Xerrada de Joan Enciam dins «L’Esquerda», cicle de xerrades organitzat per Arran durant el confinament per coronavirus. Al final de l’emissió en directe hi ha hagut problemes tècnics i les preguntes que s’han fet queden respostes aquí per escrit.
NOTA 1: la historiadora de la qual s’ha llegit una cita sense mencionar el nom és la Meritxell Bru, la cita és de la seva ponència «Pagesos sense senyors».
NOTA 2: Alguns llibres referents, mencionats i no mencionats, són «El comú català», «Història de la revolta a Catalunya», «Història de les dones a la Catalunya medieval», «Caliban i la bruixa», «Las vecindades vitorianas», «Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca», «Komun» i «La mar d’Amunt».
NOTA 3: Una altra cita que no s’ha llegit per falta de per temps, sobre la naturalesa repressiva i sanguinària de la revolució liberal: «El trienni liberal va ser tremendament expeditiu per fer front al desacord. Van aprendre bé dels revolucionaris francesos que, per exemple durant la guerra de la Vendée (1793-1796) van acabar amb la revolta camperola mitjançant un genocidi: “La Vendée ja no existeix, ciutadans republicans! Ha mort sota la nostra lliure espasa, amb les seves dones i nens. Acabo d’enterrar un poble sencer als pantans i els boscos de Savenay. Executant les ordres que m’heu donat, he aixafat els nens sota els cascos dels cavalls i massacrat les dones, que així no pariran més bandolers. No he de lamentar un sol presoner. Els he exterminat a tots”, va escriure a París el general jacobí Westermann. Com a mostra d’aquesta imitació a Catalunya de l’estil “revolucionari francès” tenim la destrucció de dos pobles catalans, Castellfollit de Riubregós i Sant Llorenç de Morunys, que s’havien rebel·lat al règim liberal. L’incendi de pobles, les multes per la negació de qualsevol ajut o els afusellaments immediats van ser els mètodes brutals d’actuació de l’exèrcit liberal perquè els pobles desistissin de la rebel·lia. L’octubre de 1822, Castellfollit de Riubregós va ser enrunat del tot: les cases, les torrasses i el castell incendiats i els vilatans morts. El general Mina va manar aixecar una pedra amb una inscripció que deia “Aquí fue Castellfollit. Pueblos, tomad ejemplo. No abriguéis a los enemigos de la Patria” i va publicar un ban on ordenava que si algun poble aliat amb els facciosos toqués a sometent, seria saquejat i incendiat (ESPOZ, 1962). Aquesta política de terror donaria resultats contraris als esperats pels liberals: l’odi cap a l’exèrcit regular i l’Estat liberal va créixer entre les classes populars catalanes. A més de l’exèrcit regular, amb la Constitució de Cadis de 1812 s’havia donat reconeixement legal a les anomenades milícies nacionals, un cos de policia que tenia la tasca de mantenir l’ordre a l’interior del país, i dins l’ordre del nou règim es trobava la propietat privada absoluta que topava amb les servituds comunitàries de l’antic règim.» (David Algarra, «El comú català», pàgina 179)
Preguntes que s’han fet i no s’han pogut respondre al vídeo:
- Quins referents històrics propis poden posar llum o donar-nos idees per la crisi que afrontem?
Moltíssimes de les formes d’autogovern assembleari veïnal, tinença compartida de béns comuns municipals, de treball veïnal en col·lectiu rotatori per a particulars i treball veïnal en col·lectiu per al comú, d’autodefensa popular… Es poden trobar estudiades als llibres als quals he fet referència a la xerrada, alguns es poden descarregar a la Biblioteca de Reconstruir el Comunal.
Algunes formes d’organització no es poden implementar com abans i s’han d’adaptar a la situació del moment, però en tot cas totes poden servir d’inspiració.
- Després de l’anàlisi històrica que realitzes des de les possibilitats que planteja el món rural, cal un retorn veient la crisi actual?
Crec que sí, que cal una redistribució demogràfica que tregui el pes descomunal que han adquirit les grans metròpolis pel que fa a població. El contacte amb el món rural i els seus recursos permeten més autonomia econòmica i dependre menys de comprar recursos fora, la densitat de població més lleugera permet vincles de veïnat i comunitat més humanitzats…
Moltes vegades he imaginat un paral·lelisme possible entre la caiguda de l’Imperi Romà, que va suposar un retorn de la gent al camp i fundació de pobles, amb el que ens pot esperar durant les properes dècades o segles, amb la gran etapa de crisi i declivi de recursos energètics que afrontem…
- Quins elements del riu de la modernitat democràtica que explicaves detectes que s’han visibilitzat en aquests mesos de confinament? Creus que és més present en la nostra societat que en altres, com per exemple societats del nord d’Europa? Si estiguessis d’acord amb aquesta qüestió, quins elements històrics podrien explicar-ho?
Voler ser solidari amb les demés persones es podria relacionar amb la trajectòria de l’autonomia o la “modernitat democràtica”. Ser acrític amb el discurs únic que emana de les institucions oligàrquiques, no. Personalment necessitaré més temps per entendre i col·locar moltes coses que estem visquent. Sobre les societats al nord d’Europa, no ho conec o entenc prou la qüestió per comparar-ho.
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Relacionat: