Breus fragments d’inici i tancament d’«Història de la revolta a Catalunya. Lluites i revoltes antisenyorials i antiestatistes durant l’època medieval i moderna», treball de l’historiador Joan Carles Gelabertó (Argelaga Edicions, 2015). L’autor afirma que la història, entesa com a narració veritable dels fets passats, és una arma de la lluita de classes, bé en mans de la classe oprimida, bé en mans de la classe opressora.

L’edició en català està esgotada, podeu descarregar el llibre en pdf a la Biblioteca. El 2017 n’ha estat publicada una edició en francès. El tercer capítol ja el vam publicar a Reconstruir el Comunal.

Preàmbul

La història, entesa com a narració veritable dels fets passats, és una arma de la lluita de classes, bé en mans de la classe oprimida, bé en mans de la classe opressora. Així doncs, pel que concerneix a aquesta última, a Catalunya, l’establiment d’un relat mitificat que legitimi la creació d’un Estat és necessari. En una conjuntura com l’actual, on el bloc oligàrquic català, força malmès per una crisi econòmica agreujada per afers de corrupció i endeutament, vol augmentar la seva quota de poder polític a expenses de l’Estat espanyol, el qual té una estructura centralista, herència de l’absolutisme borbònic, que ara resulta inapropiada pel desenvolupament exigit per la globalització i contrària als interessos del capital internacional. Com a oposats a tota forma d’Estat, eina fonamental d’opressió, i partidaris d’una Catalunya (o d’uns eventuals Països Catalans, mera unitat cultural a hores d’ara) alliberada no només de l’Estat espanyol sinó també del capitalisme i de qualsevol ens estatal, denunciem aquesta operació assenyalant les formes de democràcia estamental i de resistència a l’explotació i a l’Estat que hi ha hagut en el transcurs de la història, sobretot les protagonitzades per les formacions anomenades comunitats o universitats. La societat estamental de l’Antic Règim estava formada per diferents cossos i organismes corporatius marcats per la desigualtat jurídica i el privilegi en favor dels estaments nobiliari i clerical, però que l’absència d’Estat sòlid –amb hisenda omnipresent i forces de l’ordre permanents– i la divisió en diverses jurisdiccions afavoria l’autonomia de les comunitats i universitats rurals, dels gremis i les confraries, de les milícies juramentades i de les ciutats dotades de regiment municipal. Aquestes autèntiques creacions populars en bona mesura vivien sense una economia separada de la societat; sense haver de recórrer a la producció industrial, al gran comerç o al diner, i amb formes de treball en comú i de suport mutu, practicant el do i el troc. Les persones no s’hi concebien com a individus aïllats del context comunitari, ans al contrari, mantenien una sociabilitat intensa i unes relacions entre els seus semblants i el seu entorn natural molt més satisfactòries que les que es donen avui en les atomitzades i deshumanitzades societats urbanes de masses. Eren capaces d’articular resistències eficaces a l’opressió senyorial i estatal-militar posterior, començant per lluites moleculars de sabotatge a la renda senyorial i per l’establiment de franqueses, exempcions i furs col·lectius a través de plets, fins arribar a moments de rebel·lia oberta i de confrontació amb l’aparell feudal i estatal-militar. Així, reeixiren a esbossar en termes religiosos-tradicionals un projecte de societat basat en l’economia moral de la multitud –com l’anomenava Edward Thompson— i en la propietat camperola sense Estat ni feudalisme, aixoplugada sota una monarquia paternalista mitificada.

Lluny d’ésser espasmes col·lectius, el llenguatge irracional d’una massa infantilitzada i manipulada a plaer pel clergat, aquestes lluites representaven la possibilitat real d’una via històrica de desenvolupament alternativa enfront la que històricament va imposar la burgesia basada en la idea de progrés i l’acumulació de capital. Si la lluita popular hagués triomfat, ens hagués estalviat tots els horrors de l’acumulació originària de capital, de la urbanització i del desenvolupament industrial. Enfront la increïble campanya de mitificació dels aspectes estatistes i militaristes de la història catalana, volem revisar i reinterpretar la història de Catalunya per tal de remarcar i defensar les tradicions comunitaristes i de lluita dels camperols i artesans catalans, que poden servir per a sustentar possibles projectes emancipatoris. Tanmateix, refusem idealitzar la comunitat preindustrial com si fos una Arcàdia rural idíl·lica, oblidant que al seu si existia també la coacció extraeconòmica, el patriarcat, l’alienació religiosa i la repressió contra tothom situat al marge de la societat estamental i dels seus valors (bruixes, mares solteres, gitanos, immigrants occitans…). No oblidem tampoc que els estaments dominants precapitalistes vivien de l’explotació, i que les classes populars del passat, deslligades del pensament racionalista que va destruir els fonaments ideològics de l’Antic Règim, no estaven en posició de teoritzar i de generar el projecte d’emancipació de la humanitat que encarnarà el Moviment Obrer.

Cloenda

Els temps de la llibertat han estat sempre temps obscurs, temps sense Estat ni administració burocràtica. Quan el poder es descompon la situació es torna favorable a l’organització horitzontal de la societat, l’única que permet una existència lliure. Però la societat igualitària ha d’estar en lluita constant contra els nous poders que tracten de constituir-se i separar-se. Ha de prendre consciència d’ella mateixa en aquesta confrontació permanent. Això va passar amb la comunitat pagesa, la gran creació de l’ensorrament imperial romà. La comunitat pagesa, la formació més estable de la civilització europea, fou part important de Catalunya, entitat històrica que sorgí a la frontera que separava per l’orient hispànic l’imperi franc del califat de Damasc. L’esmentada comunitat s’afermà resistint l’assalt nobiliari i eclesiàstic, l’exacció estatal i l’explotació terratinent. En conflicte contra les diverses classes explotadores que generava el procés històric. Aquest ha estat l’objectiu del nostre treball, la constatació de la revolta com a motor de la història a Catalunya, revolta que en un món eminentment rural havia de ser pagesa. Tanmateix, no menystenim el món urbà, de creació més tardana, que assoliria un creixent protagonisme en la revolta a mesura que la societat rural anava essent desarticulada. La revolta urbana tampoc no va poder aturar el desenvolupament de les forces coercitives, és a dir, el creixement de la maquinària estatal, que proporcionava el marc autoritari més adient per la dissolució de qualsevol lligam que no fos econòmic. L’Estat resulta imprescindible per explicar l’extensió al camp del capitalisme, un fenomen urbà, i, per tant, de la generalització de les relacions de classe nascudes a la ciutat. D’on podem deduir que la qüestió de la llibertat no podrà separar-se de la lluita que cerqui retrobar la comunitat lliure a les runes del capitalisme i de l’Estat.

Índex de continguts del llibre

• Preàmbul
• La regionalització del poder i el desenvolupament de la societat pagesa abans de l’any mil
• L’assalt nobiliari contra la pagesia. Feudalització i resistències
• La comunitat pagesa i la universitat
• Expansió de l’Estat i crisi del règim feudal. El dret a les armes
• La Guerra Remença i el seu acabament en fals
• Formació d’una classe terratinent individualista dedicada a l’explotació comercial del camp. Resistències comunitàries
• La Guerra dels Segadors
• Les Revoltes de la Terra i el naixement de l’austriacisme català
• La Guerra de Successió
• Avalots, rebomboris i por a la revolució
• Crisi de l’Antic Règim espanyol i revolució burgesa
• Les carlinades
• L’exaltació, les bullangues antiabsolutistes i l’aparició de la classe obrera
• Cloenda
• Ressenya bibliogràfica

–  –  –  –  –  –  –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –

Relacionat:

• La comunitat pagesa i la universitat (Història de la revolta a Catalunya)
• L’autogovern popular (El comú català)
• Monarquia, liberalisme i ajuntaments contra els béns comunals
• Privatització de la terra a Europa, generació d’escassetat i separació entre producció i reproducció