Pagesos sense senyors

«Pagesos sense senyors. Autogestió i lògica econòmica camperola a Europa occidental entre la fi de l’Imperi Romà i la consolidació del feudalisme (segles VI-XI)».

Xerrada de Meritxell Bru, historiadora i membre del grup de recerca «Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana» de la UAB. Sant Celoni, 16 d’abril de 2010 (organitzada per Vallès Decreixement). Sobre les formes de vida de les classes populars camperoles a Europa durant l’Alta Edat Mitjana, en aquest període que comença amb la caiguda de l’Imperi Romà. El vídeo dura 26 minuts, queda afegit a la secció d’Audiovisuals.

Transcripció d’una part de la xerrada:

Tradicionalment, la historiografia s’ha interessat més per aquells períodes històrics en què hi ha una documentació abundant que facilita la tasca investigadora. En canvi, això ha fet que aquelles èpoques en què hi ha poca documentació s’hagin deixat una mica de banda, i fins i tot s’hagin tractat de forma pejorativa. Se’ls hi ha posat adjectius com «època fosca», «edat obscura»… Amb una càrrega negativa important. De fet, Edat Mitjana en si ja és pejoratiu, perquè es considera que és una edat mitjana en el sentit d’intermèdia, com un pas entre dues èpoques que es consideren millors: l’Antiguitat i la Il·lustració. La presència de documentació és en si mateix una cosa positiva? Que hi hagi molta documentació ens indica que hi ha un poder fort que té la capacitat d’organitzar o, si més no, ordenar els processos productius. Aquest centre de poder és el que tradicionalment ha interessat més als historiadors.

Evidentment, les comunitats pageses no necessiten documents per organitzar-se, per tant, la manca de documentació no té per què ser una qüestió negativa, sinó que pot indicar precisament el contrari. Una època en què no hi ha molta documentació pot indicar senzillament que hi ha major autonomia per part dels camperols. Els camperols per autoorganitzar-se no necessiten generar documentació, en el moment en què es genera documentació és que hi ha un poder extern que vol ficar-hi la mà per treure’n un rendiment.

La progressiva desaparició de l’Imperi Romà fa que s’ensorrin tots els mecanismes econòmics que el sustentaven. El model romà es basava en un control estatal de la producció. L’Estat controlava la producció de manufactures i la producció d’aliments. En el moment que va desaparèixer l’Estat, va desaparèixer la demanda. Al segle III, sobretot a partir del segle V, hi ha una sèrie de canvis molt dràstics en l’economia. (…) Es torna a una economia de subsistència, serà la base de tota l’activitat econòmica. La producció d’aliments tornarà a ser la prioritat de les comunitats pageses. Aliments destinats a la subsistència, perquè fins aquell moment, en el model imperial, els aliments es produïen sobretot per mantenir l’aparell burocràtic i l’exèrcit.

La producció de manufactures torna a fer-se en l’àmbit domèstic pels propis pagesos, per tant, desapareix tot un sector que estava especialitzat en produir manufactures. (…) Hi ha un procés global de ruralització, la societat es ruralitza. Les ciutats es despoblen, perquè era el lloc on es concentrava la burocràcia de l’Estat, els artesans especialitzats, comerciants… tot un sector social que ara amb aquests canvis desapareix i que progressivament des del segle III ja s’havien anat traslladant a les zones rurals. (…)

Els senyors ostenten la propietat sobre les zones de bosc però el seu ús és encara comunal, de tota la comunitat, i en aquesta època, al llarg de tota l’Edat Mitjana, en realitat el que compta és el dret d’usatge i no tant la propietat, per tant, podem dir que en aquests moments l’accés dels pagesos al bosc és total. (…) Una imatge del bosc medieval llunyana i molt diferent d’aquella que ens ha arribat, d’un bosc medieval fosc i malvat dels contes dels germans Grimm. (…)

Quan la pressió feudal augmenta l’accés al bosc es restringeix. Evidentment, als senyors no els interessa que els pagesos diversifiquin, els interessa que es posin a cultivar cereals i punt. (…)

Els pagesos, quan s’organitzen de forma autònoma, no surten mai als textos. (…)

–  –  –  –  –  –  –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –

Relacionat:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.