Article de Daniel Boyano Sotillo, membre del col·lectiu El Huerto del Pozo. Publicat originalment al bloc de l’Asociación Salmantina de Agricultura de Montaña i posteriorment, en versió una mica més reduïda, al número 17 de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (maig de 2014). Sobre el consell obert, dimensió política històrica del comunal al món rural popular.
Introducció
La qüestió de com administrar adequadament els recursos naturals utilitzats per molts éssers humans està encara per solucionar-se. Algunes persones confien que «l’Estat» controli aquests recursos per impedir la seva desaparició; altres, suggereixen que la seva privatització resoldria tots els inconvenients. No obstant, el que s’observa al món és que ni l’Estat ni el mercat han aconseguit amb èxit que la societat mantingui un ús productiu, a llarg termini, d’aquests béns naturals.
A més d’aquestes, existeixen altres formes d’organització social que no s’assemblen ni a l’Estat ni al mercat, sinó que han regulat de manera comunitària, assembleària i directa els sistemes de recursos amb graus raonables d’èxit durant llargs períodes. Ens estem referint als Consells Oberts, que treballaven principalment, sobre els espais comuns dels pobles i viles. Són els grups humans, la seva articulació ambiental, econòmica i social, les seves pautes culturals, i no simplement la legislació, el que explica la seva dinàmica.
S’anomena Consells Oberts a la realització d’assemblees per part dels veïns i veïnes on es treballa l’autogovern i es prenen les decisions sobre el patrimoni i sobre les qüestions que afecten la comunitat. En altres paraules, els Consells Oberts són veritables exemples de democràcia real participativa, són escoles polítiques de base autogestionades pel veïnat on la dona tenia dret a vot (varis segles abans que l’Estat espanyol i altres Estats ho permetessin). Les decisions més importants sobre els seus béns vitals (monts, aigua, camins…) es prenien escoltant la veu de tot el veïnat sense excepció.
En l’actualitat en més de 1.000 pobles i viles del territori espanyol encara perviu aquesta forma d’estructura social que s’inicia amb el famós toc de campana: el toc a Consell.
Què és el Consell Obert?
En el subconscient de les persones dels pobles sempre s’entenia el consell com una reunió per organitzar el treball en espais comuns. «El consell el formaven els veïns del poble. Quan es formava una casa apart ja havia d’anar al consell un representant d’aquella nova casa», explicaven a Terroso el senyor Santiago i l’Oncle Galán.
El Consell Obert no només intentava només satisfer les necessitats materials d’una determinada localitat, sinó que també les necessitats humanes psicosocials, de tipus immaterial, la d’afecció, identitat, afecte, companyia i estima, de generositat i servei desinteressat, avui gairebé completament desaparegudes. Segons Justa, veïna de Puebla de Sanabria de gairebé 100 anys d’edat, «avui preval el treu-te tu per posar-me jo, al no haver-hi amor cap a res ni ningú. Cadascú va a la seva i només se centren en allò material. S’està perdent la germanor ja que abans els veïns eren com germans i si passava alguna cosa en una casa totes les persones hi anaven per ajudar». D’aquestes paraules es pot deduir que el calor col·lectiu ha estat substituït pel fred individualisme i la falsa llibertat.
Funcionament del Consell Obert
Els Consells Oberts són una forma d’assemblea veïnal i popular l’existència de la qual cal buscar-la a l’alta Edat Mitjana, mantenint una continuïtat històrica de més de deu segles. Podem assegurar que era molt ampli el comunal en els segles passats, això és, el conjunt de recursos i patrimoni (contes, cançons, receptes gastronòmiques, serres, molins, forns, bous, sèquies de rec o els «coutos», com es coneix els pasturatges preparats pel comú del veïnat per proporcionar herba als animals durant l’hivern) que des dels seus orígens eren administrats per les i els veïns dels pobles mitjançant el Consell Obert, ja que pertanyien al veïnat. D’aquesta manera, les i els nostres avantpassats durant segles han assistit a assemblees governatives, han parlat en elles i han decidit sobre les seves vides. Com deia Antonio, veí del poble de Rio de Onor, «s’ajuntava un veí per cada casa per a cada acció en Consell Obert, i al final de la votació es feia recompte i es veia qui havia obtingut més vots».
L’administració del mont comunal mitjançant Consell Obert es realitzava amb un alt grau d’eficiència ecològica i de sostenibilitat dels ecosistemes, fet que li atorgava un indubtable valor social, cultural, ambiental i paisatgístic. Es treballava a favor de la natura i no en contra seva perquè proporcionés el que es necessitava per mantenir la vida, amb un menor esforç i sense provocar danys, al replicar els seus processos naturals adaptant-los a les necessitats humanes. Així mateix, la base del seu funcionament consisteix en què el que resulta beneficiós a nivell grupal i ambiental també ho era a nivell individual i viceversa.
Una de les tasques del Consell Obert eren i són treballs comunitaris d’arrel democràtica, que s’executen mitjançant les Hacenderas o Facenderas, paraula derivada del llatí «facienda» (allò que ha de fer-se) i que es refereix al treball al qual ha d’acudir tot el veïnat per ser d’utilitat comuna.
L’esperit comunitari animava les facenderas. Cada veí o veïna hauria de prendre part en elles a no ser que existís un motiu que l’eximís. Les àrees rurals tenien sistemes d’organització basats en el suport mutu, no subjugats per la lògica de l’acumulació i el benefici, autogestionats, no jerarquitzats i de marcat caràcter local.
Hi havia temps fixes per a algunes facenderas, com era febrer o març, per netejar fonts, preses, canals, riberes de rius i arreglar ponts; juny, per arreglar camins i passos necessaris per treure l’herba; setembre, per treure l’adob, recollir la fulla o la llenya i els mesos d’hivern per apilar la neu, fent-se cadascú càrrec del seu varal o trecho. D’això es dedueix que cada persona desenvolupava les seves capacitats per executar diferents tasques, una altra diferència important amb l’actual món especialitzat. Les facenderas són el poble en acció per realitzar una tasca comuna, en un terreny comú, amb un benefici comú.
Els ens estatals tenen en aquest camp de les costums encara molt que aprendre i deixar fer, per tal que es recuperi el sentit no només pràctic i efectiu, sinó el cívic i comunitari d’una institució tan sàvia i meritòria com és el Consell Obert i el seu treball mitjançant facenderas. La Real Academia de la Lengua tampoc col·labora amb la seva pervivència. En la seva última edició ha decidit suprimir del terme «hacendera» l’última accepció: «Treball al qual ha d’acudir tot el veïnat, per ser d’utilitat comuna», i el relaciona amb feines per a la pròpia hisenda.
Competències del Consell Obert
La finalitat principal dels Consells Oberts era el treball mitjançant hacenderas o facenderas, però hi havia consells extraordinaris freqüents per tractar qüestions generals que afectaven el poble. Encara que eren menys usuals, també es donaven els consells deliberatius. Com explicaven al poble de Santa Colomba, «el consell era per organitzar el treball, però també hi havia consells per parlar. Si calia donar alguna disposició que vingués inesperadament, es reunia el poble per donar-la a conèixer. Les informacions i assemblees que es donaven als castanyers ben grans, en consell obert…»
Una altra competència del Consell Obert era mantenir la relació humana entre el veïnat mitjançant Consells Extraordinaris, posant fi als enfrontaments i reconciliant aquells qui haguessin tingut desavinences. Es solucionaven els conflictes simplement parlant mitjançant l’autogovern dels iguals, sense dominadors ni dominats. A Terroso, explicava el veí Santiago que «era com un suport d’uns amb els altres, encara que es portessin malament, s’arribava al consell, cal fer això, i s’acabaven les disputes. Inclús hi havia consells que es desenvolupaven entre dos pobles».
En el món consellista de la vila es troben alguns dels ingredients clau per al sustent de la cultura popular. El poble o vila, en els segles de màxim esplendor del Consell Obert, era creador de cultura, no consumidor, i l’humà mig no acostumava a ser, com passa ara, un senzill espectador, sinó que mostrava les seves habilitats a la resta perquè totes les persones poguessin delectar-se. Un exemple d’aquest valor cultural era la festa, que també s’organitzava mitjançant Consell Obert i no es comprava com passa en el present. Segons Emilio de Robledo «treballaves, però t’ho passaves bé, es barrejaven els nois i les noies joves, hi havia vi i s’oferia menjar, parlaven però no acostumaven a emborratxar-se ja que es respectava molt. La majoria de les festes es corresponien amb el final de treballs comunals o facenderas».
Aprendre del Consell
Partint d’aquesta crisi actual, entenc crisi com un canvi, principalment moral, base per a la resta de transformacions, la tornada al Consell Obert basat en les terres comunals pretén posar en valor aquestes formes ancestrals d’entendre i afrontar la vida imitant la natura i la col·lectivitat, on l’economia era un simple subsistema de l’ecologia local.
Aquestes persones tenien i tenen present que al cultivar i recol·lectar ens fem més humans, ja que es requereix una seqüència lògica, pensar amb retrospectiva i perspectiva tenint en compte el funcionament de la natura. Entenent d’aquesta manera que la terra no té propietat, és a dir, la terra no és per a qui la treballa, en tot cas només els seus productes i sempre sota la base del respecte i l’harmonia ambiental.
El Consell Obert tenia cura de l’abastiment de la població, buscant proveïdors fiables del que la seva terra no produïa i, sobretot, fomentant uns o altres cultius i bestiar perquè allò bàsic fos suficient en el pla local. Així mateix, regulava la circulació de béns prohibint el benefici del que no era excedent i estimulant la importació d’uns pocs productes que fossin escassos, fet que expressa la sobirania del poble o vila en l’àmbit econòmic. A més, existia una major equitat social i menys desigualtats econòmiques ja que els diners i la propietat privada eren pràcticament inexistents; de fet en alguns casos impedia que unes persones comptessin amb més recursos que altres, per exemple, en ocasions estava limitat el nombre de caps d’ovella que un veí o veïna podia tenir si es considerava que el couto no anava a ser capaç de proporcionar suficient aliment per a les noves ovelles. Un altre exemple era la gestió comunal de l’aigua en base a la demanda i a les hectàrees totals que calgués regar deixant un nombre d’hores similar a cada família.
El Consell Obert era un exemple de democràcia directa popular on totes les persones que el composaven tenien clar que vivien en un petit cicle tancat de l’ecologia on tot recurs consumit es transforma en una nova matèria prima per alimentar diferents processos.
La dona en el Consell Obert
El paper de la dona en el Consell Obert històric, i no en el que tenim avui en dia en alguns pobles i viles, no ha estat molt investigat però sí que es coneixen algunes característiques rellevants en què la dona destacava pel seu rol protagonista dins i fora del nucli familiar. D’una banda, se sap que el treball de les cures, en la seva major part realitzat per dones, estava molt valorat socialment, ja que era fonamental per al manteniment de la comunitat. D’altra banda, la dona podia anar com a representant de la casa al Consell Obert.
Sens dubte, s’ha de seguir indagant en aquest tema, s’han de resoldre dubtes com si, a la pràctica, era o no habitual la participació de les dones als consells i, per descomptat, ens hauríem de quedar amb aquells aspectes que ens portin a viure en igualtat.
Conclusió
Si s’ha conservat el Consell Obert en moltes regions és perquè la gent que vivia d’ells els va defensar en la mesura que va tenir forces per fer-ho. No són residus arcaics que s’han conservat en zones apartades i de muntanya que no ofereixen cap interès al haver-se quedat al marge del progrés, com un potser podria pensar a priori, sinó potencials inspiradors del canvi que junts i juntes hem de construir.
NOTA: L’article està redactat en passat i present ja que hi ha aspectes del Consell Obert que perviuen.
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Relacionat: