En pro dels comunals a la ZAD: Usos del territori i territori dels usos

Text d’autoria col·lectiva, escrit per habitants de la Zone A Défendre a Notre-Dame-des-Landes, el 30 d’abril de 2014. Publicat al número 5 de la revista Argelaga (tardor 2014). Sobre el repte de comunalitzar aquesta zona ocupada per la defensa del territori contra el projecte d’aeroport.

zad1

Actualment es plantegen moltes qüestions sobre el futur de les terres de Notre-Dame-des-Landes, una vegada el projecte d’aeroport s’hagi abandonat. D’una banda, hi ha possibilitats que estan sent explorades per algun sector del moviment, però en general, reduint el tema principal al de l’estatus jurídic futur de les terres i rebaixant l’assumpte dels usos a un problema de propietat. D’una altra, molts dels conflictes d’ús a la zona debiliten el moviment i el disgreguen, cosa que a vegades fa complicat viure a la ZAD, ja sigui per l’ús dels prats i els camps o pel de les carreteres i els camins.

Les dues problemàtiques indissociables, ja que el futur d’aquestes terres depèn completament de la capacitat de viure avui en comú. Si no aconseguim, aquí i ara, conciliar les diferents pràctiques i construir un espai per decidir en comú els usos de les terres acaparades per AGO/VINCI, demà ens trobarem en posició de debilitat, quan els acaparadors i altres grans propietaris vulguin repartir-se el pastís del terreny de la ZAD, o quan l’Estat rellanci aquest projecte o qualsevol altre.

Què fer perquè avui els múltiples usos, formes de vida i modes de lluita puguin cohabitar en serenitat en un mateix territori i construir una força enfront dels dirigents?

Què fer per compartir un espai i construir en ell formes d’organització col·lectives sense necessitat de recórrer a la cambra d’agricultura corresponent, a la Comissió Departamental d’Orientació Agrícola, o a experts i especialistes en ordenació, per tal de decidir els usos presents i futurs d’aquestes terres?

Què fer perquè les persones que viuen, habiten i cultiven la ZAD, i també totes les que participen en les lluites, puguin determinar juntes allò que volen per a aquestes terres, i construir el que serà l’arbreda de la ZAD el dia de demà, una vegada hàgim fet naufragar el projecte de l’aeroport?

Com fer Comuna?

Construir Comunals potser és un pas en aquesta direcció. Per Comunals entenem:

  • Un territori físic delimitat col·lectivament i declarat bé comú, és a dir, propietat col·lectiva del moviment
  • Un territori destinat als usos de les persones que viuen en ell, el cultiven i el defensen, habitin o no de manera contínua a la zona, que la recorren i es passegen per ella, anant en bicicleta, caçant o observant els tritons…
  • Un territori en el qual no actua més sobirania que la del moviment, reunit en assemblees.
  • Un territori que no pugui vendre’s, comprar-se o llogar-se.

Per territori entenem els camps, els boscos, els prats, les tanques, les granges, les cases i les cabanes, així com les carreteres i els camins. Va més enllà de la simple qüestió dels usos agrícoles.

A la ZAD el perímetre dels Comunals seria el següent: delimitaria totes les terres pertinents a AGO/VINCI excepte aquelles que els camperols en lluita utilitzen actualment per viure. Entre aquestes terres s’inclourien alhora unes distribuïdes i altres en zona de treball.

La posada en comú d’una part de les terres de la ZAD no té per objectiu sostraure les terres als agricultors en lluita que es van negar a vendre-les a AGO, participants en les accions i assemblees del moviment, objecte de processos d’expropiació i amenaces d’expulsió. Desitgem que puguin seguir utilitzant les seves terres, treballant-les en bones condicions; aquest és un dels objectius del moviment. També és una necessitat estratègica per a aquells que participen en el procés de posada en comú de les terres i es solidaritzen amb els nous instal·lats. És un imperatiu per poder «comunar» amb tots els camperols i els habitants que van rebutjar el projecte i van tancar la porta als nassos a AGO/VINCI.

Construir Comunals és dotar-se alhora de:

  • Una eina de lluita aquí i ara amb l’objectiu que el projecte fracassi, que contraresti la redistribució de terres feta per AGO, que es comparteixin les terres per alimentar aquesta i altres lluites produint en comú, que sorgeixin maneres de viure junts i espais per resoldre els conflictes d’usos entre els habitants.
  • Una eina per al futur, és a dir, per a la reapropiació del territori acaparat per AGO/VINCI i l’autodeterminació de l’arbreda de la ZAD, per construir des d’avui mateix una força que permetrà, quan el projecte s’abandoni, que el territori es modeli segons la voluntat de tots els qui l’utilitzen, perquè demà la ZAD sigui una Comuna en lloc d’un aeroport.
Comunals a Notre-Dame-des-Landes, per què?
  • Per poder defensar les terres contra qualsevol projecte d’ordenació de la metròpoli (aeroport, enllaços viaris, urbanitzacions, ecobarris, reserva natural, etc.).
  • Perquè els habitants expulsables puguin quedar-se i segueixin vivint al territori, es tracti de persones amb o sense dret i titularitat de cases, masies, caravanes, etc.
  • Per impedir que aquestes terres serveixin per engrandir les explotacions agrícoles existents.
  • Per reforçar i multiplicar les iniciatives agrícoles fora d’allò estipulat, il·legals, no professionals, que de moment constitueixen l’única manera de conrear les terres acaparades per AGO/VINCI.
  • Per projectar formes d’ús comú de terres que permetin compartir parcel·les pensant col·lectivament en els cicles de rotació.
La reserva territorial

Els Comunals de Notre-Dame-des-Landes no són únicament les terres que estem utilitzant ara, també són aquelles que reservem per a usos futurs a determinar col·lectivament: la reserva territorial. Pel que fa als usos agrícoles, implica elaborar modes de mantenir col·lectivament les parcel·les que es destinen a un ús futur (sega, mòlta). Existeixen moltes maneres de marcar el territori de la reserva territorial ocupat pel moviment, per exemple, construint parets o talussos, replantant tanques, clavant pals, publicant plànols, etc.

Els usos de les terres de la reserva poden ser molt variats:

  • Crear noves instal·lacions per albergar gent, legal o il·legal.
  • Reservar una part d’aquestes terres per al futur dels col·lectius que neixin del moviment d’ocupació i vulguin seguir tornant i/o conreant en elles.
  • Cultivar-les per comitès locals dels voltants, interessants en la idea de sembrar a la zona.
  • Compensar els agricultors en lluita, les terres dels quals queden afectades per prospeccions, perforacions, o que pateixin les conseqüències d’una nova ocupació militar.
  • Crear cultius de solidaritat (la collita es destinaria a grups amb els quals ens solidaritzem més enllà de la ZAD).
  • Instal·lar a la zona gent que vulgui dedicar-se a l’agricultura, quan el projecte s’hagi abandonat, sent prioritaris els projectes col·lectius i extensius, no convencionals, que contribueixin a l’alimentació d’aquesta lluita i d’altres, més que al sistema clàssic de mercat.
La forma dels comunals: costum i assemblea dels comuns

Moltes pràctiques dutes a terme pel moviment contra l’aeroport i el seu món tendeixen ja a la realització d’una part d’aquests objectius. Per això, en lloc de partir d’un hipotètic estatus futur, desitjaríem prendre com a punt de partida les experiències nascudes de la lluita, per construir conjuntament una costum. Per això hem de partir dels espais d’organització existents, de les pràctiques que ja estan en marxa en el territori. L’assemblea dels comuns, que voldríem construir entre tots, amb tots els elements organitzats del moviment, no serà un lloc centralitzat on tot es resolgui o es tanqui en unes quantes hores de discussió, sinó un espai on progressivament s’inventi, seguint el ritme dels conflictes, una manera de viure junts, a escala de tota la ZAD.

La interacció Sème ta ZAD, ADECA, COPAIN, assemblees del moviment i Assemblea dels Comunals
  • L’Assemblea dels Comunals és una assemblea extraordinària del moviment, que implica totes les seves parts. Hi ha una per estació, o sigui, quatre per any: primavera, estiu, tardor i hivern. L’assemblea no és una estructura legal oficial. Seria més aviat una estructura consuetudinària, horitzontal, l’objectiu de la qual seria coordinar l’ús dels béns comuns fets per diferents grups i individus i discutir sobre els conflictes que sorgeixin entre els usuaris.
  • L’assemblea del moviment (un dimarts cada quinze dies) podria tractar el problema de les carreteres i camins comuns de la zona i permetre el debat col·lectiu sobre els conflictes quotidians derivats de l’ús, ja que és l’únic espai regular, ampli i obert de discussió del que disposa el moviment. També podrien organitzar-se comissions per reflexionar i actuar en aspectes específics de la vida comuna: problema dels residus, de la fusta, de les fosses, etc.
  • Sème ta ZAD (sembra la teva ZAD, STZ), en tant que assemblea oberta a projectes agrícoles fora de l’establert a la zona, coordina informacions, demandes i projectes d’instal·lació a part. És a aquesta a qui toca sotmetre l’Assemblea dels Comuns una cartografia dels cultius col·lectius i dels projectes agrícoles il·legals a la zona. L’intent de l’assemblea Sème ta ZAD de construir un espai comú per debatre la qüestió del territori ha possibilitat un augment dels cultius i horts col·lectius i una millor coordinació entre si (cartografiar els terrenys disponibles i el seu estatus jurídic, compartir els coneixements i el material, etc.), però no ha aconseguit crear un espai assembleari ampli on el conjunt del moviment pugui debatre i decidir sobre els usos comuns del territori. Aquesta és la finalitat de l’assemblea dels Comunals.
  • COPAIN, com a col·lectiu que agrupa les organitzacions professionals d’agricultors, seguiria sostenint i acompanyant els projectes rurals no convencionals a la zona. COPAIN podria implicar-se materialment en el manteniment de les parcel·les destinades a noves instal·lacions de gent en el futur.
  • ADECA podria fer un inventari de les necessitats compensatòries en cas de prospeccions, perforacions o ocupació militar. L’ADECA també podria seguir el progrés de la construcció d’una «societat civil immobiliària» amb l’esperança posada en la compra de terres exteriors a la ZAD per tal que escapin a la concentració i a l’especulació. Seguirien amb la seva feina sobre l’estatut jurídic possible en un futur i per compartir les seves conclusions amb la resta. Finalment ADECA podria implicar-se materialment en el manteniment de parcel·les per a futures instal·lacions, o dividir la terra en parcel·les per a la rotació, estenent així el territori dels comunals.

Construir una assemblea d’aquest tipus implicaria discussions comunes entre ADECA, COPAIN i STZ, així com debats cada dimarts d’assemblea, cosa que podria desembocar en una primera assemblea àmplia en la qual es definissin col·lectivament l’abast i els principis dels Comunals. A partir d’aquí, es podria organitzar a l’estiu una primera acció col·lectiva per aixecar talussos en determinats comunals, acció que s’allargaria amb una plantació col·lectiva a l’hivern.

La segona assemblea, solemne i destituent, podria celebrar-se en un centre de poder territorial (CDOA, Cambra agrícola, seu de la SAFER) abans dels cultius de tardor, i el seu gest inaugural podria ser l’expropiació salvatge d’AGO/VINCI i la declaració de Comuns d’una part de les terres de la ZAD, tant les que ja utilitzem com les que decidim utilitzar en el futur.

Tots som ocupes sense drets ni títols de propietat als ulls de l’Estat, tant si som antics llogaters, agricultors o persones que han escollit viure aquí al marge de la llei per tal d’impedir les obres de l’aeroport i ocupar les terres afectades. Viure i cultivar constitueix doncs, de fet, una expropiació salvatge del Consell General d’AGO/VINCI. A nosaltres ens correspon, mitjançant l’aprofundiment de les pràctiques extralegals d’avui, crear una forma de propietat col·lectiva fundada en els usos comuns del territori, per i per a aquells qui l’habiten, cultiven o defensen.

Per aconseguir això faria falta que el moviment en el seu conjunt (ACIPA, ADECA, habitants de la zona, STZ, naturalistes en lluita, COPAIN, etc.) imagini el que podrien ser els Comunals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.