Dues escenes del primer capítol de la sèrie «Gran Nord», del director Jesús Font i Urgell, emesa a TV3 el 2012 i el 2013. La sèrie es pot veure a la web de TV3.

Recorda al que explica David Algarra a «El comú català»:

«Durant tota l’Alta Edat Mitjana les comunitats rurals es van organitzar segons els seus propis usos i costums. Abans de l’any 1000 es fa difícil conèixer el que s’expressava en actes col·lectius que normalment no es plasmaven per escrit, però sabem que va ser així per documents posteriors en què les potestats, que intentaven guanyar-se el poble, referendaven quelcom que ja era així des de temps passats, normalment a les anomenades Cartes de Poblament o de Població. Aquestes es comencen a manifestar a la pre-Catalunya i es confereixen de forma habitual a Catalunya, ja que si ens atenem al primer text amb referències on surt l’expressió “Catalunya” –el “Liber maiolichinus”, escrit entre 1117 i 1125– apareix a principis del segle XII. Contràriament al que s’ha donat a entendre, els òrgans de govern d’una comunitat no apareixien quan les potestats expedien uns privilegis, ja que això no n’era l’aparició real, sinó l’oficial. La introducció real, com hem avançat, era consuetudinària, popular i esporàdica. Segons l’historiador J. M. Font i Rius el costum introduïa el funcionament d’organismes per iniciativa pròpia dels veïns, rebent més tard la sanció expressa dels sobirans.»

També explica E. P. Thompson a «Costumbres en Común»:

«Tant els historiadors agraris com els jurídics semblen coincidir que la idea de l’origen dels drets comunals en concessions reials o feudals és falsa. La doctora Thirsk ha suggerit que els drets de pastura en prats i terres ermes eren potser “l’element més antic” en el sistema de camp comú, descendent de “drets més extensos (…) dels quals es gaudia des de temps immemorials” que els monarques i senyors anglosaxons i normands no van instituir graciosament sinó que, més aviat, van reglamentar i retallar.»