Laureano M. Rubio Pérez va publicar l’estudi «El sistema político concejil en la provincia de León» l’any 1993. A la Biblioteca podeu trobar un enllaç per descarregar-lo en PDF.
El 2021 el mateix autor va publicar «Usos y costumbres en común. Claves y referencias de la sociedad leonesa, siglos XVI-XX». El títol fa referència a «Costumbres en común» d’E. P. Thompson.
Com diu Enrique Orduña Rebollo a «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos»:
«La democràcia directa municipal ha estat ignorada, postergada i inclús perseguida, unes vegades amb la disculpa d’alteracions i revoltes, altres per un pretès anacronisme o en pro d’una racionalització tecnocràtica i economicista més perillosa que les anteriors.»
Al canal de Youtube de Reconstruir el Comunal podeu trobar una llista de reproducció sobre Lleó, amb un vídeo d’una conferència molt recomanable de Laureano M. Rubio Pérez, una ressenya de «Tocan las campanas a Concejo. Riaño, el sueño», alguns documentals…
Es diu al Pròleg del «El sistema político concejil…»:
«Aquesta monografia, malgrat el seu títol, és molt més que la millor i més completa exposició que, al nostre modest enteniment, s’hagi fet fins el present sobre ordenances “concejiles“. Si unim les ordenances contingudes a l’apèndix, les inèdites utilitzades en aquest treball i les ja publicades amb anterioritat reunim ni més ni menys que unes cent.»
Fragment de «Usos y costumbres en común»:
«Molts “concejos abiertos” de la província de Lleó, com el “concejo” de Burón, negaven el veïnatge als “renteros” o persones que viuen de les rendes, per ser odiosos i acumular penes supèrflues pels seus interessos i no ser ofici honest.»
Fragments de «El sistema político concejil…»:
«Un dels objectius fonamentals d’aquest treball no és altre que el de facilitar al lector algunes reflexions sobre la importància que va tenir per a les comunitats rurals lleoneses el desenvolupament i conservació d’un sistema de govern i gestió local dominat per la presència participativa de la comunitat a les assemblees “concejiles“, des de les quals s’autogovernaven i d’on emanaven les normes fonamentals en el seu desenvolupament i funcionament.»
«Aquestes pràctiques d’autogestió i participació comunitària estan directament connectades a la presència i arrelament d’un Dret Consuetudinari que en els seus orígens va més enllà de l’edat mitjana i s’assenta als furs altmedievals i als concilium o assemblees per les quals es dirigeixen les comunitats pageses. És necessari tenir en compte que aquestes normes consuetudinàries sorgeixen de les mateixes comunitats que les elaboren de forma consensuada i no imposada per la força, encara que des de la nostra òptica particular actual es pugui pensar que la norma sempre afavoreix qui la fa.»
«Així doncs, a partir del segle XVI, tant a les dues ciutats, Lleó i Ponferrada, com a la resta de les grans vil·les des de les quals la noblesa i altres grups de poder ostenten la Jurisdicció Ordinària, l’organització “concejil” o “concejo abierto” de veïns ha desaparegut, si és que realment en algun moment va existir, per donar pas a un Ajuntament presidit pel corregidor i compost pels respectius regidors, i només de forma esporàdica i a efectes de consulta acostumen a convocar el “concejo” de veïns, encara que sense cap operativitat.»
«No obstant això, fora d’aquests marcs especials “bercianos“, en els quals no sembla incloure’s ni el Bierzo Alto ni les comunitats de muntanya, la tònica dominant als més de mil pobles de la província és durant tota l’edat moderna el sistema de govern “concejil“ que introdueix matisos diferencials en aspectes secundaris relacionats amb la duració dels oficis “concejiles” o en el sistema d’elecció. El funcionament del sistema de “concejo abierto” de veïns és pràcticament idèntic en el conjunt de les “aldeas” lleoneses en estar regulat, be per la “tradició” o dret no escrit, bé per les ordenances “concejiles“. “A son de campana tañida” tots els veïns tenen l’obligació d’acudir a totes les reunions de “concejo” convocades pels oficials, alcaldes o regidors, i fins i tot per qualsevol veí que hagi de plantejar una qüestió d’interès per a la comunitat [9]. L’obligatorietat d’assistència per als veïns queda recollida i reflectida a l’ordenament “concejil” i l’absència sense causa justificada castigada amb penes pecuniàries [10].»
