Ponència de Marc Garfella, de la cooperativa de treballs forestals Bosquerols, a la taula rodona «Economies comunitàries: resolent necessitats, sostenint el territori» de la X Fira d’Economia Solidària de Catalunya (Barcelona, 2021).

Alguns fragments de la xerrada:

«Fa més de vint anys que estic al sector forestal. He fet ordenacions de boscos comunals on m’he reunit amb els veïns, però ja fa més de deu anys que això no passa. Els béns comunals del nostre àmbit s’estan perdent. Quan faig l’ordenació del bosc comunal, fins fa quinze anys, em trobava amb els veïns. Fins fa deu anys, em trobava amb el regidor. Avui em trobo amb el funcionari del Departament d’Agricultura, que gestiona la comarca sencera. Ja no parlo ni amb el representant de l’ajuntament. Per tant, aquí hi ha una regressió absoluta del que és el bé comunal.»

«A València, a finals dels anys setanta, boscos comunals van ser venuts per ajuntaments democràtics a empresaris privats per fer urbanitzacions. Els pocs comunals que ens arriben al segle XX, segle XXI, encara estan en perill.»

«No hi ha béns comunals si no hi la institució dels comuns. Per tant, on hi hagi béns comunals i la gent no estigui associada i agrupada per defensar-los, aquests desapareixeran. On trobem encara béns gestionats pels veïns dels pobles? On els veïns del poble van fer una societat: Sociedad del Monte, Concejo del Monte, Societat de Veïns Propietaris de Boscos… On això s’ha diluït, l’Ajuntament, el representant de l’Estat –els borbons sabeu que substitueixen els comuns pels Ajuntaments (…)–. Si no tenim la institució dels comuns, els comuns es perdran.»

«Què trobem? Hi ha institucions de les altres parts. Hi ha moltes moltes institucions de l’àmbit capitalista: el Sindicat de Propietaris Forestals, l’Associació de Rematants i Serradors (…), l’Associació d’Empreses de Serveis Forestals… Hi ha l’Associació de Municipis –Ajuntaments– Propietaris de Boscos… En canvi, no hi ha Sindicat de Treballadors Forestals, no hi ha Sindicat de Propietaris de Béns Comunals. Els únics que no tenen representació són els propietaris dels béns comunals i els operaris del sector bosc.»

«Ara farem una carambola… (…) La desaparició dels béns comunals ha generat el proletariat del capitalisme de la revolució industrial. Si no ens haguéssim carregat els béns comunals, la vida en l’àmbit rural hagués estat viable fins als nostres dies. Des de fa cent anys no és viable, perquè els béns no són comuns.»