Ressenya de David Algarra de «Costumbres en común. Estudios sobre la cultura popular», obra de l’historiador anglès Edward Palmer Thompson escrita el 1991, reeditada al castellà aquest 2019 per l’editorial Capitán Swing. La ressenya es va publicar en castellà al número 36 de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (tardor de 2019).
Afirma Thompson al llibre: «No vull posar-me en el terreny dels historiadors de l’Edat Mitjana intentant definir el que originalment es volia dir al parlar “de la terra erma del senyor” o “del sòl del senyor”. Però tant els historiadors agraris com els jurídics semblen coincidir en què la idea de l’origen dels drets comunals en concessions reials o feudals és falsa. La doctora Thirsk ha suggerit que els drets de portar el bestiar en pastures i terres ermes eren potser “l’element més antic” en el sistema de camp comú, descendent de “drets més extensos (…) dels que es gaudien des de temps immemorial”, que els monarques i senyors anglosaxons i normands no van instituir graciosament, sinó que, al contrari, van reglamentar i retallar.»
El llibre el podeu comprar aquí. A la Biblioteca podeu trobar i descarregar en pdf una edició més antiga del llibre, així com d’altres treballs de l’autor: «La formación de la clase obrera en Inglaterra» i «Tradición, revuelta y conciencia de clase: estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial».
L’editorial Capitán Swing ha publicat aquest any l’obra «Costumbres en común. Estudios sobre la cultura popular», de l’historiador britànic Edward Palmer Thompson, amb una introducció de l’activista i llicenciat en filosofia Julio Martínez-Cava.
E. P. Thompson segurament és més conegut a Espanya per la seva obra «La formación de la clase obrera en Inglaterra», publicada el 1963, que se centra en el procés i la lògica de creació de la classe treballadora durant els inicis de l’època industrial. «Costumbres en común», publicada molt més tard, el 1991, és la continuació de la seva emblemàtica obra i incorpora alguns articles de la revista d’història social Past and Present, publicació que va fundar ell mateix el 1952 juntament amb altres companys. Entre aquests articles es troba «La economía moral de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII», que va veure la llum en el número 50 de la revista el 1971. Economia moral de la multitud que s’ha convertit en un dels conceptes claus de les ciències socials per explicar que no sempre l’economia va estar supeditada a la raó instrumental del lliure mercat, sinó que durant molts segles va estar unida al costum i a l’ètica de subsistència de la comunitat.
«Costumbres en común» tracta sobre la història social d’Anglaterra en un temps que Thompson denomina època protoindustrial, posant al centre el costum com a motor de la resistència de les classes populars als canvis que s’estaven produint; per exemple, la despossessió dels commons i els tancaments dels open fields, com a part del procés d’acumulació originària cap al capitalisme, que ja havia descrit Karl Marx en la seva obra «El Capital». La importància del costum s’evidencia a través de les paraules de la medievalista francesa Régine Pernoud quan parla sobre l’Edat Mitjana i és extrapolable a qualsevol societat consuetudinària: «mai es comprendrà el que va ser aquesta societat si es desconeix el costum, és a dir, aquest conjunt d’usos nascuts de fets concrets i que reben el seu poder del temps que els consagra; la seva dinàmica és la de la tradició: quelcom donat, però viu, no petrificat, sempre susceptible d’evolució sense estar mai sotmès a una voluntat particular».
El costum és local i no s’ha de confondre amb la llei. La primera és un conjunt d’usos nascuts des de baix que, per la seva reiteració i prolongació, són adoptats per una comunitat com una norma que es transmet d’una generació a la següent per tradició oral i que, com expressa la doctora en antropologia Lidia Montesinos en la seva tesi doctoral «Iraliku’k: La confrontación de los comunales», està en constant adaptació segons les necessitats dels veïns, mentre que la llei emana d’un poder central que s’imposa de dalt a baix i és, per naturalesa, escrita, fixa i definida.
Com s’evidencia al llibre, el costum a Anglaterra durant molt temps va tenir prioritat davant el dret territorial de la gentry o common law, un aspecte comú a altres territoris, com per exemple en els diferents pobles de la península ibèrica. L’historiador de dret Josep Maria Font i Rius apuntava que fa segles el dret comú de procedència reial o senyorial va ocupar un lloc secundari, prevalent el costum de cada poble.
«Costumbres en común» descriu, amb nombrosos exemples, la cultura plebea defensant-se dels mals usos. La multitud expressava el seu desacord mitjançant la fórmula «és contrari al dret, a l’ús i al costum des de temps immemorials» i posava en marxa mecanismes consuetudinaris per fer front a les ingerències de la cultura patrícia i de l’individualisme agrari, la gran transformació polanyiana en curs. Thompson, en aquesta obra, considerada per Martínez-Cava la més acabada de l’historiador britànic, descriu una cultura tradicional rebel que s’oposa a les innovacions econòmiques que anaven en contra del costum com els enclousures, el treball orientat al temps del rellotge o l’especulació sobre el preu dels productes bàsics, com el gra o la farina.
És un temps en el qual la multitud, que era definida per l’elit anglesa com una bèstia horitzontal, s’enfrontava als abusos dels rics mitjançant l’acció directa: destrucció de tanques, desperfectes en una fàbrica, motins de subsistència, iniciats en molts casos per les dones, en els quals s’aturaven carros de gra i s’imposaven preus populars, etc. Sabien que l’èxit de les seves accions depenia de la seva immediatesa, abans que arribessin les tropes, i el fet de no pertànyer a una organització permanent, protegits per l’anonimat de la multitud organitzada espontàniament, dificultava les mesures repressores dels governants. Segons objectava Thompson, és reduccionista atribuir aquestes accions a la fam, també cal tenir en compte la conducta segons el costum d’un lloc que legitimava a actuar d’aquesta manera: s’estaven defensant drets tradicionals, amb el suport del consens del comú.
El llibre explica també la «cencerrada», l’«escrache» de temps passats, quan algun veí incorria en un acte contrari a la moral de la comunitat; per exemple, quan un marit maltractava la seva dona o la costum de la venda d’esposes, que segons Thompson no té res a veure amb el que aparenta i que en realitat era un subterfugi en forma de ritual per posar fi a un matrimoni per mutu acord entre els homes i les dones de les classes populars, ja que el divorci estava només a l’abast dels més rics.
«Costumbres en común», una obra indispensable, que ens fa reflexionar sobre la necessitat de l’autoorganització democràtica del poble, basada en el principi de subsidiarietat amb normes creades des de baix segons el caràcter cultural i l’experiència de cada comunitat local. Com el mateix Thompson destacava, «ningú pot imposar des de dalt una humanitat socialitzada», el que es necessiten són mecanismes que proveeixin circumstàncies que promoguin l’ésser humà social, «que ajudin la gent a construir la seva pròpia comunitat igualitària a la seva pròpia manera».
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Relacionat: