Xavier Gil i Salvador ha publicat el llibre «La desamortització dels béns comunals al Pallars Sobirà: El cas de Llessui» (2000) i l’article «La formació de la Societat de Veïns de la muntanya de Llessui» (2009).
Algunes mencions a les «Societats de Veïns» en altres textos sobre el Pallars:
«A finals del s. XIX (entre el 1895 i el 1899 es van crear les “Societats de veïns”, institucions que tenen origen en els béns comunals. Es van constituir en propietaris de muntanyes que, fins al moment havien tingut caràcter comunal. Aquest moviment associatiu, responia a la política desamortitzadora de la Hacienda Pública que pretenia la venda dels béns comunals, les primeres manifestacions de la qual es van començar a produir a partir de la Llei de Madoz (1 de maig de 1855). Per a fer front a la venda dels comunals es va generalitzar el recurs de què fossin els propis veïns que els adquirissin, per mitjà d’associacions o societats constituïdes per això.»
«La formació de la Societat de Veïns de la Muntanya de Llessui, que ha estat estudiada per Gil (2000), referma la interpretació d’aquesta solució com una estratègia orientada a la continuïtat dels aprofitaments comunals. Com en molts altres pobles de la comarca, la primera resposta local davant de les pretensions de desamortitzar i posar a la venda la seva muntanya va consistir a pretendre que aquesta fos exceptuada.»
(«Parcs als comunals. La patrimonialització de la muntanya al Pallars Sobirà», Oriol Beltran i Ismael Vaccaro 2014)
