Ponència de l’etnògraf Odon Ulibarrena Iroz, autor del llibre «Auzokrazia. El gobierno comunal» (2023) i del bloc Euskual ezikera – Cultura Baska. Va tenir lloc a Durango (Bizkaia) el 18 de juny de 2023. El document base de la ponència es pot descarregar aquí i a la Biblioteca.
Sobre la trajectòria del dret a decidir dels aborígens pirenaics: usos i costums, consells veïnals, autodefensa, autonomia política… Aquest curs va ser organitzat per Biltzarre i publicat originalment en 7 vídeos al seu canal.
Parts de la ponència:
1a part – 00:00
2a part – 22:02
3a part – 27:58
4a part – 01:10:03
5a part – 01:57:32
6a part- 02:29:27
7a part – 02:59:06
Alguns fragments del document base de la ponència:
«El primer que ens mostren els documents és que abans que Furs escrits van existir els Usos i Costums, Adarrak eta Ohiturak, bases fonamentals de la Justícia de Consciència, també anomenada “jujuzgar por fazañas (fets ja jutjats)”, l’aforisme legal més destacat del qual podria ser “la Costum fa la llei”. Un ensenyament del Privilegi General d’Aragó (1283) ha de ser tingut molt en compte: “Abans que reis hi va haver lleis”.»
«Conclusió del magistrat President del Tribunal Superior de la Rioja, Valentín de la Rueda y Duarte: “El Fur nagerí no va ser atorgat o donat gratuïtament a aquesta ciutat. És un cos de normes de Dret públic. Van ser els seus veïns qui, amb el seu bon fer per costum al llarg de les generacions, els van anar establint entre ells, fent així el seu propi dret i exigint després el seu reconeixement als prínceps. Una espècie de Constitució per a la gent de Nàgera. I, així, expressament es disposa que ni el Rei, ni el comte o senyor de la terra, ni la seva gent o altra gent pot trencar aquests furs.»
«Hem mencionat Cartes de Població però, una Carta de Germandat què era? Les Armantak-Germandats eren coalicions veïnals armades per defensar-se dels “caballeiros balderos que rotbaban y stragaban la tierra”. Heu sentit vostès l’expressió “tomar algo de balde”? (…) Un altre exemple? El 12 de març de 1369 s’estableix a Gasteiz una Germandat de Consells alabesos, navarresos i gipuscoans que va ser renovada el 1375 contra tots aquells que “anduvieren robando, forzando o qemando o matando o causando otros maleficios”. (…) Aquella Germandat podia mobilitzar un exèrcit de fins a 1.820 homes, sent els Consells de major contribució Gasteiz i Agurain, amb 150 i 100 homes respectivament. Quin mètode utilitzaven per a la seva autodefensa? Al so de campanes i corns, els homes honrats sortien ben armats contra els malvats. Quants veïns havien de deixar les seves aixades per empunyar les seves espases? El Qoaderno de Hermandad de Bizkaia (Idoibalzaga, 1452) ens subministra dades concises al seu article 38 (…)»
«Amb aquesta mateixa modalitat autodefensiva, els biscaïns de principis del segle XIX van impedir el reclutament militar forçós de 1.500 joves, negociat per un grup de Diruandikis, liderats per un tipus de cognom Zamakola, a canvi del permís del rei de Castella perquè construïssin un nou port a Olabeaga d’Abando. Resumint: el mètode autodefensiu dels nostres Arbasoak va ser militar i socialment exitós, documentat amb fonts pròpies des de 1204 fins a 1804, és a dir, 600 anys.»
«El Fur de Naiara-Nàgera va inspirar el de Logroño (1095) i en ambdós es van basar els de Castro Urdiales, Clavijo, Santo Domingo de la Calzada, Medina de Pomar, Frías, Miranda de Ebro, Santa Gadea, Rivantevilla, Peñacerrada, Toledo, Escalona, Murcia, Jaén, Niebla, Sevilla, Carmona, Córdoba, Agurain-Salvatierra, Arrasate-Mondragón, Balmaseda, Bergara, Bermeo, Bilbao Campezu, Ermua, Gasteiz-Vitoria, Gernika, Laguardia, Orduña, Plencia, San Vicente de la Barquera, Tolosa, Treviño, Val de Burunda, Viana, etc.»
