Reflexions de Lluís Maria Xirinacs. Fragment extret de Fragment de «Filosofia i pràctica
de la no-violència. Les seves capacitats i estratègies en processos de transformació social». Transcripció d’un curs seu de tres dies a La Plana (Bages), agost de 2001.

«Us recomano que sapigueu mirar sempre el món per damunt dels amics, perquè sinó el món es converteix en aquell mundillo petitet, que nosaltres trobem tan bé, i que ens permet de condemnar sempre la resta del món. Al sistema li encanta que aquesta dimensió col·lectiva que tots tenim no arribi a formar la comunitat de veritat. Posat que no la fem, perquè el que busquem sols és l’amistat, aleshores cadascú busca el camí que es tria. En la comunitat no pots triar allò de què et responsabilitzaràs i allò de què no. L’altre, en la parella, és com és. El barri, el municipi, també. Et toca gent que t’agrada i gent que no. A la comunitat hi ha amics i enemics i cal fer comunitat amb ells. Doncs bé, la gent s’envolta d’uns quants amics i l’energia individual sobrant no la gasta en comunicar amb els enemics. Simplement els ignora i la consumeix exclusivament amb els amics. Amb aquesta actitud, el món es divideix en un grup d’amics superconeguts, que no coneixen l’exterior. Els amics del grup creuen que tot el món ha de ser com ells pensen i, és tan diferent, tan terriblement diferent! Que equivocat és el món! Caldria tota una sèrie de consells per tal que l’amistat no degeneri en amiguisme.»