Arxiu de la categoria: General

Algunes maneres d’anomenar formes tradicionals d’ajuda mútua o treball veïnal

Compartim un fragment inicial de l’article de «L’ajut mutu com a previsió de la necessitat: continuïtats i canvis», article de Jesús Contreras Hernández i Susana Narotzky publicat al número 11 de la Revista d’etnologia de Catalunya (1997).

Hi apareixen moltes maneres d’anomenar diferents formes tradicionals d’ajuda mútua o treball veïnal que han existit a la Península ibèrica.

Sobre el tema, recomanem la lectura del capítol «Les solidaritats» del llibre «El comú català» (2015), així com també del clàssic «El suport mutu. Un factor d’evolució» de Piotr Kropotkin (1902), recentment traduït al català.

Continua la lectura de Algunes maneres d’anomenar formes tradicionals d’ajuda mútua o treball veïnal

El sistema polític «concejil» a Lleó

Laureano M. Rubio Pérez va publicar l’estudi «El sistema político concejil en la provincia de León» l’any 1993. A la Biblioteca podeu trobar un enllaç per descarregar-lo en PDF.

El 2021 el mateix autor va publicar «Usos y costumbres en común. Claves y referencias de la sociedad leonesa, siglos XVI-XX». El títol fa referència a «Costumbres en común» d’E. P. Thompson.

Com diu Enrique Orduña Rebollo a «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos»:

«La democràcia directa municipal ha estat ignorada, postergada i inclús perseguida, unes vegades amb la disculpa d’alteracions i revoltes, altres per un pretès anacronisme o en pro d’una racionalització tecnocràtica i economicista més perillosa que les anteriors.»

Al canal de Youtube de Reconstruir el Comunal podeu trobar una llista de reproducció sobre Lleó, amb un vídeo d’una conferència molt recomanable de Laureano M. Rubio Pérez, una ressenya de «Tocan las campanas a Concejo. Riaño, el sueño», alguns documentals…

Es diu al Pròleg del «El sistema político concejil…»:

«Aquesta monografia, malgrat el seu títol, és molt més que la millor i més completa exposició que, al nostre modest enteniment, s’hagi fet fins el present sobre ordenances “concejiles”. Si unim les ordenances contingudes a l’apèndix, les inèdites utilitzades en aquest treball i les ja publicades amb anterioritat reunim ni més ni menys que unes cent.»

Fragment de «Usos y costumbres en común»:

«Molts “concejos abiertos” de la província de Lleó, com el “concejo” de Burón, negaven el veïnatge als “renteros” o persones que viuen de les rendes, per ser odiosos i acumular penes supèrflues pels seus interessos i no ser ofici honest.»

Fragments de «El sistema político concejil…»:

«Un dels objectius fonamentals d’aquest treball no és altre que el de facilitar al lector algunes reflexions sobre la importància que va tenir per a les comunitats rurals lleoneses el desenvolupament i conservació d’un sistema de govern i gestió local dominat per la presència participativa de la comunitat a les assemblees “concejiles“, des de les quals s’autogovernaven i d’on emanaven les normes fonamentals en el seu desenvolupament i funcionament.»

Continua la lectura de El sistema polític «concejil» a Lleó

Tor i les Muntanyes de Socis

Els béns comunals pertanyen al comú dels veïns. L’Estat espanyol, amb la desamortització de Madoz (1855-1914), va expropiar més de 12 milions d’hectàrees de béns comunals i les va posar a la venda. No només terres, sinó també molts altres béns del comú. L’Estat així es va finançar econòmicament i va promoure la concentració de propietat en poques mans, els moviments migratoris cap a les ciutats i el treball assalariat.

En alguns casos, com Tor, els veïns es van associar per comprar col·lectivament els comunals que els havien robat. Les formes legals que prenien aquestes formes, segons la legalitat estatal vigent, eren variades. En ocasions, formaven Societats de Copropietaris. En altres, formaven Muntanyes de Socis. Al vídeo es diu que els veïns de Tor van acordar que podia ser amo qui hi visqués, «tenint foc encès», i això és una norma que ve d’antic, de la lògica dels béns comunals.

Aquest vídeo és un breu tall del primer capítol de la sèrie «Tor, la muntanya maleïda» de Carles Porta:

També queda afegit a la Biblioteca el TFG «Tor, una propietat convulsa. Estudi d’una propietat rural de Catalunya» (Pere Gibert Mejide, 2021).

· · ·

Breu fragment d’un documental sobre les Muntanyes de Socis:

«Amb la desamortització, l’Estat va treure a subhasta molts d’aquests boscos. Els nostres avantpassats, davant del temor de quedar-se sense el que era la base del seu sustent, van decidir mobilitzar-se. Aquelles famílies van fer un enorme esforç: es van reunir, van buscar els diners necessaris per accedir a les subhastes. Entre tots, van aconseguir comprar la muntanya en règim de proindivís. Són el que avui coneixem com a “Muntanyes de Socis”.»

· · ·

Un poble de Sòria recupera les seves Muntanyes de Socis, notícia del 10 de maig de 2024:

«El proper 10 de maig de 2024, amb la constitució de la corresponent “junta gestora”, el poble de Boós (Sòria) recuperarà la capacitat de gestió de les muntanyes Pedriza y Valdepicarazas, Pico del Lomo, Vallejo-Hondo y Valdelosrodrigos, Alto de Valdecubilla, Tallar de Enebro en Boillos, Monte Las Muelas, i Valdelasviejas, situades en aquesta localitat.»

«En comptes de repartir dividends, s’opta per desviar aquests fons a conservar la muntanya, així com a millorar la qualitat de vida a Boós.»

Més informació sobre les Muntanyes de Socis: montesdesocios.org

Bagaudes, col·lapse de l’Imperi Romà, consells oberts i béns comunals

Fragment d’una xerrada de Carlos Taibo presentant el seu llibre «Breviario de ecología libertaria», el 26 de gener de 2024 a Madrid, al local de la Fundación Anselmo Lorenzo.

Des de Reconstruir el Comunal volem contribuir a recuperar la memòria d’aquestes formes d’organització basades en la democràcia directa i els béns comunals, que, segons un gran consens historiogràfic, van tenir un gran auge i desenvolupament a la Península Ibèria a l’alta edat mitjana, després de la caiguda de l’Imperi Romà occidental.

A dia d’avui, a l’Estat espanyol encara queden milions d’hectàrees de béns comunals, les restes desnaturalitzades del que no fa tant van ser sistemes d’organització popular d’enorme extensió i importància. El que ha sobreviscut als atacs de les estructures estatals i oligàrquiques premodernes i als de l’Estat liberal i les seves «desamortitzacions» i altres robatoris.

Pensem que el coneixement d’aquestes qüestions és imprescindible per entendre la història, per aprendre d’ella i per plantejar una alternativa al sistema de dominació actual.

Continua la lectura de Bagaudes, col·lapse de l’Imperi Romà, consells oberts i béns comunals

Els béns comunals al Pallars Sobirà en el seu context històric

Alguns breus fragments de la ponència de l’historiador Josep Maria Bringué i Portella al seminari «Què en farem dels béns comunals?» que va tenir lloc a Sort el maig de 2002. Va quedar recollida al llibre «Els béns comunals i la gestió del territori al Pirineu català» (Departament de Medi Ambient, 2003).

El llibre està coordinat per Lo Pi Negre i Carme M. Marugán, té 375 pàgines i recull cinc ponències i debats.

Continua la lectura de Els béns comunals al Pallars Sobirà en el seu context històric

Comunalisme en la nostra història (xerrada a Can Masdeu)

Xerrada de Pol Font a la «Jornada pel pastoreig i la tracció animal», organitzada per Pastorxs en Resistencia, que va tenir lloc a Can Masdeu, espai de cooperació comunitària de Collserola (Barcelona), el 24 de març de 2024.

Per un error tècnic, parts de la xerrada han quedat tallades fora del vídeo. Una part al minut 29:48, una al minut 39:25 i una al final, quan acaba el vídeo.

Les diapositives de la xerrada es poden descarregar aquí.

Si voleu organitzar una xerrada-debat sobre el tema, poseu-vos en contacte:
reconstruirelcomunal@gmail.com

La jornada va incloure una demostració de tracció animal per part de membres de l’Associació Catalana de Tracció Animal i l’Escola de Tracció Animal Moderna, un dinar boníssim amb crestó a càrrec del projecte Cabra Catalana, la projecciódel documental «Pastorxs en Resistencia. El oficio hoy en Cataluña», una altra xerrada molt interessant i concerts de Sílvia Tomàs i Opoloh.

Continua la lectura de Comunalisme en la nostra història (xerrada a Can Masdeu)

Xerrada a l’Ametlla de Mar

El divendres 15 de març l’Associació EcoNau organitza la jornada «Visca el comunal!» a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Si voleu assistir, us podeu inscriure aquí.

A la primera part, Pol Font, impulsor de Reconstruir el Comunal, participarà amb la ponència «Comunalisme en la nostra història».

La segona part tractarà sobre «Propostes per a un futur comunal», i també hi participarà l’Ariadna Tremoleda, membre de Mas Les Vinyes i de Fundació Emprius.

L’acte començarà a les 17.30h i tindrà lloc al local de l’associació (Polígon 24, Parcel·la 25, Sector Santes Creus, L’Ametlla de Mar).

Sobre l’associació: «Som un grup de persones productores, transformadores, cuineres, ambientalistes que creiem en i volem la recuperació i la regeneració de la terra. Ens hem associat a l’EcoNau per promoure la producció, processament i elaboració de productes derivats de cultius autòctons.»

Desamortitzacions liberals: la destrucció forestal més greu de la història de l’Estat espanyol

Fragments de la Tesi Doctoral de María del Carmen Zamora Zamora, «Aprovechamientos tradicionales de los montes comunales en la comarca del Campo de Cartagena: Cómo se construye un desierto» (1996).

Es pot descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.

Continua la lectura de Desamortitzacions liberals: la destrucció forestal més greu de la història de l’Estat espanyol

Béns comunals (Alejandro Nieto)

Alejandro Nieto García (1930-2023) va ser Catedràtic de Dret Administratiu, advocat, historiador i escriptor. Una de les seves obres més conegudes i referents en la matèria és «Bienes comunales», publicada el 1964 (Editorial Revista de Derecho Privado). Són 975 pàgines. Es pot descarregar en pdf aquí o a la Biblioteca.

Sobre la mateixa temàtica, també va escriure «Ordenación de pastos, hierbas y rastrojeras» (1959), «Bienes comunales de los Montes de Toledo» (1997) i «Bienes comunales de los Montes de Toledo. II: Reforma agraria vecinal y reforma capitalista» (2001).

A continuació, mostrem algun fragment de la Introducció de «Bienes comunales» i l’índex de continguts.

Continua la lectura de Béns comunals (Alejandro Nieto)

Costums de Cap d’Any: Recomençar amistats trencades i subhastar l’arrendament de béns comunals

Bon Any Nou!

Dos vídeos i uns fragments del «Costumari català. El curs de l’any» , obra publicada el 1956 per l’etnòleg i folklorista Joan Amades i Gelats.

El primer volum de l’obra (són cinc volums) es pot descarregar en PDF aquí.

Continua la lectura de Costums de Cap d’Any: Recomençar amistats trencades i subhastar l’arrendament de béns comunals

El primer cristianisme va ser un moviment revolucionari

Bones Festes i Bon Nadal!

Vídeo amb algunes cites de l’article “De l’«ekklesia» revolucionària a l’Església del poder. El primer cristianisme contra l’Imperi” (Pol Font, 2023) publicat a Reconstruir el Comunal aquest gener.

Cançó del vídeo: En nom teu [instrumental] (Adala, 2022)

Imatge inicial del vídeo: Sis mil seguidors d’Espàrtac crucificats al llarg de la Via Àpia, entre Brundisium i Roma, any 71 abans de Crist. Fotograma de la pel·lícula «Spartacus» d’Stanley Kubrick, de 1960.

Consells oberts: història, funcionament i pertinença democràtica

Conferència de l’historiador Diegu San Gabriel a Santander (Cantàbria), 9 de març de 2023. Va tenir lloc a la llibreria La Vorágine i va ser organitzada per Cantabria No Se Vende.

Alguns extractes de la xerrada:

(…) El concejo, pel que jo he conegut, és la institució que es regeix una mica amb el lema aquest de les «manis» de «el poble unit funciona sense partits».

(…) El concejo no és només la institució de govern, també és el reflex de tota una forma de concebre la societat, un reflex de com era la propietat –o com és la propietat encara avui en dia a la Cantàbria rural–, d’un munt de pràctiques comunitàries econòmiques associades que hi ha al voltant d’aquest.

Continua la lectura de Consells oberts: història, funcionament i pertinença democràtica

Quintanar de la Sierra: el 95% del terreny és comunal

Fragment d’un documental d’Eugenio Monesma:

«Oficios del monte. Semana etnográfica de Quintanar de la Sierra».

Quintanar de la Sierra es troba a la província de Burgos (Castella).

«En el cas, per exemple, de Quintanar de la Sierra, el 95% del terreny és bosc, només hi ha un 5% de propietat privada, que són alguns prats i el que és el casc urbà. La resta és bosc comunal i tots fonamentalment estem lligats o al món dels arbres o al món de les pastures.»

No us perdeu el canal de documentals etnogràfics d’Eugenio Monesma.

Entendre el dret basc

Ponència de l’etnògraf Odon Ulibarrena Iroz, autor del llibre «Auzokrazia. El gobierno comunal» (2023) i del bloc Euskual ezikera – Cultura Baska. Va tenir lloc a Durango (Bizkaia) el 18 de juny de 2023. El document base de la ponència es pot descarregar aquí i a la Biblioteca.

Sobre la trajectòria del dret a decidir dels aborígens pirenaics: usos i costums, consells veïnals, autodefensa, autonomia política… Aquest curs va ser organitzat per Biltzarre i publicat originalment en 7 vídeos al seu canal.

Continua la lectura de Entendre el dret basc

La guerrilla popular i la derrota de Napoleó

Properament publicarem en català una selecció de fragments de «La guerrilla española y la derrota de Napoleón», llibre de l’historiador John Lawrence Tone (Alianza Editorial, 1999). El llibre es pot descarregar en pdf aquí o a la Biblioteca. Els fragments es poden llegir en castellà aquí.

Una lectura que val moltíssim la pena.

John L. Tone també ha publicat: «El pueblo de las guerrillas»; «Spanish Women in the Resistance to Napoleon, 1808 – 1814»; «The Fatal Knot. The Guerrilla War in Navarre and the Defeat of Napoleon in Spain».

Continua la lectura de La guerrilla popular i la derrota de Napoleó

«El común catalán» disponible en PDF

L’Editorial Cauac acaba de publicar en PDF descarregable l’edició traduïda al castellà i ampliada d’«El comú català» de David Algarra Bascón, publicada el 2018:

El común catalán (libro)

Comenta Algarra a la nota inicial afegida al principi d’aquesta edició:

«Durant la correcció del mateix, he aprofitat per ampliar amb alguns nous detalls que he anat coneixent després de la publicació del llibre en català, així mateix he inclòs informacions de les poblacions que em van convidar a presentar el llibre i que no apareixien citades a l’original, com un acte de reciprocitat i reconeixement.»

Notícia a la web de l’editorial Cauac:
Pol Font, David Algarra y «la historia de los que no salen en la historia»

John Langdon-Davies a Port de la Selva durant la Guerra Civil

Fragment de «Behind the Spanish Barricades», text publicat el 1936 per John Langdon-Davies, periodista corresponsal de guerra i autor d’una quarantena de llibres, publicat el 1936. La traducció al català, «Darrere les barricades», ha estat publicada el 2009 per Angle Editorial.

A la Biblioteca podeu descarregar el PDF del text en anglès.

El fragment sobre Port de la Selva pertany al primer capítol del llibre, a l’apartat «Comunisme pràctic».

Continua la lectura de John Langdon-Davies a Port de la Selva durant la Guerra Civil

Vídeos del FESS Rural 2023

S’han publicat vídeos d’alguns actes de la quarta edició del FESS Rural (Festival d’Economia Social i Solidaria Rural). Es poden veure a la seva web i canal de Youtube. A continuació en compartim dos.

Lo comunal al Pallars Sobirà

Trobada de veïns del Pallars Sobirà per conversar sobre els comunals als pobles de la comarca en l’actualitat i sobre la seva memòria viva sobre aquests.

Dinamitzen la trobada: Federica Ravera, del grup de recerca Rerurp, amb el suport de Júlia Leigh, de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, i Joel Baró, veí de Lladrós.

Llista de participants: Carme Casa Cabaler d’Estaon, Montse casa Toniquet d’Arrós, Antonio casa Safalla de Llessui, Pepe de Ca’ pepa d’Estac, Maria de casa Miquel d’Estac, Nando de casa Peira de Benante, Miquel de Casa Macià de Roní, Andreu d’Esterri de Cardós i del Projecte Boscos de Muntanya, Anna Sentinella, veïna de Peramea i alcaldessa de Baix Pallars, Xavier Ródenas, enginyer forestal.

Arrós de Cardós, 10 de juny de 2023.

Gestió comunal: vivències del passat, present i futur

Taula rodona amb Oriol Beltran, del grup de recerca Rerurp, Marc Borrell, de l’Institut pel Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pol Font, de Reconstruir el Comunal, i Alba Hierro, de la Fundació Emprius.

Sort, 17 de juny de 2023.

Més informació: fessrural.cat

Fragments del primer vídeo:

«En aquests pobles, a la post-guerra (…), tots els acords es prenien amb consensos. Reunien la gent als pobles, i que digués l’alcalde el que volgués. Lo que decidien los veïns, i lo havien de firmar, allò anava a missa.» [41:00]

Continua la lectura de Vídeos del FESS Rural 2023

Els fils de la memòria i el treball a jova

Fragment d’«Arrelats al futur. L’economia social i solidària, una aproximació des de Ponent», text escrit per Ponent Coopera, que forma part del quadern «Al voltant de l’economia social i solidària», editat el 2019 per la Unitat Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida.

Sobre recuperar la memòria, associacionisme agrari, treball col·lectiu per a la comunitat –per exemple, el treballa jova– i béns comunals.

Continua la lectura de Els fils de la memòria i el treball a jova

Democràcia directa i béns comunals a Galícia

Xerrada de Joám Evans Pim –pagès, comuner, pare i activista rural– a Sant Pere de Vilamajor, novembre de 2015. Organitzada des de l’Ateneu Popular de Vilamajor.

Joám és autor d’un llibre que es pot descarregar en PDF a la Biblioteca: «Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado» (Ardora, 2019).

A la xerrada es fa referència al documental «O monte é noso» (Llorenç Soler, 1978), que es pot veure al canal de Youtube.

A Galícia dos terços del territori són encara terres en mà comuna. Aquest fet revela una història oculta de la importància històrica i profundes arrels del règim comunal del nord-oest peninsular i ofereix oportunitats per imaginar el desenvolupament futur de societats autoorganitzades des de baix en aquell mateix context geogràfic i cultural.

Continua la lectura de Democràcia directa i béns comunals a Galícia

Sometent: alguns apunts històrics sobre aquestes milícies medievals

El lema de la manifestació de l’ANC per la Diada de Catalunya d’aquest any és «Via Fora!».

«Via Fora!» era un dels crits d’alarma característics del sometent.

El grup de música Fetus ha publicat, per a l’ocasió, la cançó «Au, jovent»!.

Des de Reconstruir el Comunal publiquem aquest vídeo sobre els orígens del sometent: milícies populars veïnals d’autodefensa.

L’assalt al comunal a Navarra

Conferència molt interessant de Francisco Santos Escribano, professor i doctor en Història Contemporània, a Cascante (Tudela, Navarra), abril de 2015. Vídeo afegit al canal de Youtube.

Alguns fragments de la xerrada:

«Els béns comunals pertanyen al comú dels veïns (…). El pagès que conrea una parcel·la d’aquest tipus ha de pagar un cànon municipal, que no és una renda, sinó que significa el reconeixement que les terres pertanyen a la col·lectivitat. Com és sobradament conegut, aquestes parcel·les de comunal (…) servien per ampliar les rendes dels jornalers agrícoles i servien per amortir les crisis de subsistència que es produeixen a l’Antic Règim, que afecten amb virulència sobretot els pagesos sense terra. Són uns béns que procedeixen de l’edat mitjana.»

Continua la lectura de L’assalt al comunal a Navarra

La muntanya d’Ansovell és de tots

Article de Rosa M. Bosch publicat a La Vanguardia el 9 de juliol de 2023, sobre un conflicte amb unes muntanyes veïnals d’Ansovell (Cava, Alt Urgell).

En molts casos, els veïns dels pobles van comprar col·lectivament terres que havien estat comunals anteriorment –i l’Estat va expropiar, privatitzar i vendre–, per tornar-les a utilitzar col·lectivament com a co-propietaris.

Vistes de les muntanyes del Cadí des del poble d’Ansovell (Xavi Jurio)
Continua la lectura de La muntanya d’Ansovell és de tots

Motí pels comunals a Luesia (Aragó)

Al periòdic basc «Heraldo Alavés» del 6 d’abril de 1906 –número 1.600, pàgina 2– es pot trobar aquesta notícia sobre un motí veïnal per recuperar els béns comunals desamortitzats per l’Estat a Luesia, un poble aragonès de la província de Saragossa, a la comarca de les Cinco Villas.

Es pot descarregar el PDF d’aquell periòdic a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

Quantes notícies més sobre resistències populars als robatoris dels comunals trobaríem si es revisessin les hemeroteques de la premsa?

Sobre motins rurals a la província de Saragossa en aquesta època: «Entre el motín y el “delito”. La protesta no institucionalizada en la provincia de Zaragoza. 1890-1905» (Víctor Lucea Ayala, 2001).

Continua la lectura de Motí pels comunals a Luesia (Aragó)

Xerrada al FESS Rural (Sort)

El dissabte 17 de juny tindrà lloc a Sort (Pallars Sobirà) el FESS Rural, festival de l’economia social i solidària rural.

El lema d’aquesta quarta edició és «Construïm sobiranies, recuperem el fer comú».

Ens han convidat a participar com a Reconstruir el Comunal a la taula rodona de les 16h: «Gestió comunal: vivències del passat, present i futur».

Ens veiem allà!

fessrural.cat
twitter.com/fessrural
instagram.com/fessrural_

Gestió forestal, comunals i economia solidària

Ponència de Marc Garfella, de la cooperativa de treballs forestals Bosquerols, a la taula rodona «Economies comunitàries: resolent necessitats, sostenint el territori» de la X Fira d’Economia Solidària de Catalunya (Barcelona, 2021).

Alguns fragments de la xerrada:

«Fa més de vint anys que estic al sector forestal. He fet ordenacions de boscos comunals on m’he reunit amb els veïns, però ja fa més de deu anys que això no passa. Els béns comunals del nostre àmbit s’estan perdent. Quan faig l’ordenació del bosc comunal, fins fa quinze anys, em trobava amb els veïns. Fins fa deu anys, em trobava amb el regidor. Avui em trobo amb el funcionari del Departament d’Agricultura, que gestiona la comarca sencera. Ja no parlo ni amb el representant de l’ajuntament. Per tant, aquí hi ha una regressió absoluta del que és el bé comunal.»

«A València, a finals dels anys setanta, boscos comunals van ser venuts per ajuntaments democràtics a empresaris privats per fer urbanitzacions. Els pocs comunals que ens arriben al segle XX, segle XXI, encara estan en perill.»

Continua la lectura de Gestió forestal, comunals i economia solidària

Cherán: autogovern, béns comunals, autonomia

Avui, 15 d’abril, és l’aniversari de l’aixecament de Cherán Keri, municipi de Mèxic (Michoacán, Meseta Purépecha) que el 2011 va iniciar un procés de transició cap a una forma d’autogovern comunitari basat en la democràcia directa, la gestió de béns comunals (per exemple, milers d’hectàrees de bosc), i l’autonomia. Afirmaven retornar així als seus «usos i costums» tradicionals. Sense partits polítics, sense policia i sense crim organitzat.

A la Biblioteca podeu descarregar el llibre «La fuerza del fuego. La lucha por la autonomía de Cherán K’eri», de Rafa Arques (Editorial Milvus, 2019).

Fragment del vídeo:

«El primer que es decideix és que hem de deixar de reconèixer les autoritats del municipi, de l’alcaldia; hem de desarmar la policia; i hem de començar a dissenyar una sèrie de comissions a través de la nostra forma d’organització mil·lenària».

Continua la lectura de Cherán: autogovern, béns comunals, autonomia

El «Prao Conceju» de Tudanca

Una cançó preciosa d’Eduardo Fuente Díaz sobre una tradició comunal càntabra: el «Prao Conceju» de Tudanca. L’instrument que acompanya la veu és un rabec.

El «Prao Conceju» de Tudanca és un dels quatre «prados concejo» que encara s’identifiquen a la Vall del Nansa, caracteritzats pel manteniment de les pràctiques col·lectives que s’utilitzen per al seu aprofitament, que són dirigides per les juntes veïnals seguint normes consuetudinàries. El de Tudanca té una superfície aproximada de 130 hectàrees, i cada any –al setembre– se sega seguint un sistema tradicional de repartiment entre els veïns, segons el qual el terreny es divideix en 8 partides (d’aquestes hi ha una de major pendent i menor productivitat que ja no se sega) i cada una d’aquestes partides es divideix en sorts entre cada un dels ramaders que té dret a sega.

La seva consideració patrimonial procedeix del valor cultural del seu sistema comunal encara viu (la junta veïnal i el sistema de repartiment) i del valor productiu que té per alimentar una ramaderia en la qual s’integra la raça Tudanca de tronc africà. Però també podem parlar del valor documental de les descripcions antigues que es conserven, i del valor ecològic que representen les seves comunitats herbàcies.

Sobre aquest prat han escrit prestigiosos literats com José María de Pereda i Miguel de Unamuno, però també ho van fer intel·lectuals com Gervasio González de Linares que, a finals del XIX i començaments del XX, es van preocupar per explicar el manteniment de pràctiques col·lectives dels pobles en un món canviant, dominat per l’ascens de la propietat privada i els processos de desamortització que ho van facilitar.

[ valledelnansa.org/pdi/prado-concejo-de-tudanca-0 ]

«Els terrenys de pastures dels vessants són comunals. (…) Segons l’ancestral “Prau Conceju”, el dia de Sant Agustí es realitza el sorteig del “Prado del Concejo”, que es divideix en lots sortejant-los entre els veïns. (…) A l’entrada de Tudanca hi ha una escultura feta pel picapedrer Vicente Diestro en homenatge a les dones lluitadores incansables de la vall. (…) Antigament al poble no hi havia jornalers, tots eren propietaris. (…) El “Concejo” comptava, pagant-los un sou, amb un cirurgià, un escriba, un mestre de primària i un sastre.»

[ Tudanca – Cantabria en 4K ]

Continua la lectura de El «Prao Conceju» de Tudanca

Un ministre liberal contra els comunals i el «socialisme pagès»

L’historiador José-Miguel Lana Berasain va publicar l’any 2014 l’article «“Esta especie de socialismo campesino… manso y tranquilo”. Un estado de la cuestión desde la historia rural española».

El nom de l’article ve per una cita del Preàmbul d’una llei de José Echegaray, del 1872, quan era ministre de Foment, publicada al número 272 de «La Gaceta de Madrid» (antecedent del «Boletín Oficial del Estado»). Echegaray va ser Premi Nobel de Literatura el 1904 i també va ser ministre d’Hisenda.

José Miguel Lana Berasain té publicats molts articles sobre el tema comunal, i ha coordinat amb la historiadora Rosa Congost l’obra «Campos cerrados, debates abiertos. Análisis histórico y propiedad de la tierra en Europa (Siglos XVI-XX)».

Continua la lectura de Un ministre liberal contra els comunals i el «socialisme pagès»

Rutes de la Saviesa Comunitària i «Concejil»

Les Rutes de la Saviesa Comunitària i «Concejil» volen visibilitzar els espais i els èxits de gestió col·lectiva, posar en valor la identitat participativa dels pobles i reconèixer la saviesa popular i la cultura rural. Aquesta iniciativa de Tierravoz Comunicación i Carmen Comadrán, que arrenca a Astúries, destaca els quatre elements de la gestió comunal: el dret consuetudinari i la governança, (en particular els «concejos» i les juntes veïnals), la cura del territori, el treball en conjunt i la celebració.

Cada ruta consta de diversos «Camins del Bon Govern i el Bon Veïnatge» que pretenen ser una mostra del patrimoni cultural dels territoris rurals d’Astúries: la «Casa Concejo», els llibres d’acords, les arques de tres claus, les estratègies de gestió de pastures comunes, els camins que es netegen col·lectivament, els llocs de celebració, etc.

A continuació deixem alguns vídeos, però en trobareu molts més a la web:

concejoabierto.org/rutas

Continua la lectura de Rutes de la Saviesa Comunitària i «Concejil»

De l’«ekklesia» revolucionària a l’Església del poder. El primer cristianisme contra l’Imperi

Nova entrega de la secció «Reflexions». Article de Pol Font publicat al seu bloc el 5 de gener de 2023. Sobre el primer cristianisme com a moviment revolucionari i antiimperialista, amb cites de diversos autors sobre la qüestió.

L’article també es pot llegir en castellà aquí. Ha estat publicat al número 9 d’«Humanitat Nova. Revista de Cultures Llibertàries» (2024).

Al final de l’article hi ha un vídeo que mostra parts d’algunes de les cites dels diferents autors recollides a l’article.

Sis mil seguidors d’Espàrtac crucificats al llarg de la Via Àpia, entre Brundisium i Roma, any 71 abans de Crist. Fotograma de la pel·lícula «Spartacus» d’Stanley Kubrick, de 1960.
Continua la lectura de De l’«ekklesia» revolucionària a l’Església del poder. El primer cristianisme contra l’Imperi

Referència a «El comú català» al Parlament de Catalunya

Fragment d’una ponència d’Enric Canet al Parlament de Catalunya sobre un Projecte de llei de foment de l’associacionisme, 12 de desembre de 2022.

Al canal de Youtube de Reconstruir el Comunal podeu trobar un altre vídeo d’Enric Canet al programa de TV3 «FAQS» parlant sobre béns comunals apropiats per l’Església.

Recordem que podeu descarregar «El comú català. La història dels que no surten a la història» (David Algarra, 2015) en PDF a la Biblioteca.

Democràcia directa municipal, «concejos» i «cabildos abiertos»

Breu fragment de «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos», estudi d’Enrique Orduña Rebollo publicat el 1994.

L’autor, estudiós de la història de les administracions públiques, també ha escrit «Historia del municipalismo español» (2005) i «Historia del Estado español» (2015), entre molts altres textos.

Podeu descarregar en PDF l’estudi sencer aquí (i a la Biblioteca).

Continua la lectura de Democràcia directa municipal, «concejos» i «cabildos abiertos»

Arbres de Junta i Consell: Catalunya i València

Fragments d’«Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad», llibre d’Ignacio Abella (Libros del Jata, 2015). Al llibre l’autor repassa la qüestió tractada en la major part de comunitats autònomes de l’estat espanyol una a una, així com en altres regions d’Europa –Bèlgica, França, País Basc francès, Itàlia, Portugal– i del món. A sota dels fragments compartim alguns vídeos de l’autor.

Abella és autor d’altres llibres sobre el tema com «La magia de los árboles. Simbolismo, mitos y tradiciones, plantación y cuidados» (2001), «La memoria del bosque: Crónicas de la vieja selva europea. Cultos y culturas, mitos, leyendas y tradiciones» (2007), «La memoria del paisaje: Pasado y futuro de un patrimonio común» (2016), «El bosque sagrado. Creencias, mitos y tradiciones de los pueblos cantábricos» (2017), «La cultura del tejo. Esplendor y decadencia de un patrimonio vital» (2020)…

Sinopsi d’«Árboles de Junta y Concejo»:

L’arbre com a lloc de trobada, com a centre de confluència entre paisatge i paisanatge, natura i cultura, política i administració. A partir de documents i testimonis de la tradició oral, Ignacio Abella indaga en la memòria d’una institució històrica, l’Arbre de Consell, un dels trets més significatius i paradoxalment més oblidats de la nostra història i identitat: vells roures, freixes, oms, teixos, moreres… que van ser centre geogràfic i neuràlgic de les nostres societats. Sota seu es van celebrar assemblees, parlaments i consells oberts en una espècie de «dendrocràcia» en la qual l’arbre era la capital, seu i símbol de tota una tradició profundament arrelada en gran part de la vella Europa. A través del seu estudi, aquest llibre és una crònica apassionant del nostre passat. És també una crida a la participació en un projecte de recuperació d’aquestes arrels, d’aquell patrimoni viu i irreemplaçable del qual no hem sabut conservar ni tan sols el record.

Continua la lectura de Arbres de Junta i Consell: Catalunya i València

Infància i control social. Desmuntant mites sobre la institució escolar

Article del pedagog Mario Andrés Candelas, publicat a «Estudios», revista de pensament llibertari vinculada al sindicat CNT (número 3, «Control y obediencia», 2013).

Resum: Aquest article se centra en la infància i el control social que s’exerceix sobre ella, establert degut a la condició de futur de la primera. Com a institució destinada a la infància, s’analitza aquí el paper que juga l’escola al respecte. Aquesta anàlisi es realitza entorn de l’estudi d’alguns mites nascuts al voltant de la mateixa, relacionats amb: 1) la població objectiu, els nens i nenes com a futur social a protegir, encobrint intencions de control relacionades amb la reproducció social; 2) els seus orígens, ja que se li atribueix una tradició mil·lenària inexistent; 3) els problemes de significació entre educació i escola; 4) la seva suposada defensa dels interessos comuns, basant-se en una neutralitat ideològica que resulta impossible en educació; i 5) la seva finalitat orientada a la desaparició de les desigualtats, quan en realitat, en els últims temps, aquestes desigualtats no han fet més que augmentar.

Continua la lectura de Infància i control social. Desmuntant mites sobre la institució escolar

Xerrada de David Algarra a Gallecs

El 12 de març David Algarra va fer una xerrada sobre «El comú català. La història dels que no surten a la història» a l’ermita de Santa Maria de Gallecs (Mollet del Vallès, Vallès Oriental).

Comentava Algarra, sobre l’acte i el dibuix del cartell:

«Per cert, el dibuix del pintor i amic Miquel Cazaña és una representació de l’assemblea dels comuns de Parets, Mollet i Gallecs que feien sota els roures d’en Manent, un lloc equidistant de les tres parròquies. Fer una xerrada en un entorn rural tan peculiar com Gallecs era un somni.»

La Comuna del Camp de Tarragona. 400 anys en contra del poder senyorial

Vídeo de Canal Camp Notícies sobre l’exposició «La Comuna del Camp (1305-1716). 400 anys en contra del poder senyorial», del Centre d’Estudis Selvatans. 8 d’octubre de 2014.

A la Biblioteca podeu descarregar l’article de Guillem Puig Vallverdú, historiador del CES, «La Comuna del Camp, la història d’una institució medieval per descobrir».

Més informació: twitter.com/ComunadelCamp

Béns comunals apropiats per l’Església

Fragment de l’entrevista de Cristina Puig a Enric Canet, del programa «FAQS» de TV3 emès el 29 de gener de 2022, on es menciona l’apropiació per part de l’Església Catòlica de béns comunals.

Enric Canet: «Un material [béns apropiats per l’Església] que moltes vegades era propietat del comú del poble, que el poble era de tots. Com que ningú se n’assabenta, clar… No sé si és robatori o no, però s’hauria de ser molt més transparent.»

Sabíeu que «església» ve del grec «ekklesia», que vol dir «assemblea del poble»? Antigament a les esglésies, dins i fora, s’hi feien reunions i assemblees veïnals. S’explica a «El comú català. La història dels que no surten a la història», de David Algarra.

Una altra lectura recomanada és “De l’«ekklesia» revolucionària a l’Església del poder. El primer cristianisme contra l’Imperi” (Pol Font, 2023).

Jornades per l’agitació rural

Des de Reconstruir el Comunal ens fem ressò d’aquestes jornades interessants:

«(…) La devastació i espoliació del camp i dels territoris de muntanya sembla que no té aturador: l’agroindústria, el turisme, l’acaparament de terres, la mercantilització de l’agroecologia, la urbanització capitalista i les seves urbanitats, l’ofec de l’Estat amb les seves normatives… Malgrat i enfront d’aquest procés, a les ruralitats escampem utopies concretes, utopies en acció: podem conjugar una relativa desconnexió amb la confrontació (difícil) vers el Mercat i l’Estat? Podem tenir cura dels llocs que habitem? Podem recuperar la ruralitat com a manera de viure des de l’autonomia?»

Rehabitem les ruralitats

Les Llosses, 18 i 19 de setembre

rehabitemlesruralitats.org

twitter.com/ruralitats

Breu tractat sobre les bases morals de les relacions econòmiques

Fragments del cinquè capítol d’«En deuda. Una historia alternativa de la economía», de l’antropòleg David Graeber. Podeu descarregar el llibre sencer en pdf a la Biblioteca. Graeber ens ha deixat el passat 2 de setembre, fem aquesta publicació com a homenatge. Recomanem altres llibres seus com «Trabajos de mierda. Una teoría» o «Fragmentos de antropología anarquista». També les seves aportacions sobre la revolució de Rojava, després d’haver-hi anat: «La de Rojava es una verdadera revolución». Que la terra li sigui lleu.

Continua la lectura de Breu tractat sobre les bases morals de les relacions econòmiques

Boscos comunals dels Països Catalans

Article de David Algarra publicat al número 42 de Caramella (abril-setembre 2020), revista de música i cultura popular. Sobre els boscos comunals als territoris de parla catalana: orígens, despossessió i actualitat.

Recomanem comprar la revista, aquest o altres números, que val molt la pena.

Continua la lectura de Boscos comunals dels Països Catalans

Records de l’ajuda mútua a les valls del Pallars

Breu fragment del llibre «La dona alada i les feres del Cardós», de Jan Lengua Doya i Blanca Doya Peroy (Edicions Salòria, 2018) i vídeo de la seva presentació a Ribera de Cardós (Pallars Sobirà). Al conte del llibre hi trobem el record de les formes d’ajuda mútua i vida comunitària que existien entre el veïnat, abans de l’abandonament massiu dels pobles. Afegim també alguns fragments d’«El comú català» que fan referència al Pallars.

El 2018 el Grup de Treball sobre Termes i Béns Comunals del Pallars Sobirà va publicar l’estudi «Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present». Es pot descarregar a la Biblioteca.

Continua la lectura de Records de l’ajuda mútua a les valls del Pallars

Les dones a la Catalunya medieval

Xerrada de la historiadora Teresa Vinyoles Vidal –a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 2016– i fragments del seu llibre «Història de les dones a la Catalunya medieval», publicat el 2005 per Pagès Editors i Eumo Editorial. Sobre la situació de les dones a l’Edat Mitjana, i el declivi dels seus drets amb la feudalització de la societat. Una lectura sorprenent i molt interessant.

El llibre es pot comprar aquí. L’autora té publicats altres llibres sobre el tema, com ara «Usos amorosos de las mujeres en la época medieval». És confundadora del Centre de Recerca de Dones Duoda.

Continua la lectura de Les dones a la Catalunya medieval

Castella: «Concejos» i béns comunals

Xerrada d’un membre de Yesca, organització juvenil castellana, en vídeo i transcrita al català. Publicada originalment el 23 d’abril, Diada Nacional de Castella, en commemoració de la batalla de Villalar.

El nom original de la xerrada és «Bienes comunales y prácticas revolucionarias en Castilla». La podeu trobar

La xerrada queda afegida a la secció d’audiovisuals de la Biblioteca.

Continua la lectura de Castella: «Concejos» i béns comunals

Comunitats sense Estat a la Muntanya Basca

Fragments de «Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca», llibre de Sales Santos Vera i Itziar Madina Elguezabal, publicat el 2012 per l’Editorial Hagin. Sobre la llarga història comunalista dels pobles pastorals d’Euskal Herria.

També adjuntem el vídeo d’una breu intervenció d’Itziar Madina presentant el llibre al II Encuentro Internacional de Ecología Social (Bilbo, 2017).

L’edició del llibre està esgotada, el podeu descarregar en pdf aquí i a la Biblioteca.

Continua la lectura de Comunitats sense Estat a la Muntanya Basca

«Els comunals eren un obstacle per al desenvolupament del capitalisme»

Entrevista d’Alba Gros i Teresa Soler a David Algarra, autor d’«El comú català. La història dels que no surten a la història». Publicada al número 66 d’Agrocultura (hivern de 2017), revista referent sobre producció ecològica i agroecologia.

El llibre d’Algarra el podeu descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de «Els comunals eren un obstacle per al desenvolupament del capitalisme»

Reflexions sobre el consell obert com a forma d’autoorganització veïnal

Interessants reflexions d’Eusebio Ónega sobre el Consell Obert com a forma d’organització veïnal basada en la democràcia real, directa. Publicades originalment en una sèrie de vídeos al canal de Youtube «Marcos Gay».

Queda afegit a la secció d’Audiovisuals.

Continua la lectura de Reflexions sobre el consell obert com a forma d’autoorganització veïnal

Béns comunals al Pallars

Introducció i llista de continguts de l’estudi «Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present», elaborat pel Grup de Treball sobre Termes i Béns Comunals del Pallars Sobirà, publicat el juliol de 2016. Impulsat i organitzat per la Fundació Món Rural i IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran).

L’estudi sencer es pot descarregar a la Biblioteca.

Continua la lectura de Béns comunals al Pallars

«En temps de neoliberalisme la gestió territorial a través dels béns comunals és necessària i possible»

Article de Gustavo Duch publicat el 27 d’agost del 2018 al Diari ARA, sobre la temàtica del llibre «El comú català. La història dels que no surten a la història».

El llibre el podeu descarregar a la Biblioteca.

Continua la lectura de «En temps de neoliberalisme la gestió territorial a través dels béns comunals és necessària i possible»

Common & Coops. Vers l’autogovern del comú

Fragments del tercer capítol, a càrrec d’Ivan Miró, del primer número d’Esmolem les eines. Debats de l’Economia Solidària per a la Transformació Social, publicat el 2017. Textos impulsats des de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i editorials cooperatives. El capítol sencer es pot descarregar a la Biblioteca. El número sencer es pot aconseguir, per exemple, aquí.

Continua la lectura de Common & Coops. Vers l’autogovern del comú

Port de la Selva: el Pòsit Pescador i la xarxa comunal

Fragments de «La mar d’Amunt. El Port de la Selva. Un caràcter comú, un tarannà i una forma de fer de tot un poble», llibre d’Isidre Corominas i Zaragoza, veí de Port de la Selva, pescador, artista, pintor i escultor. Sobre el cooperativisme de principis de segle XX al poble, que enllaçava amb les seves pràctiques comunals que venien «des de temps immemorials». El llibre, publicat el juliol de 2015 i escrit des de la passió, tracta diverses qüestions de la història d’aquest poble de l’Alt Empordà.

El llibre es pot comprar a Port de la Selva i aquí. L’autor també ha escrit altres llibres: «La lleva del biberó no fou possible» (2016) i «L’illa del Castellar, la mare, el cor i l’ànima del Port de la Selva» (2021).

Continua la lectura de Port de la Selva: el Pòsit Pescador i la xarxa comunal

Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-39 (I)

Fragment introductori de Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-1939, estudi d’Antoni Castells Duran, doctor en Ciències Econòmiques, publicat el 1993 per Hacer Editorial. Sobre l’experiència d’aquest intent aixafat, enmig d’una guerra, de posar sota gestió popular bona part dels recursos econòmics generals. Aquest juliol fa 80 anys que va començar l’aixecament militar que va desembocar en la guerra civil. El llibre sencer queda afegit a la Biblioteca.

col·lectivitzacions 1936 1

Continua la lectura de Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-39 (I)

Dret tradicional lleonès

Sèrie d’assajos i investigacions de divulgació de Nicolás Bartolomé Pérez, advocat i escriptor lleonès, publicades al Diario de León en vuit parts. Sobre les costums i formes de vida de la societat rural lleonesa, on hi apareixen formes d’ajuda mútua i treball col·lectiu, de presa de decisions mitjançant consell obert, de drets d’ús de diferents béns rústics i de repartiment de lots de terres entre els veïns.

concejo4
José Álvarez, ‘Molina’, pastor de Salce. Foto: Bambara Zinema

Continua la lectura de Dret tradicional lleonès

Monarquia, liberalisme i ajuntaments contra els béns comunals

Fragments de l’estudi «L’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles», de l’advocat Lluís Pau i Gratacós, publicat el 2003. Sobre la història del darrer període de la fi dels béns comunals a Catalunya.

El document sencer de l’estudi es pot trobar a la Biblioteca.

Continua la lectura de Monarquia, liberalisme i ajuntaments contra els béns comunals

El Teix del consell obert de Bermiego

Article d’autoria desconeguda publicat a Iberia Mágica el 9 de gener de 2014. Sobre el teix de Bermiego (Quirós, Astúries), arbre al peu del qual se celebraven «conceyus abiertus» veïnals, on es prenien decisions sobre els béns comunals i sobre els assumptes la comunitat.

Texu

Continua la lectura de El Teix del consell obert de Bermiego

Els veïnats vitorians, història de comunitat popular: Ressenyes (II)

Ressenya de Juan Manuel Iranzo, doctor en Sociologia i professor de la Universidad Pública de Navarra, sobre Las Vecinidades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro, estudi del col·lectiu Egin Ayllu (NED Ediciones, 2014), publicada a Crónica Popular. El llibre, publicat sota llicència Creative Commons, està disponible des d’abril de l’any passat a la nostra Biblioteca.

vecinidades vitorianas

Continua la lectura de Els veïnats vitorians, història de comunitat popular: Ressenyes (II)

Les solidaritats

Capítol d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 2015. Sobre les formes i pràctiques d’ajuda mútua, solidaritat i treball col·lectiu, així com d’autodefensa, de les classes populars a Catalunya durant l’edat mitjana.

El llibre es pot comprar en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de Les solidaritats

El dret obrer i les institucions del comú

Article de José Luis Carretero Miramar, professor, jurista i membre de l’Instituto de Ciencias Económicas y de la Autogestión. Publicat el 3 de maig de 2016 a Economía para todos, bloc de divulgació econòmica i sociolaboral del Periòdic Diagonal. Sobre la pràctica històrica de la  classe obrera d’autoorganitzar-se generant marcs propis de normes per gestionar béns i institucions comunes.

cooperativa popular

Continua la lectura de El dret obrer i les institucions del comú

Història dels recursos comunals i de la propietat privada a Europa

Sèrie de tres sessions de La Linterna de Diógenes, programa que emet cada setmana a Irola Irratia, ràdio autogestionada de Bilbao. Presentades pel Profesor Arkadio, amb la participació de convidats especialitzats en el tema: J. M. Llana Berasain, Iñaki Iriarte Goñi, José Ángel Lema, Felipa Sánchez Salazar i Rosa Congost. Sobre la història dels recursos i béns comunals i de la seva decadència amb l’auge de la propietat privada. Els àudios queden afegits a la secció d’Audiovisuals de la Biblioteca.

propietat privada

Continua la lectura de Història dels recursos comunals i de la propietat privada a Europa

Bases per a una política econòmica local alternativa

«Bases para una política económica local alternativa. Del desarrollo local neoliberal al desarrollo local autónomo, autogestionario y autocentrado», document elaborat per Autonomía Sur, cooperativa andalusa dedicada a assessoria legal, estudis socioeconòmics i projectes d’economia social. Publicat el 21 de març de 2016.

Autonomía Su

Continua la lectura de Bases per a una política econòmica local alternativa

Els veïnats vitorians, història de comunitat popular: Ressenyes (I)

Ressenya de María Jesús Funes, professora de la UNED, sobre Las vecindades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad preñada de futuro, estudi del col·lectiu Egin Ayllu (NED Ediciones, 2014), publicada al número 3 de Clivatge. Estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials. El llibre, publicat sota llicència Creative Commons, està disponible des d’abril de l’any passat a la nostra Biblioteca.

vecinidades vitorianas

Continua la lectura de Els veïnats vitorians, història de comunitat popular: Ressenyes (I)

L’autogovern popular

Capítol d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 24 d’octubre de 2015 sota llicència Creative Commons. Sobre les formes i pràctiques d’autogovern local, lligades a la gestió comunal de recursos, en l’àmbit de Catalunya. Es pot trobar l’edició en paper en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de L’autogovern popular

15 anys de gestió comunitària de l’aigua a Bolívia

Entrevista de Marina Sitrin a Marcela Olivera, activista durant la Guerra de l’Aigua del 2000 a Bolívia, publicada l’1 de juny de 2015 a ROAR Magazine. Sobre les victòries del moviment en defensa de l’aigua i el seu llegat avui en dia, que recupera la tradició centenària de gestió comunal dels sistemes d’aigua. La fotografia és d’un mural del 2010 en recordatori de la Guerra de l’Aigua.

guerra del agua bolivia mural 2

Continua la lectura de 15 anys de gestió comunitària de l’aigua a Bolívia

La comunitat pagesa i la universitat

Tercer capítol d’«Història de la revolta a Catalunya. Lluites i revoltes antisenyorials i antiestatistes durant l’època medieval i moderna», treball de l’historiador Joan Carles Gelabertó (Argelaga Edicions, 2015). Sobre les formes d’organització social de la pagesia durant l’Edat Mitjana a Catalunya, estructures comunitàries que incloïen assemblees, béns comunals i suport mutu.

L’edició en català està esgotada, podeu descarregar el llibre en pdf a la Biblioteca. El 2017 n’ha estat publicada una edició en francès. El 2017 n’ha estat publicada una edició en francès. Aquí es pot llegir el Preàmbul i la Cloenda.

Continua la lectura de La comunitat pagesa i la universitat

Els comuns: més enllà de l’Estat i el mercat

Article de Yavor Tarinski publicat a New Compass el 7 de gener de 2016. Sobre el paradigma dels comuns, que implica la recuperació de la comunitat com a subjecte actiu i participatiu i l’emergència d’una economia solidària, com a alternativa a la dicotomia «estatal/mercantil».

commons

Continua la lectura de Els comuns: més enllà de l’Estat i el mercat

Diferències i similituds entre muntanyes comunals, veïnals en mà comuna i de socis

Estudi de Cristina Burgarín González, advocada gallega especialitzada en la defensa jurídica dels monts veïnals en mà comuna, publicat el juliol de 2015 al seu bloc, «El entorno jurídico de las comunidades de montes vecinales en mano común». Sobre l’actual legalitat de les diferents formes de propietat veïnal dels monts a Galícia.

diferencias monte mano común

Continua la lectura de Diferències i similituds entre muntanyes comunals, veïnals en mà comuna i de socis

El comunal

Fragment d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», estudi de David Algarra Bascón publicat el 24 d’octubre de 2015 sota llicència Creative Commons. Sobre la gestió comunal de recursos en l’àmbit de Catalunya: garrigues, boscos, deveses, bovalars, forns, molins, fargues, aigua i sistemes hidràulics… Es pot trobar l’edició en paper en diferents llibreries o descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de El comunal

El sorgiment del sistema actual

Fragment del primer capítol de «Crisis multidimensional y democracia inclusiva», llibre de Takis Fotopoulos, filòsof polític i catedràtic en Economia, publicat el 2005 per The International Journal of Inclusive Democracy. Sobre l’origen del sistema actual, aixecat damunt l’alienació dels béns comunals, la mercantilització de la terra i el treball i l’aniquilació de l’autonomia local. Llibre sencer en castellà afegit a la Biblioteca.

Continua la lectura de El sorgiment del sistema actual

El comunal a Rio de Onor

Entrada publicada l’octubre de 2010 al bloc «El huerto del pozo», amb el vídeo d’una entrevista a un veí de Rio de Onor que explica el sistema de multes comunitari que es feia servir en aquest poble, de tradició comunal i consellista, i un breu article relacionat de Nicolás Bartolomé Pérez i Emilio Gancedo publicat originalment al Diario de León.

IMG_1257

Continua la lectura de El comunal a Rio de Onor

El laberint espanyol

Fragments de «El laberinto español. Antecedentes sociales y políticos de la guerra civil», obra de Gerald Brenan, periodista, escriptor i hispanista britànic, publicada el 1943. Podeu descarregar el llibre en pdf a la Biblioteca.

L’obra va ser prohibida en el seu moment a Espanya, però publicada per l’editorial Ruedo Ibérico a París.

L’autor parla de les formes comunals i cooperatives ancestrals de gestió de recursos a la península i a Catalunya, que tenen una continuïtat en el temps, mencionant els casos de Port de la Selva, Begur i Cadaqués. Sobre Port de la Selva, llegiu l’entrada Port de la Selva: el Pòsit pescador i la xarxa comunal.

Continua la lectura de El laberint espanyol

«Consell obert» a Almagarinos

Article de Manuel Ignacio Cabezas González, veí d’Almagarinos (Igüeña, Lleó). Publicat l’1 de novembre de 2013 al seu bloc, Honestidad Radical. Els habitants del seu poble s’han autogovernat i i han autogestionat els seus béns comunals des de temps immemorials; però aquestes formes d’organitzar-se necessiten, per mantenir-se, que una sèrie de valors, de maneres de ser i d’estar, de tractar-se i conviure… estiguin generalment interioritzats pels veïns i veïnes.

ALMAGARINOS-PUEBLO-864x400_c

Continua la lectura de «Consell obert» a Almagarinos

L’estany de Banyoles, empriu des de temps immemorials

Fragments de l’estudi L’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles, de l’advocat Lluís Pau i Gratacós, publicat el 2003. Sobre la història i la situació actual del recurs, utilitzat comunitàriament pels veïns des de temps immemorials. El document sencer de l’estudi queda afegit a la Biblioteca.

banyoles 1

Continua la lectura de L’estany de Banyoles, empriu des de temps immemorials

Una proposta: el municipalisme llibertari

Recopilatori de fragments de «Las políticas de la ecología social. Municipalismo libertario», llibre de l’escriptora i artista nord-americana Janet Biehl on se sintetitzen els plantejaments de Murray Bookchin sobre el municipalisme llibertari com a part de l’ecologia social. Aquests plantejaments han estat una influència cabdal en el desenvolupament recent del paradigma del confederalisme democràtic, que ha inspirat la revolució a Rojava (Kurdistan sirià). Es proposa un model d’autogovern dels municipis on l’esfera pública sigui realment i directament gestionada pel poble, incloent-hi això una municipalització de l’economia, que no deixaria de ser una gestió comunal dels recursos.  Afegim el llibre sencer en castellà a la Biblioteca.

Continua la lectura de Una proposta: el municipalisme llibertari

Pagesos sense senyors

«Pagesos sense senyors. Autogestió i lògica econòmica camperola a Europa occidental entre la fi de l’Imperi Romà i la consolidació del feudalisme (segles VI-XI)».

Xerrada de Meritxell Bru, historiadora i membre del grup de recerca «Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana» de la UAB. Sant Celoni, 16 d’abril de 2010 (organitzada per Vallès Decreixement). Sobre les formes de vida de les classes populars camperoles a Europa durant l’Alta Edat Mitjana, en aquest període que comença amb la caiguda de l’Imperi Romà. El vídeo dura 26 minuts, queda afegit a la secció d’Audiovisuals.

Continua la lectura de Pagesos sense senyors

Privatització de la terra a Europa, generació d’escassetat i separació entre producció i reproducció

Fragment de «Caliban i la bruixa. Dona, cos i acumulació primitiva», obra de Silvia Federici, professora i activista feminista, editada en català per Virus Editorial (2018). Sobre les conseqüències per al poble, i per a les dones en particular, dels tancaments de terres comunals a Europa en els inicis del capitalisme. El llibre en podeu descarregar en pdf a la Biblioteca.

Continua la lectura de Privatització de la terra a Europa, generació d’escassetat i separació entre producció i reproducció

Aprendre de sistemes comunals: els agdals de l’alt Zat i el Yagur

Article de Pablo Domínguez Gregorio, investigador i professor de la UAB. Publicat a la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (número 21, estiu de 2015). Sobre l’agdal, un sistema ancestral de maneig de terres comunals al nord d’Àfrica.

agdal02

Continua la lectura de Aprendre de sistemes comunals: els agdals de l’alt Zat i el Yagur

A través d’Amèrica Llatina, la lluita per la terra comunal i l’autonomia indígena

Article publicat el 20 de juliol de 2014 a Truthout, traduït al català per RADI.MS. La fotografia és un dia de treball comunitari de neteja a Nochixtlan, Oaxaca. Sobre les formes d’autoorganització comunal a Oaxaca, Mèxic.

radi amèrica llatina

Continua la lectura de A través d’Amèrica Llatina, la lluita per la terra comunal i l’autonomia indígena

Sobirania: autogovern assembleari, comunals i autosuficiència

Entrevista d’Sveinung Legard, activista i investigador, a Iolanda Mato, del Partido da Terra. Publicada el 14 de juliol de 2015 a New Compass, portal internacional de difusió d’idees relacionades amb la democràcia directa i l’ecologia social. Sobre la seva concepció de sobirania i política democràtica, basada en l’autogovern per assemblees locals, la gestió popular de béns comuns i un elevat nivell d’autosuficiència econòmica de les comunitats.

partido da terra Continua la lectura de Sobirania: autogovern assembleari, comunals i autosuficiència

Declaració de Valdeavellano de Tera defensant els usos comunals

Declaració de Valdeavellano de Tera per la defensa i el reconeixement dels Usos Comunals i les ICCA a Espanya. Document fundacional del col·lectiu Iniciativa Comunales, presentat el 26 de setembre de 2014. Firmat per uns 28 col·lectius. Es pot trobar en castellà, anglès i francès a la pàgina de l’ICCA Consistorium.

inititiva_comunales_black

Continua la lectura de Declaració de Valdeavellano de Tera defensant els usos comunals

Els béns comuns, segles de resistència contra lleis i mesures polítiques de privatització

Reportatge publicat aquest juny a la Directa 386, pàgines 3-7, a la secció Estirant del fil. A la web han penjat una versió reduïda, aquí el compartim sencer. Escrit per Cristal Alaejos (realitzadora del documental Stop al expolio de los bienes comunales), Oriol Matadepera, David Algarra (autor del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història), Dani Font i Paula Duran. Sobre els béns comunals, la seva existència als Països Catalans i la història d’espoli d’aquests.

bens-comunals-caosalera

Continua la lectura de Els béns comuns, segles de resistència contra lleis i mesures polítiques de privatització

Economia social, cooperativa i comunal a Rojava

Fragment de «La revolució ignorada. Feminisme, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà», llibre d’autoria col·lectiva publicat el juny de 2015 per Editorial Descontrol, sota llicència Creative Commons. El fragment aquí reproduït l’ha escrit la mateixa editorial. Sobre l’organització econòmica que s’està posant actualment en pràctica en el procés revolucionari a Rojava, inspirat per una cosmovisió comunitària i comunal emmarcada dins el projecte de societat alternativa basada en el «confederalisme democràtic». El llibre queda afegit a la Biblioteca.

economia rojava

Continua la lectura de Economia social, cooperativa i comunal a Rojava

«Els comuns combinen pràctiques i ideals»

Entrevista d’Ana Méndez de Andes, membre de l’Observatorio Metropolitano, a l’historiador Peter Linebaugh, autor d’«El Manifiesto de la Carta Magna. Comunes y libertades para el pueblo» (Traficantes de Sueños, 2013) i membre de Midnight Notes Collective. Publicada al periòdic Diagonal el 30 d’abril de 2013 (actualment, El Salto Diario). L’espoli històric dels comuns a Anglaterra i reflexions generals actuals sobre aquests. El llibre de Linebaugh queda afegit a la Biblioteca, es pot descarregar.

el_manifiesto_de_la_carta_magna

Continua la lectura de «Els comuns combinen pràctiques i ideals»

En pro dels comunals a la ZAD: Usos del territori i territori dels usos

Text d’autoria col·lectiva, escrit per habitants de la Zone A Défendre a Notre-Dame-des-Landes, el 30 d’abril de 2014. Publicat al número 5 de la revista Argelaga (tardor 2014). Sobre el repte de comunalitzar aquesta zona ocupada per la defensa del territori contra el projecte d’aeroport.

zad1

Continua la lectura de En pro dels comunals a la ZAD: Usos del territori i territori dels usos

Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?

Article de Garazi López i Iñigo González Ruiz publicat a Nabarralde el 2012. Sobre les ancestrals institucions populars basques de l’auzolan (treball comunitari no remunerat) i el batzarre (assemblea popular). Poden ser aquestes una inspiració de cara a pensar un futur on la comunitat es recomposi i gestioni economia comunal?

auzolan

Continua la lectura de Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?

Stop a l’espoli dels béns comunals

Documental «Stop al expolio de los bienes comunales», fruit de la cooperació entre la Plataforma por la Defensa de las Juntas Vecinales de Omaña i el 15M de Lleó. Ha estat realitzat per Javier Galán i Cristal Alaejos i publicat sota llicència Creative Commons l’agost de 2013. Té una duració de 35 minuts.

Continua la lectura de Stop a l’espoli dels béns comunals

«Cada veïnat es governava mitjançant una assemblea de veïns»

Entrevista d’Utopizando al col·lectiu Egin Ayllu, autor de «Las Vecindades vitorianas. Una experiencia histórica de comunidad popular preñada de futuro» (NED Ediciones, 2014), publicada al periòdic Diagonal el 8 d’octubre de 2014. Sobre les històriques comunitats veïnals autogestionades a Gasteiz.

El llibre, publicat sota llicència Creative Commons, queda el podeu descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.

Continua la lectura de «Cada veïnat es governava mitjançant una assemblea de veïns»

L’actualitat dels béns comuns

Article de Luis Enrique Alonso, catedràtic de Sociologia a la Universidad Autónoma de Madrid i membre d’Economistas sin Fronteras, publicat a eldiario.es el 20 de febrer de 2015. Sobre els comuns com a alternativa a la gestió mercantil i a la burocràtica-estatal. Afegit a la Biblioteca el dossier d’EsF El procomún y los bienes comunes.

esf procomún

Continua la lectura de L’actualitat dels béns comuns

La llei del saqueig del medi rural

Article de Daniel López García, coordinador de l’Àrea d’Agroecologia i Sobirania Alimentària d’Ecologistas en Acción, inclòs a l’informe «Por la autonomía y la vida en nuestros pueblos. Contra el expolio del mundo rural» (Ecologistas en Acción i Plataforma Rural, 2013). Sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local («Llei Montoro»).

L’autor també repassa precedents: la desamortització de Pascual Madoz del 1855 que va expropiar i privatitzar prop de 12 milions d’hectàrees comunals dels consells oberts per compensar el deute de l’Estat.

Podeu trobar l’informe sencer a la Biblioteca.


Continua la lectura de La llei del saqueig del medi rural

El règim comunal i la gestió del comú al nord-oest de la península

Fragments de l’assaig «El régimen comunal y la gestión del común en el noroeste de la Península Ibérica, siglos XV-XIX», de Laureano Manuel Rubio Pérez, catedràtic d’Història Moderna de la Universidad de León. La imatge és un mapa lleonès del segle XVIII.

L’assaig sencer el podeu descarregar a la Biblioteca.

Continua la lectura de El règim comunal i la gestió del comú al nord-oest de la península

El consell obert. L’espai assembleari a recuperar

Article de Daniel Boyano Sotillo, membre del col·lectiu El Huerto del Pozo. Publicat originalment al bloc de l’Asociación Salmantina de Agricultura de Montaña i posteriorment, en versió una mica més reduïda, al número 17 de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (maig de 2014). Sobre el consell obert, dimensió política històrica del comunal al món rural popular.

concejo_antigua

Continua la lectura de El consell obert. L’espai assembleari a recuperar