Democràcia veïnal sota els arbres

Dos programes de ràdio de RNE i Radio 3 on el protagonista principal és Ignacio Abella, naturalista i escriptor, autor d’«Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad» (Libros del Jata, 2015). «Árboles de junta, guardianes de la palabra» (Documentos RNE, 2017) i «La cultura del árbol y sus raíces» (El bosque habitado, 2021).

Sobre l’ancestral tradició –a la Península Ibèrica i més enllà– de celebrar assemblees veïnals o consells oberts, així com molts altres esdeveniments importants i decisius per a la vida de la gent i dels pobles, sota arbres monumentals.

Ignacio Abella també és autor de molts altres llibres: «La magia de los árboles. Simbolismo, mitos y tradiciones, plantación y cuidados», «La memoria del bosque: Crónicas de la vieja selva europea. Cultos y culturas, mitos, leyendas y tradiciones», «La memoria del paisaje: Pasado y futuro de un patrimonio común», «Regreso a los bosques», «El hombre y la madera. El arte del trabajo de la madera a través de los oficios y artesanías tradicionales»… Aquest últim es pot descarregar en pdf a la Biblioteca. També s’hi pot descarregar el primer volum del «Costumari català» de Joan Amades, mencionat a primer programa.

Ignacio Abella parlant a RNE

Arbres de junta, guardians de la paraula

Sinopsi del programa:

En un temps anterior al de les nostres societats hiperactives i en un lloc allunyat de la ciutat, on el bosc encara era l’estat natural dels paisatges, l’arbre constituïa el centre de la vida de les comunitats. Ubicats en llocs estratègics, a vegades plantats per remots ancestres, altres escollits i adoptats com a éssers totèmics, els venerables Arbres de junta van exercir de primitius parlaments, ajuntaments i inclús jutjats. El seu valor simbòlic és evident en casos com el de Guernica, els roures sagrats de la qual porten incomptables segles recollint el jurament d’aquells qui aspiren a governar les terres de Biscaia i, més recentment, del conjunt del País Basc.

L’arbre és nexe emocional entre generacions, és testimoni insobornable de l’acord i del conflicte des de molt abans del naixement de les institucions que gestionen la convivència humana; abans inclús de la generalització de l’escriptura.

Documentos RNE es deté davant aquests magnífics exemplars, símbols de l’ordre natural i del respecte al valor col·lectiu. La geografia espanyola és plena de petjades, relats i tossudes realitats que segueixen remetent a la dendocràcia, és a dir, a aquesta mena de govern dels arbres. Celebrats fins fa no molt sota monumentals oms, teixos, alzines o moreres, els consells (juntas, concejos, consellos, conceyus o batzarres) han anat regint el dia a dia dels pobles. Encara es pot seguir el seu rastre en moltes zones d’Espanya, amb especial concentració a la cornisa cantàbrica. La seva herència –a vegades ja sense arbre i sentimentalment unida al toc de campana– segueix via en les entitats locals menors que encara funcionen, no exemptes de problemes, en petites poblacions on una junta veïnal o un consell obert gestiona amb eficàcia les qüestions del dia a dia.

El documental d’Álvaro Soto «Árboles de junta, guardianes de la palabra» planteja un retorn al bosc, un recorregut per Espanya per recollir històries –en perill d’extinció– dels seus individus vegetals més destacats. Guien el camí el naturalista Ignacio Abella, autor d’«Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad» (editorial Libros del Jata); el botànic, expert en arbres monumentals, Bernabé Moya; l’investigador de la història de l’Arbre de Guernica Joseba Iribar; l’enginyera tècnica agrícola Mar Verdejo, l’economista Ana López, autora del cens de teixos monumentals d’Astúries; el secretari general de la Federación de Concejos de España, Carlos González-Antón; i la periodista María José Parejo, directora del programa Soto «El bosque habitado» de Radio 3. El programa recull també veus de veïns, convertits en cronistes dels mil·lenaris arbres concejiles dels seus pobles, com els asturians Manolo Corces, resident a San Esteban de Cuñaba, i Ana María Moradiellos, veïna de Sostres de Cabrales.

«Els arbres de Junta i Consell, a banda de valuoses excepcions, són ja un record del passat i les històries sobre ells també corren perill d’extingir-se. La tradició oral és la principal font per a aquells qui lluiten per mantenir la memòria. És el cas a Almería de l’enginyera agrònoma Mar Verdejo, que reivindica la importància de l’alzina de Montaur: “Diuen que entraven fins a més de 200 persones sota la seva ombra. L’arbre era la seu oficial de les Juntas Generales, cada any es reunien els 14 pobles en una anomenada mesta o cofradía on es parlava sobretot dels problemes de la comunitat”.»

«A Catalunya el culte als arbres i la seva funció de seu de la sobirania es plasma en antics ritus. “Gestos que intenten consolidar una decisió, un pacte, un tracte… És com tancar-ho de la millor manera possible perquè no hi hagi equívocs, perquè les paraules se les pot endur el vent.” En el seu llibre “Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad”, Ignacio Abella recull les investigacions de l’etnògraf Joan Amades

La cultura de l’arbre i les seves arrels

Sinopsi del programa:

Et convidem a acompanyar-nos a l’arbre, centre de confluència entre paisatge i paisanatge, entre natura i cultura, entre política i administració. I és que, a partir de documents i testimonis de la tradició oral, Ignacio Abella ha indagat en la memòria d’una institució històrica: l’Arbre de Consell, un dels trets més significatius i, paradoxalment, més oblidats de la nostra història i identitat: vells rours, freixes, oms, teixos, morales… que van ser centre geogràfic i neuràlgic de les nostres societats.

A la seva empara se celebraven assemblees, parlaments i consells oberts en una mena de «dendrocràcia», en la qual l’arbre era la capital, seu i símbol de tota una tradició profundament arrelada en gran part de la vella Europa. El llibre d’Ignacio Abella «Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad», publicat per Libros de Jata, és una crònica apassionant del nostre passat. També una crida a la participació en un projecte de recuperació d’aquestes arrels, d’aquell patrimoni viu i irremplaçable del que no hem sabut conservar ni tan sols el record. Benvingut a un bosc habitat per les arrels de la comunitat. (…)

Toca actuar en xarxa, col·lectivament, en tribu. I l’arbre ens torna a la casa comunal més antiga i el centre social més modern. Avui parlarem d’una eina per al reinici del paisatge, sota les premisses del sentit comú, l’economia local i el respecte… I ho farem amb la Comunidad del Bosque: Ignacio Abella, Raúl de Tapia que és Raúl Alcanduerca i Mar Verdejo Coto. A més, les notícies arbòries a «Las ramas arriba» amb Natxo Blanchart López de l’associació Arriba Las Ramas, i la informació sobre educació ambiental a «La Cobertura del Bosque», de David Gutiérrez Ferreiro d’EA26 i la Red Cántabra de Desarrollo Rural. Tot això sota les branques d’un bosc musical a càrrec de Nacho Vegas. Club de la Hojarasca: Isabel Ruiz Lara, Julio Valverde García, Rubén Luengo, José Manuel Sebastián Campo i Pilar Socorro. Aquest programa està dedicat a dos grans mestres de grans arbres de junta i consell que ens van abandonar però que segueixen presents en el nostre fer de cada dia: Amable, Señor de los Texus, y Manolo Corces, de San Esteban de Cuñaba.

«L’arbre de Guernica no era una excepció sinó la norma, en un món on els arbres eren el centre de tots els mons, de tots els pobles, de totes les comarques. Això ha passat a formar part d’una història que ni tan sols ha entrat en la història perquè ni tan sols s’ha recopilat tota aquesta tradició i tota aquesta memòria. És com donar-nos compte de qui érem a través de l’arbre, d’aquests arbres que formaven part de la nostra identitat més profunda i essencial, aquesta identitat que ens unia al paisatge, al poble, al territori, a la societat.»

«La història és tan bonica que, com sempre, la realitat supera la ficció. És una història de conte, realment. La història d’un petitíssim llogaret (“aldea“) que tenia un teix tan immens que la gent no es reunia sota el teix, sinó que es reunia dins d’aquell teix, tenia una cavitat enorme al seu interior. I a sota, dins el teix, celebraven les assemblees, els consells oberts. I sota ells, sota tota aquesta gent reunida, estaven els ancestres, que venien a enterrar-se al peu d’aquell arbre ancestral. És una història molt bonica i molt trista al mateix temps, perquè quan aquest arbre es va perdre va venir una gran hidroelèctrica a instal·lar la seva torre de llum, malgrat les protestes dels veïns, just en aquell mateix lloc de la identitat del poble.»

–  –  –  –  –  –  –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –

Relacionat:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *