L’historiador José-Miguel Lana Berasain va publicar l’any 2014 l’article «“Esta especie de socialismo campesino… manso y tranquilo”. Un estado de la cuestión desde la historia rural española».

El nom de l’article ve per una cita del Preàmbul d’una llei de José Echegaray, del 1872, quan era ministre de Foment, publicada al número 272 de «La Gaceta de Madrid» (antecedent del «Boletín Oficial del Estado»). Echegaray va ser Premi Nobel de Literatura el 1904 i també va ser ministre d’Hisenda.

José Miguel Lana Berasain té publicats molts articles sobre el tema comunal, i ha coordinat amb la historiadora Rosa Congost l’obra «Campos cerrados, debates abiertos. Análisis histórico y propiedad de la tierra en Europa (Siglos XVI-XX)».

MINISTERI DE FOMENT

DECRETO.

Segons el que ha estat proposat pel Ministeri de Foment,

Vinc a autoritzar-lo perquè sotmeti a la deliberació de les Corts un projecte de llei de muntanyes.

Donat a Palau a cinc de novembre de mil vuit-cents setanta-dos.

AMADEO.

El Ministre de Foment,

José Echegaray.

A LES CORTS

La qüestió de les muntanyes és, sens dubte, una de les més greus i de les més difícils que poden sotmetre’s a la deliberació dels Cossos Colegisladors: difícil i greu pel que a l’ordre jurídic es refereix; greu i difícil pels obscurs i complexos problemes administratius i fins i tot socials que en si entranya. (…)

(…) En cap altra esfera de l’ordre social té menys força i menys victòries ha aconseguit l’esperit individualista i democràtic del nostre segle; ni en més alt grau impera cert gènere de socialisme pràctic; ni amb més invasor afany es barregen, penetren i confonen els drets del propietari, els usos dels pobles, els aprofitaments, o tradicionals o abusius; ni, en definitiva, menys impera el principi fecund de la propietat delimitada i coneguda, i els sagrats drets que a la propietat són inherents. Com a mesura salvadora en tan funesta situació, i per angoixes creixents del Tresor, acudint per lleis anteriors a desamortitzar en gran part la riquesa forestal del nostre sòl; i encara que en efecte es van entregar a la venda milions d’hectàrees, sent molt gran la riquesa que la Hisenda va obtenir per aquest mitjà, no ho va ser tant com com ho hagués estat si per procediments regulars i científics s’hagués executat aquest gran acte, per al qual gran vigor es requeria, però també es requeria gran prudència. (…)

(…) No són aquests els únics interessos que el Ministeri de Foment ha de protegir i en la mesura de les seves forces desenvolupar: els usos comunals, els veïnals amb drets, els aprofitaments dels pobles, totes aquestes pràctiques socialistes han d’anar desapareixent, i a l’ús confús, irregular, demolidor i primitiu del sòl, bo és que es substitueixi la propietat individual, germen de tot progrés, garantia de tot ordre, i correctiu altament eficaç contra aquesta espècie de socialisme pagès, no tan turbulent ni tan amenaçador com el socialisme que brota als grans centres industrials a l’estrèpit de les màquines, entre el fum de les xemeneies i per virtut del xoc i per la concentració de milers d’éssers humans, els patiments i les aspiracions dels quals també, per dir-ho així, es condensen, i com a vapor concentrat rugeixen; però socialisme que no per ser mans i tranquil, i potser per ser ser-ho i no cridar per por el remei, és menys funest al país, menys corruptor de les classes rurals i menys amenaçador per a l’esdevenir de la pàtria, les forces de la qual enerva, gasta i destrueix.

(…)

José Echegaray, ministre de Fomento, número 272 de «La Gaceta de Madrid» (1872)

Aquí podeu escoltar una xerrada de José-Miguel Lana Berasain on ho menciona, organitzada per Urbasa Andia Bizirik el 29 d’abril de 2022 a Amillano (Navarra):