Fragment del llibre «El Montseny» de Pere Ribot i Raimon Camprubí (Edicions Destino, 1975).

«Com a element de propietat característic del Montseny per a pasturatge i aprofitament del bosc, hom es val dels emprius, considerats com un antic ús comunal o bé com a propietat privada individual –o pro indiviso– entre diversos propietaris. Balari i Jovany admet diverses accepcions etimològiques del mot empriu, i, entre altres, adimperare, adempramentum, ademprivium, empar, emparament. És, de fet, el dret de servir-se del pasturatge i llenya d’un territori els veïns d’una determinada contrada, parròquies, comunitats, etc., per a utilitat de regadiu, sense vendre ni fer traspàs d’aquest dret.»

El 2022 es va publicar «Estudis de dret català. Llibre homenatge a Antoni Mirambell i Abancó», d’autoria col·lectiva, i un dels articles que el compon és «Els tradicionals drets d’emprius especial referència als emprius del massís del Montseny», d’Antonio Cumella Gaminde.

…