Llauraor valencià descrivint el tornallom:
«El tornallom, la paraula vol dir: faena per faena. (…) És una paraula preciosa (…) considere que és una paraula per pensar, per fer pensar.»
Llauraor valencià en un tall del documental «A tornallom» (2005), que tracta sobre la lluita de l’horta de La Punta:
«Uno anava i ajudava l’altre, i l’altre ajudava a l’altre i aixina successivament. (…) Intercanviar-se feines, sense tindre que utilitzar els diners, evidentment.»
Tres veïnes de Montitxelvo parlant sobre el tornadia o tornallom, i algunes feines que es feien abans i que han desaparegut amb el canvi dels temps i les formes de vida. L’entrevista és de 2015 i sencera dura 15 minuts: «Garrofes – a tornallom». L’entrevistador és Frederic Artés.
«Havia molta “hermandad” en les persones, estàvem més unides, jo què sé, era otra cosa que ara… i això, s’anaven a treballar un dia a uno i l’altre dia per a l’altre. I aixina anaven fent la faena, de vendimiar… I si anàvem a vendimiar, per exemple, en ves de pagar, pues li tornaven llaurant, al que anava a vendimiar… S’ajudaven. Estava bé. (…) I veies una unió i una cosa… que avui anem a cada ú a la de mosaltros.»
Article i vídeos sobre un exemple interessantíssim de recuperació actual del «tornallom» al Penedès:
Algunes lectures sobre el tema:
❀ «Les solidaritats», capítol de «El comú català. La història dels que no surten a la història» (David Algarra, 2015)
❀ «L’ajut mutu com a previsió de la necessitat: continuïtats i canvis» (Jesús Contreras i Susana Narotzky, 1997)
❀ «El suport mutu» (Piotr Kropotkin, 1902)