«Auzolanaren kultura. Iraganaren ondarea orainaren lanabesa, etorkizunaren giltza», llibre de Jasone Mitxeltorena publicat el 2011 per Editorial Txalaparta.
El llibre es pot descarregar en PDF aquí i a la Biblioteca.
Podeu escoltar també una xerrada de l’autora del 2013.
Sinopsi del llibre
L’auzolan és un sistema laboral de llarga trajectòria que es basa en el treball col·lectiu dels membres d’una comunitat. Més que un sistema, és la forma que té un poble d’actuar, organitzar-se i construir-se a si mateix. Mitjançant un estudi històric i una profunda reflexió, aquest llibre vol transmetre el que ha estat i el que avui en dia segueix sent l’auzolan al nostre país. Té com a objectiu concedir-li el seu valor natural com a herència del caràcter del poble basc, enlloc de considerar-lo relíquia històrica, demostrant així que l’auzolan és l’eina del present i la clau per al futur.
Xerrada de l’autora
Xerrada dins el seminari «Impactos globales de la dictadura de los mercados. Alternativas a nuestro alcance», organizat por Calcuta Ondoan, octubre de 2013.
(…) El que planteja la iniciativa «Auzolan» és que davant d’aquesta situació de dependència, que siguem sobiranes. … Significa sobirania com a persones i també com a poble, com a barri… organitzar-nos com a veïns i veïnes d’un poble per ser sobiranes i cobrir les nostres necessitats. Perquè tanta afirmació amb aquest plantejament? Perquè històricament així ha estat. Veiem que el mitjançant el sistema compost per l’auzolan, el batzarre i béns comunals veïns i veïnes del pobles han estat autosuficients i sobirans, perquè han pres la responsabilitat de satisfer les seves necessitats. Han pres les decisions necessàries per això, han obtingut recursos necessaris i han treballat per assolir-ho.
(…) A «Auzolan» no parlem de ciutadania sinó de pobles, de veïns i veïnes. Hi ha una diferència, entenem que perquè hi hagi auzolan, batzarre i béns comunals fa falta una comunitat. Si s’haguessin mantingut les comunitats tradicionals no hi hauria pobresa, no faria falta voluntariat… El concepte de societat, de ciutat i ciutadania ens ha lliurat d’unes responsabilitats en nom de la comoditat –per dir un factor entre molts– i hem deixat la responsabilitat i la cosmovisió que té una comunitat.
(…) La comunitat també es fa al voltant de l’organització de les festes i l’oci… en l’àmbit cultural l’auzolan està viu i al voltant de les festes i la seva autoorganització es creen llaços comunitaris.
(…) El concepte de comunal és diferent al de propietat privada.
(…) L’auzolan necessita capacitat de decisió, que abans estava garantida pel batzarre –una assemblea de veïns i veïnes, consell obert era el nom històric de la institució–.
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Relacionat: