«Commons Democracy. Reading the Politics of Participation in the Early United States», llibre de Dana D. Nelson, publicat el 2015 per Fordham University Press, que explica l’època inicial dels Estats Units des d’un punt de vista de la «història des de baix», de les estructures populars existents de democràcia directa, gestió comunal i suport mutu.
Es pot trobar un enllaç per descarregar el llibre en PDF en anglès aquí i a la Biblioteca.
El llibre també ha estat traduït al castellà: «Democracia común. La política de participación en los primeros Estados Unidos» (Potlatch, 2019).
Janet Biehl també parla sobre aquest moment històric al seu llibre «Las políticas de la ecología social. Municipalismo libertario» (1997).
SINOPSI DE L’EDICIÓ EN ANGLÈS:
«Commons Democracy» destaca una dimensió poc compresa de la democràcia als Estats Units dels primers temps. Explica una història que, com la coneguda, comença a l’era revolucionària. Però en lloc de la història dels nobles ideals dels Fundadors i la seva acurada elaboració del marc segur per a la democràcia –un govern republicà representatiu–, «Commons Democracy» examina el poder de l’esperit democràtic, els ideals i les pràctiques de la gent comuna a la nació primitiva. Com revela Dana D. Nelson en aquesta obra aclaridora, la sensibilitat de l’activitat democràtica participativa va impulsar la participació de la gent comuna a la resistència, la revolució, l’elaboració de constitucions estatals i la primerenca dissidència cívica nacional. La rica varietat de costums i pràctiques comunals a les darreres colònies oferia als actors no pertanyents a l’elit una relació tangible i duradora amb el poder democràtic, significativament diferent de la democràcia representativa que seria institucionalitzada pels redactors de la Constitució el 1787. Aquesta democràcia entenia el poder polític i les llibertats com una cosa comunitària, no individual.
La gent comuna practicava una democràcia que era sòlidament participativa i insistentment local. Per explicar aquesta història, Nelson recorre als primers autors nord-americans –Hugh Henry Brackenridge, James Fenimore Cooper, Robert Montgomery Bird i Caroline Kirkland– que es van ocupar dels conflictes que van sorgir dels ideals oposats de la democràcia als primers temps de la república , com la Rebel·lió del Whisky i la Guerra contra les Rendes, així com el tancament dels béns comunals legals, les inquietuds sobre el sufragi popular i les pràctiques de l’igualitarisme fronterer. Si bé «Commons Democracy» tracta sobre la captura de la democràcia per als propòsits oficials de consolidació i expansió de l’Estat, també és una història sobre la vitalitat actual (encara que oculta) de la democràcia comuna, del seu poder com parteix de la nostra història democràtica compartida i de la seva utilitat en el conjunt d’eines contemporànies de la ciutadania.
SINOPSI DE L’EDICIÓ EN CASTELLÀ:
La versió oficial sobre la història del naixement dels Estats Units és una narració que reflecteix la mentalitat de l’elit política dirigent, construïda a posteriori durant els segles XIX i XX. Això s’evidencia clarament quan la democràcia és identificada amb les institucions constitucionals creades pels pares fundadors, de manera que és presentada com un regal de l’elit. És, en definitiva, un relat en què el protagonista de la història nord-americana és una elit els membres de la qual són presentats com a éssers angelicals, dotats d’una gran saviesa i d’una intel·ligència excepcional amb què van construir un nou país. És un relat en què el poble, la gent corrent, no apareix pràcticament enlloc.
Dana D. Nelson, professora de literatura a la universitat Vanderbilt, a Nashville, Tennessee, s’encarrega d’abordar en aquesta obra que aquí presentem, i el títol original de la qual és «Commons Democracy», aquesta història del poble americà que no es troba recollida al relat oficial. I ho fa a través de l’estudi de les pràctiques d’autogovern popular de la gent corrent d’aquell país, és a dir, dels sectors més humils de la societat de llavors, abastant el període històric que comprèn l’època colonial més tardana i el període de l’anteguerra. Però tan important com l’objecte de recerca és la manera d’abordar-lo, i en aquest sentit el procediment que s’utilitza per explicar aquesta qüestió és alhora original i adequat. Així, la pròpia autora adverteix sobre la dificultat de dur a terme la tasca de conèixer les vides i ideals d’aquestes persones, fonamentalment perquè, a diferència dels membres de l’elit, gairebé no van deixar registres documentals de les seves activitats. Aquesta dificultat és la que justifica el recurs a les novel·les escrites en aquella època i inspirades en les vivències dels americans del poble humil llavors. D’aquesta manera, Dana D. Nelson contrasta la literatura, composta sobretot per diferents relats, amb la història documentada; amb el propòsit de trobar coincidències creïbles i poder analitzar així els arguments sobre les pràctiques comunitàries, exposats a les diferents novel·les que aborda.