Arxiu d'etiquetes: Lleó

Les copes de plata dels «concejos» de Lleó

Als «concejos», els veïns es reuneixen en assemblea per debatre i adoptar solucions sobre els problemes que els afecten, gràcies a una forma política que existeix a la Península Ibèrica des de l’edat mitjana i que va cobrar una especial importància al llarg de l’edat moderna a Lleó.

En aquestes reunions, els participants tastaven vi en una o dues copes de plata durant el desenvolupament dels debats o per donar per conclòs un «concejo abierto». Les copes passaven de mà en mà i cada membre bevia un petit glop abans de donar-la al següent veí. Un cop finalitzada la reunió, les copes es guardaven a l’«Arca de Tres Claveros», una arca segellada amb tres claus en propietat de diferents persones, on també es depositen la vara de comptes, les ordenances i la documentació del «concejo».

Prendre petits glops de vi es convertia en un acte simbòlic que agermanava els assistents, i que reforça l’esperit de col·lectivitat i el respecte a les decisions preses. La plata, com a metall preciós, solemnitza la reunió i subratlla la importància de la copa com a símbol de confraternitat entre els membres del «concejo».

Font del text: Museo de León

«Concejo» de Huelde (Lleó)
Continua la lectura de Les copes de plata dels «concejos» de Lleó

El sistema polític «concejil» a Lleó

Laureano M. Rubio Pérez va publicar l’estudi «El sistema político concejil en la provincia de León» l’any 1993. A la Biblioteca podeu trobar un enllaç per descarregar-lo en PDF.

El 2021 el mateix autor va publicar «Usos y costumbres en común. Claves y referencias de la sociedad leonesa, siglos XVI-XX». El títol fa referència a «Costumbres en común» d’E. P. Thompson.

Com diu Enrique Orduña Rebollo a «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos»:

«La democràcia directa municipal ha estat ignorada, postergada i inclús perseguida, unes vegades amb la disculpa d’alteracions i revoltes, altres per un pretès anacronisme o en pro d’una racionalització tecnocràtica i economicista més perillosa que les anteriors.»

Al canal de Youtube de Reconstruir el Comunal podeu trobar una llista de reproducció sobre Lleó, amb un vídeo d’una conferència molt recomanable de Laureano M. Rubio Pérez, una ressenya de «Tocan las campanas a Concejo. Riaño, el sueño», alguns documentals…

Es diu al Pròleg del «El sistema político concejil…»:

«Aquesta monografia, malgrat el seu títol, és molt més que la millor i més completa exposició que, al nostre modest enteniment, s’hagi fet fins el present sobre ordenances “concejiles”. Si unim les ordenances contingudes a l’apèndix, les inèdites utilitzades en aquest treball i les ja publicades amb anterioritat reunim ni més ni menys que unes cent.»

Fragment de «Usos y costumbres en común»:

«Molts “concejos abiertos” de la província de Lleó, com el “concejo” de Burón, negaven el veïnatge als “renteros” o persones que viuen de les rendes, per ser odiosos i acumular penes supèrflues pels seus interessos i no ser ofici honest.»

Fragments de «El sistema político concejil…»:

«Un dels objectius fonamentals d’aquest treball no és altre que el de facilitar al lector algunes reflexions sobre la importància que va tenir per a les comunitats rurals lleoneses el desenvolupament i conservació d’un sistema de govern i gestió local dominat per la presència participativa de la comunitat a les assemblees “concejiles“, des de les quals s’autogovernaven i d’on emanaven les normes fonamentals en el seu desenvolupament i funcionament.»

Continua la lectura de El sistema polític «concejil» a Lleó

Quan la terra era del poble

Entrevista a l’historiador Iñaki Martín Viso al programa Hoy por hoy de la Cadena SER, emesa el 7 de novembre de 2022.

L’entrevistat ha coordinat el llibre «Pastos, iglesias y tierras. Los comunales en la meseta del Duero (siglos IX-XIII)» (Sílex Ediciones, 2022).

També ha publicat articles com «Territorios resilientes: mancomunales y concejos en el sur del Duero durante la Edad Media» (2020), «Tiempos de colapso y resiliencia. Espacios sin Estado en la Península Ibérica (siglos VIII-IX)» (2021) i «Paisajes dinámicos y agencia local en el sur de la Meseta del Duero medieval: el caso de Monleras (Salamanca, España)» (2022).

Sinopsi del llibre:

Els comunals van ser un dels pilars fonamentals de les comunitats medievals, però, en què consistien? Com funcionaven? Qui els gestionava? Aquest llibre, fruit d’una investigació col·lectiva en el marc d’un projecte d’investigació, pretén respondre aquests i altres interrogants a partir de l’anàlisi de la Meseta del Duero entre els segles IX i XII. Els treballs reunits en aquest volum es pregunten sobre l’evolució d’aquests comunals, analitzen alguns d’ells, com les sernas o les esglésies comunitàries, i estudien la seva relació amb altres territoris, amb el poder reial i amb la formació de les identitats locals, a més de fer una comparació amb la Galícia del mateix període.

Continua la lectura de Quan la terra era del poble

Aprofitaments ramaders comunals a Lleó

Fragment de l’article «When the enemy is the state: common lands management in northwest Spain (1850–1936)», de l’historiador José A. Serrano Álvarez. Publicat originalment a l’International Journal of the Commons (volum 8, número 1, febrer de 2014). A La Nuestra Tierra, s’han publicat alguns fragments de l’article en castellà, aquest sobre els aprofitaments ramaders i altres: 2) Aprovechamientos agrícolas; 3) Leñas, maderas y otros aprovechamientos; 4) Arriendos y subastas de aprovechamientos.

L’article sencer en anglès el podeu trobar a la Biblioteca.

L’autor el resumeix així: «En el segle XIX el govern espanyol, conduït per un projecte polític liberal, va posar a la venda les propietats comunals de les viles, i va privar les autoritats locals de les viles de les seves capacitats, poders i normes per gestionar els boscos comunals, que van passar al Servei Forestal. Aquest article, basat en la hipòtesi d’Ostrom que la intervenció estatal pot comportar conseqüències negatives per a la conservació de recursos comunals, és un cas d’estudi del que va passar a la província de Lleó. Es mostra que, malgrat que la conservació dels recursos comunals es va posar en perill perquè aquells qui estaven directament més preocupats per protegir-los van ser privats dels mitjans per fer-ho, les comunitats pageses van defensar fermament els comunals mantenint-hi les pràctiques i usos tradicionals.»

Lario (foto de Juan Ramón Lueje)
Continua la lectura de Aprofitaments ramaders comunals a Lleó

Dret tradicional lleonès

Sèrie d’assajos i investigacions de divulgació de Nicolás Bartolomé Pérez, advocat i escriptor lleonès, publicades al Diario de León en vuit parts. Sobre les costums i formes de vida de la societat rural lleonesa, on hi apareixen formes d’ajuda mútua i treball col·lectiu, de presa de decisions mitjançant consell obert, de drets d’ús de diferents béns rústics i de repartiment de lots de terres entre els veïns.

concejo4
José Álvarez, ‘Molina’, pastor de Salce. Foto: Bambara Zinema

Continua la lectura de Dret tradicional lleonès

Stop a l’espoli dels béns comunals

Documental «Stop al expolio de los bienes comunales», fruit de la cooperació entre la Plataforma por la Defensa de las Juntas Vecinales de Omaña i el 15M de Lleó. Ha estat realitzat per Javier Galán i Cristal Alaejos i publicat sota llicència Creative Commons l’agost de 2013. Té una duració de 35 minuts.

Continua la lectura de Stop a l’espoli dels béns comunals

El règim comunal i la gestió del comú al nord-oest de la península

Fragments de l’assaig «El régimen comunal y la gestión del común en el noroeste de la Península Ibérica, siglos XV-XIX», de Laureano Manuel Rubio Pérez, catedràtic d’Història Moderna de la Universidad de León. La imatge és un mapa lleonès del segle XVIII.

L’assaig sencer el podeu descarregar a la Biblioteca.

Continua la lectura de El règim comunal i la gestió del comú al nord-oest de la península