Sèrie de tres sessions de La Linterna de Diógenes, programa que emet cada setmana a Irola Irratia, ràdio autogestionada de Bilbao. Presentades pel Profesor Arkadio, amb la participació de convidats especialitzats en el tema: J. M. Llana Berasain, Iñaki Iriarte Goñi, José Ángel Lema, Felipa Sánchez Salazar i Rosa Congost. Sobre la història dels recursos i béns comunals i de la seva decadència amb l’auge de la propietat privada. Els àudios queden afegits a la secció d’Audiovisuals de la Biblioteca.

1. Sistemes d’ús i gestió de recursos comunals en l’Europa Moderna

«(…) Comencem un cicle dedicat als sistemes d’ús comunitari de recursos i béns en l’Europa Preindustrial. En aquest primer capítol, parlarem amb J.M. Llana Berasain, Professor de l’Àrea d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Pública de Navarra, membre de la International Association for the Study of the Commons (IASC), especialitzat en l’estudi dels sistemes comunals. Juntament amb ell tractarem d’introduir-nos en el concepte de recurs d’ús comunal, els tipus de béns comunals en l’Europa Moderna (boscos, aigües, pesca, llenya, pastura…), i la seva gestió per les comunitats. Les regles, usos i costums associats a aquests sistemes, contradiccions… (…)»

2. Boscos i encerclaments

«(…) Segon programa del cicle dedicat a la gestió i ús dels béns comunals en l’Europa Moderna. Aquesta setmana ens introduïm en els boscos comunals i la importància dels recursos obtinguts d’ells. En un temps, no ho oblidem, en què la fusta era un dels principals materials de construcció i la llenya la principal font d’energia. Per a això comptarem amb Iñaki Iriarte Goñi, professor d’Història i estructura econòmica de la Universitat de Saragossa, especialitzat en l’estudi de les muntanyes i boscos comunals, així com en l’evolució de l’ús de la llenya. Recuperarem un extracte de l’entrevista que realitzem amb José Ángel Lema de la UPV, sobre la carta dels Boscos a Anglaterra i els processos d’encerclament Finalment, comptarem amb Felipa Sánchez Salazar, professora d’història econòmica en la UCM, especialitzada en història agrària espanyola en l’edat Moderna. Amb ella tractarem els encerclaments de terres en el cas de la península Ibèrica. (…)»

3. La Gran Obra de la Propietat. La consolidació de la propietat privada moderna

«(…) Tanquem el cicle sobre béns comunals. I ho fem parlant precisament del triomf de la propietat individual, privada, excloent, lliure, enfront del conjunt de pràctiques col·lectives a les quals ens hem estat referint aquestes setmanes. De la consolidació d’aquest concepte de propietat parlem amb Rosa Congost, catedràtica d’història econòmica de la Universitat de Girona, especialitzada en història agrària i autora de Terres, lleis, història. Estudis sobre la gran obra de la propietat. Als segles XVIII i XIX, la burgesia va dur a terme les seves revolucions polítiques. Una transformació de l’estat, per emmotllar-ho a les necessitats d’una minoria propietària. Mitjançant l’elaboració d’un discurs i un concepte de la propietat, abstracte i pretesament universal, aquesta minoria va tractar de legitimar un ordre existent. Al mateix temps, l’Estat es va transformar, per assegurar els seus interessos, així com garantir el respecte per la propietat privada i el seu lliure ús, que era la font de riquesa d’aquesta minoria propietària. A aquest efecte es va desenvolupar un codi penal que perseguís les violacions d’aquests drets de propietat, una policia cada vegada més professionalitzada, que defensés aquest ordre econòmic, un registre de la propietat, una legislació i un aparell judicial d’acord amb aquestes necessitats de garantir els interessos d’aquesta minoria. Aquest llarg camí que va impulsar la burgesia, del que l’estat contemporani i els actuals conceptes sobre la propietat són hereus, emmotllar l’estat per garantir els seus interessos i aconseguir consagrar els seus drets de propietat enfront dels drets de la resta de la població. Aquesta va ser la gran obra de la propietat. (…)»