Fragments de «La utopía de las normas. De la tecnología de la estupidez y los secretos placeres de la burocracia», de David Graeber (2015), ens els quals parla dels orígens de l’Estat de benestar modern, en relació a Otto von Bismarck el «canceller de ferro», impulsor de la creació de l’Estat alemany.

«[Bismarck va] crear una alternativa vertical a les escoles gratuïtes, les associacions obreres, societats d’auxili mutu, biblioteques, teatres i, en definitiva, al més gran procés de crear el socialisme des de baix. Aquest va prendre la forma d’un programa de seguretat social (per a l’atur, salut i incapacitat, etc.), educació gratuïta, pensions i altres; gran part d’això, versions aigualides de polítiques que havien format part de la plataforma socialista, però en tots els casos purgades de tot element participatiu o democràtic. En privat, almenys era prou sincer per descriure aquests esforços com “un suborn”, un intent de comprar la lleialtat de la classe obrera per al seu projecte nacionalista i conservador.»

«Quan, més tard, els règims d’esquerres van prendre el poder, el patró ja estava establert i gairebé invariablement van prendre el mateix enfocament de dalt a baix, vertical, incorporant hospitals organitzats localment, biblioteques, mútues bancàries, centres d’educació per a obrers, etc. a l’estructura administrativa de l’Estat.»

«És útil tenir present aquesta cita, ja que em sembla que l’argumentació principal (que l’Estat de benestar es va crear en gran mesura per evitar que les classes treballadores esdevinguessin revolucionàries) s’acostuma a rebre amb cert escepticisme i l’exigència de proves que aquesta fos la intenció conscient de les classes governants. Però aquí tenim el primer gran esforç en aquest sentit, descrit pel seu fundador de manera totalment explícita.»