No hi ha comunalisme sense una base d’entramats de relacions socials d’estima i amistat, de reciprocitat i suport mutu, de bon veïnatge… Sense el cultiu de les qualitats humanes personals i d’una cultura popular que propiciïn aquests entramats. Sense posar en valor totes aquestes qüestions, en detriment de la voluntat de poder i de la indiferència enfront el mal ètic i social.
Afegida al canal de Youtube una selecció d’alguns fragments de «Leli, de l’amistat», obra clàssica escrita per Marc Tul·li Ciceró fa dos mil anys:
Heleno Saña, filòsof contemporani, sobre la voluntat de poder:
«El signe característic de la voluntat de poder és l’afany de voler ser més del que s’és i de tenir més del que es té. (…) Està lligada, entre altres coses, també a l’esperit del domini, a la set de fama, a l’exhibicionisme material i sobretot a l’instint expansionista (…) Tot ésser humà que s’assigna el dret de convertir els altres en instruments de la seva voluntat atempta contra la seva llibertat i la seva dignitat, comet un acte d’agressió, també quan aquesta no va acompanyada de violència, com ha succeït en la història una vegada i una altra. No considera els seus semblants com a fins en si mateixos, sinó com a mitjans per al seu propi profit, que és el tipus de conducta que el pensament humanista antic i modern ha condemnat sempre com a incompatible amb les lleis més elementals de la moral.»
Continua la lectura de Reflexions sobre l’amistat (Ciceró)