Fragments de «Crisi camperola i revolta carlina», article de l’historiador Josep Fontana publicat el 1980 al número 10 de la revista «Recerques: història, economia, cultura». L’article es pot descarregar sencer aquí.
«Durant molts d’anys els historiadors han utilitzat interpretacions molt superficials del fenomen carlí.»
«Penso, però, que ens convé de distingir entre “el partit carlí” –el nucli de cortesans, militars, eclesiàstics i altra genteta que s’organitzaren per a lluitar per un canvi polític a Espanya– i, per altra banda, les masses camperoles que els seguiren en la lluita contra un enemic comú.»
«Això no significa, però, que els camperols siguin una massa estúpida, manejada pel clero com els plau, ans al contrari. La prova és que aquest mateix clergat no els podrà convèncer, en aquests anys d’aliança, per tal que paguin els delmes puntualment. La defensa integrista de la fe expressa en el món rural elements d’un marc d’«economia moral» –si se’m permet d’usar el terme thompsonià– i els ajuda a legitimar les seves reivindicacions específiques, de classe.»
«Perquè resulta que aquests camperols que se senten encara identificats amb els carlins i que associen a ells la defensa de les seves formes de vida i deIs seus interessos de grup (…) A aquests carlins el rei sembla importar-los ben poc. I és que una cosa era el carlisme deIs partidaris de don Carlos i una altra cosa molt distinta el dels camperols.»
