia quelcom molest en ells. La seva existència mateixa induïa a fer preguntes sobre l’origen de la propietat i sobre el dret històric a la terra.»

El llibre el podeu comprar aquí. A la Biblioteca podeu trobar i descarregar en pdf una edició més antiga del llibre, així com d’altres treballs de l’autor: «La formación de la clase obrera en Inglaterra» i «Tradición, revuelta y conciencia de clase: estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial».

Continua la lectura de La necessitat de l’autoorganització democràtica del poble (ressenya de «Costumbres en común»)

Usos comunals de la terra a la Catalunya moderna, segles XVI-XVIII

Introducció del Treball de Final de Grau (TFG) en Història de Marc August Muntanya Masana (Universitat de Girona, 2017). La historiadora Rosa Congost ha estat la tutora del treball.

L’autor és pastor i columnista habitual a la Directa, on comparteix reflexions interessants.

Podeu trobar i descarregar el treball sencer en pdf a la Biblioteca.

Marc August Mutanya, autor d’«Usos comunals de la terra a la Catalunya moderna, segles XVI-XVIII»
Continua la lectura de Usos comunals de la terra a la Catalunya moderna, segles XVI-XVIII

Komun. Assemblearisme i comunalisme populars a Euskal Herria

Reproduïm dos breus fragments del llibre de Pablo Sastre Forest «Komun. Assemblearisme i comunalisme populars a Euskal Herria» (Col·lectiu Bauma, 2018). El llibre conté dos textos de l’autor traduïts al català: «Batzarra, gure gubernua» (Elkar, 2013) «Komun ’17» (2017). Està prologat per David Algarra Bascón.

El llibre es pot comprar aquí en paper i es pot descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de Komun. Assemblearisme i comunalisme populars a Euskal Herria

Reconstruir el Comunal enfront el col·lapse

Estrenem la nova secció de la web: «Reflexions». Complementarà la secció que hi havia fins ara: «Història». La primera reflexió, sobre el sentit de Reconstruir el Comunal i les perspectives actuals de col·lapse de les nostres societats. Article de Pol Font.

«L’Effondrement», sèrie de televisió (2019)
Continua la lectura de Reconstruir el Comunal enfront el col·lapse

Una societat organitzada per a la guerra: les milícies municipals ibèriques a l’Edat Mitjana central

Afegim a la Biblioteca l’estudi de James F. Powers «A Society Organized for War: The Iberian Municipal Militias in the Central Middle Ages, 1000-1284» (University of California Press, 1992). Es pot descarregar en pdf.

El llibre no ha estat traduït al castellà ni al català. Si algú s’anima a llegir-lo i traduir-ne algun fragment interessant al català, com a col·laboració amb Reconstruir el Comunal, que es posi en contacte.

Thomas Jefferson –liberal, un dels Pares Fundadors dels EUA– advertia que l’existència d’un exèrcit permanent és incompatible amb la democràcia, i advocava per l’existència de milícies populars no professionals controlades localment.

Copiem a continuació uns fragments d’«Història de la revolta a Catalunya» i «El comú català» relacionats amb la qüestió.

Continua la lectura de Una societat organitzada per a la guerra: les milícies municipals ibèriques a l’Edat Mitjana central

Capitalisme i democràcia. Com va començar aquest engany

Alguns fragments de «Capitalisme i democràcia, 1756-1848. Com va començar aquest engany» (Edicions 62, 2019), obra pòstuma de Josep Fontana, historiador i professor emèrit de la UPF.

«Una anàlisi crítica dels inicis del capitalisme i una denúncia en tota regla de la desigualtat social. Fontana aprofundeix en els orígens del capitalisme quan, a cavall del segle XVIII i XIX, es van forjar els mecanismes d’un sistema econòmic que ha tingut en el segle XXI un avenç depredador i imparable, i desemmascara les regles del joc que han portat a l’actual situació global injusta.»

Aquest 28 d’agost farà tres anys que Fontana ens va deixar.

Continua la lectura de Capitalisme i democràcia. Com va començar aquest engany

Jornades per l’agitació rural

Des de Reconstruir el Comunal ens fem ressò d’aquestes jornades interessants:

«(…) La devastació i espoliació del camp i dels territoris de muntanya sembla que no té aturador: l’agroindústria, el turisme, l’acaparament de terres, la mercantilització de l’agroecologia, la urbanització capitalista i les seves urbanitats, l’ofec de l’Estat amb les seves normatives… Malgrat i enfront d’aquest procés, a les ruralitats escampem utopies concretes, utopies en acció: podem conjugar una relativa desconnexió amb la confrontació (difícil) vers el Mercat i l’Estat? Podem tenir cura dels llocs que habitem? Podem recuperar la ruralitat com a manera de viure des de l’autonomia?»

Rehabitem les ruralitats

Les Llosses, 18 i 19 de setembre

rehabitemlesruralitats.org

twitter.com/ruralitats

El suport mutu a la ciutat medieval

Fragments dels capítols V i VI d’«El suport mutu. Un factor d’evolució», obra de molta rellevància escrita el 1902 per Piotr Kropotkin. Traduïda al català el 2021 per Virus Editorial. Els capítols en qüestió tracten sobre els valors, dinàmiques i pràctiques i valors de suport mutu a les ciutats medievals europees.

«Aquesta obra, que tenim l’alegria de presentar per primera vegada en català, reuneix per si sola tots els components de la millor literatura política: intel·ligència, rigor, coneixement, capacitat polèmica i una escriptura profunda, entenedora i, per moments, commovedora per la seva sensibilitat. Publicada el 1902, quan el darwinisme social començava a voler convertir en doctrina científica la idea de la supervivència dels més forts, “El suport mutu” no només denuncia les simplificacions sobre les teories evolutives de Darwin, sinó que mostra amb una infinitat d’exemples, des de la vida animal a les diferents etapes de la història humana, com la cooperació és un factor fonamental de supervivència i reproducció de la vida. Des d’un coneixement científic enciclopèdic i un genuí sentit ètic, Piotr Kropotkin ofereix una perspectiva que encara avui és fresca i engrescadora. En un món en col·lapse ecològic i ruïna ètica sota el règim de competitivitat i extractivisme capitalista, la seva lectura complexa i rigorosa sobre les relacions entre els animals no humans, de l’ésser humà dins la natura i de les societats humanes, converteix aquest clàssic del pensament llibertari en pioner d’una ecologia social radicalment contemporània.»

El llibre es pot comprar aquí o descarregar en pdf a la Biblioteca de Reconstrir el Comunal.

Continua la lectura de El suport mutu a la ciutat medieval

Història de la revolta a Catalunya: preàmbul i cloenda

Breus fragments d’inici i tancament d’«Història de la revolta a Catalunya. Lluites i revoltes antisenyorials i antiestatistes durant l’època medieval i moderna», treball de l’historiador Joan Carles Gelabertó (Argelaga Edicions, 2015). L’autor afirma que la història, entesa com a narració veritable dels fets passats, és una arma de la lluita de classes, bé en mans de la classe oprimida, bé en mans de la classe opressora.

L’edició en català està esgotada, podeu descarregar el llibre en pdf a la Biblioteca. El 2017 n’ha estat publicada una edició en francès. El tercer capítol ja el vam publicar a Reconstruir el Comunal.

Continua la lectura de Història de la revolta a Catalunya: preàmbul i cloenda

Els amos de la muntanya

Reportatge de RTVE emès el febrer de 2021. Dura 26 minuts. Mostra casos de comunitats veïnals a Astúries actualment enfrontades amb els Ajuntaments, intentant recuperar la gestió dels monts veïnals en mà comuna que aquests s’han apropiat. També mostra alguns casos de monts veïnals a Galícia els usos dels quals s’han recuperat.

Queda afegit a la secció d’Audiovisuals.

Continua la lectura de Els amos de la muntanya

Mancomunidade: uma terra livre sem estado

Publiquem el pròleg de «Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado» (Ardora, 2019), llibre de Joám Evans Pin. Una proposta fonamentada en una organització comunal del territori. Dividida en tres seccions principals: 1) Una proposta mancomunitària com a organització política i territorial i la seva possible aplicació per al cas gallec; 2) Un repàs als antecedents en relació a comunitats que a Galícia es van estructurar paral·lelament a l’Estat; 3) Una síntesi que explica el sentit d’una Galícia sense Estat. El pròleg l’escriu Lara Barros, activista vinculada al sindicalisme agrari i historiadora especialista en monts veïnals.

El llibre es pot comprar a l’editorial o descarregar en pdf a la Biblioteca de Reconstruir el Comunal.

Sempre pengem textos traduïts al català. En aquest cas, si algú s’anima a traduir el pròleg o alguna part del text, que ho digui.

Continua la lectura de Mancomunidade: uma terra livre sem estado

Breu tractat sobre les bases morals de les relacions econòmiques

Fragments del cinquè capítol d’«En deuda. Una historia alternativa de la economía», de l’antropòleg David Graeber. Podeu descarregar el llibre sencer en pdf a la Biblioteca. Graeber ens ha deixat el passat 2 de setembre, fem aquesta publicació com a homenatge. Recomanem altres llibres seus com «Trabajos de mierda. Una teoría» o «Fragmentos de antropología anarquista». També les seves aportacions sobre la revolució de Rojava, després d’haver-hi anat: «La de Rojava es una verdadera revolución». Que la terra li sigui lleu.

Continua la lectura de Breu tractat sobre les bases morals de les relacions econòmiques

Boscos comunals dels Països Catalans

Article de David Algarra publicat al número 42 de Caramella (abril-setembre 2020), revista de música i cultura popular. Sobre els boscos comunals als territoris de parla catalana: orígens, despossessió i actualitat.

Recomanem comprar la revista, aquest o altres números, que val molt la pena.

Continua la lectura de Boscos comunals dels Països Catalans

Records de l’ajuda mútua a les valls del Pallars

Breu fragment del llibre «La dona alada i les feres del Cardós», de Jan Lengua Doya i Blanca Doya Peroy (Edicions Salòria, 2018) i vídeo de la seva presentació a Ribera de Cardós (Pallars Sobirà). Al conte del llibre hi trobem el record de les formes d’ajuda mútua i vida comunitària que existien entre el veïnat, abans de l’abandonament massiu dels pobles. Afegim també alguns fragments d’«El comú català» que fan referència al Pallars.

El 2018 el Grup de Treball sobre Termes i Béns Comunals del Pallars Sobirà va publicar l’estudi «Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present». Es pot descarregar a la Biblioteca.

Continua la lectura de Records de l’ajuda mútua a les valls del Pallars

Les dones a la Catalunya medieval

Xerrada de la historiadora Teresa Vinyoles Vidal –a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 2016– i fragments del seu llibre «Història de les dones a la Catalunya medieval», publicat el 2005 per Pagès Editors i Eumo Editorial. Sobre la situació de les dones a l’Edat Mitjana, i el declivi dels seus drets amb la feudalització de la societat. Una lectura sorprenent i molt interessant.

El llibre es pot comprar aquí. L’autora té publicats altres llibres sobre el tema, com ara «Usos amorosos de las mujeres en la época medieval». És confundadora del Centre de Recerca de Dones Duoda.

Continua la lectura de Les dones a la Catalunya medieval

Castella: «Concejos» i béns comunals

Xerrada d’un membre de Yesca, organització juvenil castellana, en vídeo i transcrita al català. Publicada originalment el 23 d’abril, Diada Nacional de Castella, en commemoració de la batalla de Villalar.

El nom original de la xerrada és «Bienes comunales y prácticas revolucionarias en Castilla». La podeu trobar

La xerrada queda afegida a la secció d’audiovisuals de la Biblioteca.

Continua la lectura de Castella: «Concejos» i béns comunals

Comunitats sense Estat a la Muntanya Basca

Fragments de «Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca», llibre de Sales Santos Vera i Itziar Madina Elguezabal, publicat el 2012 per l’Editorial Hagin. Sobre la llarga història comunalista dels pobles pastorals d’Euskal Herria.

També adjuntem el vídeo d’una breu intervenció d’Itziar Madina presentant el llibre al II Encuentro Internacional de Ecología Social (Bilbo, 2017).

L’edició del llibre està esgotada, el podeu descarregar en pdf aquí i a la Biblioteca.

Continua la lectura de Comunitats sense Estat a la Muntanya Basca

«Els comunals eren un obstacle per al desenvolupament del capitalisme»

Entrevista d’Alba Gros i Teresa Soler a David Algarra, autor d’«El comú català. La història dels que no surten a la història». Publicada al número 66 d’Agrocultura (hivern de 2017), revista referent sobre producció ecològica i agroecologia.

El llibre d’Algarra el podeu descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de «Els comunals eren un obstacle per al desenvolupament del capitalisme»

Reflexions sobre el consell obert com a forma d’autoorganització veïnal

Interessants reflexions d’Eusebio Ónega sobre el Consell Obert com a forma d’organització veïnal basada en la democràcia real, directa. Publicades originalment en una sèrie de vídeos al canal de Youtube «Marcos Gay».

Queda afegit a la secció d’Audiovisuals.

Continua la lectura de Reflexions sobre el consell obert com a forma d’autoorganització veïnal

Béns comunals al Pallars

Introducció i llista de continguts de l’estudi «Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present», elaborat pel Grup de Treball sobre Termes i Béns Comunals del Pallars Sobirà, publicat el juliol de 2016. Impulsat i organitzat per la Fundació Món Rural i IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran).

L’estudi sencer es pot descarregar a la Biblioteca.

Continua la lectura de Béns comunals al Pallars

«En temps de neoliberalisme la gestió territorial a través dels béns comunals és necessària i possible»

Article de Gustavo Duch publicat el 27 d’agost del 2018 al Diari ARA, sobre la temàtica del llibre «El comú català. La història dels que no surten a la història».

El llibre el podeu descarregar a la Biblioteca.

Continua la lectura de «En temps de neoliberalisme la gestió territorial a través dels béns comunals és necessària i possible»

Common & Coops. Vers l’autogovern del comú

Fragments del tercer capítol, a càrrec d’Ivan Miró, del primer número d’Esmolem les eines. Debats de l’Economia Solidària per a la Transformació Social, publicat el 2017. Textos impulsats des de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i editorials cooperatives. El capítol sencer es pot descarregar a la Biblioteca. El número sencer es pot aconseguir, per exemple, aquí.

Continua la lectura de Common & Coops. Vers l’autogovern del comú

1936: Intervenció sobre els comunals robats al Parlament de Catalunya

Fragment del discurs de Xavier Casademunt, diputat d’ERC, al Parlament de Catalunya, el 15 de maig de 1936. Sobre la Proposició de Llei relativa al rescat o readquisicó de béns comunals, per fer front als conflictes que hi havia sobre els comunals i el despoblament que patia el món rural català. Publicat per David Algarra al seu bloc, 28 de juny de 2018, el comentari inicial és seu.

El discurs es pot descarregar aquí i a la Biblioteca.

(fotografia actual del Parlament)

Continua la lectura de 1936: Intervenció sobre els comunals robats al Parlament de Catalunya

Port de la Selva: el Pòsit Pescador i la xarxa comunal

Fragments de «La mar d’Amunt. El Port de la Selva. Un caràcter comú, un tarannà i una forma de fer de tot un poble», llibre d’Isidre Corominas i Zaragoza, veí de Port de la Selva, pescador, artista, pintor i escultor. Sobre el cooperativisme de principis de segle XX al poble, que enllaçava amb les seves pràctiques comunals que venien «des de temps immemorials». El llibre, publicat el juliol de 2015 i escrit des de la passió, tracta diverses qüestions de la història d’aquest poble de l’Alt Empordà.

El llibre es pot comprar a Port de la Selva i aquí. L’autor també ha escrit altres llibres: «La lleva del biberó no fou possible» (2016) i «L’illa del Castellar, la mare, el cor i l’ànima del Port de la Selva» (2021).

Continua la lectura de Port de la Selva: el Pòsit Pescador i la xarxa comunal

Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-39 (I)

Fragment introductori de Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-1939, estudi d’Antoni Castells Duran, doctor en Ciències Econòmiques, publicat el 1993 per Hacer Editorial. Sobre l’experiència d’aquest intent aixafat, enmig d’una guerra, de posar sota gestió popular bona part dels recursos econòmics generals. Aquest juliol fa 80 anys que va començar l’aixecament militar que va desembocar en la guerra civil. El llibre sencer queda afegit a la Biblioteca.

col·lectivitzacions 1936 1

Continua la lectura de Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-39 (I)

Dret tradicional lleonès

Sèrie d’assajos i investigacions de divulgació de Nicolás Bartolomé Pérez, advocat i escriptor lleonès, publicades al Diario de León en vuit parts. Sobre les costums i formes de vida de la societat rural lleonesa, on hi apareixen formes d’ajuda mútua i treball col·lectiu, de presa de decisions mitjançant consell obert, de drets d’ús de diferents béns rústics i de repartiment de lots de terres entre els veïns.

concejo4
José Álvarez, ‘Molina’, pastor de Salce. Foto: Bambara Zinema

Continua la lectura de Dret tradicional lleonès

Monarquia, liberalisme i ajuntaments contra els béns comunals

Fragments de l’estudi «L’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles», de l’advocat Lluís Pau i Gratacós, publicat el 2003. Sobre la història del darrer període de la fi dels béns comunals a Catalunya.

El document sencer de l’estudi es pot trobar a la Biblioteca.

Continua la lectura de Monarquia, liberalisme i ajuntaments contra els béns comunals

El Teix del consell obert de Bermiego

Article d’autoria desconeguda publicat a Iberia Mágica el 9 de gener de 2014. Sobre el teix de Bermiego (Quirós, Astúries), arbre al peu del qual se celebraven «conceyus abiertus» veïnals, on es prenien decisions sobre els béns comunals i sobre els assumptes la comunitat.

Texu

Continua la lectura de El Teix del consell obert de Bermiego

Els veïnats vitorians, història de comunitat popular: Ressenyes (II)

Ressenya de Juan Manuel Iranzo, doctor en Sociologia i professor de la Universidad Pública de Navarra, sobre Las Vecinidades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro, estudi del col·lectiu Egin Ayllu (NED Ediciones, 2014), publicada a Crónica Popular. El llibre, publicat sota llicència Creative Commons, està disponible des d’abril de l’any passat a la nostra Biblioteca.

vecinidades vitorianas

Continua la lectura de Els veïnats vitorians, història de comunitat popular: Ressenyes (II)

Les solidaritats

Capítol d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 2015. Sobre les formes i pràctiques d’ajuda mútua, solidaritat i treball col·lectiu, així com d’autodefensa, de les classes populars a Catalunya durant l’edat mitjana.

El llibre es pot comprar en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de Les solidaritats

El dret obrer i les institucions del comú

Article de José Luis Carretero Miramar, professor, jurista i membre de l’Instituto de Ciencias Económicas y de la Autogestión. Publicat el 3 de maig de 2016 a Economía para todos, bloc de divulgació econòmica i sociolaboral del Periòdic Diagonal. Sobre la pràctica històrica de la  classe obrera d’autoorganitzar-se generant marcs propis de normes per gestionar béns i institucions comunes.

cooperativa popular

Continua la lectura de El dret obrer i les institucions del comú

Història dels recursos comunals i de la propietat privada a Europa

Sèrie de tres sessions de La Linterna de Diógenes, programa que emet cada setmana a Irola Irratia, ràdio autogestionada de Bilbao. Presentades pel Profesor Arkadio, amb la participació de convidats especialitzats en el tema: J. M. Llana Berasain, Iñaki Iriarte Goñi, José Ángel Lema, Felipa Sánchez Salazar i Rosa Congost. Sobre la història dels recursos i béns comunals i de la seva decadència amb l’auge de la propietat privada. Els àudios queden afegits a la secció d’Audiovisuals de la Biblioteca.

propietat privada

Continua la lectura de Història dels recursos comunals i de la propietat privada a Europa

Bases per a una política econòmica local alternativa

«Bases para una política económica local alternativa. Del desarrollo local neoliberal al desarrollo local autónomo, autogestionario y autocentrado», document elaborat per Autonomía Sur, cooperativa andalusa dedicada a assessoria legal, estudis socioeconòmics i projectes d’economia social. Publicat el 21 de març de 2016.

Autonomía Su

Continua la lectura de Bases per a una política econòmica local alternativa

Els veïnats vitorians, història de comunitat popular: Ressenyes (I)

Ressenya de María Jesús Funes, professora de la UNED, sobre Las vecindades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad preñada de futuro, estudi del col·lectiu Egin Ayllu (NED Ediciones, 2014), publicada al número 3 de Clivatge. Estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials. El llibre, publicat sota llicència Creative Commons, està disponible des d’abril de l’any passat a la nostra Biblioteca.

vecinidades vitorianas

Continua la lectura de Els veïnats vitorians, història de comunitat popular: Ressenyes (I)

L’autogovern popular

Capítol d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 24 d’octubre de 2015 sota llicència Creative Commons. Sobre les formes i pràctiques d’autogovern local, lligades a la gestió comunal de recursos, en l’àmbit de Catalunya. Es pot trobar l’edició en paper en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de L’autogovern popular

15 anys de gestió comunitària de l’aigua a Bolívia

Entrevista de Marina Sitrin a Marcela Olivera, activista durant la Guerra de l’Aigua del 2000 a Bolívia, publicada l’1 de juny de 2015 a ROAR Magazine. Sobre les victòries del moviment en defensa de l’aigua i el seu llegat avui en dia, que recupera la tradició centenària de gestió comunal dels sistemes d’aigua. La fotografia és d’un mural del 2010 en recordatori de la Guerra de l’Aigua.

guerra del agua bolivia mural 2

Continua la lectura de 15 anys de gestió comunitària de l’aigua a Bolívia

La comunitat pagesa i la universitat

Tercer capítol d’«Història de la revolta a Catalunya. Lluites i revoltes antisenyorials i antiestatistes durant l’època medieval i moderna», treball de l’historiador Joan Carles Gelabertó (Argelaga Edicions, 2015). Sobre les formes d’organització social de la pagesia durant l’Edat Mitjana a Catalunya, estructures comunitàries que incloïen assemblees, béns comunals i suport mutu.

L’edició en català està esgotada, podeu descarregar el llibre en pdf a la Biblioteca. El 2017 n’ha estat publicada una edició en francès. El 2017 n’ha estat publicada una edició en francès. Aquí es pot llegir el Preàmbul i la Cloenda.

Continua la lectura de La comunitat pagesa i la universitat