Arxiu d'etiquetes: Castella

L’Estat declara la «Suerte de Pinos» un «bé d’interès cultural»

General

El 12 de desembre de 2024 l’Estat espanyol va publicar al BOE (Boletín Oficial del Estado) que declarava la «Suerte de Pinos» vigent a les províncies de Sòria i Burgos (Castella) com a «bé d’interès cultural» de caràcter immaterial.

La «Suerte de Pinos» o «derecho de suertes» és un mètode ancestral de gestió comunal dels recursos forestals, basat en la possessió comunal del bosc, que té orígens almenys en temps medievals.

L’Estat és contrari a allò comunal, al dret consuetudinari i a la sobirania popular per naturalesa, fet més que demostrat històricament. Malgrat faci gestos simbòlics com aquest. Al mateix BOE on ara es publica això –anteriorment anomenat «La Gaceta de Madrid»–, s’han publicat al llarg dels últims anys múltiples lleis contràries a la democràcia directa, a la propietat i la gestió comunal, al dret consuetudinari dels pobles…

Com per exemple, a «La Gaceta de Madrid» número 272 (07/11/1872) José Echegaray descrivia els usos comunals com una perillosa «espècie de socialisme pagès», «corruptor de les classes rurals» i «amenaçador per a l’esdevenir de la pàtria». Això quan demanava que se seguissin expropiant, després que ja se n’estiguessin desamortitzant molts.

Però aquesta declaració de 2024 no deixa de ser una mostra de restes vigents de comunalisme que encara es poden trobar en alguns pobles.

En relació a les pràctiques comunals tradicionals a Sòria i Burgos, l’any 1933 es publicava a la revista «Estampa» l’article «¡En Burgos y en Soria se ha establecido el comunismo!».

Les quatre pàgines del BOE que expliquen la recent declaració estatal en relació a la «Suerte de Pinos» es poden descarregar aquí.

Sobre la notícia de la declaració de la «Suerte de Pinos» com a «bé d’interès cultural», en van publicar notícia a Heraldo – Diario de Soria i a La Razón.

Vídeo sobre part de la realitat actual de la «Suerte de Pinos», publicat originalment el 2012:

Les «Siete Partidas» d’Alfons X contra la sobirania dels pobles

General, Història

Durant la baixa edat mitjana, a mesura que les diferents estructures de poder oligàrquic van anar enfortint-se i consolidant-se, van atacar contínuament la sobirania dels pobles, en tots els àmbits: polític, jurídic, econòmic… Forçant canvis de «concejo abierto» a «concejo cerrado», retallant facultats i adjudicant-les a la Corona, espoliant béns comunals, incrementant els impostos…

El codi de «Las Siete Partidas» d’Alfons X (rei de la Corona de Castella entre 1252 i 1284) va ser un document decisiu en aquest sentit.

Com afirma Joám Evans, estudiós d’aquesta història a Galícia: «A la baixa edat mitjana hi ha un enfrontament entre un proto-Estat senyorial i una civilització basada en el consell obert i en les estructures veïnals.»

El vídeo és un tall del sisè capítol de la recomanable sèrie documental «La Comunidad de Ciudad y Tierra de Segovia y sus Sexmos» (2024).

Afirma l’historiador David González, al vídeo:

«El segle XIV no va ser un segle fàcil per a la repoblació segoviana, principalment per dos motius, el primer motiu van ser les crisis de subsistències que es van produir en tot el segle XIV i, sobretot les pestes, aquí tenim la pesta bubònica, que va tenir lloc a mitjans de segle, que bàsicament va escombrar un terç de la població europea. Aquí també va afectar, òbviament, i, per tant, això va frenar la repoblació segoviana. I l’altre esdeveniment, l’altra circumstància, va ser l’homogeneïtzació del dret a tota Castella. Es comencen a aplicar les “Partidas” d’Alfons X, es comença a aplicar tota l’estructura legal al Regne, i això limitarà, traurà una mica d’autonomia a les “Comunidades de Villa y Tierra” i a les ciutats castellanes, i a més, com el poder s’acumularà al voltant de la figura del Rei, doncs els reis començaran, a partir d’aquest segle, a alienar superfícies de terreny d’aquesta comunitat.»

Un poble de Sòria recupera les seves «muntanyes de socis»

General

Aquest 5 de desembre veïns de La Alameda, un poble de Sòria (Castella), recuperen les seves «muntanyes de socis».

Vídeo publicat originalment a Instagram per l’Asociación Forestal de Soria:

Les «muntanyes de socis» van ser el resultat de la compra, per part dels veïns dels pobles, dels béns comunals que l’Estat els va robar i va posar a subhasta.

Llista de reproducció al canal de Youtube amb diversos vídeos i documentals sobre les «muntanyes de socis»:

«Comunisme» rural a Burgos i Sòria (1933)

General, Història

«¡En Burgos y en Soria se ha establecido el comunismo!», article d’Eduardo de Ontañon publicat a la revista «Estampa» número 274, el 8 d’abril de 1933.

«Aquest títol no és una fantasia; expressa una realitat social que es dóna als pobles de les faldes de les Serres de l’Urbión i de la Campiña. Si volen vostès comprovar-ho, només han de llegir la informació que es publica a les pàgines 16 i 17.»

«És que aquí es reparteixen per igual els productes de la terra, i els veïns venen a treure del repartiment de mil cinc-centes a dos mil pessetes anuals. Per això no hi ha pobres ni obrers sense treball.»

L’article es pot descarregar en PDF aquí.

A l’article es menciona Quintanar de la Sierra, poble de Burgos. Eugenio Monesma explica en un documental que fa poc el 95% del terreny d’aquest poble encara era comunal.

Continua la lectura de «Comunisme» rural a Burgos i Sòria (1933) →

Sobre les Muntanyes de Socis

General, Història,

Molta informació sobre les Muntanyes de Socis: montesdesocios.org

Els béns comunals pertanyen al comú dels veïns. L’Estat espanyol, amb la desamortització de Madoz (1855-1914), va expropiar més de 12 milions d’hectàrees de béns comunals i les va posar a la venda. No només terres, sinó també molts altres béns del comú. L’Estat així es va finançar econòmicament i va promoure la concentració de propietat en poques mans, els moviments migratoris cap a les ciutats i el treball assalariat.

En alguns casos, els veïns es van associar per comprar col·lectivament els comunals que els havien robat. Les formes legals que prenien aquestes formes, segons la legalitat estatal vigent, eren variades. En ocasions, formaven Societats de Copropietaris. En altres, formaven Muntanyes de Socis. Al vídeo es diu que els veïns de Tor van acordar que podia ser amo qui hi visqués, «tenint foc encès», i això és una norma que ve d’antic, de la lògica dels béns comunals.

Fragment del documental «Montes de Socios»:

Fragment del documental «El monte, nuestro más viejo amigo»:

«Amb la desamortització, l’Estat va treure a subhasta molts d’aquests boscos. Els nostres avantpassats, davant del temor de quedar-se sense el que era la base del seu sustent, van decidir mobilitzar-se. Aquelles famílies van fer un enorme esforç: es van reunir, van buscar els diners necessaris per accedir a les subhastes. Entre tots, van aconseguir comprar la muntanya en règim de proindivís. Són el que avui coneixem com a “Muntanyes de Socis”.»

Un poble de Sòria (Boós) recupera les seves Muntanyes de Socis, notícia de maig de 2024:

«El proper 10 de maig de 2024, amb la constitució de la corresponent “junta gestora”, el poble de Boós (Sòria) recuperarà la capacitat de gestió de les muntanyes Pedriza y Valdepicarazas, Pico del Lomo, Vallejo-Hondo y Valdelosrodrigos, Alto de Valdecubilla, Tallar de Enebro en Boillos, Monte Las Muelas, i Valdelasviejas, situades en aquesta localitat.»

«En comptes de repartir dividends, s’opta per desviar aquests fons a conservar la muntanya, així com a millorar la qualitat de vida a Boós.»

Un altre poble de Sòria (La Alameda) recupera les seves Muntanyes de Socis, notícia de desembre de 2024:

Documental sencer «Montes de Socios»:

Documental sencer «El monte, nuestro más viejo amigo»:

Quintanar de la Sierra: el 95% del terreny és comunal

General,

Fragment d’un documental d’Eugenio Monesma:

«Oficios del monte. Semana etnográfica de Quintanar de la Sierra».

Quintanar de la Sierra es troba a la província de Burgos (Castella).

«En el cas, per exemple, de Quintanar de la Sierra, el 95% del terreny és bosc, només hi ha un 5% de propietat privada, que són alguns prats i el que és el casc urbà. La resta és bosc comunal i tots fonamentalment estem lligats o al món dels arbres o al món de les pastures.»

No us perdeu el canal de documentals etnogràfics d’Eugenio Monesma.

Quan la terra era del poble

Història, ,

Entrevista a l’historiador Iñaki Martín Viso al programa Hoy por hoy de la Cadena SER, emesa el 7 de novembre de 2022.

L’entrevistat ha coordinat el llibre «Pastos, iglesias y tierras. Los comunales en la meseta del Duero (siglos IX-XIII)» (Sílex Ediciones, 2022).

També ha publicat articles com «Territorios resilientes: mancomunales y concejos en el sur del Duero durante la Edad Media» (2020), «Tiempos de colapso y resiliencia. Espacios sin Estado en la Península Ibérica (siglos VIII-IX)» (2021) i «Paisajes dinámicos y agencia local en el sur de la Meseta del Duero medieval: el caso de Monleras (Salamanca, España)» (2022).

Sinopsi del llibre:

Els comunals van ser un dels pilars fonamentals de les comunitats medievals, però, en què consistien? Com funcionaven? Qui els gestionava? Aquest llibre, fruit d’una investigació col·lectiva en el marc d’un projecte d’investigació, pretén respondre aquests i altres interrogants a partir de l’anàlisi de la Meseta del Duero entre els segles IX i XII. Els treballs reunits en aquest volum es pregunten sobre l’evolució d’aquests comunals, analitzen alguns d’ells, com les sernas o les esglésies comunitàries, i estudien la seva relació amb altres territoris, amb el poder reial i amb la formació de les identitats locals, a més de fer una comparació amb la Galícia del mateix període.

Continua la lectura de Quan la terra era del poble →

Castella: «Concejos» i béns comunals

General, Història,

Xerrada d’un membre de Yesca, organització juvenil castellana, en vídeo i transcrita al català. Publicada originalment el 23 d’abril, Diada Nacional de Castella, en commemoració de la batalla de Villalar.

El nom original de la xerrada és «Bienes comunales y prácticas revolucionarias en Castilla». La podeu trobar

La xerrada queda afegida a la secció d’audiovisuals de la Biblioteca.

Continua la lectura de Castella: «Concejos» i béns comunals →