..
Fragments de «Democracia contra capitalismo. La renovación del materialismo histórico» (1995), obra de l’historiadora marxista estatunidenca Ellen Meiksins Wood.
Del capítol 7: «El demos versus «Nosotros, el pueblo»: De los conceptos de ciudadanía antiguos a los modernos».

(…) Ens hem acostumat tant a la fórmula «democràcia representativa» que tendim a oblidar la novetat de la idea nord-americana. En la seva forma federalista, en tot cas, va significar que una cosa fins ara percebuda com l’antítesi de l’autogovern democràtic ara no només era compatible sinó constitutiva de la democràcia: no l’exercici del poder polític, sinó renunciar a ell, transferir-lo a altres, la seva alienació.
L’alienació del poder polític estava tan allunyada del concepte grec de la democràcia que fins i tot l’elecció podia considerar-se una pràctica oligàrquica, que les democràcies podrien adoptar per a certs propòsits específics però que no pertanyia a l’essència de la constitució democràtica.
(…) La república estatunidenca va establir fermament una definició de democràcia en la qual la transferència de poder als «representants del poder» constituïa no només una concessió necessària pel que fa a la mida i la complexitat, sinó més bé l’essència de la democràcia mateixa. Per tant, els estatunidencs, encara que no van inventar la representació, poden rebre el reconeixement d’haver establert una idea constitutiva essencial de la democràcia moderna: la seva identificació amb l’alienació del poder.