Antigament tota la gent s’ajudava

Vídeo de Jesús Manuel Martín Crespo, cabrer d’Extremadura, a la Sierra de Gata, penjat al seu canal de YouTube. Afegit a la secció d’audiovisuals de la Biblioteca.

«(…) Tot això eren tot horts d’autoconsum. (…) Si això calgués fer-ho ara, qualsevol persona li diu al veí, “s’ha de fer un rec perquè passi l’aigua pel teu tros i pugui seguir regant la gent de baix”… ara mateix el 2020 ningú acceptaria això, tothom diria “lo meu no ho toquis”, “pel meu tros no ha de passar aigua”. Antigament (…) cadascú tenia un dia i una hora a la setmana per regar, depenent de com era l’hort et donaven “x” hores, i l’aigua que baixava de la serra s’aprofitava al màxim (…). Era un sistema de regadiu, un sistema de duas, un sistema de convivència, vaja, perquè la gent ho respectava. Avui en dia perdre un trosset d’hort perquè regui l’altre, perquè guanyi el veí… ningú faria això en la vida. Perquè els líders polítics que hem tingut durant totes aquestes generacions de tanta riquesa d’Espanya han estat molt llestos, s’han encarregat que ningú depengui de ningú, que ningú depengui del veí, que només depenguem del polític, de les seves lleis, de l’assistent social i de tot el que fan. Això és un greu error, la gent ens hem d’ajudar els uns als altres i cedir d’allò teu perquè guanyi el teu veí. No que guanyi, però si al teu veí li va bé, si el teu veí sembra maduixots bé i a tu no t’han crescut, el teu veí te’ls pot vendre, canviar o fer el que sigui, que és el que es feia abans. Ara si no tens per menjar vas a serveis socials i et donen menjar. Doncs clar, ja ningú aguanta ningú. Que tampoc és que s’hagi d’aguantar ningú però ens hem d’ajudar com feien els antics, els antics només depenien d’ells. (…)

Ningú ajuda ningú, ningú cedeix per ningú, i això acabarà malament. A ells els hi anirà bé. Aquest matí he vist al telediari que gairebé 1 milió de persones d’aquí poc estaran en la pobresa, en la pobresa absoluta. Això no pot ser normal, que el 2020 hi hagi gent que no tindrà ni per menjar.

S’han encarregat d’arruïnar el món rural, que aquí tothom era autosuficient, per amuntegar-nos a tots a les ciutats, i així jugar a ser déus com juguen ells, una vergonya. Si aquí en aquests pobles visquessin, per exemple, 1.000 persones a cada poble, més o menys autosuficients, d’economia de la zona, com era abans, tu tenies cabrits, te’ls comprava el del poble, tu al del poble li compraves oli o el que fos.

Haurien de facilitar que la gent que viu al camp pogués vendre els seus productes, processar-los i el que sigui més fàcilment. Avui en dia et diuen que nua formatgeria és fàcil i és mentida, et costa un munt de diners, un munt de normatives, un munt d’històries. Aquí el formatge el fas com el feien abans i ningú moria de res. (…)

Abans depenies dels veïns, la meva mare posava injeccions a la gent perquè (…) sabia una mica de medicina, que havia estat amb les monges, i la meva mare punxava els veïns quan estava malament, aquí s’ajudava la gent els uns als altres. A quants nens li ha donat a mamar la veïna perquè la seva mare no podia tenir llet pel que fos? (…) La gent s’ajudava, es donava el poc que hi havia (…). Ara quant més caigut estàs, més et trepitgen. A ells els hi va molt bé, tenir a tot el poble els uns contra els altres, i mentrestant ells lucrant-se, fent-se multimilionaris.»

–  –  –  –  –  –  –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –   –

Relacionat:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *