Una societat organitzada per a la guerra: les milícies municipals ibèriques a l’Edat Mitjana central

Afegim a la Biblioteca l’estudi de James F. Powers «A Society Organized for War: The Iberian Municipal Militias in the Central Middle Ages, 1000-1284» (University of California Press, 1992). Es pot descarregar en pdf.

El llibre no ha estat traduït al castellà ni al català. Si algú s’anima a llegir-lo i traduir-ne algun fragment interessant al català, com a col·laboració amb Reconstruir el Comunal, que es posi en contacte.

Thomas Jefferson –liberal, un dels Pares Fundadors dels EUA– advertia que l’existència d’un exèrcit permanent és incompatible amb la democràcia, i advocava per l’existència de milícies populars no professionals controlades localment.

Copiem a continuació uns fragments d’«Història de la revolta a Catalunya» i «El comú català» relacionats amb la qüestió.

Fragment d’«Història de la revolta a Catalunya. Lluites i revoltes antisenyorials i antiestatistes durant l’època medieval i moderna», Joan Carles Gelabertó, 2015

A un altre nivell, les autodefenses armades existien per al manteniment de l’ordre públic i la repressió del delicte. Les convocatòries dels homes armats últils al crit de “Via Fora!” o “Via Fors!” acompanyats de repics de campana donen lloc a concòrdies a les universitats, dites sometent (de metent so), o també sagramentals. Aquestes associacions es feien entre habitants d’un poble o entre pobles veïns, per la seva defensa i pel vetllament de la pau i la tranquil·litat públiques. Estaven dirigides per capitans elegits, essent reconegudes des del 1257 al Pla del Llobregat, i cap al 1314, al Vallès. Les potencialitats antifeudals d’aquestes unions motivaren que la Cort de 1291 establís que el sagramental no podia ésser convocat contra la voluntat del senyor jurisdiccional o del rei. (…) Hosts senyorials, sometents, sagramentals i milícies urbanes exercien el dret a alçar mà armada i a la violència gràcies a la superposició de jurisdiccions pròpia del feudalisme i a la manca de monopoli estatal de la violència. La familiaritat de la població amb l’ús d’armes i la mobilització en partides i faccions armades fou una característica de les societats de l’Antic Règim.

Fragment d’«El comú català. La història dels que no surten a la història», David Algarra Bascón, 2015

Una altra mostra de solidaritat molt important és la que es donava quan algun veí o la comunitat de veïns al complet havien de defensar-se d’una agressió. De fet, a part de l’autogovern local, un altre objectiu era la capacitat defensiva de la comunitat local i així es recull en molts privilegis i cartes de població, com a la carta comunal de Perpinyà de 1197, on es reconeix la capacitat local d’autogovern, així com de procedir contra els llocs i persones que no reparin els danys comesos als perpinyanesos. Aquestes formes de defensa van adoptar noms com sagramental, host veïnal o sometent, que eren autèntiques milícies populars on participaven membres de totes les cases de la comunitat local en un context de fragmentacions jurisdiccionals on el poder es disputava a tres bàndols: local, baronial i reial (SABATÉ, 2008). A les terres de Girona el sagramental es va implantar l’any 1340, abans existien les comúnies del bisbe de Girona que eren unes milícies populars que feien el servei d’host i cavalcada (MALLORQUÍ, 2007).

(…) Per estar preparats per a una crida d’auxili tots els veïns posseïen armes a casa i així es constata en moltes ordenances locals, com, per exemple, a les ordenances de Tarragona, on es diu «que tothom tenga armes en sa casa o en son obrador […] que cadascu dege tenir ses armes a les portes e ganxos en lurs obradors»; o a les de Barcelona: «que tot hom tenga armas, ço és espasa, escut e lansa o ganxo en sa casa o en son obrador a la porta, per ço que si hoya o veya alcun hom barallant o fugent, que isque ab les armes». (…) Aquestes milícies populars també actuaven contra el poder senyorial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *