El comunal a Rio de Onor

Entrada publicada l’octubre de 2010 al bloc «El huerto del pozo», amb el vídeo d’una entrevista a un veí de Rio de Onor que explica el sistema de multes comunitari que es feia servir en aquest poble, de tradició comunal i consellista, i un breu article relacionat de Nicolás Bartolomé Pérez i Emilio Gancedo publicat originalment al Diario de León.

IMG_1257

Rio de Onor és una localitat que té una notable singularitat: un dels seus nuclis, -oficialment Riohonor de Castilla- es troba situat a Espanya; l’altre -oficialment Rio de Onor- s’ubica a Portugal.

El 1954 l’antropòleg potuguès Jorge Dias va publicar una completa monografia sobre la vila sanabresa i transmontana, «Rio de Onor. Comunitarismo agro-pastoril», que s’ha convertit en un dels estudis clàssics de l’etnografia peninsular, però que igualment és una obra imprescindible per valorar determinats trets de la cultura popular lleonesa ja que nombroses tradicions d’aquest lloc van ser comunes a les nostres.

A l’estudi de Dias, desenvolupat durant varis anys en els quals va passar llargues estades a la localitat, els elements bàsics que caracteritzaven aleshores la idiosincràsia de Rio de Onor eren l’existència de ramats comunals -les veceiras-; la persistència de la propietat col·lectiva de les terres de cultiu i pastura i fins i tot l’aprofitament col·lectiu de finques privades; l’organització comunitària a través d’una assemblea veïnal que era el seu màxim òrgan de govern, el «conseio», terme que Dias va traduir al portuguès com «conselho» (consell) i que és en realitat un autèntic consell; i la parla local, una varietat lingüística lleonesa propera al sanabrès amb nombrosos portuguessismes.

És cert que aquests factors culturals també els trobem amb diferent intensitat en altres territoris, però la confluència de tots aquests a Ruidenor agermanen directament aquest lloc amb Lleó, encara que en el cas d’aquesta localitat la interacció amb una altra cultura popular pròxima, la portuguesa de Tras-ós-Montes, així com la seva situació político-administrativa van contribuir a dotar d’una particularitat notable aquest poble. L’origen d’aquesta afinitat amb Lleó el va explicar Jorge Dias a la colonització medieval lleonesa d’aquesta zona, i a la preexistència d’un substracte comú amb altres territoris del Regne de Lleó.

El Rio de Onor espanyol va conservar el seu propi consell i l’organització comunitària vinculada a ell fins a la Guerra Civil espanyola; no obstant això, al Rio de Onor portuguès el «conseio» va perviure fins passar bona part de les seves atribucions a la Junta de Freguesía del lloc (equivalent a les nostres Juntes Veïnals), unida recentment a la d’Aveleda. El funcionament del «conseio» tal com el va descriure Jorge Dias fa més de seixanta anys ens remet directament al sistema consellista lleonès inclús en qüestions de detall: reunions de l’assemblea veïnal convocada a toc de campana a les quals hi anava obligatòriament una persona per casa (home o dona), votacions democràtiques per resoldre les qüestions més importants que afectaven la col·lectivitat, eleccions de dos regidors anomenats «mordomos» que s’ocupaven de la gestió diària de la comunitat, sistema de comptabilitat de l’economia local mitjançant vares de fusta anomenades «talas», treballs comunitaris dirigits pel consell a través dels «mordomos», l’existència d’un brau semental del consell i de gossos corpulents també del consell amb els quals fer front als atacs de llops, i un sistema de multes a abonar en vi pels infractors de les normes locals que era consumit a les mateixes reunions del consell pels assistents al mateix.

No acaben aquí les similituds, doncs, per exemple, l’organització per part dels mossos solters d’una comparsa amb disfresses estrafalàries anomenada la «festa dos rapazes» que el dia de Reis realitzaven una ronda recol·lectant aliments de porta en porta, i que tants paral·lelismes presenta amb altres mascarades hivernals lleoneses o zamoranes protagonitzades pel jovent masculí.

Altres tradicions de Rio de Onor també es constaten a les comarques de Lleó, com la d’anomenar certs mesos per la festivitat més important i amb designacions típicament lleoneses: «san xuan», juny; «santa marina», juliol; «santos», novembre; «navidade», desembre. Per no parlar dels «felandeiros», que tenien diverses peculiaritats respecte als filandones lleonesos: se celebraven en època de la verema i no en els mesos freds, a l’aire lliure i al voltant d’una foguera; als «felandeiros» s’ajuntava principalment el jovent, però no per filar sinó picar el lli. Antigament es tocava a Rio de Onor una pandereta quadrada, tan característica del nord de Lleó. Una quarteta del lloc esmenta aquests instruments musicals i ens porta el record dels cantars de pandereta lleonesos: «Al pandeiru ye d’umeiru/ e us arus de cereixal/ toca na Portiela/ e ressona en Portugal».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.