Sobre els arbres de Junta i Consell a Galícia

Article de Joám Evans Pim publicat el 2015 al bloc Árboles de junta y concejo, en referència al llibre d’Ignacio Abella «Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad».

Evans és autor del llibre «Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado» (2019), que es pot descarregar en pdf a la Biblioteca.

Església de Taboadelo (Ponte Caldelas), ja sense el seu arbre de consell.

La recent publicació del llibre «Árboles de Junta y Concejo. Las raíces de la comunidad» d’Ignacio Abella i la proposta del mateix autor d’iniciar un bloc per recuperar el llegat d’arbres de consell motiva aquest breu article amb algunes referències relatives a la seva existència a Galícia. El projecte d’Ignacio se suma d’aquesta manera a les riques contribucions recents al voltant de la recuperació dels comunals i la seva associaciada democràcia directa assembleària: «El comú català» (Algarra, 2015), «Las vecindades vitorianas» (Egin Ayllu, 2014), «Batzarrak, jatorrizko antolaketa» (Azparren, 2013), «Batzarra, gure gobernua» (Sastre, 2013), «Tiempo, historia y sublimidad en el románico rural» (Rodrigo Mora, 2012), etc.

A Galícia el consell obert («concelho aberto») ha sobreviscut al marge d’unes institucions estatals incapaces d’assimilar-lo, a través de les Comunitats de Muntanyes Veïnals en Mà Comuna i d’altres fórmules consuetudinàries de naturalesa comunitària (com les que recull el Títol V de la Llei de Dret Civil de Galícia). Entre els estudis sobre el consell obert a Galícia, destaquen els de Fariña Jamardo «Concellos Abertos na Limia» (1982) i «A parroquia rural en Galicia» (1996). Resulten també rellevants els treballs etnogràfics de Jorge Dias «Vilarinho da Furna: Uma aldeia comunitária» (1948) i «Rio de Onor: Comunitarismo agro-pastoril» (1953), així com els clàssics «La aldea gallega. Estudio sobre derecho cosuetudinario y economía popular» (1914) de Nicolás Tenorio i «Arqueología jurídico-consuetudinaria-económica de la región gallega» (1912) d’Alfredo García Ramos.

En l’obra d’aquest últim, es dedica un capítol a la «Xunta dos Homes de Taboadelo». Explica García Ramos que aquesta Junta «abastava amb la seva jurisdicció tot el que es referia a la utilitat comunal, sense lleis, sense ordenances, sense normes escrites que coartessin, limitessin ni minvessin la seva sobirania; la conveniència del veïnat inspirava el seu règim democràtic, que s’exterioritzava fins en la denominació dels membres que componien la Junta; els repúblics. Entitat de democràcia pura, a vegades administradora, a vegades policia, a vegades tribunal que tot ho resolia i decidia pacíficament en nom de la solidaritat parroquial». Continua García Ramos indicant que «les reunions de la Junta es feien a l’aire lliure i d’ordinari al barri “do Lombo”, i també a la sortida de missa els dies de festa a l’atri de l’església». Encara que no ho menciona l’autor de l’«Arqueología jurídico-consuetudinaria-económica», sobre aquesta mateixa Junta de Taboadelo ja s’havia ocupat l’historiador Manuel Murgía en una conferència proferida el 1890 a la Lliga de Catalunya (vegeu «A Monteira», número 51, 19 de setembre de 1890). Murguía explica que l’elecció dels càrrecs de la Junta es realitza sempre el primer dia de gener, sota un «carvalho» (roure) que hi ha davant l’atri de l’església parroquial. Per a Murguía, que els «repúblics» de Taboadelo «parlin sota el roure abans de la missa» mostra la continuïtat del consell obert parroquial amb les institucions de l’antiguitat, en les que «els repúblics són els antics seniores, el mordomo és el villicus; el roure, sota el que s’escull aquell magistrat, indica que en altres temps se celebraven les sessions a la seva ombra; el menjar, l’acte amistós amb què segellava aleshores tot contracte definitiu; i, per últim, l’elecció del mordomo per la Junta ens dóna un consell lliure, així com les atribucions que fins ara li han estat pròpies i de les quals són una resta visible les actuals» («La Patria Gallega», número 2, segona època, 1892).

Al seu pròleg a l’edició facsímil de l’original de García Ramos de 1912, publicada pel Consello da Cultura Galega el 1989, Antonio Fraguas menciona un altre arbre de consell, el «carvalho das mentiras» (roure de les mentides) situat davant l’església parroquial de Calvos de Socaminho sota el qual també tenia seu, encara a finals del segle XIX, la «junta de veïns» d’aquella parròquia de la comarca d’Arçúa. Explica Fraguas que, «per les necessitats del camí, que s’havia d’allargar perquè poguessin passar les màquines modernes, camions i tractors, es va arrancar» en dècades recents, sent possiblement el destí de molts altres arbres de consell que sens dubte van existir al llarg i ample de la geografia gallega.

En un article recent, «Por uma arqueologia da democracia parroquial galega», Carlos C. Valera fa una crida a buscar en la nostra memòria col·lectiva les restes d’una democràcia consellista («concejil») encara recent, manifestada sobre el territori en tota mena de representacions: des de cercles lítics a arbres mil·lenaris, passant per una rica microtoponímia consellista: «Caldeira do Concelho», «Lama do Concelho», «Lameira do Concelho», «Leira do Concelho», «Touça do Concelho», «Moínho do Concelho», «Cavanco do Concelho», «Feal do Concelho», «Lombeiro do Concelho», «Portelo do Concelho», «Souto do Concelho», «Preseira do Concelho», «As Juntas», «O Juntadoiro», etc. En aquesta recerca sens dubte trobarem també el llegat del nostre bosc concejil.

Església de Calvos de Socaminho (Arçúa), també sense el seu roure concejil.

–  –  –  –  –  –  –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –

Relacionat:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.