Article de María Muñoz publicat a eldiario.es el 21 de gener de 2015. Sobre el documental «En todas as mans» i les muntanyes veïnals gallegues, que avui en dia s’estenen al llarg de més de 700.000 hectàrees.
Les muntanyes veïnals gallegues no són públiques ni privades. Són de les persones que les habiten, que les gestionen mentre viuen allà de manera comunal i a través d’assemblees i processos participatius. Un documental, que acaba d’iniciar una campanya de crowdfunding per finalitzar el procés de muntatge, recull vàries de les experiències i visibilitza una realitat de gestió comunitària que els últims anys estan experimentant amb l’arribada de gent nova projectes que posen de manifest el valor social i ambiental d’aquestes muntanyes veïnals.
«Ens semblava molt important donar valor a una realitat molt invisibilitzada com és la propietat comunitària perquè creiem que els processos que porten a terme poden servir com a model i exemple de gestió en altres aspectes de la societat», explica Alberto Román, de la cooperativa gallega Trespés, principal impulsora del documental. Assenyala que «En todas as mans» reflecteix una realitat que ocupa gairebé la quarta part de tot el territori de Galícia. «Les muntanyes veïnals gallegues tenen una superfície de més de 700.000 hectàrees i hi va haver temps en què van arribar a ocupar un milió i mig», afirma.
En tota la regió hi ha unes 3.000 comunitats de muntanyes veïnals on viuen més de 150.000 persones. «La seva titularitat és comunitària, pertanyen als qui venen a aquest lloc, però les muntanyes no estan vinculades pel lloc de naixement sinó perquè algú està vivint allà en aquell moment», descriu Román. Durant la dictadura franquista –i la portuguesa de Salazar, perquè la pel·lícula documenta també experiències al nord del país veí– es van requisar bona part dels terrenys que fa més de 30 anys van començar a tornar a les mans dels veïns. Cada comunitat de muntanya s’organitza a través d’una assemblea, on resideix el poder de decisió, i és qui escolleix el Consell Rector, encarregat de la gestió.
«És una realitat que, inclús a Galícia, és molt poc coneguda i creiem que és un poder que tenen les persones en el qual ens hauríem de fixar més perquè està desaprofitat i té eines de participació d’allò més vigents», afirma el cooperativista. Posa com exemple el fet que totes les comunitats de muntanyes tenen en els seus estatuts el que es coneix com a dret de revocació, pel qual si els veïns no estan d’acord amb com el Consell Rector està fent la gestió un 20% de la població pot forçar noves eleccions. «Es tracta d’una eina molt democràtica de control i participació que tant de bo es pogués aplicar a altres situacions», comenta Román.
Activitats diverses
Cada comunitat veïnal ha potenciat l’activitat que han decidit entre tots: uns han apostat per la via forestal, uns altres per les pastures perquè les petites explotacions ramaderes accedissin a pasturatges més amplis, comuns, que després repercuteixen en la qualitat de la carn. Amb l’arribada de gent més jove, subratlla Román, s’estan posant en marxa nous projectes com cultius de bolets o de turisme sostenible, que recuperen antigues cases i ofereixen rutes de senderisme. «La incorporació de la dona als consells rectors, perquè a les assemblees sempre ha estat, esta propiciant la incorporació de nous valors que són importants», indica el membre de Tréspes, una cooperativa centrada en projectes culturals i de dinamització del territori.
Després de tres anys de rodatge, el documental, dirigit per Diana Toucedo, encara ara a la fase de muntatge per a la qual necessiten recaptar 7.000 euros i poder així estrenar la pel·lícula a finals d’abril. «És una realitat molt important que pot servir de model per a altres territoris», subratlla Román, qui explica que el títol de la pel·lícula, «En todas as mans», fa referència a les mans comuneres que treballen a les muntanyes i a les que s’alcen a les assemblees per decidir què fer-hi.
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Relacionat: