«Auzolanaren kultura. Iraganaren ondarea orainaren lanabesa, etorkizunaren giltza», llibre de Jasone Mitxeltorena Ozkaritz publicat el 2011 per Editorial Txalaparta.

El títol en català seria: «La cultura de l’auzolan. Llegat del passat, eina del present, clau del futur».

El llibre es pot descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.

Sinopsi del llibre

L’auzolan és un sistema laboral de llarga trajectòria que es basa en el treball col·lectiu dels membres d’una comunitat. Més que un sistema, és la forma que té un poble d’actuar, organitzar-se i construir-se a si mateix. Mitjançant un estudi històric i una profunda reflexió, aquest llibre vol transmetre el que ha estat i el que avui en dia segueix sent l’auzolan al nostre país. Té com a objectiu concedir-li el seu valor natural com a herència del caràcter del poble basc, enlloc de considerar-lo relíquia històrica, demostrant així que l’auzolan és l’eina del present i la clau per al futur.

Xerrada de l’autora del 2013:

(…) El que planteja la iniciativa «Auzolan» és que davant d’aquesta situació de dependència, que siguem sobiranes. … Significa sobirania com a persones i també com a poble, com a barri… organitzar-nos com a veïns i veïnes d’un poble per ser sobiranes i cobrir les nostres necessitats. Perquè tanta afirmació amb aquest plantejament? Perquè històricament així ha estat. Veiem que el mitjançant el sistema compost per l’auzolan, el batzarre i béns comunals veïns i veïnes del pobles han estat autosuficients i sobirans, perquè han pres la responsabilitat de satisfer les seves necessitats. Han pres les decisions necessàries per això, han obtingut recursos necessaris i han treballat per assolir-ho.

(…) A «Auzolan» no parlem de ciutadania sinó de pobles, de veïns i veïnes. Hi ha una diferència, entenem que perquè hi hagi auzolan, batzarre i béns comunals fa falta una comunitat. Si s’haguessin mantingut les comunitats tradicionals no hi hauria pobresa, no faria falta voluntariat… El concepte de societat, de ciutat i ciutadania ens ha lliurat d’unes responsabilitats en nom de la comoditat –per dir un factor entre molts– i hem deixat la responsabilitat i la cosmovisió que té una comunitat.

(…) La comunitat també es fa al voltant de l’organització de les festes i l’oci… en l’àmbit cultural l’auzolan està viu i al voltant de les festes i la seva autoorganització es creen llaços comunitaris.

(…) El concepte de comunal és diferent al de propietat privada.

(…) L’auzolan necessita capacitat de decisió, que abans estava garantida pel batzarre –una assemblea de veïns i veïnes, consell obert era el nom històric de la institució–.

Xerrada de l’autora del 2026:

(…) A Euskal Herria, històricament, es distingien les modalitats. L’auzolan es refereix a espais comuns, com camins, fonts, infraestructures comunes… I, per exemple, juntar-se per ajudar en una casa i després en una altra, ordeak, que significa reciprocitat. Hi ha com diferents modalitats. I, per exemple, hi havia una tercera modalitat, es tractava, per exemple, en una casa que no hi havia ramat i volien començar a tenir-lo, doncs tot el veïnat li donava un xai, i es començava a, bé… Una mica, aquestes tres modalitats, que, al final, ens parlen del sistema comunal. (…) Nosaltres, quan hem estudiat aquest sistema, resumim en un «ABC», que significa auzolan, batzarra i comunal. [L’auzolan] No és només una modalitat de treball, és tota una organització social.

(…) el treball de l’auzolan respon, per descomptat, a l’autogovern. Els que treballen en auzolan han de ser ells qui es governen.

Algunes il·lustracions del llibre: