— La seva investigació se centra en la Carta Magna i la Carta del Bosc, dos documents del segle XIII. Què tenen a veure aquestes Cartes amb els comuns?

Els comuns eren drets consuetudinaris, no escrits, sobre els usos de l’aigua, el bosc, les terres. El rei Joan sense Terra va intentar treure aquests drets als camperols anglesos i es va produir una rebel·lió; al perdre, va haver de posar-los per escrit. Això és la Carta del Bosc, la primera carta de drets en relació als comuns. La Carta Magna seria la seva homònima respecte els drets civils. L’article VII de la carta Magna protegeix els estovers de les viudes, és a dir, el seu accés a la fusta per procurar-se calor. La Carta del Bosc conté 16 articles que regulen els béns del bosc; per exemple, el dret de pannage, que autoritza que els porcs s’alimentin al bosc. La fusta segueix sent avui en dia la principal font de calor per a moltes persones, encara que s’han estès altres productes derivats del carboni, com el carbó i el petroli. Hi ha hagut molts canvis des del segle XIII, però les necessitats de les viudes, les dones i la gent comuna són molt semblants. Ja no depenem tant dels porcs, però sí de les proteïnes en general. Les Cartes limitaven la propietat privada sobre els recursos necessaris per a la subsistència.

— Perquè Midnight Notes Collective compara el moment actual amb els tancaments de les terres comunes dels segles XVI-XVIII?

Entendre com hem arribat a una situació ens pot ajudar a sortir d’ella. Com expliquem al nostre article sobre els «nous tancaments», la classe dirigent, mitjançant la despossessió i l’expropiació de milions de persones a Amèrica Llatina, Àfrica, Orient Pròxim i Àsia, estava preparant el camí a l’explotació i a la immigració forçada, l’atac que patim sobre el benestar humà que es va guanyar a les lluites dels anys ’60. Volíem aprendre de les lluites d’abans dels ’60: hem descobert la importància de la redistribució de les terres i de l’abolició de l’esclavitud i hem descobert la centralitat del terror en la instauració del patriarcat. Comencem a entendre que el tancament dels comuns va ser un atac a les dones.

— Què aporten aquestes Cartes i la seva història a les lluites actuals?

En primer lloc, la Carta Magna ha resultat fonamental durant segles per restringir el poder de les autoritats a Anglaterra i els EUA. En segon lloc, aquestes Cartes de Llibertats protegeixen els drets de subsistència dels comuners. Han de ser actualitzades. Per descomptat, hi ha moltes corrents en els actuals debats sobre els comuns. A Sudamèrica, en particular, amb les lluites indígenes a Bolívia, Mèxic i Veneçuela, la discussió sobre els comuns s’ha convertit en una qüestió constitucional. A Àfrica, els comuns dels poblats tradicionals han resistit l’assalt, també a Xina. Els moviments ecologistes sorgeixen de la defensa dels comuns planetaris. Als EUA, l’oposició a l’anomenada «Guerra contra el Terror» cita la Carta Magna en els seus informes legals.

— En aquesta conjuntura, què aporta la hipòtesi dels comuns?

Els comuns no només tenen a veure amb els recursos naturals o amb internet. Els comuns parlen d’importants principis d’organització política i econòmica. Quan es va demanar al revolucionari xinès Chou En Lai als anys ’50 la seva opinió sobre la Revolució Francesa, va contestar que era massa aviat per valorar-la. El mateix podria dir-se de les Cartes de Llibertats del segle XIII. Els principis dels comuns mantenen part de les exigències franceses d’«igualtat, llibertat i fraternitat».

La Carta Magna exigia el retorn de recursos robats, en aquell cas, dels recursos del bosc que el rei havia usurpat. En els nostres dies, l’Estat i les corporacions han pres el lloc del rei, però l’exigència de justícia i devolució es manté. Potser és aquesta la raó per la qual es va anomenar «Occuppy» el moviment. Els comuns combinen pràctiques i ideals. Són part de l’autoorganització, horitzontal i prefigurativa, que va tenir lloc a les places d’Atenes, El Caire, Madrid, Nova York, Oakland. Els comuns no són el mateix que «allò públic» que sempre s’ha associat a nocions de ciutadania, propietat i representació política, elements als què s’enfronta el «fer comú» (commoning). En els nostres temps, dos eslògans resumeixen aquests debats: «Un no i molts sís» i «Ni Estat ni mercat». Com combinar democràcia directa i els comuns amb la igualtat i la justícia és la tasca històrica que ens aguarda.

–  –  –  –  –  –  –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –

Relacionat:

• Records de l’ajuda mútua a les valls del Pallars
• Les solidaritats (El comú català)
• El comunal (El comú català)
• Monarquia, liberalisme i ajuntaments cont