El comú català (llibre)

El comú català. La història dels que no surten a la història

Publicat el 2015 sota llicència Creative Commons.
Ell llibre es pot comprar en diverses llibreries o descarregar en PDF aquí.
El 2018 es va publicar una edició ampliada en castellà.

Sinopsi:

El títol d’aquest llibre té una raó de ser: se centra en les persones, que són les que creen totes les manifestacions humanes, en contraposició amb l’economicisme i la veneració general del poder oligàrquic, imperant de l’actualitat, que les deixa en un segon terme. El comú és molt més que la suma dels veïns d’un lloc, és, també, l’estreta solidaritat, sorgida de la interrelació i els nombrosos vincles que va produir un col·lectiu que, al marge dels altres poders, en gran part decidia el seu propi futur. Si la història no en parla massa és perquè l’escriuen els vencedors, és a dir, perquè el comú va perdre. Però, aquest comú és en bona part responsable de la cultura i de la llengua que hem heretat, i és raonable que formi part del nostre patrimoni històric cultural, expressió de la identitat d’un poble. En aquestes pàgines, busquem aquest retrobament, intentant endinsar-nos en la història del comú català, la història dels que no surten a la història.

Pàgina web de l’autor i el llibre: elcomu.cat

Nota de premsa de l’autor sobre el llibre

Xarxes socials de l’autor: Instagram / Facebook / Twitter

Edición en castellano: «El común catalán. La historia de los que no salen en la historia»

Entrevista a l’autor a la revista Agrocultura: «Els comunals eren un obstacle per al desenvolupament del capitalisme»

Entrevista a l’autor a la revista Cooperació catalana: «No veiem els altres sinó que ens veiem a nosaltres mateixos a tot arreu»

Article de l’autor a la revista Caramella: Boscos comunals dels Països Catalans

Article en francès sobre el llibre: «El comú català»: la longue lutte du peuple contre la spoliation des biens communs

Article de Gustavo Duch al diari Ara: El comú català

CONTINGUTS:

Pròleg
Agraïments
Introducció
La pre-Catalunya
La comunitat de béns
La ruralització
L’autogovern popular
El comunal
Els diferents nivells de la cohesió grupal
Les solidaritats
La crisi de l’assemblea general de veïns
Mal cop de censal
L’individualisme
El «sagrat dret de propietat»
El liberalisme com a perfeccionament de l’explotació
Xoc de models, el comunal contra el capital
La crisi de subsistència és també proletària
La fi del model comunal
Conclusions
Epíleg
Glossari
Bibliografia

RESSENYES I COMENTARIS:

Pol Dunyó i Ruhí, pagès i autor del llibre «Estripar la terra»:

«David Algarra Bascón exposa una perspectiva molt interessant a “El comú català”, on ens planteja els models d’organització i d’autogovern de les societats rurals catalanes i l’existència dels comunals durant un llarg període històric, la qual no forma part de l’ideari col·lectiu possiblement perquè la història l’escriuen els que vencen, governen o dominen en el moment que toca escriure-la.»

(«Estripar la terra», Raig Verd Edicions, 2021)

Carlos Taibo, escriptor i professor de Ciència Política i de l’Administració a la Universidad Autónoma de Madrid:

«Molta de la gent que ens va precedir a la història van forjar estructures col·lectives en el mirall de les quals faríem bé en mirar-nos. El llibre de David Algarra titulat “El comú català” (Potlach, 2015) és una suggerent introducció a la condició d’aquestes estructures en l’espai català. Molt recomanable.»

(Carlos Taibo al seu Facebook, 2016)

L’equip editorial de la revista «Ekintza Zuzena»:

«Hi ha investigacions que fan canviar a un la percepció de tota una època. Si la “Hidra de la revolución” (Linebaugh i Rediker) obliga a rellegir tota la Història Moderna, “El común catalán” aporta la llum suficient com per estudiar l’Edat Mitjana, més enllà de la versió obscurantista que es té sobre el període des de l’època de la Il·lustració. Els liberals van condemnar tot temps passat per consolidar el nou règim burgès.»

(Ressenya d’«El común catalán», «Ekintza Zuzena» núm. 48, 2022)

David Fernàndez, periodista, ex-diputat de la CUP al Parlament:

«L’altra història, la història dels que mai no surten a la història i que recupera les lògiques de cooperació social, suport mutual i reciprocitat entre iguals que defineix la història per baix del nostre poble.»

(Els sis llibres de David Fernàndez i Amàlia Garrigós per a aquestes vacances, Vilaweb, 2016)

La Ciutat Invisible, cooperativa autogestionària de Sants, Barcelona:

«”El comú català” és un llibre sorprenent que ve a desmentir, des de la rigorositat documental, tot el relat de la historiografia oficial, en especial pel que fa a l’edat mitjana a casa nostra. Si sovint aquest període ens ha estat presentat com una de les èpoques més obscures amb una jerarquia social implacable, i el corresponent domini de la propietat feudal, l’autor demostra, al contrari, que precisament fou una etapa on el poder no tenia la capacitat d’imposar-se arreu, i on proliferaren el suport mutu i les formes comunals de treball, decisió i tinença dels recursos, els béns i la terra. A partir de nombrosos exemples documentats, David Algarra, ens mostra com les pràctiques associades al comunal arrencaren en les societats indígenes ibèriques, s’intentaren anorrear amb el domini de l’imperi Romà, i tornaren a revifar després de la desfeta d’aquest, en una seqüència històrica disruptiva, entre l’horitzontalitat i la verticalitat, entre l’autonomia i l’heteronomia de la jerarquia social, que ben segur, podríem resseguir fins avui.»

(Ressenyes, invisible.coop, 2016)

Sergi Turiella, autor del bloc «Els Ponts de Sant Boi»:

«Parlar del comú i dels bens comunals, tant pel costat material com de les persones que el gestionaven, i des del seu mateix punt de vista, és un gran pas en la seva revalorització, econòmica i social. S’ha fet un gran treball per poder entendre i comunicar la seva importància a tothom. (…) Més enllà d’un estudi més aprofundit dels estadis inicials i el creixement dels béns comunals, el treball del David Algarra és una fita en el coneixement històric, com s’ha desenvolupat en el nostre país, i quins són els interessos que posen pals a les rodes en el progrés del saber. Un progrés que ha d’avançar per conèixer la veritat, i aquest llibre és un esgraó més en aquest camí. Felicitacions a l’autor, una excel·lent tasca, i felicitem-nos perquè això ens serveix per anar endavant.»

(Fenomenologia dels béns comunals, sturiella.blogspot.com, 2022)

Rocaguinarda, llibreria cooperativa del Guinardó, Barcelona:

«A part dels llibres editats per la XES (Xarxa d’Economia Solidària) de la qual formem part, ens ha captivat el llibre “El comú català” (Potlatch Ediciones), de David Algarra Bascón. El llibre enfonsa les seves arrels en la tradició comunalista catalana, centrant-se sobretot a desmuntar els mites de l’època medieval i reivindicant el paper del poble autoorganitzat defensant-se de les imposicions del capitalisme i l’Estat, actuant a través de les seves institucions populars, de forma viva i cooperativa. Es tracta d’un llibre que rescata una narració del poble català desconeguda, d’aquells que no surten a la història, i és altament inspirador i sorprenent per nosaltres veure les llavors de la cooperació i la resistència que després s’han mantingut en el temps en projectes com el nostre i en molts altres projectes cooperatius i associatius de Catalunya fins a l’actualitat. Una veritable revelació!»

(La història col·lectiva, Catorze.cat)

Mar Carrera, periodista i comunciadora:

«David Algarra Bascón, autor d'”El comú català” (Potlatch), para atenció a la història dels que no surten a la història. Recupera conceptes com ara “el comú”, que en l’època medieval es referia al conjunt de veïns d’un terme, parròquia, vila o ciutat i posa el focus en les persones, més enllà dels poders que regien a cada moment històric.»

(Trenta-un llibres de no ficció per estimular el contraban d’idees, elcritic.cat, 2016)