Documental del 2015 dirigit per Diana Toucedo i produït per Trespés. Sobre les muntanyes veïnals en mà comuna a Galícia i les comunitats humanes que actualment els donen vida.
Llegiu l’article a elDiario.es sobre el documental: «Les muntanyes veïnals com a model participatiu».
Es pot veure gratuïtament a Vimeo.
«Teaser» del documental:
Sinopsi del documental:
Les muntanyes veïnals en mà comuna són un patrimoni silenciós a Galícia, un patrimoni que durant centenars d’anys ha configurat les relacions humanes amb la naturalesa. «En todas as mans» s’apropa a diverses comunitats buscant històries personals que mobilitzen i creen projectes al marge de la norma, amb una repercussió social, política, econòmica, mediambiental i cultural sense comparació a Galícia. Homes i dones dedicats, amb total implicació, a la lluita per l’autogestió de la muntanya, equilibrant la balança, sempre dèbil, de la tradició i la modernitat, però amb un fons comú de valors que els uneix i els omple de coratge per mantenir-se ferms i impertorbables al costat de les seves muntanyes.
Documental sencer a Vimeo:
Pàgina web i xarxes del documental:
dianatoucedo.com/projects/en-todas-as-mans-2
«La paraula muntanya moltes vegades és sinònim d’inutilitat, de cosa que no té una viabilitat econòmica, ni social, ni cultural, ni patrimonial. Nosaltres volem precisament el contrari, que la muntanya passi a ser quelcom vital per als veïns.»
«La meva visió particular de la muntanya perquè tingui futur i perduri és una muntanya multifuncional, gestionada amb una dosi molt alta de participació de la ciutadania i els veïns.»
«Les comunitats de muntanya funcionen de forma assembleària, totes les decisions d’una mínima entitat han de passar per l’assemblea de comuners.»
«A mi les mancomunitats em semblen un centre social perquè la gent dels pobles, parlant de la muntanya i, directament, amb bestiar o amb el que sigui, dinamitzi la zona.»
«Per a mi ser comuner és mantenir la torxa encesa d’una cosa que gairebé va estar a punt d’extingir-se.»
«Simplement perquè siguis d’on vius ja formes part de la muntanya, ja tens drets a la muntanya, ja ets propietari de la muntanya. Ser comuner és ser –sentir-se– d’on vius, tan simple. I lluitar per això, és clar.»
«El major problema que crec que tenen ara mateix les comunitats de muntanyes és que la majoria de la gent no sap ni que existeixen.»
❀
Un exemple de comunitat veïnal activa: