Breu fragment de «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos», estudi d’Enrique Orduña Rebollo publicat el 1994.
L’autor, estudiós de la història de les administracions públiques, també ha escrit «Historia del municipalismo español» (2005) i «Historia del Estado español» (2015), entre molts altres textos.
Podeu descarregar en PDF l’estudi sencer aquí (i a la Biblioteca).
Fa dues dècades, coincidint amb la incorporació de qui escriu aquestes línies a l’Instituto de Estudios de Administración Local, va començar a despertar el meu interès una institució municipalista de profunda tradició i gran arrelament en l’àmbit local: el Concejo Abierto. No em resultava nou, ni de bon tros, aquest sistema de funcionament municipal, ja que uns anys abans l’havia conegut a la província de Lleó, quan iniciava una carrera professional que em va vincular íntimament a la difusió de la cultura d’aquells medis rurals.
Altres temes monogràfics sobre problemes territorials van desviar l’atenció i dedicació al llarg dels anys, però sempre que va sorgir la qüestió anava recollint informació, emmagatzemant dades i referències a l’espera que un dia pogués aprofundir amb el rigor desitjable en el problema del Concejo Abierto.
(…)
El Concejo Abierto és la forma més antiga d’organització del Municipi, sorgida allà pels llunyans albors de l’Edat Mitjana al nord de la península Ibèrica des de l’Atlàntic al Mediterrani. Però el que és significatiu és que malgrat els segles transcorreguts, els canvis socials i totes les reformes, la institució del Concejo Abierto perviu i gaudeix de bona salut, condicionada la seva existència a la del petit municipi rural.
Davant això ens preguntarem tots sorpresos, com és possible que una institució sorgida del «concillium» veïnal als segles X i XI pugui transmetre’s al llarg dels anys i arribar als nostres dies amb el mateix vigor? La resposta és enormement senzilla: Ens trobem davant la manifestació més viva de democràcia directa en la seva forma més pura. I aquesta serà la causa que en intentar als nostres dies realitzar un estudi o anàlisi global del concepte participatiu del ciutadà a l’Administració, serà obligatori incidir i conèixer la figura del Cabildo o Concejo Abierto, tant en la seva essència com en el seu funcionament.
La democràcia directa municipal ha estat ignorada, postergada i inclús perseguida, unes vegades amb la disculpa d’alteracions i revoltes, altres per un pretès anacronisme o en pro d’una racionalització tecnocràtica i economicista més perillosa que les anteriors.
Hem indicat que el sistema de Concejo Abierto es va iniciar i practicar a Castella i Lleó a partir dels segles X i XI, però tal afirmació no pot ser rotunda ni excloent, ja que va existir igualment i existeix al Pirineu aragonès, navarrès o lleidatà, a Euskadi, Terol, en alguns cantons suïssos, a les parròquies portugueses, asturianes, gallegues, angleses i sueques, o a les comunes de Suïssa i Alemanya [1]. En diverses ocasions s’ha afirmat que era una institució de zones aïllades o d’alta muntanya. Tampoc és real, a Castella i Lleó existeixen no només a les serralades que voregen la regió, sinó a les planes que componen el seu territori.
(…)
NOTES:
[1] V. Azcárate, G. «Municipalismo y Regionalismo», Madrid, 1978, IEAL, pàg. 37. Afirmació realitzada exactament un segle abans: 1877.
ÍNDEX DE CONTINGUTS:
