Breu article de Patricia Manrique publicat el 12 de juny de 2015 al periòdic Diagonal. Sobre l’amenaça de recentralització política estatal en detriment de les formes més autònomes d’autogovern dels petits municipis.
Diverses iniciatives posen el focus en una democratització de l’entorn rural que passa pel reconeixement de formes tradicionals de governança com els consells i la posada en valor de la gestió comunal del territori.
El passat 24 de maig, no només es van escollir representants autonòmics i municipals, també, malgrat el desinterès mediàtic al respecte, es van escollir 2.955 alcaldes pedanis d’Entitats Locals Menors (ELM). El 2011 van ser 3.304. Les juntes veïnals, amb els pedanis al capdavant, s’encarreguen de gestionar, per exemple, l’aprofitament de les suertes de llenya o l’ús ramader dels monts, així com de tenir a punt els serveis comuns. Són, en definitiva, els que gestionen els comunals.
A l’Estat espanyol la gestió comunal del territori està molt estesa. La major part de les pastures d’Espanya, bona part dels boscos i els monts són comunals. També el litoral, que és explotat sota el règim comunal per unes 229 confraries de pesca, que proporcionen el 83% de llocs de treball del total del sector pesquer.
Dels consells a les juntes veïnals
El Ministeri d’Interior encara no disposa de dades dels resultats a les entitats locals menors al municipi encara que sabem, per eleccions anteriors, que a la majoria de les juntes segueixen governant els partits majoritaris. Aquest any sembla, segons les dades recollides per DIAGONAL a diverses zones, que el daltabaix electoral del PP s’ha plasmat també a les juntes veïnals.
Amb variacions segons els territoris, els nostres pobles es governen bé per junta veïnal, bé per consell obert. Els consells oberts són herència d’una tradició democràtica assembleària: els veïns, reunits a llocs simbòlics, com places o arbres centenaris, prenien les decisions sobre el present i el futur de la localitat. Els canvis legislatius han dificultat cada vegada més el manteniment de la democràcia directa i només els pobles que mostren una explícita voluntat d’autogovern mantenen el Consell Obert.
Segons la historiadora Ana María Rivas, les juntes veïnals són «de recent creació i responen al desig d’uniformització del poder central, que substituiria així els consells i el seu equivalent basc, els batzarres». Fins el segle XIX, en canvi, eren els consells –en les seves diferents denominacions segons la zona– el màxim òrgan encarregat de mantenir i ordenar el comú. Successives lleis municipals des de 1870 fins al 1985 van anar restringint les seves funcions. Ja el 2011, la modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General establia mesures restrictives per a la presentació de candidatures a consell, mentre augmentaven les subvencions atorgades als partits polítics amb representació.
Iniciatives com Stop Expolio lluiten per impulsar els consells. Al seu bloc recopilen les diferents legislacions autonòmiques per crear consells, convidant tant els vells com els nous pobladors a recuperar aquesta eina d’autogovern.
Llei Montoro: recentralització
El 2013 el PP va aprovar, amb l’habitual corró de la majoria, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, coneguda com a Llei Montoro, que, sota el mandat de l’article 135 de la Constitució, pretén eliminar bona part de les entitats locals menors. La seva desaparició implicaria l’absorció de la gestió dels comunals pels ajuntaments, això és, la seva municipalització. D’aquí a la privatització només queda un pas, com mostren casos com els de Castella la Manxa, on Cospedal es va proposar fer caixa a expenses dels monts públics. Gràcies a la denúncia d’Ecologistes en Acció, el Tribunal Superior de Justícia d’aquesta comunitat va declarar nul el decret pel qual es desafectaven tres finques públiques per introduir activitats de caça que s’anaven a adjudicar a empreses privades.
La campanya en defensa de les entitats locals menors va aconseguir «salvar els mobles», quedant la presentació dels comptes com a requisit per al seu manteniment; cosa complicada, entre altres qüestions pel format informàtic exigit a pobles als quals sovint ni tan sols hi ha connexió a Internet. El gener de 2014 totes aquelles ELM que no haguessin presentat comptes haurien d’haver desaparegut, però, encara que a hores d’ara regna la incertesa, de moment no ha estat així: s’han celebrat eleccions a pedanis en aquelles a les quals corresponia convocatòria estatal.
Per a Pedro González Olcoz, alcalde pedani de la junta veïnal de Cosío i Rozadío (Cantàbria), i membre de la Federació Càntabra de Juntes Veïnals que va participar en les mobilitzacions que van portar fins a Brusel·les la protesta contra la Llei Montoro, la llei ha estat un «gest buit», ple de desconeixement, «per acontentar Europa prometent eliminar polítics» . La pilota és ara a la teulada de les Comunitats autònomes, que seran les qui hauran de procedir a l’eliminació. Un 28% de les més de 500 juntes a Cantàbria, per exemple, no han presentat les comptes a temps i en forma.
En defensa dels comunals
El setembre de l’any passat, un conjunt d’associacions reunides en el projecte Iniciativas Comunales presentava la Declaració de Valdeavellano de Tera per promoure l’estudi, la defensa i el reconeixement dels usos comunals a l’Estat espanyol. Destaquen el paper clau, reconegut per diversos organismes internacionals, que juguen els comunals per a la gestió, supervivència i sostenibilitat de grups socials, territoris i paisatges desfavorits.
La iniciativa es proposa actuar contra la falta de reconeixement per part de les administracions públiques i el desconeixement per part de la societat i «reivindicar el paper social, econòmic i ambiental de les Àrees Conservades per Comunitats Locals» i «el seu potencial per a la conservació, el desenvolupament del món rural i la societat en general». Inspirats per les aportacions de la Premi Nobel d’Economia Elinor Ostrom, proposen un enfocament multidisciplinar i de baix a dalt per fomentar l’estudi i les sinergies que estableixin «una aliança entre els usos comunals i les comunitats urbanes, que potenciï els variats llaços que les uneixin».
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Relacionat:
- Stop a l’estpoli dels béns comunals (27/03/15)
- La llei del saqueig del medi rural (05/04/15)
- Declaració de Valdeavellano de Tera defensant els usos comunals (06/07/15)