«Tradición y resiliencia en el país sículo», article de Gemma Miralda publicat el 12 d’octubre del 2025 a la revista «7K». Es pot llegir sencer aquí.
«A l’interior de Transsilvània, lluny del turisme, la comunitat sícula protegeix la identitat amb un model comunal ancestral. El seu secret és la gestió sostenible dels béns comunals: pastures, boscos, aigües i patrimoni a través de l’òrgan de govern, el Közbirtokosság (“domini públic”, en hongarès). Ens endinsem en aquesta comunitat tan antiga com desconeguda per entendre els seus secrets i trobar alternatives a l’homogeneïtat del segle XXI.»
«Un model que persisteix entre els sículs i no dista tant del que va existir a les societats primitives d’Euskal Herria abans de ser “colonitzades”. S’organitzaven a través de batzarrak, l’assemblea on es debatien les decisions col·lectives, i de l’auzolan, treball comunitari al voltant dels béns comunals. El llibre “Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca”, d’Itziar Madina i Sales Santos, descriu com aquestes formes d’organització es van mantenir a Euskal Herria (…)»
«Durant el comunisme (1948-1989) les terres van ser nacionalitzades i els documents es van amagar en diferents racons del poble. Csava els mostra amb delicadesa i, amb la veu tremolosa, confessa que mai no va imaginar que algun dia servirien per restablir l’autogestió de la seva comunitat.»
Gemma Miralda també ha fet les fotografies de l’article «Transylvania may hold the secret to a long and happy life» de Brett Martin sobre el mateix tema, publicat el 19 de juny de 2025 a National Geographic.
