Vídeo de la xerrada de Joám Evans Pim –pagès, comuner, pare i activista rural a Galícia– organitzada per l’Ateneu Popular de Vilamajor a Can Llobera, Sant Pere de Vilamajor, el 12 de novembre de 2015.

Sobre la història i la realitat actual dels béns comunals veïnals gallecs i les formes associades de gestió i decisió democràtica popular. L’afegim a la secció d’Audiovisuals.

A la Biblioteca podeu descarregar el llibre de Joám Evans «Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado».

A Galícia dos terços del territori són encara terres en mà comuna sota gestió assembleària. Aquest fet revela una història oculta de la importància històrica i profundes arrels del règim comunal del nord-oest peninsular i ofereix oportunitats per imaginar el desenvolupament futur de societats autoorganitzades des de baix en aquell mateix context geogràfic i cultural.

Alguns fragments de la xerrada de Joám Evans:

«Tot això té un final bastant abrupte al segle XIX, com hem dit amb l’emergència de l’Estat liberal, malgrat un moment molt interessant, les Guerres Napoleòniques, quan primer s’intenta organitzar una confrontació jeràrquica, un exèrcit de la Junta General del Reino de Galicia per confrontar els exèrcits napoleònics. No obstant això, aquests exèrcits són exterminats, i el que aquests exèrcits no van aconseguir en les seves campanyes, ho van aconseguir les comunitats veïnals en menys de sis mesos, fustigant els francesos sense cap tipus d’estructura més enllà de les mateixes comunitats veïnals.»

«Durant el segle XIX i XX es produeix aquesta apropiació continua d’aquestes estructures per part d’un Estat que s’expandeix de forma dramàtica, i al final del franquisme, als anys 70, hi ha un moviment veïnal molt fort que intenta recuperar els drets sobre béns comunals que havien estat sota la tutela dels municipis. Hi ha un documental que va realitzar als anys 70 un documentalista català, Llorenç Soler, que s’anomena “O monte é noso”, que precisament explica aquest moviment.»

«A València, a finals dels anys setanta, boscos comunals van ser venuts per ajuntaments democràtics a empresaris privats per fer urbanitzacions. Els pocs comunals que ens arriben al segle XX, segle XXI, encara estan en perill.»

«No hi ha béns comunals si no hi la institució dels comuns. Per tant, on hi hagi béns comunals i la gent no estigui associada i agrupada per defensar-los, aquests desapareixeran. On trobem encara béns gestionats pels veïns dels pobles? On els veïns del poble van fer una societat: Sociedad del Monte, Concejo del Monte, Societat de Veïns Propietaris de Boscos… On això s’ha diluït, l’Ajuntament, el representant de l’Estat –els borbons sabeu que substitueixen els comuns pels Ajuntaments (…)–. Si no tenim la institució dels comuns, els comuns es perdran.»