Conferència molt interessant de Francisco Santos Escribano, professor i doctor en Història Contemporània, a Cascante (Tudela, Navarra), abril de 2015. Vídeo afegit al canal de Youtube.
Alguns fragments de la xerrada:
«Els béns comunals pertanyen al comú dels veïns (…). El pagès que conrea una parcel·la d’aquest tipus ha de pagar un cànon municipal, que no és una renda, sinó que significa el reconeixement que les terres pertanyen a la col·lectivitat. Com és sobradament conegut, aquestes parcel·les de comunal (…) servien per ampliar les rendes dels jornalers agrícoles i servien per amortir les crisis de subsistència que es produeixen a l’Antic Règim, que afecten amb virulència sobretot els pagesos sense terra. Són uns béns que procedeixen de l’edat mitjana.»
«Els usos agraris i col·lectius, les propietats comunals, les servituds… ja havien estat criticats per la Il·lustració, especialment per Jovellanos. Jovellanos parlava dels obstacles que suposen per al creixement i la modernitat del país aquests béns comunals, o aquesta mala gestió dels béns dels ajuntaments. (…) És el que es coneix com la “propietat imperfecta”. El liberalisme que va triomfar a partir del segle XIX va sacralitzar la propietat, la “propietat perfecta”, on un té les herbes, les aigües i la terra. El liberalisme que neix a partir de 1808 a Espanya, en el seu programa doctrinari, posarà en entredit la propietat com a quelcom sagrat, enfront aquesta propietat doble, aquest tipus de propietat que ve de l’època feudal… tindrà un suport ideològic per promoure l’“assalt al comunal”.»
Gaspar Melchor de Jovellanos va ser l’autor de l’«Informe de la Ley Agraria», de 1794, que va ser un document molt important per justificar ideològicament les posteriors desamortitzacions de terres i béns comunals, un robatori per part de l’Estat espanyol a incomptables comunitats populars de la Península.
Afirma en aquest informe:
«Sota els romans no va ser conegut a Espanya el costum d’obrir les terres alçat el fruit, per abandonar a l’aprofitament comú les seves produccions espontànies. Les lleis civils, protegint religiosament la propietat territorial, li donaven el dret absolut de defensar-se de tota usurpació, i castigaven amb severitat els seus violadors.»
«Ja és temps, Senyor, ja és temps de derogar els bàrbars costums que tant minven la propietat individual. Ja és temps que la Vostra Altesa trenqui les cadenes que oprimeixen tan vergonyosament la nostra agricultura, entorpint l’interès dels seus agents.»