1855, Primer de Maig contra el comunal

El Primer de Maig a l’Estat espanyol també és una data històrica del procés d’usurpació al poble dels seus béns comunals.

L’1 de maig de 1886 als Estats Units començava la Revolta de Haymarket, un cicle de protestes populars reclamant la jornada laboral de 8 hores. L’Estat va acabar executant els anomenats pel moviment obrer «Màrtirs de Chicago». D’aquí ve l’actual «Dia dels treballadors».

«El 21 de juny de 1886 es va iniciar la causa contra trenta-un responsables, nombre que posteriorment va ser reduït a vuit. Malgrat que el judici va ser en tot moment una farsa i es va fer sense respectar cap norma processal, la premsa groga sostenia la culpabilitat de tots els acusats i la necessitat de “penjar els estrangers”. Encara que no es va poder provar res en contra seu, els vuit de Chicago van ser declarats culpables, acusats de ser enemics de la societat i l’ordre establert. Tres d’ells van ser condemnats a presó i cinc a la forca.» (Viquipèdia)

L’1 de maig de 1855 també és una data de referència per a les classes populars a l’Estat Espanyol, com ens recorda David Algarra:

«Una de les principals conseqüències socials de les desamortitzacions dels béns comunals i de propis fou l’expulsió dels pagesos no propietaris (la majoria de la població) del camp cap al món urbà i que acabaran constituint mà d’obra barata a les fàbriques. Aquesta despossessió de les formes de vida preindustrials va ser un requisit indispensable per a la creació del proletariat i del treball assalariat. El cop de gràcia definitiu sobre la societat comunal el va donar la Llei general de desamortització, anomenada també desamortització de Madoz, l’1 de maig de 1855, que va durar fins a l’any 1924, quan va ser derogada. Al final del procés desamortitzador es van privatitzar més de 10 milions d’hectàrees de finques rústiques en tota la península ibèrica. Casualment (o no), el dia que se celebra el treball assalariat és el dia que va començar la més gran usurpació de béns comunals. L’1 de maig, la mort del món comunal i la consolidació del capitalisme.»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *