Als «concejos», els veïns es reuneixen en assemblea per debatre i adoptar solucions sobre els problemes que els afecten, gràcies a una forma política que existeix a la Península Ibèrica des de l’edat mitjana i que va cobrar una especial importància al llarg de l’edat moderna a Lleó.
En aquestes reunions, els participants tastaven vi en una o dues copes de plata durant el desenvolupament dels debats o per donar per conclòs un «concejo abierto». Les copes passaven de mà en mà i cada membre bevia un petit glop abans de donar-la al següent veí. Un cop finalitzada la reunió, les copes es guardaven a l’«Arca de Tres Claveros», una arca segellada amb tres claus en propietat de diferents persones, on també es depositen la vara de comptes, les ordenances i la documentació del «concejo».
Prendre petits glops de vi es convertia en un acte simbòlic que agermanava els assistents, i que reforça l’esperit de col·lectivitat i el respecte a les decisions preses. La plata, com a metall preciós, solemnitza la reunió i subratlla la importància de la copa com a símbol de confraternitat entre els membres del «concejo».
Font del text: Museo de León
MÉS SOBRE LES COPES DELS «CONCEJOS»:
❀ Las copas concejiles, el arte románico y el cristianismo (José Francisco Escribano)
❀ La copas concejiles (Museo Etnográfico de La Montaña de Riaño)
❀ Vasos concejiles en la montaña de León (Por amor al arte …)
❀ Historia de los concejos de León. La copa de Valdavida (El Templete)
❀ El Museo Etnográfico de Riaño expone cuatro copas concejiles (Diario de León)