Fragments de «Crisi camperola i revolta carlina», article de l’historiador Josep Fontana publicat el 1980 al número 10 de la revista «Recerques: història, economia, cultura». L’article es pot descarregar sencer aquí.
«Durant molts d’anys els historiadors han utilitzat interpretacions molt superficials del fenomen carlí.»
«Penso, però, que ens convé de distingir entre “el partit carlí” –el nucli de cortesans, militars, eclesiàstics i altra genteta que s’organitzaren per a lluitar per un canvi polític a Espanya– i, per altra banda, les masses camperoles que els seguiren en la lluita contra un enemic comú.»
«Això no significa, però, que els camperols siguin una massa estúpida, manejada pel clero com els plau, ans al contrari. La prova és que aquest mateix clergat no els podrà convèncer, en aquests anys d’aliança, per tal que paguin els delmes puntualment. La defensa integrista de la fe expressa en el món rural elements d’un marc d’«economia moral» –si se’m permet d’usar el terme thompsonià– i els ajuda a legitimar les seves reivindicacions específiques, de classe.»
«Perquè resulta que aquests camperols que se senten encara identificats amb els carlins i que associen a ells la defensa de les seves formes de vida i deIs seus interessos de grup (…) A aquests carlins el rei sembla importar-los ben poc. I és que una cosa era el carlisme deIs partidaris de don Carlos i una altra cosa molt distinta el dels camperols.»
També afirma Josep Fontana al seu llibre «Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX» (1973), pàgines 161 i 162:
«A Espanya la liquidació de l’Antic règim es va efectuar mitjançant una aliança entre la burgesia liberal i l’aristocràcia latifundista, amb la mateixa monarquia com a àrbitre, sense que hi hagués un procés paral·lel de revolució pagesa. Lluny d’això, els interessos de la pagesia es van veure sacrificats, i àmplies capes de pagesos espanyols (que anteriorment vivien en una relativa prosperitat i van veure ara afectada la seva situació pel doble joc de la liquidació del règim senyorial en benefici dels senyors, i de l’augment dels impostos) s’aixecarien en armes contra una revolució burgesa i es trobarien, lògicament, del costat dels enemics d’aquests canvis: del costat del carlisme.»
–
Afirma Pedro Ruiz Torres a «Historia de España. Vol. 5: Reformismo e Ilustración»: «La saviesa popular tenia poca estima a les causes dinàstiques. Aquesta recomanació posa de manifest com anava malament a la pagesia quan hi havia guerres entre reis i la indiferència entre aquesta classe de conflictes.»
