«Al camp, on vivia al voltant del 60% de la població espanyola, la revolució va tenir a favor seu la tradició del “col·lectivisme agrari” (Joaquín Costa) i la propietat comunal, profundament arrelada a Espanya. Sense aquest rerefons de col·lectivisme agrari i comunalisme, i sense la maduresa ideològica i organitzativa dels llibertaris, hauria estat difícil dur a terme una socialització de tal envergadura.»

Heleno Saña, «La revolución libertaria» (2001)

·

«L’obra col·lectivista no hauria pogut triomfar si no s’hagués recolzat en les profundes i seculars tradicions comunitàries del poble espanyol, visibles als nostres vells furs municipals, a les pràctiques societàries i comunalistes dels nostres pagesos i en el nostre dret consuetudinari.»

Heleno Saña, «La autogestión a través de la historia» (1997)

·

«L’èxit dels nostres companys hauria estat impossible si els conceptes llibertaris no haguessin respost a la psicologia profunda, si no de la totalitat, almenys de gran part dels treballadors obrers i pagesos.»

Gastón Leval, «Las colectividades libertarias en España» (1972)

·

«El federalisme existia abans de la CNT. De fet, la CNT federalista, igual que l’anarquisme del segle XIX, van connectar amb cultures ibèriques de resistència a l’Estat, cultures d’acció directa que van precedir a la formació de la ideologia àcrata.»

Chris Ealham, entrevista a «La Vanguardia» (06/01/2022)

·

«El moviment anarquista assenyala una represa de les institucions medievals no només en l’ordre econòmic sinó també en el polític. (…) Tot el conjunt treballava amb una naturalitat com si el poble no hagués conegut mai un altre sistema. Això ens porta a investigar si aquest mode d’administració dels pobles va ser realment una invenció anarquista. Al contrari, el sindicat i el comitè de 1936 eren en tots els aspectes idèntics al “concejo abierto” i al “cabildo” de les comunes medievals espanyoles.»

Gerald Brenan, «El laberinto español. Antecedentes sociales y políticos de la guerra civil» (1943)

·

«Els usos comunals, els veïnals amb drets, els aprofitaments dels pobles, totes aquestes pràctiques socialistes han d’anar desapareixent (…) aquesta espècie de socialisme pagès, no tan turbulent ni tan amenaçador com el socialisme que brota als grans centres industrials (…) però socialisme que no per ser mans i tranquil (…) és menys funest al país, menys corruptor de les classes rurals i menys amenaçador per a l’esdevenir de la pàtria, les forces de la qual enerva, gasta i destrueix.»

Ministre José Echegaray, «La Gaceta de Madrid» (1872)

·

«El “Concejo Abierto” és la forma més antiga d’organització del Municipi, sorgida allà pels llunyans albors de l’Edat Mitjana al nord de la península Ibèrica des de l’Atlàntic al Mediterrani. (…) Hem indicat que el sistema de “Concejo Abierto” es va iniciar i practicar a Castella i Lleó a partir dels segles X i XI, però tal afirmació no pot ser rotunda ni excloent, ja que va existir igualment i existeix al Pirineu aragonès, navarrès o lleidatà, a Euskadi, Terol, en alguns cantons suïssos, a les parròquies portugueses, asturianes, gallegues, angleses i sueques, o a les comunes de Suïssa i Alemanya».

Enrique Orduña Rebollo, «Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos» (1994)

·

«Evidentment, sense comú no hi ha comunals.»

Gaspar Feliu, «La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos» (2010)