Arxiu d'etiquetes: Andalusia

Sevilla: Usurpacions de terres i drets comunals durant el segle XVI

«Usurpaciones de tierras y derechos comunales en Sevilla y su “tierra” durante el siglo XV», estudi de María Antonia Carmona Ruiz publicat el 1995 pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

El llibre es pot descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.

Fragment de la sinopsi:

Durant tota la Baixa Edat Mitjana, i en especial al segle XV els «consejos» castellans es van veure perjudicats notablement per la reducció de terres i drets comunals que van patir. (…) El «consejo» de Sevilla es va veure especialment afectat per aquests abusos, el resultat principal dels quals va ser la gradual disminució dels béns comunals de què gaudien els veïns de Sevilla i la seva «tierra».

La tragèdia dels tancaments de comunals a Granada

«La tragedia de los cerramientos. Desarticulación de la comunalidad en la provincia de Granada», llibre d’Antonio Ortega Santos publicat el 2002 pel Centro Francisco Tomás y Valiente i la Fundación Instituto de Historia Social.

Antonio Ortega Santos és també autor d’articles com «Formas de propiedad y gestión de los montes públicos: La desarticulación de la propiedad comunal en la comarca de Baza, siglos XVIII-XX» i «La desarticulación de la propiedad comunal en España, siglos XVIII-XX: una aproximación multicausal y socioambiental a la historia de los montes públicos».

El llibre es pot comprar aquí. Es pot descarregar aquí l’índex i el pròleg del llibre.

Sinopsi del llibre:

Després d’anys d’ampli debat sobre el paper dels comunals i de la seva malconsiderada tragèdia, aquest sembla el moment idoni per procedir a una relectura de la fi de la propietat comunal. Superant velles explicacions unicausals, el lector disposa aquí del llibre elaborat per Antonio Ortega Santos on es traça una relectura ambiental de l’anomenada per l’autor «desarticulació de la propietat comunal». A les pàgines següents podreu trobar com la supervivència o desaparició de la comunalitat no ha estat garant de sostenibilitat dels ecosistemes mediterranis, sinó que hem de parar atenció a la història de les formes sociohistòriques de maneig dels recursos. La desarticulació del comunal és el resultat de la confluència de diferents vies de ruptura de la interrelació societat-natura existent fins a mitjans del segle XVIII. Vies «jurídiques», «productives» i «socioambientals» desencadenen el trànsit cap a una propietat comunal cada vegada més estatalitzada i municipalitzada en les seves formes de gestió. Els conflictes ambientals al món contemporani permeten traçar una història de les estratègies de resistència de les comunitats rurals a la mercantilització i monetització de les seves relacions amb els agroecosistemes mediterranis.