Durant la baixa edat mitjana, a mesura que les diferents estructures de poder oligàrquic van anar enfortint-se i consolidant-se, van atacar contínuament la sobirania dels pobles, en tots els àmbits: polític, jurídic, econòmic… Forçant canvis de «concejo abierto» a «concejo cerrado», retallant facultats i adjudicant-les a la Corona, espoliant béns comunals, incrementant els impostos…

El codi de «Las Siete Partidas» d’Alfons X (rei de la Corona de Castella entre 1252 i 1284) va ser un document decisiu en aquest sentit.

Com afirma Joám Evans, estudiós d’aquesta història a Galícia: «A la baixa edat mitjana hi ha un enfrontament entre un proto-Estat senyorial i una civilització basada en el consell obert i en les estructures veïnals.»

El vídeo és un tall del sisè capítol de la recomanable sèrie documental «La Comunidad de Ciudad y Tierra de Segovia y sus Sexmos» (2024).

Afirma l’historiador David González, al vídeo:

«El segle XIV no va ser un segle fàcil per a la repoblació segoviana, principalment per dos motius, el primer motiu van ser les crisis de subsistències que es van produir en tot el segle XIV i, sobretot les pestes, aquí tenim la pesta bubònica, que va tenir lloc a mitjans de segle, que bàsicament va escombrar un terç de la població europea. Aquí també va afectar, òbviament, i, per tant, això va frenar la repoblació segoviana. I l’altre esdeveniment, l’altra circumstància, va ser l’homogeneïtzació del dret a tota Castella. Es comencen a aplicar les “Partidas” d’Alfons X, es comença a aplicar tota l’estructura legal al Regne, i això limitarà, traurà una mica d’autonomia a les “Comunidades de Villa y Tierra” i a les ciutats castellanes, i a més, com el poder s’acumularà al voltant de la figura del Rei, doncs els reis començaran, a partir d’aquest segle, a alienar superfícies de terreny d’aquesta comunitat.»