No volem les seves guerres, però el militarisme és la base de l’actual sistema

Escrit de Pol Font, 24 de febrer de 2022. Les tres lectures suggerides es poden descarregar a la Biblioteca de Reconstruir el Comunal.

Publicat en castellà aquí.

El militarisme, els exèrcits militars permanents, la força bruta organitzada disposada a amenaçar qualsevol poble, qualsevol comunitat humana… formen part de l’origen del sistema actual i de la seva essència.

Els «No a la Guerra!» que no qüestionin les bases del sistema actual són com demanar a un lleó que no ataqui les gaseles. Ens podem sentir millor dient-ho, però si no busquem afrontar la realitat, que és dura, no estarem enfocant-nos cap a les solucions reals. I per qüestionar realment el sistema, necessitem una proposta, un programa general, unes bases… del que podria ser una alternativa a aquest.

Sobre com el militarisme és l’origen i la base del capitalisme i dels Estats, hi ha tres lectures molt recomanables: «Canons i capitalisme. La revolució militar com a origen de la modernitat» (Robert Kurz, 1997), «El capitalismo: Hijo bastardo del militarismo» (Esteban Vidal, 2019) i «Tres lecturas necesarias» (Esteban Vidal, 2018).

A continuació, tres fragments dels respectius textos:

«El gran complex militar desvinculat de la societat exigia una “permanent economia de guerra”. Aquesta nova economia de la mort es va tendir com una mortalla sobre les estructures d’economia natural de les antigues societats. Com l’armament i l’exèrcit ja no podien recolzar-se en la reproducció agrària local, sinó que havien de ser proveïts de manera complexa i extensa i dins de relacions anònimes, van passar a dependre de la mediació dels diners. La producció de mercaderies i l’economia monetària com a elements bàsics del capitalisme van rebre un impuls decisiu en l’inici de l’Edat Moderna per mitjà del desencadenament de l’economia militar i armamentista. (…) Per poder finançar les indústries d’armament i els baluards, els gegantescs exèrcits i la guerra, els Estats havien d’esprémer al màxim les seves poblacions, i això, en correspondència amb la matèria, d’una manera igualment nova: en lloc dels antics impostos en espècie, la tributació monetària. Les persones van ser així obligades a “guanyar diners” per poder pagar els seus impostos a l’Estat. D’aquesta manera, l’economia de guerra va forçar no només de forma directa, sinó també indirecta, el sistema de l’economia de mercat. Entre els segles XVI i XVIII, la tributació del poble als països europeus va créixer fins a un 2.000%. Naturalment, les persones no es van deixar integrar de manera voluntària en la nova economia monetària i armamentista. Només se’ls va poder obligar per mitjà d’una sagnant opressió. La permanent economia de guerra de les armes de foc va donar lloc durant segles a la permanent insurrecció popular i d’aquesta manera a la permanent guerra interna.»

«La idea tan estesa que el capitalisme és un producte del desenvolupament intern de l’economia, i més concretament de les forces de producció, amaga el seu veritable origen. Aquest no es troba en cap procés d’acumulació originària com plantegen el marxisme o el liberalisme, ni tampoc en una sobtada transformació de les relacions socials de producció, fruit de determinades forces històriques vinculades a l’economia. El capitalisme és, primer i abans que res, un producte de la guerra, i sobretot del militarisme. Aquest és l’origen del capitalisme que formalment no es vol reconèixer (…) Els interessos militars i geopolítics dels Estats van ser els que, en un context d’intensa competició internacional i, per tant, de guerra i carreres armamentístiques, van impulsar la transformació de la forma de producció dominant en l’economia. No només va aparèixer l’empresa capitalista, també ho va fer el mercat donada la comercialització d’una quantitat creixent de béns i serveis de tot tipus, i igualment es va produir la mercantilització del conjunt de l’economia que va deixar d’estar centrada en l’autoabastiment per produir per al mercat a canvi de diners.»

«En conclusió, es pot dir que les tres obres aquí ressenyades constitueixen investigacions de gran valor per entendre el funcionament del sistema de dominació vigent als EUA, i que per extensió ens permeten fer-nos una idea sobre com funciona a la resta de països amb règims constitucionals i parlamentaris. Des de perspectives diferents, autors amb diferents bagatges intel·lectuals i biogràfics, s’arriben a conclusions similars sobre la primacia de la institució militar com a columna vertebral de l’Estat i del sistema de poder que sustenta. Això ens dóna una idea general, però alhora bastant aproximada, de la lògica sobre la qual s’articulen les relacions de poder i l’organització de la societat, fet que també ens suggereix camins per a la seva desarticulació. Aquests camins passen per la fi d’una institució tan nefasta com l’exèrcit, protagonista d’innombrables guerres i responsable de la pèrdua d’incalculables vides humanes, sense oblidar els enormes danys econòmics que provoca sobre els pobles en forma d’impostos i empobriment. Camins que, en definitiva, passen per l’abolició de l’Estat i de la convivència social forçada que aquest imposa per mitjà de la institució militar.»

Thomas Jefferson –liberal, un dels Pares Fundadors dels Estats Units d’Amèrica– advertia que l’existència d’un exèrcit permanent és incompatible amb la democràcia, i advocava per l’existència de milícies populars no professionals controlades localment. Una advertència avui oblidada, però que no ha perdut vigència. L’existència de milícies populars té una llarga trajectòria al nostre territori, que forma part de la nostra història més digna oblidada.

«El poder neix del fusell», va dir Mao Tse-Tung.

«És una veritat històrica i actual que l’Exèrcit és la columna vertebral de l’Estat», va reconèixer Felipe González en una entrevista.

«Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional», estableix l’Article 8 de la Constitució Espanyola de 1978.

Com afirma Carlos Taibo, autor de «Rusia frente a Ucrania. Imperios, pueblo, energía»: «Imperis, millor cap».

NO A LA GUERRA!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.