«O monte é noso», documental de Llorenç Soler, documentalista valencià, publicat el 1978. Sobre la lluita a finals del franquisme de la població rural gallega en defensa dels monts veïnals en mà comuna. Té una durada de 33 minuts.
Queda afegit a la secció d’Audiovisuals.
Sinopsi:
En aquest documental es recull la lluita dels pagesos, a finals de la dècada dels setanta, per recuperar la propietat de les muntanyes comunals que treballaven però que no els pertanyien, perquè van ser usurpades per la dictadura franquista a partir de l’any 1939. Part del documental recull la lluita dels veïns d’una de les parròquies del poble de Ponteareas, a la zona d’Oliveira.
Més sobre el documental:
Aquest vídeo relata la història de la lluita de les persones del rural gallec pel dret a la muntanya, que històricament sempre va ser de propietat comunal, on les persones anaven a buscar llenya, portaven els animals a pastar i recol·lectaven productes alimentaris naturals, com les castanyes o les aglans. Des de l’inici de les «revolucions» liberals del segle XIX, les propietats comunitàries van ser expropiades per l’Estat i durant el franquisme els monts es van dedicar a plantacions de pi i eucaliptus, substituint els arbres fonamentals per a l’alimentació, calefacció i fertilització de les terres agrícoles i acabant amb les àrees de pastura, a més de tenir les conseqüències naturals tràgiques que ja coneixem: la calcinació i esterilització de la terra, l’esgotament de les fonts d’aigua i l’alta propagació d’incendis. Les conseqüències socials també van ser desastroses: la població rural, sense poder sobreviure al seu medi, es va veure forçada en gran nombre a l’èxode cap a les ciutats i a l’emigració a l’exterior.
A més de servir com a font de matèries primeres per a les indústries contaminants de la cel·lulosa de propietat estatal, els monts i valls de propietat comunal també es van fer estèrils explotacions mineres, camps d’entrenament de l’exèrcit, urbanitzacions per a rics, etc.
Per legitimar-se políticament, la dictadura franquista va imposar una organització política municipal, els «ajuntaments», deixant fora els tradicionals «consells oberts» parroquials i d’aldea, on les persones es reunien per decidir en democràcia directa sobre les seves comunitats. I també, com els monts eren comunals, no hi havia escriptures que determinessin la seva propietat, fet que facilitava la seva apropiació per part de l’Estat amb l’objectiu de convertir-les en propietats «públiques» (estatals) o privades (particulars).
El documental és de 1978, tres anys després de la mort de Franco, i dura gairebé 30 minuts. És molt apropiat per entendre aquest aspecte de la qüestió agrària a Galícia.